31 de des. 2013

STA. MARIA DE VIDABONA




  • inici

  • Accés a notícia
  • Accés a l'ermita
  • Accés a ruta
  • Accés a llegendes
  • Accés a un vídeo musical




    CLOENDA


    La veritat sigui dita, no pensava que arribés a escriure aquesta entrada. Ara farà un any que començàvem a donar-hi voltes a emprendre aquesta aventura blogera; un cop presa la decisió de tirar-ho endavant i obrir el blog, tenia els meus dubtes (ara veig que infundats) d’acabar-ho. Però ho hem aconseguit, ens vam proposar una meta i hem arribat. Tampoc ens pensàvem recórrer tot el Ripollès, cercant les ermites i ho vam fer. Serà que ens valorem molt poc!  :)

    Personalment estic molt content de haver pogut explicar tot el que teníem arraconat en un calaix. Doncs en un principi tot aquest material havia estat pensat per fer un llibre; però la maleïda crisi, la poca empenta que li vam posar i no empaperar les habitacions amb bitlles de 100€, tot plegat va fer que el projecte se n’anés en orris. I ara ben mirat, a quedat més complert i tot, perquè de no ser per la tecnologia de la informació i la comunicació via informàtica, no veig com haguéssim introduït els vídeos musicals dins el llibre. Que tot sigui dit (malgrat faci de mal dir) és dels temes que més elogis hem tingut. De haver-ho sabut abans, fem un blog de musica i ens estalviem tanta lletra i documentació.

    Un altre entrebanc en que ens vam trobar ben aviat, va ser el tema d’introducció, el mal anomenat “descantonades”, perquè l’autor n’ha sigut en Cantona, i com heu pogut comprovar desentona bastant. Les primeres entrades ho teníem molt clar, però un cop explicades les nostres aventures d’infantesa i de més grandets, i quatre cosetes del Ripollès; se’ns va acabar el filó. Sort que ens va visitar la musa de la inspiració (Internet) i vam començar a transmetre el que altres ja havien dit, però amb un toc personal, perquè no sigui dit que hem fet un mal ús del copiar i enganxar (manualitat en que hem progressat moltíssim). Tanmateix us hem de confiar que gràcies a aquest apartat, s’ha obert davant dels nostres ulls tota una gamma d’aspectes ciclistes, que de no ser pel blog, desconeixeríem per complert. Per anomenar-ne alguns: els rècords de velocitat, la bici més cara del món, la bici com instrument alliberador de la dona... Aspectes molt enriquidors, en els quals he gaudit moltíssim tant informant-me’n com a l’hora d’escriure’l. I per descomptat a on tenim que donar gràcies, fins que s’instauri la setmana dels tres dijous, és amb la col·laboració del interviu dels nostres seguidors. Aquí hem entrat en un món personal que de no ser per la gentilesa de la bona gent que hi ha pel món, mai hagués prosperat. Gràcies a ells hem pogut posar una mica de sentiment i emoció en aquest mitjà tan fred, com és el virtual. Gràcies, una vegada més.
                                                                         
                               



    Aprofitant l’avinentesa, no volem oblidar-nos d’agrair a tota la gent a la qual en un moment donat, hem demanat que ens facilités una foto o un enllaç del seu blog, per poder completar les entrades. Hem de dir que tots, però absolutament tots, ens han facilitat les seves possessions sense cap mena d’impediment ni demanar res a canvi.  Seria molt llarg tenir que nombrar-los a tots, doncs no havia entrada a on no quedéssim encallats en algun lloc. Sobre tot a l’hora d’escriure la ruta, doncs com que som tant espavilats, no teníem ni una sola fotografia de les rutes. Moltes les hem tornat a fer, per poder immortalitzar amb la càmara, llocs concrets i d’interès logístic; però les més allunyades, sobretot les de la vall de Camprodon, allí no hi hem tornat. I ha sigut precisament aquí, a on la intervenció desinteressada d’aquests col·laboradors fins ara innombrables, han fet possible que les entrades siguin una mica més plenes d’imatges. Gràcies gent de la Garrotxa, del Ripollès, d’Osona, del Berguedà, Pla de l’Estany, Barcelonès, Segrià, Baix Camp... 


    Ja me n’adono que s’ha esta fent llarga aquesta cloenda, però no voldríem deixar-nos de nombrar a ningú que, poc o molt, ens ha ajudat a arribar fins aquí. I és que hem aconseguit donar al blog, la trajectòria que des d’un bon principi ens vam proposar. Potser una mica massa atapeït tot plegat, som conscients que carregar massa les entrades, tira enrere més d’un; però hem volgut mostrar, encara que sigui a cop de clic, que s’hi cou en aquesta comarca gironina. Hem triat cada setmana una notícia, tant si era esportiva com lúdica, en que més gent a participat; i hem seguit molt de prop a personalitats del Ripollès que desenvolupen tasques d’àmbit nacional o estatal, com és el cas d’en Xevi Rabaseda, Teresa Jordà, Arnau Busquets, Eudald Carbonell i altra gent destacada. Hem deixat de banda tot el referent a temes polítics i a desgràcies varies, doncs no hem volgut treure protagonisme a les TV’s. També hem tirat d’hemeroteca per cercar històries i llegendes locals i quan més properes a l’ermita en qüestió, millor. Val a dir que alguna ha estat un xic adaptada, per fer-la encabir en el context que tocava, perquè no tots els indrets tenen la seva història documentada; però han sigut molt poques. Les fotografies de les ermites i esglésies, són totes de l’equip del blog. En Pelines en més d’una s’hi va lluir, doncs no n’havia ni una d’aprofitable. 

    Això si, primers planos de campanes, pedres, herbotes, sargantanes i bèsties varies, les que vulguis. Com que la càmara és seva en feia l’ús que en volia. Tirava una mitjana de 40 fotografies per sortida, les entaforava en un pendrive i me’l entregava. La feina era meva per destriar el dolent de l’impublicable. Perquè us en feu una petita idea; de cada objectiu fotografiable, en feia quatre captures i totes des del mateix angle, això si, en diferents formats: gran, supergran i zooommmm.  Amí, m’ha fet cada fotografia, que si les publiques en qualsevol xarxa social, seria tot un escàndol. Pelines, t’ho he dit un munt de vegades i aquí t’ho torno a dir: l’única càmara que saps remenar, és la que porten les bicicletes!

    Ara sí, ja acabem! I ho farem amb la mateixa fotografia que vam posar a la primera entrada el 31 de desembre del 2012, la que ens vam fer al collet del Vent el primer cop que hi vam arribar. Però com que durant aquest any hem perdut la vergonya pel camí, donarem la cara (esperant que ningú ens la vulgui partir per alguna malifeta comesa).


    Adéu-siau gent, i tingueu molt present que seguiré les vostres passes mitjançant el que publiqueu als vostres blogs. 


    notícia

    Per tornar a inici



    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    El 2013, en noms propis
    Repàs alfabètic a les persones que han marcat l'any al Ripollès

    José Alguacil. El bàrman i activista cultural santjoaní va organitzar un certamen de cartes d'amor “fart de rebre només factures”. La iniciativa va ser un èxit amb més de 200 missives i gran ressò mediàtic.

    Marta Altesa. El grup de funk Jamiroquai es va fixar amb els covers de la jove ripollesa i la va convidar a acompanyar-los a la seva gira sud-americana. Alguns dels vídeos superen el milió i mig de visualitzacions.

     
     Xavier Anton. Ripoll, coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, el va reconèixer amb la Distinció Guifré per la seva trajectòria atlètica però també en els àmbits de la cultura, la literatura i la història local.

    Dani Camprubí. Una de les figures més emblemàtiques de la història de l'Hoquei Club Ripoll va deixar la banqueta del club, tasca que combinava amb la de jugador, després de tres temporades. El seu substituït és l'osonenc Dani Viñas.

    Arnau Busquets. El jove investigador camprodoní va publicar els resultats de la seva tesi a la prestigiosa revista científica Nature Medecine. Un treball que li ha merescut dos premis abans d'iniciar el posdoctorat a Bordeus.

    Marc Carós. El corredor ripollès ha demostrat un any més que és un dels grans especialistes de curses de muntanya de la comarca. Entre altres, ha guanyat amb la selecció catalana la Copa del Món, ha repetit la victòria a la Trans-cat de quatre etapes i s'ha adjudicat la Marató de Congost per tercera vegada

     
     Eudald Casadesús. El polític ripollès va ser confirmat com a delegat del Govern a Girona després de les eleccions del 25 de novembre de 2012 que van mantenir Artur Mas al capdavant de la Generalitat.

    Xavier Cima. Dues renúncies –les de Santi Vila i Montserrat Roura- van permetre que el regidor ripollès de CiU esdevingués diputat al Parlament mesos després de les eleccions.

    Joan Compte “Burgues”. El ciclista mollonenc es va imposar a l'Alta Via Stage Race, una cursa de vuit etapes a Ligúria. A més, va acabar en 24è a la duríssima Titan Desert en l'any on va debutar a la modalitat de ciclocròs.

    Àlex Corredera. El jove futbolista santjoaní ha passat a formar part del Juvenil A del Barça, el darrer equip formatiu del club abans del filial de 2ª Divisió. Ha marcat gols en Lliga i en la Champions juvenil i va tenir el premi d'entrenar amb el primer equip.

    Aleix Fàbregas. L'esportista de Ripoll manté la condició de millor duatleta de la comarca amb les victòries a les proves de carretera de Sant Joan i de muntanya de Vallfogona. També va aconseguir guanyar per primera vegada la Cursa del Comte Arnau de Campdevànol, entre altres proves.


    Joan Ferrer. L'historiador santjoaní es va convertir en director de l'Arxiu Històric de Girona. Josep Ribas el va substituir al capdavant de l'Arxiu Comarcal del Ripollès.

    Antonio Ibáñez. El fundador de la Unió Ciclista Campdevànol va rebre la Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines per part de la delegació de Govern i la Diputació. L'Ajuntament també el va reconèixer amb la Insígnia de Plata.

    Agustí Mas. El jove periodista ripollès va rebre una menció de qualitat pel programa Estira la llengua, que dirigeix i presenta a Ràdio Andorra. A més, va ser nominat pel Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua.

     
     Francesc Moret. El pilot de Molló va aconseguir un doblet al Santigosa amb victòria als 3DTS i també a la prova de clàssiques. En el Mundial júnior va acabar quart, lluny de l'objectiu de guanyar-lo.

    Núria López. L'exalcaldessa de Campdevànol, després de mesos de discrepàncies públiques, va acabar dimitint de tots els càrrecs orgànics del PSC. Tot i que continua al partit és una de les impulsores de l'entitat Socialisme, Catalunya, Democràcia.

    Juan López Fernández “Jan”. El dibuixant del Superlópez, establert a Sant Pau de Segúries, va rebutjar la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts concedida pel Ministeri espanyol de Cultura per l'“ètica personal en les actuals circumstàncies socials i polítiques actuals”.

    Joan Llordella. El ciclista de Campdevànol es reafirma com el màxim especialista comarcal en BTT. Fent parella amb Pau Zamora va guanyar la Transpyr –amb victòria a set de les vuit etapes- i es va adjudicar el Circuit MTB Scott Marathon Cup així com el Campionat de Girona, entre altres.

    Amós Miguélez. Els Premis Líders el van distingir com a ripollès de l'any a títol pòstum per la seva trajectòria com a impulsor de la campanya Net i Bonic i del Tren dels Gladiols, entre altres.

    Raül Morales. El gerent del Consell Comarcal va deixar el càrrec després de 22 anys. Va ser substituït per Albert Puigvert, fins ara gerent de Ripollès Desenvolupament i de la resta de consorcis comarcals.

    Núria Pau. L'esquiadora de Ribes de Freser continua la seva progressió i va pujar dues vegades al podi dels Campionats d'Espanya absoluts. Pel 2014 espera aconseguir la puntuació per disputar el Mundial júnior després de rebre el premi de preseleccionada pels Jocs Olímpics de Sochi.

    Salvador Pérez. El jove investigador de Ripoll ha descobert una proteïna en el marc d'una tesi en el camp de l'epigenètica. La investigació es va publicar a la prestigiosa revista Developmental Cell.

    Joan Manel del Pozo. El Col·legi de Doctors en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya va investir el professor de Filosofia de la UdG i exconseller d'Educació com a col·legiat d'honor de la institució.

    Joan Puigcorbé. El ramader de Les Llosses va rebre la segona medalla de plata consecutiva al World Cheese Awards pel formatge el Bac del Mas Lladré.

    Xavi Rabaseda. L'aler de Ripoll va fitxar per l'Estudiantes de Madrid després de dues temporades al primer equip del Barça amb poc protagonisme. La Copa del Rei va ser l'únic títol del 2013.

    Xavier Roca Rada. El jove santjoaní de 17 anys va publicar la seva primera novel·la. Els quaderns dels elements clàssics va ser l'obra més descarregada per Sant Jordi de l'Editorial Digital Neurosi.

    Xevi Sadurní. L'esquiador ripollès va protagonitzar juntament amb tres companys més una travessa amb esquís de 350 km per creuar els Pirineus d'est a oest. El repte inèdit –realitzat finalment en dues etapes a causa del risc d'allaus- s'ha convertit en documental.

    Borja Sànchez. El ciclista i periodista de Campdevànol va guanyar la primera edició de la Transpyr Road, una prova de vuit etapes amb un recorregut global de 1.000 km i un desnivell de 20.000 metres. Va aconseguir tres victòries parcials i set podis.

    Dolores Serrat. La consellera de Cultura d'Aragó, nascuda a Ripoll, va convertir el català de la Franja en la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) a través d'una polèmica i contestada nova Llei de llengües.

    Jordi Urbón. L'artista de Puigcerdà establert a Ripoll va ser seleccionat per dur el 2014 el seu projecte Carmen, delírium o l’heroi a Colònia (Alemanya) així com en diversos museus de les comarques gironines en el marc del cicle Exposicions Viatgeres.


    Roger Viñas. L'atleta de Ripoll es va adjudicar per només dos punts la primera edició d'un Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès on va aconseguir la victòria a la Setdellonga. Entre altres podis, va ser segon a la Trans-cat de quatre etapes.


    Aquest 2013 ens han deixat

    Gerard Costa. L'exalcalde de Sant Joan (1991-1995) i regidor per CiU fins al 2011 va morir als 77 anys. Va ser homenatjat pòstumament coincidint amb la Festa Major.
    Chikako Taketani. L'artista japonesa establerta a Ripoll va morir als 50 anys d'edat. Compartien estudi amb la seva parella, l'artista Domènech Batalla, amb qui havien realitzat diverses exposicions conjuntes.
    Monsenyor Lluís Suriñach. L'històric rector de Llanars durant 54 anys va morir als 103 anys. Poc abans d'esdevenir centenari havia estat distingit com a prelat d'honor del Papa.
    Ramon Orriols. President del Club de Futbol Ripoll (1984-2012) va morir als 76 anys.
    També van morir: Sofia Castillo (professora i historiadora de Ripoll); Jaume Costa, “Jaumet del Guillot” (músic sense solfa de Freixenet); Martí Magret (empresari i exalcalde de Camprodon); Carlos Reche (un dels impulsors del Moto Club Abadesses) i Toni Suriñach (ànima de l'Eixam de la Vall de Camprodon).





    l'ermita

    Per tornar a inici

    STA. MARIA DE VIDABONA



    El lloc de “Vitabona”, apareix esmentat l’any 890 a l’acta de dedicació de l’església de St. Pere de Ripoll. L’any 1030 el terme surt  com a límit d’un alou situat a Ogassa i cedit per Guillem Otó al monestir de St. Joan de les Abadesses. Si bé no entra amb funcions parroquials, pertenyens al Bisbat de Vic, fins a partir del any 1026.



    Per un document del 29 d’octubre de 1367 se sap que Sta. Maria de Vidabona havia de rebre el delme i les primicies del mas Puigcambell, venut per Pere de Rodonella i la seva muller Sibilia a Pere de Ripoll. Vers finals del segle XVI, a causa del poc poblament del indret i no poder ser autosuficient, esdevingué sufragània de l’església de St. Julià de Saltor. Al segle XVII, en adquirir el caràcter de santuari marià, s’emancipà de Saltor; l’anomenada d’aquest santuari era contra la pesta i les tempestats i molt concorregut en els seus aplecs, el dilluns de Pasqua Granada, per la gent dels pobles de la rodalia. A mitjans del segle XIX tornà a dependre d’aquesta parròquia.

    Per les característiques de l’aparell i de la seva estructura, cal situar la seva construcció dintre del segle XII. Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera i dues finestres de doble esqueixada. La paret del costat sud-oriental hi havia la portalada, amb una arcada adovellada sota un campanar de cadireta de dos ulls i una finestra d’esqueixada simple. El seu eix principal orientat vers nordoest coincideix amb la direcció de la vall del Ter, que és per on es pot veure la sortida del sol. A remarcar la presència d’un cor construït el segle XIII i la rectoria adossada a ponent.

    L’edifici s’esfondrà l’hivern del 1969.



    Una sèrie de vicissituds han envoltat en el transcurs dels anys la història de la imatge. Antiguament estava col-locada en un lateral havent-hi una imatge de la Mare de Déu del Roser a l’altar major. Aquest raonament era adduit dient que s’havia deixat la imatge antigua al mateix lloc on fou trobada. No obstant, hi ha qui diu que un dels últims rectors tingué la pobre pensada d’arreconar la imatge a la sagristia amb l’excusa d’ésser pollada; i després de certes modificacions fetes a la del Roser, la posà a l’altar major, fent-la passar per la de Vidabona.

    En una de les visites pastorals el Dr. Torres i Bages, veient la imatge arreconada ordenà que fos portada al Museu Episcopal de Vic; malgrat aquesta informació a l’arxiu no consta enlloc cap dada que pugui identificar aquesta imatge entre les que allí es conserven.

    Era advocada per alliberar els captius, i per això l'església conservava cadenes d'antics presoners com a ex-vots.
















    ruta

    Per tornar a inici

    ITINERARI

    0. Sortirem del pabelló municipal de Ripoll per agafar la N-260 direcció Campdevànol. Aquesta vegada anirem per carretera uns 10 quilòmetres.

    5. Arribats a Campdevànol, continuem recta per la mateixa carretera.

    8.5 Per la nostra esquerra podem comtemplar el Pont del diable.

    9.7 Al punt quilomètric 124.5 abandonem la carretera i ens enfilem per la pista que puja per la nostra dreta. Cent metres amunt trobarem una cleda, que podem obrir.

    10.6 Deixem a la nostra dreta el mas de El Sagnari.

    12.8 Aquí trencarem per la pista de l’esquerra.

    14.5 Anirem seguin sempre la pista principal, però aquí seguirem recta.

    15. Val la pena aturar-se en aquest esplendit mirador. Seguim amunt.

    16.7 Ens trobem en un altre mirador situat a sobre de Saltor, a on es pot veure davant nostre el turó de Vidabona i la vall del Ter i el Freser.

    17.3 Fent dreçera baixant per la dreta arribem al Collet de Saltor (1.394m).

    17.7 Girem a l’esquerra, deixant Saltor a la nostra dreta.

    18.1 Ull! Hem de girar per la pista de l’esquerra, que aviat serà corriol.

    19.5 El Collet del Vent. Esplèndida panoràmica. A partir d’ara és quan la ruta es fa més exigent, doncs tenim que continuar per camins i corriols. Deixant el cim de Sant Amand a la nostra esquena, tenim que baixar del Collet per anar a buscar un camí que es troba cap a la dreta. Està una mica amagat però no costa massa de trobar i està ben traçat.

    21.4 Aquest dos kilòmetres gairebé s’han de fer a peu, a no ser que siguis un autèntic crak ciclista. Hem arribat a Sta. Maria de Vidabona.

     Ara continuarem pel camí que baixa per la nostra dreta  marcat amb les senyals del GR

    22.5 En aquest punt tenim dues opcions. Nosaltres agafem el de la dreta, deixant el GR i seguint les marques grogues del Itinnerania i unes altres de vermelles, que en algun moment es superposen.

    25. No és casualitat, però en aquest punt kilòmetric trobem la primera senyal del Centre de BTT de la Ruta Nº 21. Ara el camí, és més fàcil.

    27.8 Collet de Baups. Continuem les senyals de la ruta 21 per pujar fins a Sant Roc. La pujadeta és “durilla” i amb alguns trams de pedra.

    29.6 Hem arribat al cim de St. Roc. Agafem la pista del costat de l’ermita.

    32.8 Arribem al pàrquing de Can Guetes.




    Hem de fer esment d'una ruta anomenada Camí de Vidabona, un itinerari cultural-iniciàtic, que connecta amb el tram del Camí dels Països Catalans, Garrotxa i Ripollès. Aquí us deixo un enllaç per s'hi esteu interressats:El Camí de Vidabona






    llegendes

    Per tornar a inici

    LLEGENDES DEL SANTUARI DE VIDABONA



    S’explica que a la casa de Vidabona vivia un jornaler, molt creient, que tenia cura de tocar les campanes del santuari. Va tenir que anar a guerrejar contra els moros, i el feren captiu. Li posaren uns grillons perquè no fugis, fermat amb una cadena a una mena de bagul de ferro, que utilitzava per a dormir. Així va restar durant set anys, fins que una matinada va sentir el cant d’un gall; cosa impossible, ja que en aquell país a on restava captiu, no se’n criaven. Va pensar que era el gall de Vidabona. Després sentí el toc d’oració de les campanes, que tan bé coneixia i es trobà amb els grillons desballestats i als voltants de casa seva. Hom assegura que al santuari existien unes cadenes, penjades com un ex-vot, que confirmen aquesta història.



    Acabarem citant, en poques paraules, la interpretació de la llegenda del comte Arnau referent al monestir de Sant Joan de les Abadesses i el convent de Sant Amanç, que també encolomaven a una suposada comunitat de Vidabona. El comte, les mines subterrànies, una infinitat de monges de vida escabrosa, regalada i fastuosa, oblidant-se de l’austeritat de la regla. A conseqüència d’aquest desgavell al monestir s’en deia de Vida Bona. Nostre Senyor les va castigar enviant un llamp que va destruir l’edifici i va matar totes les monges.



    Una cançó popular ripollesa recorda:


    Les monges de Sant Joan

    A Vidabona se’n van


    Les monges de Sant Aimanç

    Dotze monges, tretze infants






    un vídeo musical

    Per tornar a inici



     Fonts:

    www.lun.com
    hablemosunpocodeinformatica.blogspot.com 
    www.naciodigital.cat/elripolles
    ca.wikipedia.org
    www.youtube.com
    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès
    Santuaris muntanyecs del Ripollès DANIEL PI TRAMUNT
  • 4 comentaris:

    1. Cloenda? De debò?
      Si és així, gràcies per tota la informació...
      ...tot i que espero que el blog continui

      Salutacions i sempre endavant

      ResponSuprimeix
      Respostes
      1. Sí, Luigi va de debó. Ja hem acabat tot el material que teníem per mostrar i no ens posarem ara a explicar acudits, perquè som molt dolents.
        Aquí deixem tota la informació, molt amable d'agrair-ho, per qui la necessiti i vulgui visitar aquests llocs. Que bé fariem d'apendre quelcom de la teva manera de fer, veure i escriure les rutes que trepitges, doncs els premis no els donen perquè sí. Et seguirem de prop company!

        Salutacions i sempre endavant (Tant si es a peu com en bicicleta).


        Suprimeix
    2. Just arribo i marxeu....
      Bé, faré un repàs de totes les entrades, no en va estic enamorada, fins l'ànima! del Ripollés i molt especialment de Ribes i Queralbs...
      Gràcies per les teves amables paraules aml meu bloc :)

      ResponSuprimeix
    3. Benviguda Joana. Sí, marxem, però no del tot. Sempre donem una última ullada al blog, que mai és la definitiva. Ara retoquem una entrada, ara afegim una fotografia, i de vegades tenim la grata sorpresa de trobar un comentari que respondre, com és el teu cas.
      Això que dius que estàs enamorada del Ripollès, ens agrada molt, dons a nosaltres també es enamora aquesta comarca, tant és així, que per això vam obrir aquest bloc, explicant tot el que hem vist i gaudit a cop de pedal.
      Malauradament de Ribes hi trobaràs ben poc, doncs només hi ha tres entrades. Però en la de Núria ens hi vam esplaiar a gust, doncs mà de hemeroteca, vam trobar tanta informació que no sabíem com parar. I és que Núria, dona molt que parlar. És un indret molt especial.
      Gràcies per la teva visita.

      P.D. Enhorabona a tota la familia per el nou component. Això de component sóna molt malament, serà millor dir, nouvingut.

      ResponSuprimeix