inici
ACCIDENTAT
Tota activitat esportiva, en major o menor grau, comporta un risc a prendre mal. Hi ha esports que només veure la indumentària que t’has de posar, tira enrere a més d’un. Barranquisme, espeleologia, submarinisme, salts en paravent... Tot això, no està fet per a mi. Però respecto i admiro a la gent que ho practica, perquè de ben segur que gaudeixen d’unes emocions i unes panoràmiques que jo només podré veure a través de la pantalla de TV.
Els amants de l’esport de la bicicleta, sinó fos perquè les caigudes poden comportar greus traumatismes no el considero gaire perillós, M’he trencat més ossos jugant a futbol que no pas anant en bicicleta, per dir un exemple. A més, si tinguéssim el sa costum de fer estiraments després de baixar de la bici, de ben segur que tots aquests mals d’esquena que patim, no tindrien raor d’existir. Però és clar, quan arribem tenim altres urgències a atendre, com la imperiosa necessitat d’aplacar la set; així l’únic estirament que fem és el del colze, per aixecar les birres.
Ànims Pelines, quinze dies passen igual de ràpids que dues setmanes!
Victus, la gran novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre el 1714, ha estat la gran triomfadora. En aquest sentit ha estat la més venuda al Ripollès i també al conjunt de país –tant en català com en castellà-. A la nostra comarca també ha destacat el S'ha acabat el bròquil del mediàtic Jaume Barberà –el més venut en no ficció arreu de Catalunya-; L'estiu que comença de Sílvia Soler (Premi Ramon Llull) i El guardià invisible de Dolores Redondo. El fenomen Albert Espinosa, el creador de Polseres vermelles, tampoc ha fallat malgrat que no ha estat tan potent com altres Sant Jordi.
La producció local enguany ha estat important amb títols del santjoaní Albert Bosch, el campdevanolenc Josep Maria Sebastian, el ribetà Miquel Sitjar i el jove santjoaní Xavier Roca Rada, entre altres. La ripollesa Núria Jiménez, autora d'un llibre sobre la malaltia de la seva filla, ha estat signant exemplars tot el dia a la plaça Sant Eudald.
L'Editorial Neurosi també ha aprofitat el dia del patró de Catalunya per difondre la cultura digital permetent descarregar durant 24 hores els seus llibres. A més, són físicament al Cafè Canaules de Ripoll, a la plaça Gran, on s'exposen les portades de la vintena llarga de volums publicats, els codis QR per adquirir-los amb dispositius mòbils així com donar un cop de mà als inexperts en afers digitals tot fent tertúlia.
Iniciarem el trajecte com gairebé sempre des del pàrquing Can Guetes, per dirigir-nos a El Molí de Vilardell; indret que ens hi portarà la Ruta de BTT Nº 20, fins el punt a on s’enfila per anar a L’Auró. Des d’aquí nosaltres agafarem la pista que baixa i travessa la riera de Vilardell. Portem fets uns 8 kilòmetres.
10.8 S’ha arribat al peu de l’església. No està de més pujar fins l’antiga rectoria, la panoràmica s’ho val. Tornem a emprendre la ruta, girant cua i continuant per la pista que passa per sota del mas Coll.
16.5 Després d’una pujadeta arribem al mas de Baborés. Ara si ens posem d’esquena al mas, la pista a seguir és la que ens queda davant nostre, baixant suaument i que té un “vailet”.
22.3 Arribem al Coll de la Carolina. Agafem el camí que baixa marcat amb senyals grogues. Aquest tram és una part de la Costa de la Teia, antic camí de Berga a Ripoll.
El 9 d’agost del mateix any, un exaltat destacament de “Tiradores”, la majoria d’ells provinents de Barcelona, sota els efectes de l’alcohol i amb el beneplàcit dels superiors, sortiren a patrullar per la vila. Amb la mal païda desfeta de Sovelles per la suposada traïció d’un monjo, en sentir com el campanar tocava a vespres van assaltar les dependències del monestir, assassinant dos monjos, Joan de Ros i Manuel de Llisach. No satisfets amb aquest vil acte, es lliuraren al saqueig del temple estassaren les santes imatges dels altars, esmicolaren l'estàtua de Sant Benet, destrossaren l'òrgan, profanen la tomba de Berenguer IV, esquinçaren les pintures i robaren els calzes sacres, els llantons i els canelobres; enmig de la destrucció, els «Tiradores» destriaren els objectes de plata i d'or, mentre que la resta, ignorants del seu valor històric, fou llençada formant una pila.
Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà a l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos a abandonar el monestir. L'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. A més, el palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars.
Fonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
http://usuarios.multimania.es/allagostera/carlfeder/Caballeria/7anys01.htm
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
la notícia
Per tornar ainici Sant Jordi surt al carrer
Un temps esplèndid amb un cel serè, màximes agradables i sense rastre de pluja és el millor reclam per sortir a gaudir del Sant Jordi. D'aquesta manera, des de primera hora del matí les places i carrers de les principals viles del Ripollès s'han omplert de parades de llibres i roses. Una matinal on la mainada de les escoles ha estat la gran protagonista a l'espera que a mesura que acabi la jornada laboral els més grans puguin complir la tradició.
A Ripoll, per exemple, l'espectacle de Pep Puigdemont "Dracs, balls i roses" ha omplert de nens la plaça Sant Eudald. A la tarda s’ha celebrat una vetllada literària emmarcada en l'Any Espriu. Tot plegat l'endemà que la Biblioteca Lambert Mata –tal i com han fet un centenar més arreu del país- estrenés la tradició de la revetlla de Sant Jordi amb la música i els llibres com a grans protagonistes.
Un temps esplèndid amb un cel serè, màximes agradables i sense rastre de pluja és el millor reclam per sortir a gaudir del Sant Jordi. D'aquesta manera, des de primera hora del matí les places i carrers de les principals viles del Ripollès s'han omplert de parades de llibres i roses. Una matinal on la mainada de les escoles ha estat la gran protagonista a l'espera que a mesura que acabi la jornada laboral els més grans puguin complir la tradició.
A Ripoll, per exemple, l'espectacle de Pep Puigdemont "Dracs, balls i roses" ha omplert de nens la plaça Sant Eudald. A la tarda s’ha celebrat una vetllada literària emmarcada en l'Any Espriu. Tot plegat l'endemà que la Biblioteca Lambert Mata –tal i com han fet un centenar més arreu del país- estrenés la tradició de la revetlla de Sant Jordi amb la música i els llibres com a grans protagonistes.
Victus, la gran novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre el 1714, ha estat la gran triomfadora. En aquest sentit ha estat la més venuda al Ripollès i també al conjunt de país –tant en català com en castellà-. A la nostra comarca també ha destacat el S'ha acabat el bròquil del mediàtic Jaume Barberà –el més venut en no ficció arreu de Catalunya-; L'estiu que comença de Sílvia Soler (Premi Ramon Llull) i El guardià invisible de Dolores Redondo. El fenomen Albert Espinosa, el creador de Polseres vermelles, tampoc ha fallat malgrat que no ha estat tan potent com altres Sant Jordi.La producció local enguany ha estat important amb títols del santjoaní Albert Bosch, el campdevanolenc Josep Maria Sebastian, el ribetà Miquel Sitjar i el jove santjoaní Xavier Roca Rada, entre altres. La ripollesa Núria Jiménez, autora d'un llibre sobre la malaltia de la seva filla, ha estat signant exemplars tot el dia a la plaça Sant Eudald.
L'Editorial Neurosi també ha aprofitat el dia del patró de Catalunya per difondre la cultura digital permetent descarregar durant 24 hores els seus llibres. A més, són físicament al Cafè Canaules de Ripoll, a la plaça Gran, on s'exposen les portades de la vintena llarga de volums publicats, els codis QR per adquirir-los amb dispositius mòbils així com donar un cop de mà als inexperts en afers digitals tot fent tertúlia.
l'ermita
Per tornar ainiciST. ESTEVE DE VALLESPIRANS
La parròquia de Sant Esteve de Vallespirans es dreça dalt d'una petita serra, a 886 m d'altitud, al sector muntanyós del NE del terme de Les Llosses a la partió d'aigües entre la riera de les Llosses i la riera de Vilardell o de Carnalets.
L'església, inicialment romànica, fou molt modificada al segle XVIII; l'absis es reemplaçà per un presbiteri rectangular, i es féu una nova porta (que duu la data del 1759) i un campanar de torre baix i massís, de planta quadrada, al qual s’accedeix per unes escaletes exteriors. El mur de ponent, reforçat amb contraforts, deixa veure l'obra romànica del segle XII. Al mur de ponent, a un nivell més elevat del terra, hi ha una porta tapiada; no té una forma que la pugui definir com a original romànica, però assenyala segurament l’ indret de l’obertura primera.
Tota l’església és envoltada de murs; queda així enlairada damunt una terrassa que al costat meridional, com és costum en aquestes contrades, fa a la vegada de cementiri.
 |
| Estat actual del Clot de les Dones Mortes |
Dins aquest terme si han trobat les restes dels primers pobladors de Les Llosses que va del període del Neolític a l’edat del Bronze (-3500 / -2500) concretament es tracta d’un megàlit funerari, conegut popularment amb el nom del Clot de les Dones Mortes, constituït per quatre lloses clavades a terra tot formant una caixa, dintre de la qual es disposaven ofrenes i les restes del difunt. A la dècada dels anys vint, Ramon Roquer, hi treballà meticulosament i va recollir quatre puntes amb peduncle, un ganivet gratador de sílex, exposades al museu arxiu de Santa Maria de Ripoll i dos cranis humans que avui estan perduts.
COM ARRIBAR-HI
8. Agafem la pista de l’esquerra, que va paral·lela a la riera.
10. Després de pujar i passar el mas de Vallespirans ens desviem a l’esquerra per pujar a l’església de Sant Esteve.
12.5 En aquesta bifurcació seguirem per l’esquerra i baixant fort.
14. Estem a la carretera de Les Llosses. Seguirem per l’esquerra, baixant.
15.5 Ull! Quan veiem a la nostra esquerra enlairat el mas La Pinassa ens trobarem per la dreta un trencant que indica Baborés. Tirem per aquí.
18. En aquest punt deixem la pista que puja i seguim per l’esquerra.
22. La pista va pujant i cada cop es fa més estreta, fins convertir-se en camí. Ara tindrem que remuntar a peu uns 300 metres pel corriol de l’esquerra.
24. S’acaba la trialera i enllacem amb una pista força abandonada.
24.5 Enllacem amb un altre pista en millors condicions que porta fins a can Buelo. Nosaltres seguim baixant.
25. Deixem la pista i seguim pel camí de l’esquerra, tot seguint les senyals grogues.
25.5 Final de la ruta. Estem davant el mas El Castellot, per la dreta agafem la C-17.
un fet
Per tornar ainiciLA TOPADA DE LA COSTA DE LA TEIA
En esclatar la Primera Guerra Carlina el 1833 i davant la necessitat de tropes per reprimir la rebel·lió, el capità general de Catalunya, Manel de Llauder entrega armes a la “Milicia Urbana”, que juntament amb elements radicals de Barcelona organitza un cos franc de voluntaris, anomenat “Tiradores de Isabel II”, amb la missió d’acabar amb el carlisme a les comarques de muntanya.
Una d’aquestes milícies va tenir un dur revés el 7 d’abril 1835 a Sovelles, en el camí de Berga a Ripoll, punt conegut com Costa de la Teia.
El bàndol isabelí va saber que a la parròquia de Sovelles hi havien apostats una partida de 200 homes, comandats tots ells pels capitostos Joan Cavalleria, àlies Ne, en Boquica i l’Agustí Dachs. La topada entre la Milícia Nacional i els carlins, va suposar la primera acció bèl·lica a l’indret de Ripoll, a on hi havia ripollesos a ambdós bàndols. Segons conten les cròniques, davant la bona posició estratègica dels carlins, que a més foren alertats amb anterioritat per un monjo del monestir, les tropes governamentals al arribar al cim de la costa de la Teia baldats per l’esforç, es varen trobar envoltats i obligats a recular pel mateix lloc que van pujar. Amb la retirada varen morir set nacionals.
El juny del mateix any el comandat del “Batallón de Tiradores de Isabel II”, José Rodríguez, ordena ocupar Ripoll amb 600 homes. Un mes després, el govern promulga un reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l’apropiació dels seus bens per poder fer front al deute públic del govern espanyol.
Ja entrada la nit, el fum asfixiant i les flames feren que la turba laica sortís de l'església; però quan semblava que ja havien satisfet les seves ànsies de saqueig i destrucció, havent lliurat a les flames l'abadia catòlica fundada mils anys enrere per Guifré el Pilós, s'alçà d'entre ells un nou crit: «al archivo! al archivo! a quemar el archivo!». La biblioteca de Santa Maria de Ripoll, bressol de Catalunya, receptacle d'un mil·lenni d'història, custodi de centenars de cròniques, manuscrits, còdexs i homilies catalanes que dataven dels temps de l'Abat Oliba, fou brutalment incendiada mentre es cridaven proclames progressistes i càntics revolucionaris.
 |
| Santa Maria de Ripoll després de l'atac de 1835 |
Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà a l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos a abandonar el monestir. L'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. A més, el palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars.
un video musical
Per tornar a iniciFonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
http://usuarios.multimania.es/allagostera/carlfeder/Caballeria/7anys01.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll
LES LLOSSES de Josep Gordi i Ramón Llimòs
