inici
S’HA ACABAT EL QUE ES DONAVA
La inauguració del desdoblament de la C-17, el 30 de juny del 2011, va posar fi a unes de les revindicacions de la comarca, per estar connectats amb la resta del món per la via ràpida. Però també va suposar la prohibició de circular-hi en bicicleta.
 |
| ciclismereus.worpress.com |
Diversos clubs ciclistes d’Osona i el Ripollès davant aquesta situació, es van adreçar al Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal de buscar una solució; adduint que el reglament general de circulació només prohibeix el pas de ciclistes per autovies, quan existeixen itineraris alternatius viables, un fet que no passa entre Osona i el Ripollès, i a més recorden que a bona part de les autovies de titularitat estatal, a diferència de les que són de la Generalitat, no hi ha cap problema per circular-hi.
La resposta de la Generalitat, no ens va satisfer gens als practicants d’aquest esport. De fet, no es va proposar cap alternativa real, ja que només veien les bondats de la nova autovia i es va recordar que a les dues comarques ja “disposem de rutes alternatives per practicar el ciclisme amb suficient seguretat”.
Davant aquest negativa, una quinzena de clubs ciclistes, van passar a l’acció i l’ha van liar ben liada, doncs van convocar a principis de novembre del 2011, una marxa lenta omplint els dos carrils de circulació, entre Borgonyà i Ripoll. Uns 200 ciclistes van circular tot xino-xano en aquesta convocatòria. Com que semblava que des de Barcelona aquesta taponada no els hi feia ni fred ni calor, el 4 de desembre se’n va fer un altre; aquesta vegada van ser 450 els ciclistes, que sota el fred de desembre van pedalar per l’autovia custodiats pels Mossos i encara se’n va fer una més, el 15 de gener del 2012, quinze dies abans de reunir-se amb el director general de Carreteres, Jordi Follia. Aquest directiu va mantenir la negativa a permetre el pas de ciclistes, però es va comprometre a estudiar el cas.
 |
| Segona marxa lenta per l'autovia. Foto Adrià Costa |
L’enrenou provocat per les mobilitzacions va arribar fins i tot al Parlament de la mà d’ICV. La resposta del conseller Lluis Recorder, va ser taxativa, els ciclistes d’aquestes comarques ja tenen itineraris alternatius passant pel Lluçanès.
Per l’agost el Departament que aleshores dirigia el senyor Recorder, presenta un informe que autoritza el pas de les bicicletes per l’autovia, però amb importants condicions.
Davant la situació de bloqueig per part de l’administració, les entitats del Ripollès i Osona, van acceptar limitar la circulació de ciclistes els caps de setmana. Per fer-ho, els clubs hauran d’informar a la Federació Catalana amb els horaris aproximats de pas que, al seu torn, ho comunicarà al servei Català del Trànsit. Amés un vehicle els haurà d’escortar –circulant al seu darrere- i els ciclistes hauran de portar llum. I per acabar-ho d’adobar, van advertir/amenaçar que una vegada entri en vigor el protocol els Mossos començaran a multar als ciclistes que incompleixin les normes.
D’aquesta salomònica solució, en queden fora totes les persones que de manera individual vulguin circular-hi i els grups que vulguin complir les normes, entre permisos i buscar cotxe escombra, suposo que ben aviat se’ls hi passaran les ganes de pedalar per l’autovia.
Fins ara, malgrat la prohibició, s’havia aplicat un temps de tolerància, a on els Mossos no veien ni deien res. Però tot d’una, aquests agents de l’ordre han recuperat la vista i la parla, doncs aquest cap de setmana s’ha posat la primera multa, que se'n tingui constància, a un ciclista. 200 euracos de multa.
No han pogut esperar ni al dia 30, que s’hagués complert el segon aniversari de la inauguració de l’autovia.
La pluja va fer la guitza a la primera edició de la BiciTrailTer que es va disputar a mitges dissabte. La prova, no competitiva, va tenir una bona participació, amb uns 300 ciclistes, que van superar totes les expectatives de l’organització.
La marxa esportiva en bicicleta es va iniciar amb normalitat a les sis del matí a l'estació de Vallter 2000. Els participants havien de fer el traçat de la Ruta del Ter, fins al Mediterrani, recorrent 205 quilòmetres. La marxa va arribar fins a Osona, però llavors va començar a ploure a bots i barrals. L'organització va decidir prioritzar la seguretat dels participants i suspendre el darrer tram de la prova. La decisió va trigar en arribar als ciclistes, molts dels quals han criticat durament l'organització, a través del Facebook de la cursa.
Els més agosarats tenien la modalitat de la categoria Repte, on es realitzava la prova individualment de principi a fi i on es pretenia enllaçar la riquesa dels Pirineus amb la Costa Brava. Aquells que ho volien fer en parelles, podien optar per fer-la per equips, recorrent la mateixa distància que el Repte i potenciant, a part del component esportiu, els aspectes socials i turístics. Finalment, els que volien deixar el gran repte per a properes edicions tenien l’alternativa Pels mortals-Baix Ter, amb sortida a Sarrià de Ter i arribada a la Gola. Aquest darrer tram ja no es va celebrar.
La prova estava organitzada per la Consultoria d’Organitzacions Esportives SCP amb el suport del Consorci del Ter. A més, tenia el suport de la Secretaria General de l’Esport, les Diputacions de Girona i Barcelona i la Federació Catalana de Ciclisme.
Aquesta marxa esportiva pretenia donar a conèixer la Ruta del Ter, que permet descobrir l’entorn natural, el patrimoni cultural, els paisatges i les singularitats d’un territori que té com a eix vertebrador el curs del riu Ter.
la notícia
Per tornar a iniciUNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
El Repte del Ter es queda a mitges per la pluja
La primera edició de la BiciTrailTer se suspèn a mig fer. Els participants critiquen l'organització.
La pluja va fer la guitza a la primera edició de la BiciTrailTer que es va disputar a mitges dissabte. La prova, no competitiva, va tenir una bona participació, amb uns 300 ciclistes, que van superar totes les expectatives de l’organització.
 |
| Uns participants de la BiciTrailTer Foto: Josep Maria Montaner |
Els més agosarats tenien la modalitat de la categoria Repte, on es realitzava la prova individualment de principi a fi i on es pretenia enllaçar la riquesa dels Pirineus amb la Costa Brava. Aquells que ho volien fer en parelles, podien optar per fer-la per equips, recorrent la mateixa distància que el Repte i potenciant, a part del component esportiu, els aspectes socials i turístics. Finalment, els que volien deixar el gran repte per a properes edicions tenien l’alternativa Pels mortals-Baix Ter, amb sortida a Sarrià de Ter i arribada a la Gola. Aquest darrer tram ja no es va celebrar.
La prova estava organitzada per la Consultoria d’Organitzacions Esportives SCP amb el suport del Consorci del Ter. A més, tenia el suport de la Secretaria General de l’Esport, les Diputacions de Girona i Barcelona i la Federació Catalana de Ciclisme.
Aquesta marxa esportiva pretenia donar a conèixer la Ruta del Ter, que permet descobrir l’entorn natural, el patrimoni cultural, els paisatges i les singularitats d’un territori que té com a eix vertebrador el curs del riu Ter.
l'ermita
Per tornar a iniciSANT MOÍ
Aquesta ermita, també anomenada Sant Muç, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme municipal de Santa Maria de Besora, en un extrem del Parc Natural del castell de Montesquiu, encara que l'accés més curt és per la Farga de Bebié. Actualment la ja deshabitada colònia de La Farga de Bebié, com el municipi de Montesquiu pertanyien al terme comarcal d'Osona, però fins el 1990 era adscrita a la comarca del Ripollès.
L'ermita és una construcció preromànica (o d'un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. Aquesta petita construcció es compon d'una breu aula rectangular coberta amb encavallada de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada. En el seu interior, a la paret de l’àbsida, hi ha un mural que segons estudis fets, tenen un escàs, per no dir nul, valor escultòric.
Fou restaurada el 1920.
la ruta
Per tornar a iniciITINERARI
0. Sortirem del pavelló del centre del poble, situat darrera del camp de futbol municipal a tocar del riu Ter. Tirarem direcció sud, passant pel camp de futbol de sorra; travessarem la carretera i enfilarem recta a tocar de la fàbrica tèxtil Can Botei, per agafar el tram pavimentat, paral·lel a la carretera C-17.
2.3 Can Villaura. Seguim recta, travessant un torrent per sobre una passera.
3.2 Antiga colònia tèxtil del Roig. Seguim la pista que passa per sota un pont.
3.4 En aquesta bifurcació tirarem per la pista de la dreta que va paral·lela a la via del tren. Molt de compte! Més endavant tindrem que creuar-la per sobre.
4.4 En aquest punt, a la nostra dreta tenim la depuradora, agafarem la pista que continua per l’esquerra. I tirarem sempre recta al costat del riu Ter.
6.4 Central hidroelèctrica. Travessem el pont i enfilem pel corriol.
6.6 Antic tram de la carretera N-152. Toca baixar. Ull! Poden circular-hi cotxes.
7.2 Girem a la dreta per poder creuar l’autovia per un esvelt pont.
7.6 Hem de pujar per la pista que té la barrera baixada. Passem pel costat.
11.2 Mas de l’Aligué. Continuem pujant una mica més.
11.9 Agafem la pista que puja per la dreta i travessa un prat de pasturatge.
12.9 El derruït mas de La Vinyassa. Aquí deixem la pista principal i agafem un altre menys traçada, que passa a tocar del mas. Molt de compte amb la forta baixada.
15.4 Aquest encreuament de pistes es coneix com el Serrat dels Pastors. Agafem la pista que baixa per l’obaga de l’esquerra, antic camí dels Sunyers al Coll Sesfonts en direcció a La Farga de Bebié.
16.3 No està de més pujar per la pista de la dreta fins el Turó de La Farga, a on hi ha instal·lat un repetidor de telefonia, per gaudir d’una magnífica panoràmica de La Farga.
17.3 Abans d’arribar a l’edifici dels Sunyers trobarem un rètol indicador de pista tallada; farem cas omís d’ell, doncs és per vehicles de quatre rodes, i seguirem baixant per la pista que passa per sobre els túnels de l'autovia. Quan ens incorporem a la carretera seguírem per la dreta a buscar el pont de la via del tren que creua el riu Ter.
17.8 Baixem per l’escala que ens portarà al esmentat pont . Un cop travessat, trobarem a la nostre dreta unes cases (Casilles) que haurem de passar pel mig per agafar la pista que puja a sant Moí.
18.8 L’ermita de sant Moí i l’antic mas. Seguirem per la pista que puja.
21.1 Quan arribem a dalt, tindrem a l’esquerra la serra del Bufadors i per la nostra dreta, mig amagada per arbres el mas de Baví. Abans però trobarem a la nostra esquerra una pista amb un rètol que posa Els Bufadors, val la pena perdre encara que sigui una hora per fer fer-hi una visita. Aquí us deixo un enllaç fermuntanya.blogspot.com d'un amant de la muntanya que ho ha fotografiat espléndidament. Seguim recta.
23.3 Ens incorporem a la pista pavimentada de Llaers a Santa Maria de Besora. Pujarem una mica per l’esquerra i de seguida baixarem fins el rec de
28. Ens trobem al veïnat de Llaers. A sobre nostre tenim el castell de Llaers amb la seva església de sant Bartomeu. La pista que puja per la dreta porta a El Teixidor i d’aquí a les baumes del mateix nom. L’altre, després de fer uns 400 metres ens porta al Panteó.
Seguim per la pista pavimentada.
29.3 L’hostal de la Serra de Llaers. Aquí podem optar per agafar la pista del Centre BTT nº 19, que baixa un cop travessat l’hostal, fins el coll Manyaric, que enllaçarem si també seguim per la pista pavimentada. Seguim per aquí.
33.1 Aquí deixarem la pista pavimentada i enfilarem a Ripoll per la corba.
35.3 Coll Manyaric. La pista que puja per la nostra esquerra és la del Centre BTT que dèiem a l’hostal de la Serra. Seguim per la pista més traçada del mig.
37.8 Aquest indret és el punt quilomètric 4.4, del inici de la ruta.
42.2 Tornem a ser al pavelló.
una llegenda
Per tornar a iniciSANT MOÍ, FEU-M’HI SENTIR
Sant Moí és un sant llegendari, sense correspondència amb un personatge real. Forma part del folklore català i, concretament, del d'Osona. La tradició, recollida entre d'altres per Joan Amades, diu que era un ermità que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l'ermita de Sant Moí. Passava el temps dedicat a l'oració i a fer treballs amb fusta, concretament esclops, que deixava a la vora d'un corriol perquè els agafessin els caminants que hi passaven. No tenia eines, i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no parlava gaire i passava anys sense dir una paraula.
Segons una altra versió, fou per no parlar mai amb ningú que es va quedar sord, i per això l'adoptaren com a patró els qui perdien l'oïda, que demanaven: "Sant Moí, feu-m'hi sentir". Quan va morir, tota la terra al voltant de l'ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Els pastors van veure l'ermita amarada d'una claror celestial i, en entrar-hi, la trobaren buida: l'ermità havia estat portat al cel per àngels.
Del seu aplec, en deien el dels sords perquè hi anava tota la gent afectada de sordesa per recollir un oli curatiu que també servia per guarir els mals dels ulls. Justament per això, alguns s’hi referien amb el nom de l’aplec de les lleganyes. Hi repartien també uns panets que els pagesos posaven als graners, cases i corrals i que servien per matar les rates. Amades diu que a la plana de Vic la gent invocava sant Moí perquè els infants no fessin rebequeries.
La seva festa i aplec es celebrava el 7 de juny.
un video musical
Per tornar a iniciFonts emprades per aquesta entrada:
www.ciclismereus.worpress.com
www.naciodigital.cat/elripolles
http://ca.wikipedia.org
http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona
fermuntanya.blogspot.com 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada