17 d’oct. 2013

SANT JOAN DE MATAPLANA


  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda



    BICIPROTECT, UN SISTEMA ANTIROBATORI?


    No fa gaires dies que revisant la llista de la gent que visita el blog (una mena de vici que m’agafa’t últimament) vaig tenir una malastrugança. El servei de Google ofereix la possibilitat de saber quines paraules o frases fa servir la gent per venir a espetegar voluntàriament o no, al nostre blog. Doncs algú va entrar al blog cercant informació amb les següents paraules claus: “btt trek segona mà girona”. Només de llegir-lo em van saltar totes les alarmes (podeu titllar-me de paranoic si voleu), perquè per desgracia nostre hem fotografiat les nostres TREK per tots els cantons i com algú s’encapritxi d’elles, ja hem begut oli.

    Soc conscient de que el sol fet que algú busqui informació sobre bicis de segona mà, no el converteix en un lladre en potencia. Però ja estic escarmentat, perquè com bé explico en alguna entrada d’aquest blog, he estat víctima de robatori de les meves apreciades BTT, en DUES VEGADES. I no voldria donar la raó, al setciències que va dir: “Que no hi da dos sense tres”.

    Per això, cercant informació sobre robatoris i sistemes de protecció per les bicicletes he trobat aquesta gent, que a més d’oferir la possibilitat de registrar la bici, et dona uns molts bons consells, per evitat que et pispin la màquina.


    Que és Biciprotect?
    Biciprotect és un sistema de seguretat especialitzat en el marcatge i registre de bicicletes per a la seva protecció en cas de robatori o pèrdua.

    Treballa per oferir als seus usuaris una alternativa de protecció per a la seva bicicleta simple i personalitzada oferint-los la possibilitat de gaudir amb tranquilad de la seva bicicleta sense importar el tipus o la marca d'aquesta.

    El sistema de marcatge i registre de bicicletes és un procés portat durant dècades per Retainagroup Ltd, una companyia que ha aconseguit posicionar-se com a marca líder en el mercat de productes de seguretat i marcatge de productes de valor dins del El Regne Unit; avui gràcies a Biciprotect aquest sistema s'implementa a tot Espanya. 


    La teva bici a prova de robatoris!

    En tenir la teva bicicleta registrada i marcada amb un codi únic disminuiràs les possibilitats de robatori, cada bicicleta registrada a la base de dades online de Biciprotect és a més marcat amb una etiqueta de seguretat que conté un codi únic que permetrà que tant la policia, les autoritats competents de la teva ciutat o fins i tot qualsevol ciutadà puguin localitzar-la, d'aquesta manera s'impedeix el robatori de bicicletes per a la venda il·legal.
    Biciprotect protegeix la teva bicicleta a través d'un sistema fundat en tres principis simples i efectius, el primer és el de marcar a bicicleta amb etiquetes especials de codi únic, segon registrar-la en una base de dades online dins del sistema de Biciprotect i tercer la verificació en línia en cas de robatori o pèrdua.


    Consells per prevenir el robatori de bicicletes

    Malauradament, els robatoris de bicicletes s'han tornat un assumpte molt quotidiani, tot i que les mesures de seguretat han anat en augment amb el temps, encara el nombre de robatoris segueix sent elevat.

    Per això, et recomanem que tinguis en compte alguns dels següents tips que no
    estan de més quan es tracta de cuidar la nostra bicicleta:

    1.      Protegir la bicicleta des del moment en què la compris: Demanar  rebut de la compra vàlid, et pot ser molt útil en el futur com a comprovant de compra juntament amb la denúncia en cas de robo. Apuntar el número de sèrie, et serà molt útil per recuperar la bicicleta en cas de robatori. Obtenir una assegurança especialitzat en el robatori de bicicletas. Adquirir cadenats especials per a bicicletes, es recomanen els cadenats amb forma d'U ja que es consideren "nivell 2" de protecció, sent el "nivell 1 "el més vulnerable.

    2.      Aparcar al costat de la porta d'entrada o en un lloc amb trànsit, als lladres no els agrada les audiencias. Col·loca el cadenat el més alt que puguis, a uns 50 cms del sòl pot esta bé, doncs quan més a prop estigui  del sòl més fàcil és de trencar.-Deixa-la ben estacada encara que sigui una parada curta.

    3.      Per evitar el furt de rodes i sillins; hi ha cargols antirobatori que impedeixen l'ús d'eines estàndard.

    4.      Tenir a mà una foto de la teva bicicleta, aquesta ajudarà a la policia en cas de robatori.

    5.      Et recomanem registrar  la teva bicicleta en qualsevol sistema de registre de bicicletes que hi hagi a la teva ciutat.


    Aquesta última recomanació, ja la vam posar en pràctica, tant en Pelines com jo, en el moment de la compra de les nostres respectives bicis, a la casa TREK, que també ofereix aquest servei. I ara immediatament, corro a buscar la bici al garatge per tornar-la a posar al balcó, aprofitant que els primers freds han mort les quatre plantes que hi ha.




    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

     

    la notícia

    Per tornar a inici
    Can Freixa de Molló presenta el millor escamot de la Tria de Mulats d'Espinavell

    Nombrós públic ha esperat la baixada dels mulats a Espinavell. Foto: Sergi Colomé
    La tradicional fira ramadera de Sant Eduard atrau 5.000 persones al nucli del municipi de Molló Per Sant Eduard és temps de Tria dels Mulats d'Espinavell. Enguany han estat més de 5.000 persones les que no s'han volgut perdre la tradició de veure baixar els 300 caps de bestiar a les Planes d'aquest petit nucli del municipi de Molló. I entre tots, el millor escamot ha estat el de Can Freixa. Els altres premis se'ls han endut la Coromina de Molló, la Moixa de Llanars, el Carol de Molló i l'Illa de Llanars. Aquesta ha estat la cara amable d'un sector que fa anys que es queixa pel preu dels pollins –continuen a l'entorn dels 300 euros quan fa un temps se'n pagaven 500-. A més, la Federació del Cavall Pirinenc, que agrupa les diverses associacions comarcals, ja acumula quasi 250.000 euros en deutes de les subvencions dels tres darrers anys. En escaure's en diumenge Espinavell ha estat de nou un bullici de gent. L'Ajuntament de Molló ha decidit ampliar l'oferta d'autobusos gratuïts des del giratori de la C-38 que va estrenar l'any passat amb dos vehicles de 55 places i un altre de 25 que han tingut molta feina unint la vila i la fira. Entre els visitants il·lustres ha destacat la presència de Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació.

    l'ermita

    Per tornar a inici
    ST. JOAN DE MATAPLANA
    Aquest edifici religiós era la capella de l’antic castell de Mataplana, centre d’una important baronia. Apareix documentat des de mitjan s. XIII, en el moment de més esplendor del casal de Mataplana, quan la pubilla Blanca de Mataplana (1266-1289) hi fundà un benefici, i el seu fill, Ramon d’Urg, en fundà un altre.
    L’any 1376, amb la venda del terme de Mataplana al monestir de Sant Joan de les Abadesses i l’abandó dels Mataplana del seu casal, la capella caigué en decadència i passà a ésser una simple capella rural. En les visites pastorals a partir del s. XVII, cap a l’any 1618 s’ordenà l’acabament de les parets i la coberta, moment en el qual es pot situar l’estranya volta actual, i les refeccions que s’hi palesen en els murs. Això, però, no aturà la seva decadència, i el 38 de setembre de 1832, el bisbe Corcuera trobà l’església usada com a magatzem de fulles d’om per a porcs, fet que el portà a ordenar que no s’hi celebrés culte. Aquest es tornà a celebrar l’any 1859. L’any 1936 fou profanada i pràcticament abandonada, fins al 1969, en què fou retornada al culte i reparada, procés que ha culminat, l’actual propietari, efectuant noves obres de rehabilitació.
    Es tracta d’una petita capella d’una nau, de planta trapezoïdal, coberta amb volta de superfície troncocònica, capçada vers llevant per un absis que adopta lleugerament una planta en arc de ferradura, ultrapassant el semicercle, i coberta amb una volta de superfície més o menys esfèrica. La volta queda com aixafada o rebaixada, talment com si hagués cedit. Tal vegada fou aquesta la causa del regruiximent dels murs laterals. La façana de ponent, que sobresurt per damunt de la teulada, queda coronada per un campanar en cadireta de dos ulls, i el seu mur ha estat cobert amb lloses de pissarra, mentre la nau ho és amb teula àrab.
    Procedents d’aquesta església es conserven dos laterals d’altar. Un actualment al Museu Episcopal de Vic i l’altre al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona.
     
    Es tracta de dues taules pintades de 98 cm d’alt per 67 d’ampla, cada una d’elles, on s’hi representen la figura d’un àngel dret, vist de front, amb les ales desplegades i descalços, els quals sostenen un rotlle. Des d’un punt de vista iconogràfic, el fet que ambdós portin rotlles a la mà, fa pensar en la possibilitat que representin els arcàngels advocats, Gabriel i Miquel.




    EL CASTELL DE MATAPLANA
    La situació de les restes del castell de Mataplana es creia en un principi que eren sota els fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Era, però, una creença infundada ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder.
    Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor.
    Les restes del castell  de Mataplana foren localitzades on era previsible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetació. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margo-calcaris que sobresortien de les marges que l'envoltaven, i que havia estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó de pedra calcària aplanat, formant una motta o matta.
    Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben enquadrada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug.
    Però les restes descobertes en les successives campanyes arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic.
    La peça bàsica es la gran torre rectangular del cantó oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, s'havia ensorrat totalment, encara que es possible endevinar que degués estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est.

    la ruta

    Per tornar a inici
    com arribar-hi
    0. Sortirem del poble de Gombrèn, de la cèntrica plaça del Roser a tocar del Museu del Comte Arnau i baixarem pel carrer del Pare Coll, fins la confluència de pistes de la Ruta de Transhumància. Aquí girarem a l’esquerra.
    3. Arribats a L’Empalme, amb molt de comte creuarem la carretera i ens enfilarem per la pista de davant nostre. Ara estem a la cota 830.
    4.2 Aquí seguirem recta, seguint les indicacions del rètol, direcció a Pardinella.
    6. Trobarem una tanca que ens barra el pas amb un cartell força intimidatori. No cal témer a la suposada bèstia! Passem pel costat de la tanca i seguim pujant.
    7.4  El trencant de la dreta puja fins el mas de Pardinella. Nosaltres continuem per la pista de l’esquerra, que inevitablement va pujant.
    9. Coll de Pardinella (cota 1.230). A la nostra esquerra trobarem el dolmen de Pardinella, un petit enterrament megalític classificat com a cista pirinenca, datat sobre el 1.500 aC. i segons altres estudis es remunta fins el 2.300 aC. Nosaltres agafarem el caminet que surt per la dreta, marcat amb les senyals del GR.
    10.7 Malgrat que el camí és força planer, en algun punt s’haurà de baixar de la bici. Aquí podem baixar a veure la font de la Mare de Déu de Montgrony, que segons conta la tradició l’any 804, en aquest indret dos bous del comte de Mataplana i de la masoveria dels Camps, trobaren la primitiva imatge al costat d’una campana. Reculem uns metres i pugem pel camí que ens ajudarà a salvar el desnivell de 110 metres fins a Montgrony. Per fer-ho la bici farà força nosa.
    11. Acabem d’arribar fins la plaça d’aparcament del santuari i seguim recta avall.
    12. Aquí girem per la pista de la dreta, direcció cap a les dues Viles.
    13.2 Passem a frec del mas de les Viles Xiques, cota 1440. Seguim pujant.
    13.5 Deixem la pista de la dreta i passem el carenat de la pista l’esquerra que porta als Plans de la Pera.
    14.1 Arribem als Plans de la Pera. Els travessem tot tirant envers la Roca del Corb, direcció cap al Pla de la Bassa.
    14.5 En aquest punt trobarem un pujador que es dirigeix cap al Pla de la Bassa, nosaltres agafarem la pista que baixa per la dreta i en millor estat.
    16. Sortim a espetegar a la carretera de Gombrèn a can Ros, més coneguda com la de Castellar de n’Hug. Tirem cap a l’esquerra que fets uns 300 metres passarem pel túnel de la Mina, practicat a la mateixa roca.
    17.6 Coll del Pla de l’Espluga. Amb el refugi del mateix nom. Ara deixem la carretera i entrem a la pista coneguda com  Camí de la Baga Llisa.
    18.8 Trobarem un roquissar que un cop passat la pista fa una forta baixada. Doncs en aquest indret per la nostra esquerra surt un caminet que un cop travessat el Torrent de l’Espluga s’enfila fins a l’església de Sant Joan de Mataplana i el seu castell. És millor deixar les bicis i pujar a peu.
    19.2 Baixem fins el final del Camí de la Baga Llisa i sortim a la carretera que puja a Montgrony, gairebé a tocar del gorg dels Banyuts, indret famós per ser el lloc d’on el comte Arnau en surt cada nit, amb el seu cavall de foc. Seguim avall fins trobar la carretera GI-402.
    19.8 Agafem la carretera direcció Gombrèn, o sigui a l’esquerra.
    20.8 Per la nostra dreta veurem un rètol verd que posa Gombrèn. Seguirem les seves indicacions tot deixant la carretera asfaltada.
    21.8 S’acaba la pista que surt a un altra d’asfaltada. Continuem per l’esquerra.
    22.6 Després de passar per la piscina municipal i la fàbrica tèxtil pujarem altra volta a la carretera i girant a la dreta arribarem de nou a la plaça del Roser.
    Un altra ruta que port portar a engany pels quilòmetres totals. A part de tenir que pujar a l’espatlla la bici en un parell de cops s’ha de superar un desnivell de més de 1000 metres i el terreny és força abrupte.
     

    una llegenda

    Per tornar a inici
    EL COMTE L’ARNAU 
     
    El comte Arnau és el mite català per excel·lència. Les llegendes que el poble li atribueix tant aviat el presenten com un heroi noble i just defensor dels seus vassalls, com ens parlen d'una mena de monstre cruel i despietat. Aquesta llegenda, com moltes, barreja alguns fets històrics amb altres de fantàstics, i té per escenari gairebé en la seva totalitat la comarca del Ripollès, d’on els focus principals de la seva acció se situen a Gombrèn, Ripoll i Sant Joan.
    Foto: Bocachete
    La versió més divulgada ens parla d’un baró de Mataplana, senyor del castell d’aquest nom, del de Solans, del de les Dames, o de Blancaflor, i de Castellar de N’Hug; amb un territori baronial que comprenia bona part del Ripollès. La seva besàvia Blanca d’Hug, havia eximit els seus vassalls de tots els tributs feudals imposats pels seus antecessors. Arnau, en prendre possessió dels seus dominis, exigí de nou el pagament dels antics drets, cosa que li valgué guanyar-se la malvolença dels seus súbdits. Fou obligat a casar-se, tenint només 15 anys i per raons polítiques del seu pare, amb una dona més lletja que un pecat i que, per postres, era més gran que ell. Ara bé, com un obedient fill va mantenir l'aparent situació marital fins que el pare morí. Aleshores, abandonà a la muller (ja més vella i més lletja) i fixà els ulls en una donzella molt agraciada, anomenada Riquilda, la qual, per defugir les persecucions de que era objecte, professà al convent de monges de Sant Joan. El comte no respecta el recinte sagrat, envaí el cenobi i es troba amb la visió de la donzella que, morta, jeia damunt un túmul voltat de quatre ciris encesos. Per miracle del cel, la professa mogué els llavis i recrimina la seva gosadia al comte. Enfollit, Arnau munta el seu cavall i desapareix com un esperitat. De llavors ençà vaga per la terra amb el seu corser, envoltat de flames i de gossos, i així ho farà per tota l’eternitat.
    Després de varies investigacions fetes per diferents estudiosos sobre la persona de l’Arnau, hom pot destriar la part històrica de la llegenda. Basats en aquests estudis sembla ser que en segle XIV, Hug de Mataplana esposà Sibil·la de Pallars, filla d’Arnau Roger II, comte de Pallars. D’aquest matrimoni va néixer, entre altres, Arnau Roger III, que esdevingué comte De Pallars, i un Artau Roger, primer senyor que es titulà baró de Mataplana, el qual, al servei del rei, morí a Sardenya l’any 1355. El succeí en els seus dominis el fill de Ramon Roger, el qual, mancat de diners, vengué les possessions a Pere Galceran Pinós. 
    Cal cercar doncs, entre Arnau Roger, comte de Pallars, i Artau Roger, senyor de Mataplana, l’inspirador de la llegenda que dona origen al mite. Alguns literats que exploraren el tema es valgueren dels treballs del mossèn Pau Parassols i Pi, arxiver del monestir de Sant Joan, el qual publicà diverses obres en defensa de la memòria de les monges del monestir, els anys 1859 i 1874 i presentà el tema a base de dades històriques, interpretades, però, d’una manera molt personal, i sembla ser que va confondre els noms d’Arnau i Artau, i els convertí en una mateixa persona.
      
     
    Fonts per fer aquesta entrada: 
    www.biciprotect.com 
    www.naciodigital.cat/elripolles 
    www.icc.cat  
    ca.wikipedia.org  
    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès  
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada