inici
AL MAL TEMPS BONA TAULA
Aquest cap de setmana passat ha sigut, meteorològicament parlant, un autèntic malson pels amants de la bicicleta. Dissabte cap al tard, va caure una nevadeta, que ho va deixar tot emblanquinat però, que va durar ben poc, doncs el fort vent de la mateixa nit, és va encarregar de treure en un moment, per ves a saber tu, a quin indret dipositar-la.
El ventet del diumenge feia de la pràctica de l’esport ciclista, gairebé com un fet d’irresponsabilitat i de tenir clars síntomes de poc reg sanguini al cervell.
Tinc alguns companys, que si el diumenge al matí, no poden sortir en bici, corren el perill d’anar a parar a la sala d’urgències de l’hospital, per “depre” o per l’abús de consum de antidepressius. Els més propensos a emmalaltir, per no perdre el matí, endollen la bici a un corró i fan la tira de quilòmetres, de cara a la paret o una pantalla de TV. Els que no disposem d’aquest artefacte, per no molestar a casa, doncs semblem uns elefants dintre una catxarreria, optem per la via més còmoda i menys saludable. Anar a un esmorzar de forquilla.
 |
| L'esmorzar de forquilla |
Quan la cambrera de torn, està cansada d’escoltar poca-soltades i ens porta el compte, marxem ipsofacte a treure’ns els vapors etílics del cos, perquè no ens delati l’alè davant la mestressa de casa, a base de birres.
Fet i fotut, entre una cosa i l’altre, arribem tard a dinar i per molta cara de circumstàncies que hi posem, la rialla traïdora que se’ns escapa per sota del nas, és delatora de la malifeta. Amb la panxa plena de teca i mam, el que hi ha al plat és sobrer. Deixem anar la frase, memoritzada fins la sacietat perquè sembli autèntica: “No en trobo massa bé; dinaré més tard”. I tot sigui dit, és la veritat, doncs en porto més al cap que a l’estomac, que ja és dir. Directe al sofà, a fer veure que m’interessen les notícies i al minut, a dormir-la, fins les quatre.
Si per pura casualitat, algú és troba reflectit en aquest relat, espero que no és doni per al·ludit i en cas contrari que no s’ho prengui malament i no s’ofengui. I si no és massa demanar, que la meva dona no llegeixi mai aquest blog, doncs hi ha masses detalls, que li farien lligar caps.
la notícia
Per tornar a iniciUNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
El millor partit de Rabaseda a Europa
 |
| Rabaseda aplaudint el públic després d'acabar el partit. Foto: FC Barcelona |
El Barça Regal sembla que comença a superar la irregularitat que l'ha caracteritzat aquesta temporada. Contra el Montespachi Siena va aconseguir una victòria contundent (85-66) que suposa el cinquè triomf consecutiu dels blaugranes. Entre els catalans, a banda del croat Ante Tomic, va destacar l'aportació de Xavier Rabaseda que va signar el seu millor partit en competició europea.
L'aler ripollès va jugar un total de 17 minuts i 55 segons, temps en el qual va anotar tots els llançaments. Concretament un 2/2 en tirs de 2 i 4/4 en triples. 16 punts, 4 rebots i 15 de valoració li van servir per tancar la seva millor estadística a l'Eurolliga (fins ara, el màxim eren vuit punts contra el Cantú). En ser substituït a pocs segons del final va ser aclamat pel Palau amb crits de "Rabaseda, Rabaseda". Les xifres d'ahir contrasten amb les mitjanes: 3,5 punts, 1 rebot i 2,8 de valoració en 10 minuts i 25 segons per partit.
L'aler ripollès va jugar un total de 17 minuts i 55 segons, temps en el qual va anotar tots els llançaments. Concretament un 2/2 en tirs de 2 i 4/4 en triples. 16 punts, 4 rebots i 15 de valoració li van servir per tancar la seva millor estadística a l'Eurolliga (fins ara, el màxim eren vuit punts contra el Cantú). En ser substituït a pocs segons del final va ser aclamat pel Palau amb crits de "Rabaseda, Rabaseda". Les xifres d'ahir contrasten amb les mitjanes: 3,5 punts, 1 rebot i 2,8 de valoració en 10 minuts i 25 segons per partit.
ST. VICENÇ DE PUIGMAL
L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous.
Fou sempre una parròquia de migrada vida, a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant Bartomeu de Llaés.
Igual com al altres edificis de la demarcació, el terratrèmol de 1428 afectà moltíssim les seves estructures.
Al segle XVII fou substituïda per l’edifici actual.
El seu estat de conservació és deplorable. El teulat està totalment esfondrat i la façana presenta una inquietant esquerda que fa perillar la seva verticalitat. La deixadesa del interior, ple de runa i matolls, potser ha evitat que fou emprada per els menesters de la pagesia; com malauradament ha ocorregut en altres edificacions religioses.
El mas del costat, és el Bufí, i malgrat que pasturen ramats de vaques pels camps, en altres temps de conreu, els masovers actualment ja no hi viuen.
COM ARRIBAR-HI 25 km i 650 m. de desnivell acumulat
2. Tirem per la dreta, tot seguint el rétol de la Serra del Boix. És una pista amb varis trencants, cal estar a l'aguait d'anar seguint les senyals de la ruta nº2.
8. Collet de les Fosses. Seguim per l'esquerra i avall.
9.3 Deixem la carretera i trenquem per la pista formigonada que porta a Llaers. Dos cents metres més avall, ja deixarem de seguir la ruta Nº 2.
14.5 Aquí abandonarem la pista de Llaers i enfilarem per la nostra dreta, seguint les indicacions del cartell de Ripoll per la Corba.
.jpg) |
| Foto: soc-ruc.blogspot.com |
16.1 Travassem els Quintans del Bufí (camps de conreu) i seguim recta.
 |
| Mas Llastanosa |
17.7 Arribem al mas Llastanosa. El deixem a la nostra dreta i seguim avall per enllaçar amb la pista de Llaés a Ripoll.
19.2 Tenim que travessar la via del tren. El camí de la dreta ho fa pel damunt de les vies, el de l'esquerra per un túnel. Sigueu prudents, només ferem 30 metres més, si passem pel túnel.
 |
| Després de la caseta hi ha el pas |
20. Uns 100 metres després de passar per sota del que era la fabrica tèxtil del Roig, haurem de creuar novament la via del tren. Aquesta vegada no hi alternativa possible, s'haurà de fer per sobre les vies. MOLT DE COMTE!!!
21.5 Aquí enllacem amb la pista enquitranada que va paral·lela a la C-17 i que ens portarà fins l'entrada de Ripoll.
25. Tornem a ser al punt de sortida.
EL RIPOLLÈS A VEGADES TREMOLA
A Catalunya es registren uns 300 terratrèmols a l’any, dels quals només 2 ó 3 són percebuts per la població, degut a que tenen una magnitud superior a 2.5 en l’escala de Richter. Malgrat tot, els experts consideren la comarca del Ripollès com la segona de més risc sísmic de tota la península Ibérica, per darrera només d’una zona situada prop de Granada. Lluny de volgué alarmar a ningú val a dir que els mateixos experts diuen que Catalunya és una zona tranqui-la pel que fa als sismes i que a mesura que s’ha avançat en el coneixement de la sismicitat històrica es fan estudis de la regió, amb treballs entre geòlegs i geofísics per tal de comprendre millor les relacions existents entre l’activitat sísmica i la tectònica actual.
La informació més antiga que es conserva sobre terratrèmols a Catalunya data del segle VI. Tot i això, fins al segle XV no hi ha dades gaire fiables. Justament en aquesta època hi ha el fet sísmic més important de la història del nostre país; es tracta de l’anomenada “crisi olotina”, formada principalment per dos grans terratrèmols que van tenir lloc el 15 de març i el 15 de maig de 1427, que va destruir una basta zona compresa a l’entorn d’un eix que va d’Amer a Olot. Aquesta crisi va culminar amb el devastador terratrèmol de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, que fou percebut en una amplia extensió des del Pirineu fins a Barcelona.
 |
| Fototeca.cat-Maber |
L’epicentre d’aquell terratrèmol fou situat prop de Camprodon, d’una intensitat de 9 a l’escala Mercalli i una magnitud de 6.5 i se sentí fins a 300 km del epicentre. Va fer més de 1.000 morts, d’aquest 200 a Camprodon, a Puigcerdà entre 100 i 300 en ensorrar-se una església i a Queralbs van morir quasi tots els habitants; és una xifra molt considerable tenint en compte que la població catalana de l’època s’estima en menys de 300.000 persones.
Els danys materials foren també quantiosos, a Queralbs la destrucció fou general; el monestir de Sant Joan de les Abadesses quedà sense sostre i el cimbori desaparegué del tot; el de Ripoll no quedà menys afectat, la volta romànica de la nau central s’esfondrà i la mateixa sort va corre un campanar de l’església. Quantioses estructures queden afectades, total o parcialment, tant a municipis, com a masos i ermites disseminats dins la comarca.
L’últim terratrèmol considerable d’aquest segle a les nostres contrades va tenir lloc el 21 de setembre de 2004, amb l’epicentre al nord-est de Queralbs i d’una magnitud de 4,1 graus a l’escala de Richter. Va sacsejar mig país, encara que els danys materials més importants van tenir lloc a Queralbs on va malmetre façanes, voladissos i teulats.
Aquestes, per sort poc freqüents, sacsejades no deixen doncs de que més d’un ripollès visqui constantment amb l’ai al cor.
Fonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
www.grec.net
www.igc.cat
caballe.cat
baumes.blogspot.es
Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya (I.C.C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada