31 de des. 2012

COMENCEM PEL FINAL



Qualsevol dia és bo per començar a empendre una nova aventura. Només cal tenir el propòsit de portar-lo a terme i donar el primer pas. Si s’arribarà a bon port o no, potser no és tant important com el projecte en sí mateix. Crec que el sol fet de caminar i gaudir de l’experència, ja recompensa prou.


No sabria dir si és casualitat o no, que aquest blog comenci l'ultim dia de l’any. Ja fa temps que la llavor rau dintre i ara, encara que no sigui primavera, ha sorgit el primer brot. Probablement quedi glaçat i escarransit abans de la Candelera, però creiem que val la pena probar que en sortirà de tot plegat.  

Possiblement, aquest blog no afegirà res de nou sobre el Ripollès.

De ben segur, tampoc digui més del que s’ha pogut escriure sobre el romànic,  d’aquesta comarca.

I de totes totes, no revolucionarem el món del pedal amb les nostres aportacions.

Així les coses, la pregunta inevitable és el perquè d’aquest blog. La resposta no és fàcil, doncs el motiu que ens ha impulsat a tirar endavant aquest projecte, ni nosaltres mateixos el tenim massa clar. El que si podem dir, sense por d’errar, és que aquí no va haber-hi guspira intelectual, ni afany de protagonisme ni molt menys voler passar a la posteritat, amb tota mena d’afalacs. No, aquest no és el nostre cas.

Si volguessim donar una motivació, caldria buscar-la cap a principis de  l’any 2008, quan vam dir-nos que una manera de trobar una excusa per sortir en bici i no repetir els mateixos intineraris, podríem recorrer tot el Ripollès, visitant  les ermites romàniques. Cal dir, que un primer cop d’ull sobre el plànol, va quedar palesa que per portar a terme la nostra aventura, ens caldria Dèu i ajuda. Doncs el mapa reflectia que en una extensió de quasi 1000 quilòmetres quadrats, hi han escampades més de 60 ermites. Tota una proesa, per nosaltres, d’aconseguir.

Així les coses i amb molta poca fe per part meva, de pedalar per tot el Ripollès, dos solitaris ciclistes  amb  poca cosa millor que fer; vàrem començar aquesta aventura mig en serio i mig en broma. Aquests dos ciclistes se’ls coneix, per aquestes contrades, amb el sobrenom de Pelines i Cantonà.   

En Pelines, l’autèntic  artífex d’aquesta aventura, ha sigut l’encarregat del reportatge fotogràfic i d’arribar a lloc sense plànol, doncs el seu sentit d’orientació és únic. El que subscriu, en Cantonà, s’ha dedicat a documentar (copiar) l’edifici visitat, mà d’enciclopèdia, tot cal dir-ho.

En cada entrada hem intentat descriure el millor possible,  l’itinerari per arribar a l’ indret escollit. Tenim que reconèixer que descriure un itinerari és més difícil que fer-l’ho amb bici. Demanem disculpes per anticipat, per les poques dades i punts de referència que manquen. Per no fer, ni plànols hem inclòs. Ens donem per satisfets si ningú es perd seguint les nostres ressenyes i tothom por tornar a casa a l’hora de dinar.



 Per fer el reportatge una mica més amè, hem inclòs una petita història, llegenda o conte, referent al paratge o a l’ermita en sí. Ha sigut molt gratificant aquesta tasca, doncs hem pogut comprovar que cada racó, per petit i allunyat que estigui, té la seva història.

Malauradament, no hem pogut trobar documentació de totes les esglesioles visitades i per això les hem restringit  a 53. Que un cop feta la selecció, hem pogut comprobar que d’aquesta manera tocava a una sortida per semana, durant tot un any. Això, vol dir que aquest blog té data de caducitat, doncs un cop descrites les 53 sortides, no tindrem res més a dir i tancarem la finestreta. Amb el supòsit, que tinguem l’empenta necessaria per arribar a aquest fi.

I per fer partícips del que es cou per la nostra comarca, inclourem una noticia periodística, que no necessariament serà la més destacable.

Així doncs, només resta dir: ENTRIN I VEURAN EL QUE HEM PEDALAT.







 

2 comentaris:

  1. ¡¡Estupendo blog!!! Un tema interesante, unas imágenes preciosas, y bien organizado ¡¡Muchas gracias por compartir tanta belleza!! Me cuesta un poco leerlo en català, pero... iré a poquitos. Gracias mil. Saludos castizos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias mil a tí por visitar el blog y por los elogios recibidos. La belleza reflejada en las fotografias se queda corta cuando lo puedes disfrutar in situ, pero vale como muestra para ver muy esquemáticamente lo que hay en cada paraje escogido.
      En cuanto al idioma, en la parte superior del blog hay un traductor que funciona bastante bien, para que no pierdas detalle de lo que contamos.

      Gracias de nuevo por la visita y el esfuerzo por leerlo.

      Suprimeix