23 de jul. 2013

SANT VICENÇ DE MAÇANÓS

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir un fet
  • Per ecoltar i veure un video musical

    RÈCORDS DE VELOCITAT EN BICICLETA


    Els rècords de velocitat en bicicleta a nivell mundial es basen en la màxima velocitat aconseguida sobre una bicicleta de dues rodes, independentment de la superfície on s'aconsegueixi. Aquí us deixo una petita mostra:


    José Meiffret  (1962) va aconseguir els 204 km/h en pla i darrera un cotxe.

    Fred Rompelberg (1995) va arribar als 268 km/h en pla darrera un dragster

    Bruce Bursford (1996) té el rècord amb 334 km/h sobre uns currons.

    Sam Whittingham (2008) arriba fins els 132 km/h ni remolcat, ni darrera ningú.

    Markus Stöckl (2011) ratlla els 165 km/h de baixada amb una bicicleta de serie.

    François Gissy (2013) supera els 263 km/h amb un prototip impulsat amb hidrogen.



    El primer en estrenar la taula de rècords fou el francès José Meiffret, quan el 16 de juliol de 1962 a Freiburg, Alemanya, va superar els 204 Km/h. El rècord això si, es va aconseguir a rebuf d'un vehicle motoritzat, en aquest cas un Mercedes Benz 300 SL. José va rodar sobre una bicicleta que pesava 20 kg., movent un plat de 130 dents i amb un pinyó de 15. Les llandes eren de fusta per prevenir el reescalfament; els pneumàtics, molt gastats, eren tubulars; i el quadre, reforçat en tots els punts crítics.

    Per començar a moure semblant desenvolupament va necessitar l’ajuda d’una motocicleta. A 30 km/h, Meiffret lluitava per guanyar el control i les seves cames amb prou feines es movien. A 60 km/h començava a rodar a pas ferm. A 75 Km/h el Mercedes amb el seu final en parapet es va col.locar darrere. Amb una empenta de la seva mà, Meiffret va acomiadar la motocicleta i es va unir amb la part posterior del Mercedes.



    Però la llista l'encapçala un home que ho va aconseguir sense anar enlloc, empès pel poder mental que li va atorgar Uri Geller.
    Es diu Bruce Bursford i el 1996 va aconseguir pedalejar sobre una plataforma de corrons a la increïble velocitat de 334 km / h. Van ser només 30 segons, però suficients per fer-se amb una marca que avui dia ningú ha pogut superar.
    A part de la formació del pilot, la seva constitució genètica i la competitivitat, el disseny de la bicicleta és l'aspecte clau per a la velocitat en el ciclisme. El model que va utilitzar Bruce Bursford per trencar aquest rècord mundial de velocitat la va anomenar "The Ultimate", i va construir una màquina tan eficient per reduir tot tipus de resistència que gairebé  volava.
     


    Aquesta bicicleta va ser el resultat de quatre anys d'investigació i desenvolupament a la recerca del model perfecte: un bastidor de fibra de carboni quatre vegades més forta que l'acer, les peces de metall fetes de titani i els seus rodaments fabricats en material ceràmic, per produir un 30% menys de fricció.
    Els pneumàtics, perquè fossin més lleugers, estaven fabricats en kevlar i es van omplir d'heli en comptes d' aire, de manera que només pesaven 85 grams, per assegurar la menor resistència al contacte amb els rodets. La màquina en el seu conjunt no arribava als 5 kg de pes (4,9 kg exactament).

    Post scriptum: El meu rècord personal ha estat de 62 km/h, per una pista asfaltada, de baixada, amb el vent a favor i perquè m'empaitaven dues espècies de mamifers de la família dels vacuns.

    la notícia

    Per tornar a inici

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS





    Una nova fortíssima tempesta provoca acumulacions d'aigua
    La dotzena tarda consecutiva de precipitacions ha deixat quasi 50 litres i calamarsa a Ripoll

    La dotzena tarda consecutiva de precipitacions ha tornat a deixar una fortíssima tempesta al Ripollès. Si dissabte es va concentrar a la Vall de Ribes, el diumenge ho va fer  entre Ripoll i el nord d'Osona. A la capital comarcal s'han registrat quasi 50 litres acompanyats de calamarsa.

    De nou, en alguns carrers com el de Concepció Ducloux s'han produït acumulacions d'aigua tot i que no hi ha constància de problemes importants. A més, la calamarsada ha obligat a molts conductors que circulaven per la C-17 a aturar-se a l'interior dels túnels. Un fet que ha provocat llargues cues tant venint de Campdevànol com a la travessera urbana de la N-260.

    A la resta de la comarca les precipitacions s'han situat entre els 5 i els 15 litres. Tanmateix, no s'han repetit les pedregades que dissabte van deixar grans superiors als 2,5 centímetres en poblacions com Planoles o Dòrria.

    Està previst que la tendència es mantingui fins al dimecres tot i que sembla que aleshores el temps s'estabilitzarà de manera contundent. 


    Pedregada a Planoless (dissabte). Foto: Jordi Bober/Meteoplanoles




    l'ermita

    Per tornar a inici
    ST. VICENÇ DE MAÇANÓS

    L'antiga parròquia de Sant Vicenç de Maçanós, a l'extrem de ponent del terme, des de fa segles és sufragània de la de Matamala, a causa del seu escàs poblament (3 famílies el 1686).

    L'església és un petit edifici rectangular amb campanaret de torre a la part meridional de la façana, bastit al segle XVIII. Hom creu que la primitiva església, coneguda des del 982, es trobava en un dels puigs propers al mas Maçanós, i es mantingué fins al S.XVIII, però es desconeix en quines condicions, llavors fou abandonada i substituïda per un nou edifici. Depenia del monestir de Ripoll, i abans de ser sufragània de Matamala ho fou de Sant Esteve de Comià (1607).

    El seu terme ja havia format una quadra civil sotmesa a Ripoll abans que el monestir adquirís la jurisdicció de tot el terme de la Guàrdia.                     
    Les domus del Ripollès, a més del caràcter protípic s’ésser el casal de residència d’una famlia de cavallers amb un petit terme jurisdicconal, en molts casos eren fortaleses residència dels senyors del terme.



    La domus de Maçanós. A l’indret del mas Maçanós, documentat l’any 982, hi hagué una domus. O casa forta, solar d’un antic llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola.

    En els seus orígens va estar habitada per numeroses persones, trobant a l'any 1173 el primer representant de la família Abernat de Maçanós, essent Ramon de Maçanós el jutje de Matamala durant l'any 1285. Gràcies al seu estatus, tenia numeroses propietats per les que els seus habitants pagaven un cens anual amb especies com el blat, carn, formatge, etc..., que només constituïa un preu simbòlic per recordar qui era el senyor de les terres, aigues i molins. Des de que es té constància registral prové de la família Casanova, descendents directes de l'honorable Rafael de Casanova. 







    Foto: Jordi Doménech Arnau






    la ruta

    Per tornar a inici
    ITINERARI

    0. Sortim del pàrquing de can Villaura, de Ripoll, per anar a buscar la pista que puja a L’Aliguer. I ho farem baixant pel túnel que passa pel dessota la C-17 i trencant després a la dreta, per la pista paral·lela al riu Ter.

    1. Arribem a El Roig. Seguim per la pista que passa per sota un altre túnel.

    2.2 A la nostra dreta tenim la depuradora. Seguim per la pista de l’esquerra, la que el GR-151 indica cap a La Farga de Bebié.

    3.3 Aquest cop no travessarem el túnel, seguirem recta; amb el riu a la nostra dreta.

    4.2 Arribem a la central hidroelèctrica del Roig. Travessem la passera sobre el riu i enfilem pel caminet, per enllaçar amb l’antiga carretera N-152.

    4.4 Un cop arribats a la carretera, tirem avall.

    5. Abans de topar-nos amb l’autovia C-17, girem a la dreta per poder creuar-la pel pont habilitat per fer-ho.

    5.4 Ens trobarem una pista amb una barrera. És la que hem d’agafar. La barrera es pot vorejar sense cap por. Amunt!

    9. Arribem a l’Aliguer. Seguim per la pista de l’esquerra.

    12.4 Passarem per la derruïda Vinyassa i quan deixem enrere i enlairat a la nostra dreta El Prat, girarem a l’esquerra per passar per La Plana i des d’aquí ja podrem veure el petit nucli de Sovelles. Seguirem per la pista, ara pavimenta.

    15.3 Una mica abans d‘arribar al mas Pinoses, trenquem a l’esquerra.

    16.8 A la dreta El Pujol, deixem la pista del davant i seguim per l’esquerra.

    17.3 Després de deixar el ruïnós mas de Els PLans, arribem a una confluencia. Esquerra i amunt un quilòmetre fins arribar al coll.

    19.5 En aquesta nova confluència, si tirem amunt arribariem a Santa Margarida de Vinyoles. No és el cas, tirem avall.

    20.2Ens trobem a la pista Nº 18 marcada pel Centre BTT del Ripollès. La seguim.

    26.7 Si no ens em despistat en cap encreuament, ara ens trobarem a els Plans de Sant Jordi. Les senyals contínuen per l’esquerra, però nosaltres anirem en sentit invers. Dreta.

    L'Hostalet
    27.2 L’Hostalet. Travessem la carretera i tirem de dret per la pista del davant.

    28. Deixem a l’esquerra la pista que porta a El Soler de Maçanós i tirem per la dreta.

    28.7 Després d’una forta pujada arribem a una confluència de pistes. la que baixa porta a uns prats i segueix fins la carretera. La de l’esquerra puja a Maçanós que ja es divisa.

    29. Passem per davant de Maçanós i seguim avall fins a St. Vicenç de Maçanós.

    29.4 Estem davant l’església de St. Vicenç; a tocar tenim la C-26 que agafarem continuant el nostre trajecte per l’esquerra.

    Can Dachs
    30.5 A l’altura del mas El Guixer deixarem la carretera i agafarem una pista que trobarem a la nostra dreta i que ens portarà al mas Puig, i d’aquí enllaçarem de nou amb la pista del Centre BTT del Ripollès Nº 18 fins a Can Dachs.

    35.2 Can Dachs. Baixem i agafem el primer trencant a la dreta que puja al Pujol.

    37.7 Aquesta pista ja l’hem feta d’anada fins a enllaçar amb la pista de Sovelles. En aquest punt a l’altura del mas Pinoses tirem per l’esquerra fins a El Cremat.

    40.7 El Cremat. Ara podem continuar per la carretera fins el trencant de Vallespirans i seguir tot recta fins a Can Villaura (9 km)o pujar a Vallespirans, baixar a Els Molins de Vilardell i d’aquí passar pel Mir, El Remei i Ripoll (12km).

    49.7 Amb el supòsit que s’hagi triat la primera opció.





    un fet

    Per tornar a inici
    LA FAUNA DEL RIPOLLÈS

    En tota la extensió del Ripollès, un total de 956 km2, s’hi pot trobar des de prats fins a muntanyes que ratllen els 3000 metres d’altitud, tanmateix hi proliferen tota una sort de bestioles que donen vida en aquest hàbitat.

    Foto: DAGOR53
    A les cotes més baixes hi viuen senglars, guineus, mosteles, teixons, esquirols, eriçons i nombroses espècies de rèptils com també amfibis i aus. En el paisatge subalpí i alpí, les espècies acostumen a ser més voluminoses, doncs hi habiten isards, cérvols, cabirols, daines, marmotes, galls fers,...

    Fora del tot impossible encabir en aquest post totes les espècies, però el que si ha de quedar clar és que els boscos i rius del Ripollès són plens de vida. Passejant pels camins difícilment em podrem veure cap d’aquest animals, però de ben segur que algun senyal trobarem si estem a l’aguait. Malgrat que algunes espècies autòctones es troben amenaçades per altres de forànies, fins al punt d’arribar a la seva extinció, programes de protecció que tenen cura del nostre entorn han aconseguit salvar espècies abans que desapareguin, com és el cas del tritó pirinenc, el llangardaix pirinenc, el ratpenat orellut, entre d’altres.  

    Potser les ganes de fer conèixer la fauna del Pirineu Català, ha motivat al Sr. Antoni Solé a portar a terme la construcció d’un parc lúdic i educatiu, Molló Parc, de dotze hectàrees de superfície ubicat molt a prop del nucli urbà de Molló, concretament al paratge de les Bernedes,  que permet, amb un recorregut d’unes dues hores contemplar la  fauna típica i característica d’aquesta zona del Pirineu i, més concretament de la Vall de Camprodon. A excepció dels óssos i els cérvols, la resta d'animals es poden veure sense que hi hagi cap tipus de barrera interior. Tot i que el visitant pot fer lliurement els dos quilòmetres de recorregut, l'objectiu dels promotors és disposar d'informadors durant el recorregut per facilitar "informació i coneixement" de les diferents espècies animals als visitants.



    un video musical

    Per tornar a inici






    Fonts per fer aquesta entrada:
    es.wikipedia.org
    www.yorokobu.es
    viciclisme.blogspot.com
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.domusdemaçanos.com
    www.molloparc.com

  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada