27 de juny 2013

STA. MAGDALENA DE PERELLA



  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir un fet
  • Per escoltar i veure un video musical



    EL SEIENT MÉS ESCAIENT


    No sé vosaltres quina importància l’hi doneu a aquest element de la bici, però personalment crec que potser n’hi dono massa, fins el punt d’arribar a la paranoia. No he arribat a posar un nivell al damunt, com recomanen alguns manuals, però he fet desenes d’ajustaments per empitjorar-ho cada cop més.

    Cercant informació per la xarxa he quedat col·lapsat de tantes instruccions, recomanacions i consells que donen per trobar el punt idoni, per treure el major rendiment a la bici i no patir lesions. I això era presumible, doncs l’únic que sabia era que pujat a la bici el taló del peu ha d’arribar al pedal amb la cama ben estirada. Però com que aquest procediment no el trobava massa rigorós, vaig demanar-ho a un ciclista més meticulós que un servidor i aquest em va donar una forma matemàtica consistent en mesurar l’entrecuix fins el terra i multiplicar el resultat per 0.885 i llavors passar aquesta dada des de l’eix dels pedals fins el seient.

    Però com que les meves ànsies de perfecció no tenen límit ni aturador, no vaig parar fins trobar aquestes instruccions, que molt amablement comparteixen a tothom que vulgui els del blog www.rodadas.net i que jo, em limitaré a transmetre.

    El selló té tres moviments:

    1.     Altura, El selló baix, pot ocasionar problemes musculars, sobretot, sobrecàrregues dels quàdriceps mentre que el selló alt, pot comportar diversos problemes, des de la tendinitis fins a major pressió a la zona perineal

    2.     Inclinació: és causant de les majors molèsties a la zona genital sobretot quan la punta està elevada. Fins i tot comportar trastorns sexuals i urològics

    3.     Endavant i enrere (el terme tècnic és Retrocés): Si el seient està massa endarrerit, haurem de inclinar cap endavant per arribar al manillar, descansant el pes en els genitals i no en els isquis. A més, si el maluc no està correctament alineada amb els pedals utilitzarem gairebé exclusivament els quàdriceps per pedalar propiciant sobrecàrregues musculars i desequilibris a les cames.

    Alçada del selló


    Hi ha taules que indiquen a quina altura s'ha de situar el seient depenent de la talla de la bicicleta i la distància entre planta del peu i entrecuix. El mètode tradicional sol donar bons resultats. Consisteix en el següent:

    1.     Posar la butaca en posició totalment horitzontal i seure damunt (l'ideal és que algú subjecti la bici)

    2.     Dóna suport el taló d'un dels teus peus al pedal i estira la teva cama el màxim possible. Aquesta és l'altura correcta.


    3.     Quan estiguis en ruta, l'extensió màxima de la cama ha de fer un angle d'aproximadament 30 graus


    Distància del selló respecte al manillar


    Aquesta distància depèn del tipus de bici. Per exemple, en bicicletes de carretera se sol mesurar utilitzant l'avantbraç més un parell de centímetres. El fonamental és que maluc, genoll i turmell estiguin alineats quan pedalees. Per a això:

    1.     Seu com abans al seient amb el cul ben recolzat a la part posterior

    2.     Posa els pedals en horitzontal. Si tracem una línia vertical des de la ròtula fins a terra, aquesta ha de passar per l'eix del pedal o a pocs centímetres del mateix

    Inclinació


    Aquesta regulació és la més delicada i personal. El seu és que la punta estigui una mica cap avall, però sense fer-te relliscar cap avall. Prova fins a trobar la postura en què estiguis còmode / a.
       
    Què pot passar si regulem malament el seient? Doncs sense ànim de voler alarmar al personal, la mateixa web diu que és impresionant la quantitat de lesions que es poden produir per un seient mal ajustat. I només com a informació  una petita mostra:
    Tendinitis del bíceps femoral, dolor lumbar, mal de coll (clatell), dolor i adormiment del perineu i base del penis (neuropatia pudenda), adormiment de la mà i els dits (neuropatia mitjana o cubital), etc...
    Un servidor com que és molt aprensiu amb tot el referent a la salut, quan rellegeixo aquestes coses em venen ganes de penjar la bici, o com a mal menor treure el maleït seient o fer tots els trajectes  aixecat, sense reposar el pompis.
    Espero i desitjo que ningú després de llegir això es plantegi deixar d’anar en bici. Només es tracta de regular bé el seient i ser una mica menys maniàtic que el que subscriu.

    Post scriptum:
    Les fotos i la magnífica explicació es la devem als nois de Ciclofilia (en un pdf)

    la notícia

    Per tornar a inici

     UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS  


    Google Street View s'endinsa als carrers petits de la comarca


    El cotxe de Google Street View en plena Vila Vella de Sant Joan. Foto: @planasdani

    El Google Street View és una de les eines més espectaculars de la companyia del cercador ja que permet explorar bona part del món a partir d'imatges de 360 graus a peu de carrer. Als Països Catalans va arribar el maig de 2008 en grans ciutats com Barcelona i València mentre que es va generalitzar el novembre de 2009, també al Ripollès.

    Des d'aleshores les imatges –que es poden visualitzar tant amb el Google Maps com el Google Earth- cobreixen bàsicament les carreteres i les travesseres urbanes dels municipis de la comarca així com alguna pista forestal. Tanmateix, el cotxe de Google Street View encara no havia entrat als carrers petits per fotografiar l'interior dels nuclis urbans. Una mancança que se solucionarà en breu ja que avui mateix han caçat el vehicle en plena Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses.



    l'ermita

    Per tornar a inici
    STA. MAGDALENA DE PERELLA


    L’ermita està situada a 900 metres d’altitud a la falda de la Serra Cavallera al cim d’un dels puigs entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Seguries. Tot i que la capella en treballs és utilitzada, es troba força ben conservada. Actualment pertany als mateixos propietaris del mas i  l’aplec se celebra el diumenge després del 22 de juliol, diada de Sta. Magdalena.


    Fou construïda poc abans de l’any 1145. El 21 d’abril d’aquell any, l’hisendat de nom Parella i la seva muller Cordovana, propietaris del mas que es troba a tocar, l’oferien al monestir de Sant Joan de les Abadesses, per tal que nomenessin un capellà, sempre i quan ells es reservaven el dret de patronat.

    Aquesta capella, que ha tingut sempre la consideració de santuari era molt venerat en solemnes processons en èpoques de grans calamitats públiques. Es té constància que un 8 de juny de 1584 van acudir-hi més de cinc-centes persones a causa d’una secada.

    Arquitectònicament es tracta d’una senzilla capella d’una nau de planta sensiblement rectangular, coberta amb volta apuntada, sense absis aparent, orientada al nord-oest, seguint la direcció de la vall, tal com és costum habitual a la comarca del Ripollès.

    El presbiteri actual es troba a l’extrem oposat, o sigui, al sud-oest, i la porta és a la façana lateral nord-occidental. Aquesta té una petita arcada adovellada sobre una llinda gruixuda, amb una porta que conserva dues filades de ferramenta.

    Com la majoria de les ermites catalanes, ha sofert moltes modificacions. Va perdre l’absis probablement en un dels terratrèmols del segle XV i devia ser durant l’època barroca que se li va afegir la sagristia i el campanar. Enmig de la nau es pot observar una junta als murs, la qual es fa més visible des de les façanes laterals, així com senyals que la capella fou sobrealçada a partir d’un ràfec mutilat que ha quedat en un nivell més baix. El canvi de qualitat de la pedra i de l’aparell de la façana sud-oriental desconcerta a l’hora d’escatir el seu estat originari.

    La coberta ha estat feta amb teula de ceràmica i amb dos vessants, amb una petita cornisa de pedra.



    Dins l’ermita si troba una imatge de Sta. Magdalena de Perella i la reproducció d’un retaule, l’original del qual es troba al Museu Episcopal de Vic. Aquest petit retaule, de 140 cm x 130 cm, amb escenes de la vida de la santa, correspon a la darrera etapa productiva del seu autor, Bernat Martorell, i en ell es destacable el detallisme minuciós amb que està tractat el paisatge de l’escena de l’assumpció de Maria Magdalena.
    A banda d’aquest retaule, durant el segle passat, a l’altar major també hi havia un quadre de Santa Tecla.







    la ruta

    Per tornar a inici

    COM ARRIBAR-HI


    0. Sortirem del Parc de l’Estació de Sant Joan de les Abadesses i baixarem cap a la baronal vila i per fer-ho passarem per sobre el pont Vell, a tocar de l’antiga i enrunada església de Sant Pol i recta amunt fins trobar el trencant de la carretera GI-521.

    0.9  Anirem pujant per aquesta carretera, localment anomenada la carretera de Santigosa, fins punt quilomètric 9.

    3.9 Passats uns 700 metres d’aquest punt quilomètric i abans de travessar el pont sobre el torrent de Font freda, trenquem per una pista a la nostre esquerra.

    4.2 Deixem a la nostra esquerra el mas d’El PLanàs i seguim per la pista de la dreta.

    5.6 Enlairat a la nostra esquerra can Guillamet. Nosaltres seguirem per la pista de la dreta, tot fent cas de les indicacions dels rètols que porten fins a Sta. Llúcia.

    6.4 També enlairat a la nostra esquerra el Colomer. Aquí deixem la pista i seguim pel caminet de davant nostre.

    6.5 En aquesta bifurcació a on el rètol indica a un cantó el collet de la Plana Freda i a l’altre el Pla d’Estràgol, nosaltres no agafarem ni l’un ni l’altre, si no que tirarem pel mig per un caminet que baixa fins travessar el torrent del Vedellar.

    7.3 Sortim a una pista en mig d’un revolt. Aquí deixem de seguir les indicacions de Santa Llúcia i tirem per l’esquerra direcció a La Girona.

    9. En aquest punt seguim per l’esquerra i baixant.

    10.2 Un cop deixada La Girona a la nostra dreta i La Falguera a la nostra esquerra ens topem amb la carretera C-38. Continuem per la dreta.

    11.2 Abandonem la carretera i trenquem a l’esquerre direcció a Perella.

    11.5 Un cop travessat el pont més alt del Ripollès que salva el riu Ter, seguim les indicacions del rètols cap a la dreta direcció a Perella.

    12.2 Després d’unes quantes ziga-zagues i salvar un desnivell de 100 metres, arribem a l’església i al mas de Perella.

    12.9 Baixem pel mateix indret fins el pont de Perella. Aquí continuarem recta, tot seguint les marques del GR-1 i pujant. 

    13.2  Deixem de seguir la pista i trenquem a l’esquerra per un nou traçat, senyalitzat amb fletxes grogues i cartells de PIRINEXUS.

    14.4 Un cop passat El Grau i abans de travessar el pont del Reixac, girem 180º a la dreta i 100 metres més amunt girem a l’esquerra.

    14.7 Agafem la pista de l’esquerre tot fent cas de les fletxes grogues . Com dèiem, és un traçat nou i aquí ens enfilàvem pel caminet de la dreta.

    16. La Batllia. La pista es converteix en paviment. Seguim per la dreta. Ara a més del GR-1 i les fletxes grogues, tenim com a guia les del Centre BTT del Ripollès nº 3 i 4.

    17.3 Enllacem amb la Ruta del Ferro. Aquí abans de retornar al punt de sortida, podem fer una visita al Gorg de Malatosca, a on podrem veure un fantàstic salt d’aigua a la riera del mateix nom.

    18. Tornem a ser al Parc de l’Estació.





    un fet

    Per tornar a inici
    EL SANTÍSSIM MISTERI

    A la capçalera de l’església, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és conserva un grup escultòric que representa el Davallament de Crist de la Creu, anomenat el Santíssim Misteri.
    La seva història comença quan un home fidel anomenat Dulcet, fill de la vila, encarrega les set imatges del davallament de la Creu; que executa amb una força artística extraordinària el canonge del Monestir, en Ripoll Tarascó, a l’any 1250, encara que potser va delegar la feina manual a altres treballadors.
    El dia 16 de juny del 1251, en rèplica a l’heretgia albigesa, és dipositada una Forma Consagrada partida en tres trossos, en un amagatall de la Testa del Crist. Inexplicablement, malgrat els documents extesos en la data de la col·locació, fou oblidada fins que a primers de juliol de l’any 1426, l’Abat Villalba manà repintar les imatges del Davallament de la Creu i fou trobada l’Hòstia  en la cavitat del Front del Crist.
    Repassats els documents de l’Arxiu es pogué comprovar que aquella hòstia era la mateixa que feia 175 anys hi havia recondit l’Abat Raimond de Valmanyà, havent-se conservat miraculosament incorrupta fis aleshores. Un canonge va consumir un dels fragments per comprovar-ne la seva conservació, la resta són retornats a l’amagatall. El poble fidel, en conèixer el Prodigi, l’anomenà “Santíssim Misteri” i amb aquest nom ha estat conegut i venerat fins avui dia.
    Malgrat tot, l’escultura és profanada el 1936 i els dos trossets restants de la sagrada forma, desapareixen per sempre més.
    Foto: DMRMaeyaert

    El treball realitzat, en fusta,  és refinat i considerat com una de les mostres més destacables del romànic català. Recull l’esquematisme i les qualitats essencials del romànic, encara que les figures humanes , de dimensions naturals, sota l’influx de models bizantins, evoluciona  anunciant  ja, els temps gòtics. La creu no és l’original.
    La figura de la dreta de Crist, representa a Josep d’Arimatea; al seu costat Maria, amb un gest d’acolliment amb les mans i el rostre reflectint un dolor contingut i serè; el lladre Dimes, amb els braços enrere travessant la creu, ben afaitat i mostrant un posat serè i digne es el tercer personatge d’aquest cantó, aquesta figura va ser destruïda l’any 1936 i l’actual és una fidel reproducció de Pere Jou, que va fer l’any 1956. A l’esquerra de Crist, hi ha amb els braços enlairats Nicodem; amb un posat que expressa tristesa i rebuig, amb el cap inclinat per a recolzar-lo al braç, està Sant Joan Evangelista, que a més porta un llibre que simbolitza el testimoni escrit de l’escena; tanca l’obra per aquest cantó, el lladre dolent Gestes, que es mostra disconforme i ensenya les dents.
    El lloc que ocupa ara, l’altar major, és molt més impressionant que l’antiga ubicació, que estava dalt del cambril.



    un video musical

    Per tornar a inici






    Fonts emprades:
    www.rodadas.net
    www.ciclofilia.org
    www.naciodigital.cat/elripolles
    ca.wikipedia.org
    www.monestirsantjoanabadesses.cat
    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès