9 de jul. 2013

SANT FELIU D'ESTIULA






  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    ACUDITS DE CICLISTES


    Com que m’he tingut que escoltar, que últimament les entrades semblen més reculls periodístics que impressions personals, i que han perdut el caire simpàtic que tenien al principi, he decidit fer aquesta entrada única i exclusivament d’acudits. 


    Dos ciclistes, un espavilat i l’altre un pèl aturadet, pugen un port de 1ª categoria en un tàndem. A l’arribar al cim el llest diu, tot esgotat:
    - Què dur ha sigut aquest port ! Menys mal que he entrenat fort durant varis mesos. Ha estat tant forta la pendent que en alguns moments pensava que ens aniríem enrere.
    I l’aturadet, contesta:
    - Sí, jo també pensava el mateix. Per això he tingut els frens ben apretats tota la pujada.




    Quatre homes casats van en bicicleta. Després d’una bona estona pedalant, s’escolta la següent conversa:
    CICLISTA 1:” No teniu n’idea del que vaig tenir que fer per poder venir avui. Vaig tenir que prometre a la dona que pintaria tot el pis el proper cap de setmana !”
    CICLISTA 2:” Això no és res! Jo vaig tenir que prometre que canviaria de lloc tots els mobles, de l’apartament a la platja.”
    CICLISTA 3:” Us queixeu per un no res! Jo en vaig comprometre a remodelar tot el bany, canviant la banyera, les rajoles i el terra.”
    Van seguir pedalant fins que s’adonen que el quart amic no va obrir boca i per això l’hi pregunten si ell no va tenir que prometre res per poder anar avui en bicicleta.
    CICLISTA 4:” Jo vaig posar el despertador a les 7:00 hores. Quan ha tocat l’hora de llevar-me, m’he acostat a la meva dona i l’hi he dit a cau d’orella: bici o polvet?. I ella m’ha contestat: - “Abriga’t bé”.




    Dos ciclistes de la mateixa edad que feia molt de temps que no es  veien, coincideixen a la mateixa trovada de BTT i decideixen pedalar junts, per  explicar-se com els hi va la vida.
    Quan arriben al primer avituallament , estàn ben suats i es treuen el casc perquè els hi toqui l’aire. En això que es queden perplexos perquè un és ben calb, mentre l’altre llueix una bona mata de cabells. Així que el melenut li pregunta al calb:
    - Hostipa, Pep. Com és que ets tant calb?
    L’aludit que no tenia un pèl de tonto l’hi contesta.  – Això és degut a pensar molt  i que soc una persona molt intel·ligent. I aleshores tu, Joan, ara saps perquè en tens tans!.




    Un ciclista es aturat per la policía en una carretera. I l’hi diu:
    - Vosté no porta el casc posat. Hauré de posar-li una multa.
    El ciclista per evitar la sanció, l’hi contesta: - “Home, miri, jo no sabia que fos obligatori, si us plau doni’m un altre oportunitat”.  
    - Mira, a mi m’agraden molt les endevinalles, així que n’hi faré una i si la respons bé, no et multaré.
    - Molt bé ! Accepto el repte.
    - És de nit i es veuen a la llunyania dues llums rodones una al costat de l’altre que es van acostant. De què es tracta?
    - Ah! Molt fàcil. Es tracta d’un cotxe.
    - Sí correcte, però això és molt general, s’ha d’especificar la marca, un SEAT, un BMW, etc. Ho sento hauré de multar-lo.
    - Una altre oportunitat si us plau !
    - Molt bé. És de nit i s’acosta una llum quadrada. De què es tracta?
    - Molt fàcil, una moto.
    - Sí, correcte, però és una Harley Davison, una Kawasaki. Ho sento però aquesta resposta és molt general. El multaré.
    En aquestes que el ciclista perdut per perdut, s’aventura a dir-li al policia: - Perdoni, però que li sembla si  aquesta vegada ho farem al revés i soc jo qui fa les endevinalles?
    El policia dubta, però al final accepta. I el ciclista li diu:
    - És de nit. En una rotonda hi ha una dona d’aspecte provocatiu, pintada com una mona i amb una mini falda curtíssima. De què es tracta?
    - Fàcil, una meuca.
    - Sí, molt bé, però això és molt general i s’ha d’especificar. Es tracta de la teva mare, la teva esposa o la teva filla? 



    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS 

  • la notícia

    Per tornar a inici

    Motis repeteix com a estrella del Festival de Música de Ripoll     

    Andrea Motis actuarà per segon any consecutiu al Festival de Música de Ripoll. Foto: Adrià Costa
    L'inici del juliol suposa el retorn a Ripoll del seu Festival Internacional de Música. Un certamen organitzat pels Amics de la Música que enguany arriba a la 34a edició –el més veterà dels que s'organitzen a la comarca- i que tornarà a comptar amb la jove Andrea Motis com a gran estrella després de captivar el públic ripollès l'any passat. Tanmateix, més enllà del jazz de Motis i el trio format per Joan Chamorro, Ignasi Terraza i Esteve Pi, el Festival Internacional de Música de Ripoll tornarà a mostrar una bona mostra d'estils. Començarà aquest diumenge amb el recital "Músics i poetes catalans" que servirà per celebrarà el 120è aniversari de la Capella de Santa Maria de Ripoll i que comptarà amb la Coral Xalesta de l'Hospitalet.         Un altre dels plats forts d'enguany, coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, és l'espectacle "Paraules vives al vent que passa" que vol commemorar el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol. Un concert coordinat pel ripollès Florenci Crivillé, gran amic del poeta, i que comptarà amb els rapsodes Dolors Vilaplana i Enric Cassany; així com els cantants Eva Estebas i Cristina Amils i el pianista Joan Amils.       També destaca la presència de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (20 d'agost) i el quartet Suspiro Latino (27 d'agost) que durà la música llatinoamericana al claustre del Monestir.

    l'ermita

    Per tornar a inici

    ST. FELIU D’ESTIULA

    L'antiga parròquia de Sant Feliu d'Estiula es troba al sector NE del terme de Les Llosses, al fons de la vall d'Estiula, en una elevació a 989 m d'altitud, dominada al N per la serra de Sant Marc, coronada pel santuari de Sant Marc (1 387 m d'altitud); envolten la vall el pla de l'Auró, al S, i la serra de les Ajagudes (contrafort dels rasos de Tubau), a l'W. L'església és a l'esquerra del torrent d'Estiula o de la Cabana, afluent del Riu Merdàs, a l'indret on hi hagué la vila rural d’Estívola, donada per Guifre el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890.

             

    Gorg de la Tosca

    El nom deriva d’Aestivula que significa pasturatge d’estiu. El primitiu edifici del segle XI fou refet l’any 1640 i es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i hom li afegí un campanaret i dues capelles laterals. L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.
    La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga.
    El mas del costat havia sigut altres temps, casa de colònies.

            

    la ruta

    Per tornar a inici
    ITINERARI
      
    0. Sortirem del Barri de la  Creu de Campdevànol. Per agafar des del principi el Camí Ral i Ramader de la població.
    2. Després de passar la font de Sant Eudald i en plena pujada, deixarem el camí ral i trencarem a l’esquerra per una pista pavimentada que travessarà el riu Merdàs per un pont.
    2.1 Ignorem la pista de l’esquerra i seguim recta pel Camí de Bussacs.
    3.6. Abandonem la pista pavimentada que porta directament al mas de Bussacs i pugem pel la pista de l’esquerra.
    3.8 Ens trobem pel damunt del mas. Ara agafem la pista de l’esquerra marcada amb unes marques grogues.
    4.5Collet de Daguí. Aquí haurem de continuar pel corriol que puja per l’esquerra. Pràcticament és pot fer tot a sobre la BTT.
    6.5. Els últims metres abans d’arribar al Gorg del Colomer, són una mica intransitables amb bicicleta, però a base d’empentes s’arriba. Ara haurem de remuntar uns 25 metres de desnivell, per anar a buscar la pista del Camí de l’Auró, marcada pel Centre BTT del Ripollès amb en nº 20
    6.7 Enllacem amb la pista abans esmentada. Seguim per l’esquerra.
    7.7 Aquí seguim les indicacions del rètol i trenquem a la dreta.
    8.5. Arribem a Sant Feliu d’Estiula. La ruta de BTT nº 20, contínua per la pista de l’esquerra i un cop arribar al collet de l’Auró, es poden triar tres rutes alternatives. 
    Per no embolicar-ho massa, nosaltres aquest cop tornarem pel mateix camí que hem vingut.  9.3 Tornem a enllaçar amb la pista del kilòmetre 8.2 i baixarem per l’esquerra.
    13.3 Hem baixat paral·lels al Torrent d’Estiula i ens trobem a la Plana del Vedre, per enllaçar novament amb el camí ral de Campdevànol. Seguim per la dreta.
    17.3 Tornem a ser al Barri de la Creu.  
    Sens dubte uns dels atractius d’aquesta ruta són els gorgs del torrent d’Estiula, popularment conegut com torrent de la Cabana. Amb bicicleta, exceptuant el que indiquem, són de força mal fer; però no està de més aparcar un moment la màquina per poder visitar-los. Qui ho ha fet d’una manera molt digne i ha deixat constància del fet és en Xevi, del bloc www.xavierblancafort.net.Que la visita del bloc serveixi d’aperitiu per veure en persona el torrent.
     

    una llegenda

    Per tornar a inici

    LES DONES D’AIGUA
    Les Dones d’aigua, també anomenades Aloges, Goges, Encantades, Païtides, nimfes de llacs o fades,  són éssers femenins que habiten als indrets d’aigua dolça; es poden trobar als rius, llacs, gorgs, estanys, balmes i fonts. Com a habitants de l’aigua, posseeixen les seves virtuts, i simbolitzen la vida i la fecunditat.
     Les dones d’aigua són sens dubte nimfes aquàtiques, de muntanya i de bosc, amb els mateixos trets que les nàiades gregues, però típicament catalanes.
    Aquestes dones son el cànon de la bellesa femenina; la bellesa idíl·lica i onírica, els seus ulls verd maragda o blau profund, com estanys sense fons,  brillen a les nits de lluna plena, mentre dansen plegades i insinuen el seu cos nu entre tuls transparents i sinuosos. Van vestides amb robes fines i riques, i al front hi duen una estela que enlluerna a aquell qui les veu. Algunes estan dotades d’unes precioses ales, de diversos colors, que les fan ser encara més seductores. Moltes posseeixen una vareta màgica i virtuosa feta de fusta d’avellaner, ja que només la fusta d’aquest arbre és apta per als encanteris i encisos.
    Tenen una joventut eterna, malgrat tot no son immortals, però poden viure més de mil anys, conservant sempre la seva bellesa i les seves facultats. Es considera que són de temperament innocent, però amb una alta autoestima i orgull per la seva bellesa, son bondadoses i procuren dotar de riquesa i benestar als voltants dels llocs on viuen. Tendeixen a ajuntar-se en petits grups, i defensen fermament el seu territori. Procuren no tenir cap mena de relació amb els mortals, però a vegades es produeixen encontres inesperats, i llavors els mortals acostumen a no sortir-ne ben parats.

    .          

    Les minyones de Ripoll creuen que si al punt de les dotze de la nit et rentes la cara amb set fonts, pots esdevenir goja o encantada i adquirir totes ses virtuts.
     La nit de sant Joan les aigües prenen virtut fecundadora, llavors rentar-se la cara amb tres, set o nou fonts al punt de mitja nit proporciona joventut i bellesa així com també pot guarir molts mals. També es diu que si et beus una infusió feta amb aigua de set fonts diferents bullida amb fulles d’una alzina que hagi estat ferida per un llamp, aquella mateixa nit, et converteixes en goja.

    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts emprades per aquesta entrada:

    www.acudits.net
    blocs.cpnl.cat
    druta.wordpress.com
    www.naciodigital.cat/elripolles
    ca.wikipedia.or
    www.racocatala.cat
    Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
    Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans de JOAN AMADES

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada