8 de juny 2013

SANT MARTÍ D'ARMÀNCIES

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    BENEFICIS D’ANAR EN BICICLETA


    Anar en bicicleta, a part de ser una activitat lúdica, ens permet estar en contacte amb la natura i, a més, té innombrables beneficis per a la salut.

    Està clínicament comprovat  que aquest esport, després de la natació, és el més complert. Els beneficis d’utilitzar la bici diàriament millora el to muscular, disminueix la pressió arterial, augmenta la capacitat pulmonar, millora la circulació sanguínia, equilibra el pes, reforça les articulacions i augmenta el calci dels ossos. A més manté la nostra salut mental en ordre, ja que pedalar és un dels millors antidepressius naturals que hi ha.

    Però el beneficis no s’acaben aquí. Fent una ullada a varies webs sobre el món de la bici, he pogut comprovar que totes coincideixen en que anar en bici, ens beneficia a nosaltres i al nostre entorn.



    - Estalvi del sòl: al ser un vehicle petit ocupa poc espai.

    - Estalvi energètic: No fa servir cap combustible contaminant per moure el seu motor, que són les nostres cames. El 75% de l’energia consumida a les ciutats és deguda al trànsit motoritzat.

    - Reducció de la contaminació atmosfèrica: Contribuïm a reduir els efectes del canvi climàtic a nivell global.

    - Reducció de la contaminació acústica. De no ser que se’ns quedi el dit enganxat al timbre.

    - Estalvi econòmic. És més barat que qualsevol altre transport, sigui privat o públic. I té un manteniment relativament barat.

    - Reducció de la sinistralitat: La velocitat mitjana d’una bicicleta, sense fer gaire esforç està entre 15km/h i 20 km/h; a aquesta velocitat es redueixen notablement els sinistres i qualsevol topada amb un altre vehicle també en redueix les lesions. I estareu d’acord amb mi, que no és el mateix que t’atropelli un cotxe, que una bici.

    - És el segon mitjà més eficient i sostenible de mobilitat, després d’anar a peu. 



    Malgrat tot, també té alguns inconvenients. No és el vehicle ideal.

    - No és massa recomanable per fer trajectes llargs.

    - Tampoc si poden encabir masses maletes i estris varis, doncs el compartiment per equipatges és força reduït.

    - La higiene personal dels usuaris de la bici després de fer-la servir, pot fer perdre més d’una amistat i veure’t relegat a tenir que dinar a la cuina, si vas a qualsevol esdeveniment públic amb aquest mitjà de transport.

    - El seient. Aquest component de la bici a on hi dipositem la major part del pes del cos, sinó s’adapta bé pot ocasionar molèsties que d’obviar-les poden produir lesions més greus, a la zona perineal. N’obstant  s’ha millorat molt, tant amb el disseny (antiprotàstics), com amb els materials emprats. 

    Sospesant els pros i els contres, queda més que palès que tot són avantatges el d’anar en bici.

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


    la notícia

    Per tornar a inici

    El Ripollès se suma per segon any al Dia de la Memòria

    Ja se superen els 200 campanars adherits a la iniciativa, una desena dels quals de la comarca

    El proper dilluns 10 de juny, a les set de la tarda, campanars de tot el país participaran a la segona edició del Dia de la Memòria, que enguany es dedica als defensors de la llengua catalana. De moment, ja s'han superat les dues-centes esglésies adherides de les quals una desena del Ripollès en poblacions com Ripoll, Gombrèn, Vallfogona, Setcases, Campdevànol, Sant Pau de Segúries, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses.

    Les campanes repicaran en comarques com l’Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya, el Baix Camp, el Bages, el Barcelonès, el Berguedà, la Conca de Barberà, la Garrotxa, Osona, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany i la Selva. Alguns municipis d’Andorra també s’hi han implicat. La Seu de Manresa, Santa Maria del Mar de Barcelona, la catedral de Barcelona, el Monestir de Ripoll o la catedral de Vic són algunes de les esglésies destacades que participaran a la iniciativa. Hores d'ara, ajuntaments i parròquies encara són a temps d'adherir-s'hi.

    La jornada es convoca el dia 10 de juny amb motiu de l’aniversari de la mort del poeta nacional Jacint Verdaguer. A més del repic de campanes, en moltes de les localitats adherides hi haurà activitats al peu dels campanars, com lectures de poemes, interpretacions corals... També s’han publicat i distribuït a les escoles que s’hi han interessat 70.000 exemplars d’una revista amb una tria de poemes patriòtics dels autors als qui es dedica la diada, com Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall,  Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o el mateix Verdaguer.

      

    l'ermita

    Per tornar a inici

     SANT MARTÍ D'ARMÀNCIES


  • La Vila o potser petit nucli d’Armàncies a on es trobava l’antiga església, avui desapareguda, de Sant Martí d’Armàncies ja figurava, l’any 890, en l’acta de consagració de la església parroquial de Sant Pere de Ripoll. Més endavant en aquest nucli rural s’edificà una església dedicada a Sant Martí de Tours. L’indret on es trobava és totalment incert. Tal vegada en la petita vall on hi havia les cases de Sant Martí Vell de Dalt o Sant Martí Vell de Baix, o qui sap si en el lloc on ara és ocupat per l’ermita de sant Grau. El fet és que quedà totalment abandonada al segle XVII.

     
    St. Martí de Baix
    St. Martí de Dalt
























    L’actual església de Sant Martí s’edificà el 1619.
    Es tracta d'una petita església situada entre les antigues colònies de Molinou i Pernau, que es va construir gràcies al permís concedit pel bisbe de Vic, fra Andreu de Sant Jeroni, el 28 de novembre de 1619.
    Però existeix un altre dada que desmunta aquesta versió. A on es diu que sota la casa de Molinou, a prop de la ribera del Freser i del torrent de Molinou, hi havia un camp que se'n deia el camp de l'Oratori o la devesa de Santa Maria. L'any 1638 les seves parets encara tenien l'alçada de més de deu pams, però la capella ja estava en ruïnes. Poc després, l'Eudald del Molinou se n'emportà les pedres per fer l'església de Sant Martí d'Armàncies.
    Amb el temps, deixà de ser parròquia i passà a dependre de l'església de St. Cristòfol de Campdevànol. És un edifici format per una sola nau. Del mateix pla de la façana principal, en segueix el campanar, format per dos arcs. L'estructura és de murs de càrrega de pedra, amb contraforts. La coberta és a dos vessants de teula de ceràmica, i la façana està arrebossada però no pintada. Entra la llum a l'ermita per una petita finestra des d'un lateral de la nau principal.






    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI

    0. Començarem des de el pàrquing de can Guetes, per agafar la Ruta de BTT nº 21. I per fer-ho travassarem el riu Ter per sobre el pont vermell, que es troba darrera l'edifici del CAT.
    0.3 Ens topem amb la carretera C-151a. Seguim per la dreta i l'abandonem de seguida per seguir per darrera d´un grup de cases adosades i després continuem per la pista del davant, fins que creuem un pont sobre el canal de can Guetes.
    1.3 Aquí deixem de seguir les senyals de la Ruta 21 i en enfilem per la pista pavimentada de l'esquerra direcció a Comallivosa.
    2.3 Un cop arribats al casal de Comallivosa, el voragem per la pista de sota i seguim recta amunt.
    3.1 Collada de Baups. Aquí agafarem la pista que tenim davant nostre i que més endavant travessa el torrent de Muiols.
    4. Enllacem amb la pista coneguda com Camí de Baups a Clarella. Seguim per la dreta.
    4.8 Ben aviat veurem el mas de Clarella, però no hi passarem. Abans d'arribar-hi i després de creuar un pont, agafarem la pista que puja per la nostra esquerra.
    5.8 Pugem per la pista en força mal estat fins trobar-ne un altre que baixa fins a Casadessús. Nosaltres seguirem pujant per la pista de la dreta coneguda com Camí de l'obaga de Clarella.
    8.5 Ens trobem damunt la Colònia de Molinou. La pista de l'esquerra va a Campdevànol, nosaltres baixarem per la dreta fins a peu de carretera.
    La N-152 i el mas de Molinou al fons
    9. Estem davant la N-152. Seguim per la dreta i un cop passada la pista que porta a Molinou, comença un caminet, que després de salvar el fil elèctric, ens portarà ben bé a St. Martí d'Armàncies.
    9.5 Hem arribat a St. Martí. Recularem pel mateix indret de l'anada fins a la carretera i tirarem de dret direcció Campevànol.
    11.3 Un cop arribats a Campdevànol i superat el camp de fútbol, passarem tres naus industrials i a l'altura del pont de La Farga, deixem la carretera per enfilar-nos per l'esquerra a la urbanitació de Bellavista.
    12.3 Un cop passada la urbanització seguim pujant fins arribar al mas El Castell. Aquí haurem de vorajar el camping per corriols, doncs la pista queda tallada per una tanca per entrar al recinta del càmping.
    13. Un cop superat aquest petit escull, enllacem amb un altre pista que nosaltres seguirem per la dreta, baixant per la carretera d'accés al càmping.
    13.6 Ens trobem als Plans de la Casa Nova del Roure. Ara continuarem per la pista de l'esquerra fins al primer trencant que trobarem a la dreta.
    14.2 Quan arribem a l'altura del tanatori, enllacem amb el Camí Ral de la Cerdanya, que ens portarà fins a la Font del Sant De Ripoll.
    16.2 S'acaba el camí ral. Estem davant l afont del Sant, ara contínuarem per la segona pista que puja i que després de passar pel Raval de Sant Pere, ens tornarà al punt d'inici.
    17.2 Tornem a ser al pàrquing de can Guetes.



    una llegenda

    Per tornar a inici
    L’ALZINA DE SANT MARTÍ D’ALMÀNCIES

    L’any 1874, durant la penúltima guerra civil, els carlins feren presoners tots els carrabiners que, des del campanar i des de la sagristia de l’església de sant Eudald, de Ripoll, es defensaven. Els portaren a l’ermita de Sant Martí d’Almàncies; foren confessats, combregats i més tard afusellats allà al peu mateix, en un petit replà que hi ha i on s’aixequen unes quantes alzines bastant altes i gruixudes.


    De les alzines aquestes, n’hi ha una que té un forat fet per una de les bales sortides dels fusells dels carlins quan passaren per les armes aquella colla d’herois oblidats de la història. Del forat aquest cada any, en la mateixa diada que tingué lloc l’execució d’aquells màrtirs de la pàtria, surt una espècie de suc blanc, i és que l’alzina plora la mort d’aquells innocents.



    un video musical

    Per tornar a inici




    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada