SI VENS AL RIPOLLÈS NO T'OBLIDIS LA BICICLETA: SET. 5 ST. JULIÀ DE SALTOR

inici

Per anar directe a la notícia

Per informar-se i veure l'ermita

Per no estraviar-se en la ruta

LES BICICLETES SÓN PER L'ESTIU

Apoderant-me del títol d’una obra de teatre, de Fernando Fernán Gómez, goso a dir i a demostrar que Les bicicletes són per l’estiu.

Per si no ho sabíeu, estem titllats de grillats o inconscients, o les dues coses a la vegada, els que sortim en bicicleta tot l’any. Sobretot en aquests mesos d’hivern a on les temperatures, al menys per aquets vorals, cada matí són negatives. Però resulta que per mantenir la forma, no millorar-la perquè ja no estem per aquests trotes, doncs s’ha de sortir tot l’any; faci fred, amenaci tempesta o hagi dos dits de neu.

I és clar, això comporta sortir de casa mig engavanyat. Samarreta tèrmica, culotes llargs, guants de doble capa, buff i jaqueta. Si l’hi sumem el casc, les ulleres i la motxilla, vol dir que has de llevar-te dues hores abans de la sortida, per encabir-te dins de tanta roba.

I por molt abric que portis, les primeres pedalades les notes molt fredes. El fred que és diposita a la punta dels dits, tant de les mans com dels peus, aquest no te’l treus en tot el dia. Però el primer que molesta és el buff. Paradeta, treu-te el casc, les ulleres i la peça de roba en qüestió, que ha d’anar a dintre la motxilla, que inevitablement, també te la tens que treure. Torna't a encasquetar els estris, perquè a la primera pendent pronunciada, amb el solet a l’esquena et faci repensar si val la pena parar-se de nou, per treure’t la jaqueta, doncs en aquestes condicions arribaràs al coll amarat de suor i a la baixada, agafaràs una fredorada que no seràs mai més d’altre.

I és que en aquest temps d’on surts de casa a -5º i a mig dia estàs a 18º o 20º, no és el més apropiat per anar en bicicleta. A diferència de l’estiu, que amb una samarreta i un culote, vas més content que un gínjol.

D’aquí la meva afirmació de que Les bicicletes són per l’estiu.

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

la notícia

Per tornar a inici

L'Emmona vol ser referent a nivell europeu

La ultratrail de la UE Sant Joan s'autoexclou de la Copa FEEC per no limitar-se el creixement.

L'Emmona vol continuar sent una prova espectacular. Foto: Marc Cargol

La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

va anunciar aquest dilluns a la tarda que l' Emmona, la ultratrail de la UE Sant Joan, no formaria part de la Copa FEEC-Lafuma de curses d’ultra resistència. La decisió, que ha pres l'organització de la prova, no es planteja com un pas enrere sinó com a part d'un ambiciós pla per tal que la prova esdevingui un referent a nivell europeu. De fet, una de les aspiracions a mig termini és que l'Emmona formi part del calendari de la Copa del Món de l'especialitat. L'objectiu màxim és que la ultratrail del Ripollès sigui una “prova referent a nivell europeu”. Per fer-ho s'aposta per “créixer no tant en quantitat sinó en qualitat” explica el president de la UE Sant Joan. La prova continuarà sent la més dura de Catalunya –i probablement de l'Estat espanyol- i es planteja de cara a properes edicions que ho pugui ser més. Per altra banda, i pensant en la cursa d'enguany, es planteja intenta aconseguir la participació de noms de primer nivell.
Marató Sant Joan-Núria
L'Emmona 2013 es disputarà els propers 15 i 16 de juny. La ultratrail manté, en general, el recorregut i només hi hauran petits retocs en la senyalització i els avituallaments. Més enllà de la prova de 106 km i 8.300 metres de desnivell positiu, la gran novetat és la introducció d'una marató que unirà Sant Joan i Núria (3.900 metres positius) i que començarà una hora més tard. A nivell quantitatiu s'espera que entre les dues curses se superin els 600 inscrits.

l'ermita

Per tornar a inici

ST. JULIÀ DE SALTOR

Saltor, llogaret pintoresc situat en uns llisos entre Corones i Sant Amand, amb vàries construccions deshabitades, en destaquen una masia i l’església de Sant Julià. El primer esment que hi ha d’aquest terme, és de l’any 890, i aleshores se l’anomenava “Saltorre”.

Per la seva estructura cal situar la construcció de l’actual església romànica entre els segles XI-XII, però l’edifici presenta tantes transformacions i juntes de represa d’obra, que es fa difícil la seva datació arqueològica. És un edifici de planta rectangular, sense absis, cobert amb una volta de canó seguit, amb una finestra de doble esqueixada i una porta al mur de migjorn. Resta adossat per la banda de ponent a l’antiga rectoria, on hi ha un campanar de planta quadrada. Al cantó de llevant de la nau, al punt on hi devia haver l’absis, hi ha un ressalt que l’estreny. L’absis segurament fou suprimit posteriorment per tal d’allargar la nau vers llevant i addicionar-hi una planta al damunt.

Al segle XIV, es produí un fort despoblament de la parròquia, fins a l’extrem que no pogué mantenir capellà propi. Al segle XVII li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona.

Si avui tot el conjunt no és un munt de ruïnes ha estat gràcies a la labor altruista de la llavors delegació ripollesa del Club Excursionista Pirinenc, que és féu càrrec de la capella i la casa rectoral que transformaren en refugi de muntanya l’any 1959, actualment en desús. Des de fa uns anys l’han rehabilitat uns joves que volen experimentar si l’antiga forma de vida és possible.

la ruta

Per tornar a inici

COM ARRIBAR-HI 30 km amb 1690 metres de desnivell acumulat

0. Sortim de Ripoll,(pàrquing de Can Guetes) direcció el cementiri municipal, per agafar la pista que ens pujarà fins a St. Roc. Cal agafar la pista de la dreta emporlanada.

L'ermita de St. Roc amb St. Amand al fons

3. Després d’una forta pujada, arribem al cim de St. Roc, d’on és pot gaudir d’una esplèndida panoràmica de la vila. Passem pel costat del mas, seguint la pista, que te trams amb marques blanques i verdes.

4. Coll de Baups. Hem baixat pel tram senyalitzat de la Ruta de BTT Nº 21. Si no s’han vist, és perquè ho hem fet en sentit invers. Seguim recta.

4.5 Pla de l’home mort. Encara és pot veure la làpida, malauradament no en sé la història d’aquest pla. Aquí s’acaba la pista. Continuem per la de l’esquerra, avall.

6.2 Després de fer aquest petit corriol, senyalitzat amb marques vermelles arribarem a la pista, Camí de Baups a Clarella, que un cop passat aquest mas es converteix, en Camí de Clarella a Maiols. Seguim per la dreta.

Maiols

7.7 Maiols. Ara comença l’autèntica pujada. Ho farem per la dreta.

9.7 Aquesta pista que trobem per la nostra esquerra, la ignorarem. Amunt!

11.9 En aquesta confluència de pistes seguirem la de l’esquerra. La de la dreta porta al Collet del Vent. L’agafarem de tornada.

12.2 St. Julià de Saltor. A la dreta l’imponent St. Amand. Per la nostra espatlla el Collet del Vent. Més enllà i enfront nostre, el Coll de Saltor. Reculem per on hem pujat fins retrobar la pista del Collet del Vent.

12.6 Deixem la pista que baixa i girem per la de l’esquerra, que més endavant és convertirà en camí. Possiblement haurem de baixar de la bici en algun tram si no volem deixar els pedals i els plats destrossats.

14. Arribem al Collet del Vent. Seguirem pel corriol que queda a

Autor: Jordi Domènech

l’esquerra del pal indicador i porta a El Pla de can Pegot. No és ciclable el 100 %.

15.4 El Pla de can Pegot. Tristament famós per ser el lloc a on esva trobar, l’agost del 2007, el cadàver d’en Xirinacs. Un monòlit de granit, grafiat amb una creu, recorda el fet. Sortim a la pista i baixem per la dreta.

26. Ribamala. La carretera en que topem és la C-151. Girant per l’esquerra la farem servir per enllaçar amb la Ruta del Ferro, a l’altura del Tennis.

30. Final de la Ruta del Ferro i arribats a la vila de Ripoll.

una història

Per tornar a inici

ST. AMAND

Amb els seus cingles llegendaris, separat del Taga pel Coll de Jou, s’eleva majestuós el cim de 1851 metres, coronat per una enorme creu.

La tradició diu que a l’ indret existia un cenobi de monges, construït pels àngels, i per això fou anomenat convent de Santes Mans, nom que evolucionà per a convertir-se en Sant Amanç. A causa de la vida dissoluta que portava la comunitat, Déu la castigà i un llamp incendià i destruí el monestir. També diuen que era el cenobi on es trobava la monja que despertà la damnable passió en el comte Arnau de la llegenda. Una cançó popular ripollesa recorda:

“Les monges de Sant Amand; dotze monges, tretze infants.”

Damunt les restes del convent s’edificà un castell que també prengué el nom de Sant Amanç. Un munt de pedres existents en un replà prop del cim –Pla de Pena- foren les restes d’aquesta construcció llegendària. El senyor del castell féu posar dues mans al seu escut, en recordança de l’origen del nom. A l'esguard de la llegenda, la història menciona aquest castell l'any 1024, propietat d'un cunyat de Bernat Tallaferro, de Guifré II i de l'abat Oliba. Altres documents el posen en mans d' Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s. XIV.

Si la història no deixa massa clar quins assentaments han hagut en el decurs de la seva existència, el que ningú por obviar del cim de Sant Amand, és d’ésser un veritable balcó de Ripoll i un mirador privilegiat de la comarca. El Club Excursionista de Ripoll, hi fa una acampada un cop l’any i pels volts de Nadal hi puja un pessebre,que passa a recollir per la Candelera. Des de l’any 2000, cada primer diumenge de maig, s’hi celebra la Cursa dels Mossos d’Esquadra - St.Amand, un recorregut total de 22.7 km i un desnivell acumulat de 2.700 metres. Els primers a completar la volta des de Ripoll ho fan en menys de 2 hores.

Cal dir que el paper del castell o convent de Sant Amanç dins la llegenda ve avalat per una cançó que Milà i Fontanals (amb versions recollides també per Rossend Serra i Pagès) va transcriure també en el seu Romancerillo Catalán:

Les monges de Sant Amanç
totes en finestra estan.
Veuen venir un jove galant:
-Galant, galant, voleu lloguer?
I quina feina sabeu fer?
-Portar les monges al cutxer
i dormir-hi si convé.
Quan vingué lo cap de l'any,
dotze monges, tretze infants,
la priora el dos més grans [I la priora el més galant].
Ve el rei demanant:
-De qui són aquest infants?
-De les monges de Sant Amanç [-De frares i capellans.]
-O també del comte Arnau.
Les monges de Sant Amanç
al mercat se'n van anant.
Troben un jove galant:
-"Vos, galant, voleu lloguer?
I quina feina hem fareu fer?"
-"Portar monges a cutxer
I a dormir-hi si convé".
Lo galant prou s'hi avé,
I al venir el cap d'any
dotze monges, tretze infants,
la priora el dos més grans [I la priora el més galant].
Ve el rei demanant:
-"De qui són aquest infants?"
-"De les monges de Sant Amanç" [-"De frares i capellans".].