3 de jul. 2013

SANT PERE DE MONTGRONY


  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir un fet i una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    CENTENARI DEL TOUR DE FRANÇA



    L’any 1903 va ser la primera edició del Tour de França. Una competició ciclista que fou patrocinada i creada pel diari francès L’auto-Vélo, predecessor de l’actual L’Equipe, per augmentar les ventes del diari. La primera cursa es va disputar entre l’1 i el 19 de juliol, en un recorregut dissenyat pel director del mateix diari, Henri Desgrange, que comprenia 2.428 km distribuïts en sis etapes, de 400 quilòmetres de mitjana cada una. El favorit a la victòria final, Maurice Garin, s’adjudicà la 1ª etapa i va mantenir la primera posició durant tota la competició i finalitzà amb un marge de quasi tres hores sobre el següent classificat. La circulació del diari augmentà per sis, per la qual cosa es va considerar convenient fer una nova edició l’any següent.

    El Tour es va celebrar ininterrompudament any rere any, exceptuant els anys dels grans conflictes bèl·lics del segle; la 1ª Guerra Mundial (1915-1918) i la II Guerra Mundial (1940-1946). 

    Els ciclistes de les primeres edicions pedalaven sota la modalitat de pinyó fix. No hi havia altre alternativa. De mica en mica es va anant instaurant el pinyó lliure (o roda lliure) que va suposar un gran avanç tècnic.

    Eugene Christophe
    Fins el 1905 les proves es feien fins i tot de nit i cada bicicleta portava incorporada una mena de farola; en les proves de muntanya els corredors alternaven el pedaleig amb les marxes a peu; també sorprèn que durant tota la carrera els ciclistes estaven obligats a utilitzar una única bicicleta i ser reparada per ells mateixos. Tant és així, que el 1913, Eugene Christophe va trencar la forquilla en una baixada, va tenir que arrossegar-la durant 14 quilòmetres fins que va trobar una ferreria a on (davant els comissaris de la carrera) va poder reparar-la, tasca que li va comportar 4 hores.

    No va ser fins el 1937, que es va aprovar oficialment el canvi de marxes. Fins aleshores els corredores se les pensaven totes per fer les bicicletes més competitives; com l’enginy per pujar ports de muntanya. La roda del darrera portava una corona dentada a cada cantó, de diferent numeració. Abans de pujar un port, el ciclista baixava de la bici i girava la roda de tal manera que el pinyó gros engravés amb el plat del davant; quan arribava a dalt tornava a baixar per girar de nou la roda perquè engravés el pinyó petit. Cal dir que aquest enginy, en el seu moment, va suposar tota una revolució en el camp de la mecànica.

    El Tour de França considerat per alguns mitjans d’informació, com l’esdeveniment esportiu més important del planeta, té com autèntics símbols de carrera la pujada a ports tant mítics com L’Alpe d’Huez, Mont Ventoux, el Tourmalet, l’Izoard i el Galibier, que amb 2642 metres d’altitud és el cim més alt de la història del Tour.

    Per acabar, unes quantes estadístiques: Lance Armstrong és el corredor que ha guanyat el Tour més cops; en set vegades consecutives des de l’any 1999 fins el 2005 es va proclamar campió. Però el 2012 va anunciar oficialment que no pensava defensar-se davant els tribunals per unes greus acusacions sobre denuncies de dopatge; i per tant va ser desposseït de tots els títols. Aleshores el palmarès com a corredor amb més títols va passar a mans de l’espanyol Miguel Indurain, amb cinc Tours.
    Eddy Merckx, és posseïdor de dos rècords; un com portar més dies, 96, el maillot groc i l’altre com tenir més victòries d’etapa, 34. George Hincapie, és el corredor que més vegades hi ha participat, 17. L’any 1996, va ser el certamen amb més participants, 210 i l’any 1926 la vegada que va ser més llarg, es van recórrer 5.745 km.

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

    la notícia

    Per tornar a inici
    Artur Mas presidirà la Diada Nacional a Ripoll

    El president farà la primera visita oficial a la comarca el proper Onze de Setembre

    L'acte es farà al vespre per evitar el màxim la coincidència amb la gran cadena humana independentista

     

    Artur Mas presidirà els actes de la Diada Nacional a Ripoll. Foto: Adrià Costa
    Artur Mas ja ha confirmat que el proper Onze de Setembre presidirà l'acte institucional de la Diada Nacional. Un esdeveniment especial en tractar-se de la Capitalitat de la Cultura Catalana i que suposarà la primera visita oficial de Mas a la comarca des que el 23 de desembre de 2010 va esdevenir el 129è president.

    “Coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana creiem important que el president pugui ser a Ripoll” explica l'alcalde Jordi Munell. Per tal de convidar-lo van fer-ho amb una manera bastant original. Li van enviar una carta manuscrita en nom del Comte Guifré amb el segell especial que es va presentar en la inauguració de la XLII Exposició Filatèlica i Numismàtica.

    “Si em convida el comte no podré dir que no” havia dit informalment el president català en una conversa amb l'alcalde ripollès. Hores d'ara no es coneixen detalls de l'acte que, segons Munell, es farà a darrera hora de la tarda o directament al vespre. En aquest sentit s'ha apostat per fer-ho tard per interferir al mínim amb la Via Catalana , la gran cadena humana que travessarà el país per reclamar la independència. En aquest sentit les ANC de la comarca ja estan treballant per mobilitzar centenars de persones.

     

    l'ermita

    Per tornar a inici
    ST. PERE DE MONTGRONY



    El pla de Sant Pere (un pla molt relatiu, no aneu a pensar) és format per roques de composició calcària procedent del devonià superior, i s’hi ha ubicat a més de l’església romànica de St. Pere, un castell i també un monestir benedictí.

    Les primeres dades històriques del castell, encara que mancades de tota autenticitat, és remunten al s. VIII, sorgit d’un còdex del monestir de Ripoll, segons el qual vers l’any 736 un Quintillà, considerat per molts el vertader comte Arnau o capitost quimèric de la batalla al coll de Coma Armada, governava la zona de Mogrony. El que si sembla més versemblant és quan el comte Guifré, en una època anterior als anys 885 o 887, compra al bisbe intrús d’Urgell, anomenat Esclua, el castell de Mogrony, i després, amb la seva muller Guinidilda el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses com a dot de llur filla Emma, que era oblata al monestir. Però, com que els homes de Gombrèn no volien reconèixer els drets del monestir i el document de la compra del castell, per part del comte Guifré, s’havia perdut, és procedí a un reconeixement de la compra i a una delimitació del terme, l’any 987.
    El terme del castell comprenia la meitat de l’actual terme municipal de Gombrèn, llevat de la part de Solanllong i Aranyonet, i tota la zona del coll de Merolla i Mataplana.
     De l’edifici del castell no es coneix cap resta visible, ni tan sols el lloc de la seva ubicació. De fet, des del final del s. X ja no s’esmenta l’existència real del castell.

    Restes de Monegals. Foto:J.Camprubí
    Segons la tradició, a l’indret del Pla de Monegals existia un cenobi de benets, refugiats per protegir-se dels àrabs, que l’any 888 baixaren a habitar el monestir de Ripoll. Documentalment, és comprovat que el primer abat de Santa Maria, Daguí, procedia d’aquest indret.
    Certes interpretacions populars situen en aquest lloc un important nucli habitat en l’època de la Reconquesta. Hi ha una sentència d’autor desconegut que diu:

    Monegals era ciutat
    Quan Barcelona era un prat


    Altar de St. Pere de Montgrony
    L’església primitiva de Sant Pere de Montgrony és documentada des de l’any 834, per bé que alguns asseguren que ja existia al s. VIII. Fou totalment renovada a partir de la segona meitat del s. XI, i la nova església no fou consagrada fins l’any 1138. La vida a la parròquia de Mogrony s’anà desplaçant lentament des del pla de Sant Pere, vers la vall, al nucli de Gombrèn, procés que culminà l’any 1668, quan l’església fou destruïda en part, i el 1695 s’establí la parròquia a la capella de Sta. Magdalena de Gombrèn. El procés d’abandonament prosseguí, especialment accentuat el s. XIX, fins que l’any 1880, el bisbe de Vic, Josep Morgades, emprengué la recuperació del temple que culminà el 1915. Fou novament restaurada el 1958, aquesta vegada per la Diputació de Girona.

    L’església de sant Pere de Mogrony és un edifici d’una sola nau, amb una capçalera a llevant, formada per tres absis en trèvol, dels quals destaca poderosament el central. És tingut com un dels millors exemplars d’església trevolada del romànic.

    La nau és coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral, centrat, i la unió amb l’absis central, cobert amb una volta de quart d’esfera, és resolta amb un simple plec que estableix la gradació entre els àmbits. A la façana meridional, sobre l’absidiola hi ha situat un campanar d’espadanya amb dos ulls, de proporcions molt esveltes; al cloquer figuraven dues campanes famoses que es perderen durant la primera guerra carlina en ésser trencades i foses per fabricar municions. A la façana de migjorn s’obre la porta que és aixoplugada per un porxo, cobert amb una volta de canó apuntada i obert per una porta flanquejada per dues finestres.

    Exteriorment l’edifici és totalment nu i mancat d’ornamentació, llevat dels absis, on es desenvolupen els característics motius llombards d’arcuacions cegues en sèries de tres arcuacions entre lesenes, les quals a l’absis central es completen amb un fris en dent de serra.

    Cal destacar la gran gruixària dels murs, construïts amb petits carreus, simplement escairats i disposats en filades irregulars, però uniformes, que proporcionen una gran solidesa a l’estructura de l’edifici.
      


     




    Procedent d’aquesta església el Yale University Museum conserva una imatge de majestat catalana, de talla amb mostres de policromia, damunt una creu policromada que no li correspon i li és petita. El cartellet informatiu del museu, visible a l’angle inferior, diu que aquesta imatge és considerada com a “catalana, escola de la Seu d’Urgell, s. XIII. Crucifix trobat en una església del s. XII prop de Montgrony. Pirineu”.
    També procedents d’aquesta església entraren al MEV, en una data anterior al 1893, dos laterals d’altar pintats amb la figuració de sant Pere i sant Pau. L’estat de conservació de les quals és força dolent. En moltes zones ha saltat el preparat que cobria les taules.


      
    Sant Pere ha estat representat com a apòstol i no com a papa. El seu atribut principal i el que el diferencia de la resta dels apòstols és la clau. També presenta una sèrie de trets físics que el caracteritzen, com són la calba, la tonsura i la barba. Sant Pau és representat amb l’espasa, símbol del seu martiri –va morir decapitat- i el seu atribut principal. Els trets físics que el caracteritzen són: barba, la testa calba, un floc de cabells en mig del front i una línea, només insinuada, en aquest.


    Ambdues degueren ésser executades a cavall dels segles XIII i XIV.




    la ruta

    Per tornar a inici
     ITINERARI


    Vista de Campdevànol des dell cementiri

    0. Sortirem de Campdevànol tot enfilant la pujada del cementiri, seguint la pista que porta a Sant Pere d’Aüira. Està marcada amb les senyals del Centre de BTT, Nº 17.
    7. Per la dreta i a 300 metres, trobaríem l’església de Sant Pere d’Aüira. Però seguim per l’esquerra, tot seguint les senyals de la Ruta Nº 17.
    8.2 En aquest punt deixem de seguir les senyals del Centre de BTT que baixen fins l’Empalme. Nosaltres seguim pujant per la dreta.
    9.2 Ignorem la pista del davant que porta al Camp de la Roca. Trenquem per la dreta i seguim pujant fins que s’acaba la pista. Una mica abans de que això succeeixi trobarem per la dreta un caminet que puja i que cal agafar. De ben segur que haurem d’empentar la bici, un tros.
    Coll de Grats
    11.5 Ens trobem al Coll de Grats. Seguim les marques grogues que baixen per l’esquerra fent cap a Montgrony, tal com indica el rètol de l’Itinerannia. El camí baixa molt fort, però ben aviat és converteix en pista.
    14.2 Deixem la pista que baixa per l’esquerra, perquè porta a Pardinella. Amunt ¡¡¡
    17. Potser és el tram més dur del itinerari fins arribar al Pla de Monegals.
     ( Al menys a un servidor si que se li va fer ). Un cop aquí cal buscar unes marques vermelles que es troben al faldar del Puig de Sant Pere. És un caminet ben marcat, malgrat que s’ha de fer a peu.
    18.4 Coll Roig. Seguirem la pista que baixa per la nostra dreta i que porta al refugi de Planelles a tocar del santuari de Montgrony.
    21. Hem arribat a Montgrony. Per visitar l’església de sant Pere, només cal pujar els famosos esglaons de la llegenda del comte Arnau.
    Per la tornada si no es volen fer els sis kilòmetres per carretera, es pot baixar pel camí de la Font de la Mare de Déu, que amb una mica més e tres quilòmetres sortirem al bell mig de Gombrèn. És 100% ciclable.
    24.3 Un cop a Gombrèn tirem recta avall, travessant la plaça per anar a parar a baix a la confluència de les Planes del Torrents, de ca l’Isidre i la Llarga, per agafar el camí de transhumància.
    24.9 Aquí girem a l’esquerra direcció a l’Empalme.
    28.7 L’Empalme. Es incorporem a la carretera fins l’església de St. Llorenç
    29.7 Ara circularem per el camí ral i Ramader fins a Campdevànol.
    34. Tornem a ser al punt de sortida.

      



    un fet i una llegenda

    Per tornar a inici
    EL FORAT DE SANT OU

    Es troba a la part oposada del Pla de Sant Pere, al vessant esquerre del torrent de Sant Ou, en un espès bosc de faigs i pins, sobre una cavitat enorme, anomenada Forat de Sant Ou, que deien que era l’entrada d’un conducte subterrani que portava a les coves de Ribes, i d’allí, a Sant Joan de les Abadesses, o a sant Amanç. Aquesta conducció era tan ampla, que el comte Arnau hi passava muntat a cavall.


    Si considerem que aquest forat, segons la tradició, era un catau de bruixes i mals esperits i un avenc on es congriaven les pedregades, és molt comprensible l’esverament que es produí al començament del segle actual, quan un sacerdot, el geòleg mossèn Norbert Font i Sagué, es disposa a explorar-lo. Hom li suggerí que no ho acomplís fins un cop el blat de la comarca fos segat, puix que si per atzar s’hagués produït una pedregada...
    Mossèn Norbert Font
    Així, doncs, un cop el blat segat, el 6 d’agost del 1910, es féu la temptativa que efectuaren amb èxit complet, mossèn Norbert, els dos germans Fosas, de Campdevànol, Ramon Perramon, de Ripoll, i el pintor Cruset, que es dedicà a pintar detalls del seu interior. El dia del descens hom calcula que es reuniren a Mogrony més de 300 persones les quals seguiren amb gran interès el curs de l’exploració i victorejaren i aplaudiren mossèn Norbert quan aquest sortí de l’avenc, després de set hores de permanència al seu interior.
    De llavors ençà, aquest avenc ha temptat nombrosos aficionats a l’espeleologia. La primavera del 1962, un grup de l’equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya publicaren els resultats de l’estudi segons el qual, la cova té una profunditat total de 74 metres,amb dos pous verticals de 36 i 27 metres i una sala final d’uns 13 metres de longitud i una amplària mitjana de 3.50 metres.
     Diuen que prop del forat de Sant Ou existia el castell d’igual nom, habitat per un sinistre cavaller (Arnau?) que s’enamorava de les dones, s’hi casava i quan anaven a ser mares les decapitava i les llençava al Forat. Una vegada s’enamorà d’una germana de Sant Eudald, la qual, ignorant els funestos antecedents del personatge, s’hi casà i seguí la mateixa sort que les seves antecessores, llevat que el marit no la llençà al forat. Sant Eudald li enganxà el cap i recobrà la vida. Assabentat el sant de l’acte del seu cunyat, anà al castell per venjar-se i, en no ésser-li obertes les portes, tirà una pedra a la fortalesa, que s’enderrocà i caigué al forat de Sant Ou.  


    un video musical

    Per tornar a inici






    Fonts emprades:

    ca. wikipedia.org

    naciodigital.cat/elripolles

    fermuntanya.blogspot.com

    Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès


  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada