inici
EL PERQUÈ GAIREBÉ SEMPRE SORTIM DE RIPOLL
No ens consta que ningú hagi tingut l’atreviment de llegir, fins a on expliquem com arribar al lloc que l’entrada (post, en l’argot blogaire) anuncia. Amb el supòsit que algú ho hagi fet, des d’aquí l’hi donem les gràcies per l’esforç que haurà fet, d’anar girant la rodeta del ratolí fins arribar al punt escollit. (Si per l’agosarada aventura, li ha sortit una ampolla al dit, els administradors del blog, li farem arribar iode, benes i esparadrap).
A partir de l’entrada de Sant Julià de Saltor, hem aconseguit introduir-hi, al lloc pertinent, uns paràmetres <a herf=”... al codi HTML (com m’agrada fer-me l’entès amb coses que em superen) que faciliten la tasca, doncs amb un cop de clic, tant aviat pots estar a una de les parts triades, com a l’inici. Ens ha costat tres setmanes de buscar informació, fer proves, carregar-nos un parell d’entrades i el ratolí, de les h*** (trompades) que s’emportava, sense tenir-ne cap culpa. Però amb quelcom havíem de descarregar la nostra ira.
Tornant al tema inicial, potser algú s’haurà adonat, queixat o admirat, que el 90% de les sortides es facin des de Ripoll. L’explicació és fàcil d’entendre. Tan en Pelines com en Cantona, resideixen a la comtal vila de Ripoll. Per això, i perquè en Pelines no vol posar el porta-bicis al cotxe, sempre, sempre, sempre, hem fet les rutes des de Ripoll.
Cal dir, que la majoria es poden fer, tranquil·lament, en un matí sortint del ja gastat nom, pàrquing de can Guetes. Però, n’hi ha algunes, sobretot les de Camprodon, que cauen un pèl lluny. De manera il·lustrativa, us diré que entre ambdues poblacions, disten 25 quilòmetres per carretera. I anar amb BTT per asfalt és carregós, monòton i no s’arriba mai.
A mesura que anem col·locant les rutes, intentarem indicar-les des de el nucli urbà més pròxim, a fi d’estalviar esforços innecessaris.
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
La pluja aigualeix una Fira de les 40 Hores de Ripoll que atrau 21.000 visitants
L'Ajuntament de Ripoll ha estimat en 21.000 persones les que al llarg de dos dies i mig han passejat pels
L'Ajuntament de Ripoll ha estimat en 21.000 persones les que al llarg de dos dies i mig han passejat pels
 |
| Expositors a l'espai de La Lira. Foto Arnau Urgell |
diversos espais de la fira. La inauguració de divendres ja va venir acompanyada de fred però al llarg de dissabte i diumenge la pluja ha estat la gran protagonista. Tot i això, cada vegada que hi havia una treva el certamen s'omplia de ripollesos i visitants tal i com passa des de fa més de quatre segles, tal i com va recordar a la inauguració l'alcalde Jordi Munell.
La sensació és que la Fira de les 40 Hores enguany ha fet un pas endavant tot i que no es pot oblidar l'ambient de crisi que es respira arreu. En aquest sentit ha destacat l'espai denominat Del Ripollès al món que a la plaça de la Lira ha acollit les grans empreses de la comarca mostrant el seu potencial exportador. Ja ho va dir a la inauguració el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadaler, que si hi ha dos camins per superar l'actual recessió són precisament l'exportació del sector industrial i el turisme. A la fira hi havia representades la santjoanina Estiluz (il·luminació); Edicas (agroalimentari, del grup Fibran); Soler i Palau (ventilació) així com Matrix i Some; Ripleg; CBG (agroalimentari); Comforsa (metal·lúrgia) i Sodeca, que té pendent la instal·lació a la Barricona de Ripoll (ventilació).
Més enllà d'aquestes grans firmes industrials també ha destacat la creació d'un nou espai a la plaça Sant Eudald dedicat a emprenedors i empreses joves de la comarca. Una presència que es va combinar amb la ja més tradicionals dels productors agroalimentaris que van ser a la fira de la mà del Consorci Ripollès Desenvolupament o dels comerços de la Unió de Botiguers a la plaça de l'Ajuntament.
La sensació és que la Fira de les 40 Hores enguany ha fet un pas endavant tot i que no es pot oblidar l'ambient de crisi que es respira arreu. En aquest sentit ha destacat l'espai denominat Del Ripollès al món que a la plaça de la Lira ha acollit les grans empreses de la comarca mostrant el seu potencial exportador. Ja ho va dir a la inauguració el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadaler, que si hi ha dos camins per superar l'actual recessió són precisament l'exportació del sector industrial i el turisme. A la fira hi havia representades la santjoanina Estiluz (il·luminació); Edicas (agroalimentari, del grup Fibran); Soler i Palau (ventilació) així com Matrix i Some; Ripleg; CBG (agroalimentari); Comforsa (metal·lúrgia) i Sodeca, que té pendent la instal·lació a la Barricona de Ripoll (ventilació).
Més enllà d'aquestes grans firmes industrials també ha destacat la creació d'un nou espai a la plaça Sant Eudald dedicat a emprenedors i empreses joves de la comarca. Una presència que es va combinar amb la ja més tradicionals dels productors agroalimentaris que van ser a la fira de la mà del Consorci Ripollès Desenvolupament o dels comerços de la Unió de Botiguers a la plaça de l'Ajuntament.
l'ermita
Per tornar a iniciSTA. EULÀLIA DE VILADONJA
L'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja es troba a 1012 m d'altitud, vers l'extrem sud del terme, en una carena muntanyosa. El 975 és esmentada la vila rural Doneiao Donia, quan fou cedida al monestir de Ripoll per Aga, que la tenia per cessió del seu pare.
Formaven el municipi les antigues parròquies rurals de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d'Estiula, Sant Esteve de la Riba (de la diòcesi de Vic totes tres) i la de Sant Llorenç de Corrubí (sufragània tradicional de Sant Jaume de Frontanyà). Totes quatre pertanyien al monestir de Ripoll, fet que donà peu a la creació del municipi el 1830, el qual fins el 1860 rebé el nom de Sant Esteve de la Riba. A partir d’aquest any canvià el nom pel de Viladonja. I el 1974 torna a agregar-se a Les Llosses degut a la davallada demogràfica.
L'església actual fou reedificada al segle XVIII, sobre la base d'una primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar amb coberta piramidal a la banda de migdia, a la ratlla de la façana, on es construí un vestíbul el 1802. Al s. XVII Viladonja, juntament amb Sant Esteve de la Riba, fou lloc real.
la ruta
Per tornar a iniciCOM ARRIBAR-HI 56 km amb un desnivell de 978m(+) i 999 (-)
0. Sortirem del pavelló del centre de la vila de Ripoll per anar a buscar la pista que puja ( rampes superiors al 20%) a la urbanització de La Torre.
1.2 Deixant la urbanització a la nostra dreta, al cap de munt de tot trobarem per l’esquerra una pista amb marques del GR- 1. La seguirem.
3.1 Un cop passada l’ermita del Remei trobarem un encreuament de les Rutes de BTT 7 i 8. Tirarem de dret passant pel grup de cases, d'El Remei i els Brucs.
3.6 La pista de la dreta puja a El Catllar. Seguirem per l’esquerra, passant a tocar de l’antiga casa de pagès del Mir, ara habilitada per el turisme rural.
5.5 Travessem la riera de Vilardell i enfilem per la pista de la dreta, amb força mal estat i amb pendents molt pronunciades, al Coll de la Botifarra.
10. Ens trobem al cim del Coll de la Botifarra. Ara tocar baixar!!!
12.6 A la nostra esquerra el Mas de les Selles. Seguirem amunt per la dreta.
14. Arribarem a uns prats, gairebé sempre ocupats per vedells, vaques i fins i tot algun toro. Per sobre nostre el mas del Ferrer. Seguim recta.
15.5 Coll del Forn (1.091 metres d’altitud). Tirem per la pista de l’esquerra, tot seguint unes marques blaves. Tres cents metres més endavant trobarem dues pistes i continuarem per la de la dreta.
18.2 Davant nostre una cleda, que es pot obrir. A la dreta un dipòsit d’aigua. Un cop passada la cleda, seguim recta i avall.
19.5 Ja podem veure en un turonet l’ermita de Santa Eulàlia de Viladonja.
23.5 Si hem pogut travessar la riera de Merlés, ens trobarem al Pla del Llimosell, damunt una pista pavimentada, que no agafarem. Tirarem recta per la pista del mig, que puja cap a Els Plans de Capdevila(*), per la Ruta BTT-18, en sentit invers.31. (*)Can Dachs. Baixem i agafem el primer trencant a mà dreta, que puja fins a El Pujol. Si trobem una cleda tancada, podem passar igualment.
33.6 (*)Ens topem amb la pista pavimentada que baixa de Sovelles. La seguirem dons, només són tres quilòmetres de no res.
36.6 Sant Sadurní de Sovelles. Seguim endavant per la pista que ens portarà fins L’Aliguer. Sempre hem d’anar per la pista principal.
49. Tirem amunt per la carretera,(*) fins el primer revolt, a on veurem un corriol que baixa per la nostra dreta.
49.8 Després de travessar el Ter per una estreta passera, arribarem a la central hidroeléctrica d’en Botei. Seguim per l’esquerra, per la pista que en tot momento va paralel·la a l’esmentat riu, fins el Roig.
56. Arribats a la rotonda de Cal Déu, girem a la dreta i uns 200 metres pla i avall, girarem a l’esquerra, per arribar a el pavelló.
Hem fet la ruta, un pèl llarga. Per facilitar la ruta hem marcat amb un asterisc, una sortida per agafar la carretera.
un fet històric
Per tornar a iniciEl sepulcre de RAMON BERENGUER IV
El 6 d’agost de 1162 Ramon Berenguer es trobava de camí cap a Turí per entrevistar-se amb l’emperador Federic I Barba-roja, quan la mort el sorprengué.
Tal com disposà en el seu testament sacramental, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fou sebollit al Monestir de Santa Maria de Ripoll. En el Cronicó Rivipullense II (una mena d’annals d’aleshores) es consignaren tant la mort del comte a Borgo San Dalmazzo, com el seu trasllat i sepultura a Ripoll, anotant que durant el trasllat del fèretre ocorregueren diversos miracles. Aquests miracles li valgueren l'apel·latiu de «el Sant» i per aquesta raó el seu sarcòfag, en lloc de situar-lo a l’atri, fou dipositat a l'interior de l'església sobre columnes o pilastres de pedra, prop del tester del cor. El sarcòfag de Ramon Berenguer IV estava format per una urna recoberta amb planxes de plata, a l'interior de la qual fou dipositada una altra urna de fusta amb el cos del comte. L'urna interior de fusta estava pintada amb l'efígie del comte assegut, amb espasa i ceptre, i un lletrer que duia el següent epitafi: «Duc per la meva mare, Rei per la meva muller, Marquès pel meu pare : Amb la guerra i la fam vaig escruixir els moros mentre vaig viure : i sense menyscapte vaig mantenir del Senyor els seus drets».
Durant la Guerra Gran, l'11 de juny de 1794 les tropes republicanes franceses envaïren i profanaren el Monestir de Santa Maria de Ripoll. Els incidents començaren quan el comandant de les tropes franceses entrà a l'església de Ripoll i es fixà en el sepulcre de plata de Ramon Berenguer IV; el prior del monestir intentà protegir el sepulcre recordant-li que allí hi havia enterrat un poderós príncep i al·legant que aquella església havia estat sota la protecció dels antics reis de França Lluís IV i Lotari I. El comandant replicà al prior invocant un decret de la Convenció Nacional de la República Francesa, a on s’ordenava que qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la República Francesa havia de ser destruït. Rebutjà d'aquesta manera les súpliques del prior de Santa Maria de Ripoll i ordenà la profanació del sepulcre. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que fou arrencada del cadàver, menystenint després les despulles mortals de Ramon Berenguer IV.
 |
| Església del Santa Maria de Ripoll deprés de l'atac de 1835 |
Fou arran d’aquesta profanació que es decidí traslladar les restes del sepulcre; així el 1803 s'obrí de nou l'urna de fusta i es comprovà que el cos del comte restava encara momificat i incorrupte, amb barba i cabell rossos i arrissats. Així mateix s'hi trobà el pergamí amb l’epitafi en llatí que glossava la vida del comte i que abans de la profanació havia penjat a l'exterior de l'urna de plata. Quedant tan sols l'urna de fusta amb les restes mortals, aquesta fou traslladada a la paret testera a mà dreta ben alta a l'església.
El 25 de juliol de 1835, dos anys desprès d’esclatar la Primera Guerra Carlina, es promulga un reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus béns per pagar el deute públic del govern espanyol. Aquest fet és aprofitat per els grups més fanàtics i anticatòlics, per encapçalar les bullangues i cremar varis monestirs a la ciutat de Barcelona. Quinze dies després un exaltat destacament de les “Milícies Urbanes”, assalten les dependències del monestir, assassinant a 2 monjos i saquejant desprès el temple.
Quan topen amb la solitària urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV «el Sant»; s'amuntegaren sobre ella, la profanaren, en treieren el cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, el cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims d'haver expulsat el jou sarraï de Catalunya i de propagar la fe catòlica. Fou trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera. Encengueren les teies i al crit de «visca la llibertat!» calaren foc als altars i als objectes sagrats que havien depreciat, llençant a les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV; la resta de «Tiradores» rebentaren els mil·lenaris sarcòfags dels antics abats del monestir, abocaren per terra les seves restes mortals, i també les llençaren a la foguera. Veient el desastre, alguns vilatans de Ripoll s'arriscaren a salvar allò que varen poguer; d'entre aquests es destacà el jove metge Eudald Raguer, que amb l'ajut d'altres pogueren salvar les restes de Ramon Berenguer III i d'altres antics prohoms del monestir.
Per honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venideres les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant, els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde del Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi. El monument commemoratiu es construí sota la direcció artística de l'arquitecte Elies Rogent i l'escultor Vives. La inscripció, proposada pel Bisbe Morgades, és de pedra calcària de les pedreres de Rimat (Lleida), té forma semicircular de 12 pams de diàmetre i hi ha la senyera reial i la creu de l'Orde.  |
| Cenotafi de Berenguer IV al Monestir de Ripoll |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada