SI VENS AL RIPOLLÈS NO T'OBLIDIS LA BICICLETA: SANT MARTÍ DE VINYOLES

inici

Per anar directe a la notícia

Per informar-se i veure l'ermita

Per no estraviar-se en la ruta

CONFIDÈNCIES

Quan gairebé portem tres quartes parts d’aquesta aventura virtual, hem cregut oportú fer-vos partícips d’algunes interioritats de com elaborem aquest blog.

Com bé sabreu, dos som els administradors que un bon dia vam decidir explicar les nostres sortides per aquesta comarca, a la recerca d’esglesioles romàniques. De ben antuvi vam repartir les tasques amb les aportacions que ambdós més bé se’ns donaven. En Pelines, amb les arts plàstiques (fotos) i el que subscriu, en Cantona, amb la part gramatical. Ben prompte vaig poder comprovar que la part més feixuga em tocaria amí; doncs en Pelines amb un quartet ho té tot penjat i endreçat, en canvi un servidor, es passa tardes senceres cercant temes, seleccionant rutes i teclejar-ho tot.

Tasca molt enriquidora quan tot bé rodat, però de vegades algun tema s’entravessa o no agafa el caire desitjat i aleshores em toquen les tantes davant l’ordinador. Per aïllar-me del molest brunzit del televisor, no n’hi ha prou amb tancar la porta de l’habitació, doncs els esgarips que surten de la caixeta tonta s’escolen per totes les escletxes i em fan perdre la concentració. Per evitar escenes tenses amb els que convisc, intento crear un ambient que insonoritzi els sons exteriors i per fer-ho he tingut que crear més fressa a casa, tenint els altaveus de sobre la taula de treball sempre més alts que el volum del televisor. Qualsevol dia tindrem un daltabaix amb el veïnat!.

Com que es tracta de crear un atmosfera que possibiliti la vinguda de les muses, qualsevol gènere musical no és apte. Així doncs, fora estridències rockeres i fora cançonetes amb temes massa enganxosos que inciten a ser taral·lejades. La música idònia, en el meu cas, és la música clàssica. Menys la música d’orgue que m’atabala d’allò més!

I per retre un petit homenatge a aquesta companya de moltes tardes, a partir d’aquesta entrada introduirem al blog un nou apartat, que anomenarem, música per a tothom. I perquè no desentoni amb l’esperit del blog penjarem vídeos musicals de gent de casa nostra (Catalunya). El gran repte serà trobar un punt d’equilibri entre els meus gustos i els d’en Pelines, però intentarem trobar consens com en aquest cas, que no podia ser d’una altre manera, que per començar aquest nou apartat, el tema de la cançó portés per títol: BICICLETES.

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

la notícia

Per tornar a inici

Junqueras ho omple tot

El líder republicà fa petits els auditoris de Ripoll i Camprodon on ha protagonitzat dos actes polítics el mateix dia que Rajoy concretava el "no" a la consulta

Junqueras parlant davant d'una sala de l'Hotel Camprodon plena a vessar. Foto: ERC

Oriol Junqueras és un dels homes del moment. I aquest dissabte ho ha demostrat al Ripollès omplint tant l'Hotel Camprodon com el Teatre Comtal de Ripoll, un fet bastant excepcional quan es tracta d'actes polítics. El tour del líder dels republicans a la comarca ha coincidit amb el “no” epistolar de Rajoy a la consulta. “És impossible parlar amb l'Estat 'de a tu a tu' perquè el govern espanyol sempre respon amb 'monòlegs'” ha assegurat Junqueras referint-se a l'oferta de diàleg de la Moncloa. La jornada d'Oriol Junqueras al Ripollès ha començat a les dotze a la sala de plens de l'Ajuntament de Camprodon on ha estat rebut per l'alcalde Esteve Pujol. Posteriorment ha fet petita la sala de l'Hotel Camprodon on, segons els republicans, s'hi han aplegat 350 persones. “Estem aquí per fer el possible per salvar el nostre país, no pas per guanyar eleccions ni diputats”, ha assegurat en un context on diverses enquestes situen ERC per davant de CiU per primera vegada. Per altra banda, ha insistit que la pregunta per referèndum “ha de ser una, ha de ser clara i amb només una resposta explícita”. L'acte de Camprodon també ha servit per presentar la nova secció local del partit a la vall, encapçalada pel regidor i conseller comarcal Jordi Batchelli. A la tarda, i després d'una visita a Galetes Birba i passejar per Campdevànol coincidint amb la Festa Major, Junqueras ha aconseguir omplir la platea del Comtal de Ripoll. Ho ha fet pocs minuts després que transcendís la carta de Rajoy a Mas de resposta a la petició de la consulta. Sense referir-s'hi, el president espanyol ha reclamat al català “respecte pel marc jurídic”. Per Junqueras, en canvi, “no hi ha cap llei o constitució espanyola” que prohibeixi que els ciutadans catalans puguin votar o fer referèndums per decidir el seu futur. “No és una qüestió jurídica o legal sinó de voluntat política i és evident que el govern espanyol no té la voluntat política per deixar que els catalans votin”, ha lamentat.

l'ermita

Per tornar a inici

ST. MARTÍ DE VINYOLES

L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles és constatada ja des de l’any 925, quan el bisbe Jordi de Vic, la cedí al monestir de Ripoll, però en l’aspecte civil depenia dels castell de la Guardia de Ripoll.

A partir de l’any 1703, fou reformada profundament amb l’afegitó de dues capelles laterals, i posteriorment d’una sagristia i del campanar que descansa sobre l’absis. Originàriament l’edifici devia ésser d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i l’absis de planta semicircular, avui mutilat per la sagristia i l’escala de la torre del campanar.

Com a elements arquitectònics singulars entre els paraments, només queda una finestra absidal de doble esqueixada, i la porta a la façana de ponent, coberta amb una arquivolta senzilla.

Solà i Sivilla diu sobre Sant Martí de Vinyoles:

“ Aquest conjunt rural no pot ésser més sobri, més simple. Estil arquitectònic que tan bé s’hi complementa, com si l’església i la casa hagin vingut a ocupar exactament el seu lloc; un lloc ja disposat en l’ordenament dels temps “.

Un jove rector de Matamala, Pere Fradera, impulsà la recuperació d’aquesta ermita, dirigint un equip de voluntaris que treballaven fins i tot amb la participació d’estrangers.

la ruta

Per tornar a inici

COM ARRIBAR-HI

0. Sortim del pàrquing de can Villaura, situat a la confluència de les carreteres C-17 i la C-26. Hem d’agafar una pista que és la continuació de la que ve de Ripoll i passa a tocar del restaurant.

0.8 Arribem al pont del Roig, però continuarem recta avall pel marge dret de la carretera fins trobar una pista que puja.

1. Abandonem la carretera i pugem cap a cal Rovelló, per agafar la pista del mateix nom que el mas i que ens portarà fins a cal Buelo.

4. Hem pujat uns 200 metres de desnivell i ara la pista es converteix en camí. Cal dir que alguna vegada hem tingut que fer-nos pas a base de matxetades, doncs les romegueres hi solen proliferar. Malgrat tot, només són els primers metres.

6. Arribem al coll de Bumarencs; ara haurem d’empènyer la bici pel corriol que puja per la dreta. No cal desanimar-se, és poc tros; però val a dir que tampoc serà l’única vegada que ens tocarà fer-ho.

6.4 Coll de la Carolina. Seguim recta avall. Ben aviat el camí es transforma en pista.

10.4 Ens topem amb una pista que va en dues direccions. Continuem per l’esquerra i pujant.

12. Aquí la pista gira cap a la dreta 180º. Per la nostra esquerra baixa el torrent de la Suca, des del coll de la Portella. Nosaltres hem d’agafar una pista que surt ben bé per l’esquerra d’aquest giravolt i que altra volta haurem de portar la bici o bé a l’espatlla o bé al costat nostre.

12.4 Al arribar a dalt agafarem el caminet més fresat de l’esquerra.

12.7 Arribem al mas de Villarons. Travessem el mas i trobarem una pista coneguda com Camí de Villarons als Camps.

13.5 La pista de la nostre esquerra porta a l’Om i a l’Aliguer. La del davant i només a uns 100 metres al mas Els Camps. Tirem per aquí, baixant.

14.3 Hens trobem a La Plana. Ara continuarem per la pista que puja per la dreta.

15.3 Passem per Sant Sadurní de Sovelles i la pista es formigonada.

16.5 Compte! Abandonem la pista que baixa i girem cap a l’esquerra direcció a Portavella.

18. Quan arribem al Pla de Sant Pere, ja podem veure per la nostra dreta el conjunt arquitectònic de Portavella i Sant Martí de Vinyoles. Ara la pista deixa de ser pavimentada.

18.8 Arribem a fer la visita a l’església. Un cop feta reculem pel mateix indret que hem vingut, fins el punt de La Plana.

23.3 Un cop arribats a La Plana, continuem per la pista de la dreta, seguint les indicacions del rètol d’itinerannia, direcció a La Farga de Bebié.

24.6 Quan trobem el ruïnós mas de La Vinyassa, abandonem la pista i seguim per la dreta per una pista poc traçada que de cop es convertirà en una forta baixada rocallosa, fins trobar la riera de Sovelles. Reviseu els frens!!!

25.5 Un cop a baix seguim la pista que va paral·lela a la riera. A l’altre cantó de la riera, en un punt no precisat, es troba el Forat dels Gats. Tinc ganes de ficar-hi el nas, en aquest forat, per veure que pot haver-hi.

27. Coll Sesfonts. Continuem baixant per l’esquerra.

29. Arribem a Els Sunyers, deshabitat edifici de la també deshabitada colònia tèxtil de La Farga de Bebié. Baixem fins la carretera i tirem per l adreta fins trobar unes escales que ens baixaran al pont de la via del tren.

29.8 Travessem el pont del tren i baixem pel caminet d’accés a Les Casilles. Unes casetes que eren habitades per treballadors de la RENFE. Seguim per la pista que ens pujarà fins a Sant Moí.

30.8 Sant Moí. Pugem uns dos cents metres i agafem una pista que baixa fort per l’esquerra.

32.8 Enllacem amb la pista que porta al mas Malveí, per l’esquerra.

34. Ara enllacem amb la pista, coneguda com Camí de Plana de Massacs a Montsull, i girem a l’esquerra tot baixant.

37.2 Hem passat pel Collet de Ripoll, travessat la riera de Vallfogona i deixat el mas del Pla de Massacs a la nostra dreta, per pujar fins el coll Maranyic. Seguim per la pista del davant nostre que baixa suament.

40. Davant nostre i a l’altre cantó del riu tenim la depuradora. La casa de la nostre esquerra es La Corba. Seguim per la dreta cap al Roig.

41.8 El Roig. Travessem el pont i seguim per la pista de la dreta que baixa.

42.6 Tornem al punt de sortida del pàrquing de can Villaura.

una història

Per tornar a inici

LA VIL·LA ROMANA DE PORTAVELLA

El cos de l’exèrcit romà, sota el comandament de Marc Porci Cató decidí establir, una rura o vil·la romana, futur centre de proveïment de les seves tropes quan varen passar per la vall de Les Llosses. Acamparen passada la roca de Baborers. Un grup d’exploradors, en el qual probablement hi havia algun eleata, pujà muntanya amunt per buscar un lloc adequat a les seves necessitats i aviat el trobaren. Protegida del vent de tramuntana per la part més alta de la serralada i dotada d’ un parell de deus d’aigua amb un bon cabal, sobretot la situada a la part inferior del terreny varen instal·lar-se en el lloc, el nom del qual fou conegut molts anys després com Sant Martí de Vinyoles. El nom de “vinyoles” indica que havien hagut vinyes en aquell indret. Els romans dugueren els ceps de la península italiana i tenien el costum de plantar-los a gran altitud.

Vista de Velia a Itàlia. Al fons la mar Tirrena.

La configuració del terreny amb el gran promontori i la possible obertura natural situada a la base de la paret rocosa, dugué als grecs eleates a comparar el lloc amb la seva ciutat d’origen a la Magna Grècia, Vèlia, una de les principals colònies gregues. El lloc era petit en comparació amb la monumentalitat de Vèlia, però la semblança de la formació rocosa, junt amb el record que duien de la ciutat, origen de l’expedició a Catalunya, féu que aquells grecs bategessin d’indret amb el nom de Porta Vèlia.

El primer que ens pot sobtar és la comparació que fem entre el lloc de Can Portavella i la ciutat de Vèlia. Vèlia era port de mar i Can Portavella es troba a l’interior, a més de 1000 metres d’altitud. La imatge de Vèlia amb el seu promontori, on es troba l’ acròpolis que penetra mar endins, és comparable a la visió del promontori de Can Portavella penetrant dins del mar de boira, quan en uns màgics dies de l’any, s’estén als peus del roquerar on es troba la torre de defensa de Can Portavella. La boira marca la forma d’una badia tot seguint la curvatura que presenta el camí d’arribada a la casa, com la badia on es trobava el port de Vèlia.

De la vil·la romana o acròpolis situada a la part més alta del promontori de Can Portavella, no en queda res. Sobre les runes de l’establiment romà fou aixecada, al segle XII, la torre quadrada de defensa. Al mur de contenció del camí que duu a la torre de defensa de Can Portavella, podem veure a la seva part central, un arc de descàrrega. Normalment aquest reforç s’acostuma a fer quan la part fonda de la fonamentació del mur presenta una discontinuïtat en les roques de l’assentament del mur. Pot ser que el terreny presentés una balma o fissura, sinó no hauria estat necessari complicar la construcció del mur amb un arc.