27 de set. 2013

SANT MARTÍ DE SURROCA

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda



    TUBELESS OR NOT TUBELESS


    M’ha passat l’impensable! La meva fe cega sobre els tubeless, avui s’ha vist desinflada de cop. (I no hauria pogut escollir una paraula millor per dir-ho). He punxat!!!


    Més que punxar, el que ha passat és que he rebentat, esclatat o desintegrat el pneumàtic del darrera, passant per sobre un forat, de mides més que considerables, que no he pogut evitar. Ha sigut notar la sotragada i en qüestió de segons quedar-me sense aire a la roda.

    Aquest sistema que és el mateix que fan servir els vehicles de motor, no necessita càmera d’aire. Això sí, no totes les llantes ni pneumàtics són aptes per portar aquest sistema. Al mercat existeixen kids de conversió que porten una banda adhesiva o fons de llanta, per evitar possibles fugues d’aire en la unió dels radis i la llanta; també porten un adaptador per la vàlvula d’aire i un líquid estanc. He pogut comprovar que també existeixen kids casolans, que segons els autors van de mil meravelles, a més de ser molt econòmics.

    Sigui de la manera que vulgueu, el que si puc garantir que amb aquest sistema les punxades pràcticament desapareixen del tot. No estan garantides al 100% ( tampoc hi ha res que ho sigui ), però amb un mínim manteniment, d’afegir regularment el líquid estanc i canviar les cobertes quan toca ( no com faig jo, que les apuro fins que queden llises), us podeu oblidar de les punxades.

    Això no treu, que s’hagi de portar sempre un kid de reparació o una càmera d’aire de recanvi. Al mercat existeixen  diferents tipus de sistemes reparadors. En txaeska autor del blog Rutes BTT, amb la seva última entrada, mostra amb tota una sort de fotografies com va resoldre una punxada amb el sistema que ell anomena macarrons. (Qui m’havia de dir que la meva següent entrada també parlaria de les punxades a la roda?).

    Donant una volta per la xarxa he pogut comprovar que hi ha diferents sistemes de reparació: parxes; esprais estanc, que tenen la avantatge a més de tapar la punxada, d’inflar la roda; líquids estanc, aquest només tapen el forat; i a mal menor també funciona el cianoacrilato, el conegut Loctite.
    Un servidor ha anat a lo tradicional. Càmera d’aire. Que s'hi estarà fins que tingui que canviar la coberta o fins que em cansi de tenir punxades a cada sortida. En aquest últim cas, a la segona punxada ja canviaré la fotuda coberta i la càmera anirà a parar a dins la motxilla.





    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

    la notícia

    Per tornar a inici
    El projecte dels Jocs Barcelona 2022 inclou la variant de Ripoll i el desdoblament del tren
    La ciutat encara dubta si tirarà endavant la candidatura olímpica després del fracàs de Madrid El fracàs de Madrid 2020 ha fet revifar les ànsies olímpiques de Barcelona. Tot apuntava que la setmana vinent la ciutat comtal anunciaria que tira endavant la candidatura per optar a acollir els Jocs d'Hivern del 2022 amb Puigcerdà com a subseu. a candidatura, que s'ha de presentar oficialment el novembre, aposta per “l'austeritat” i té un pressupost inicial de 3.262 milions d'euros, segons publica El País. Tanmateix, aquest mateix matí l'alcalde Xavier Trias ha assegurat que la decisió no està oberta i no ha descartat deixar el projecte pel 2026 o el 2030. Un dels maldecaps –més enllà dels elements que han provocat el fracàs de Madrid- és la distància entre les dues seus del projecte, Barcelona i Puigcerdà. En aquest sentit l'element crític és la connexió ferroviària a través de Ripoll i, per aquest motiu, la candidatura inclou com a objectiu imprescindible el desdoblament fins a Vic i la millora de la resta de la línia fins a les capitals del Ripollès i la Cerdanya. El projecte també compta amb la necessitat que s'executi la variant est de Ripoll a través del túnel de Sant Bartomeu, una infraestructura que des de Territori s'ha reconegut que, hores d'ara, no està entre les seves prioritats a curt termini. La candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2022 la va proposar l'exalcalde Jordi Hereu generant gran sorpresa i certa incredulitat social. Les autoritats i part de la societat civil del Ripollès però hi van veure una oportunitat per fer realitat algunes de les reclamacions històriques en matèria d'infraestructures com el tren. Val a dir que més enllà de la dificultat de “vendre” Barcelona com a seu olímpica d'hivern hi ha ciutats que parteixen d'entrada amb més opcions. Oslo presentarà candidatura després de fer un referèndum, Múnic també en farà un en breu mentre que també podrien presentar-s'hi ciutats d'Ucraïna i Polònia.
      

    l'ermita

    Per tornar a inici
    ST. MARTÍ DE SURROCA
    Es troba situada al sector nord-oriental del terme d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1.300 m. d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca).
    Aquest edifici a sofert successives reformes al llarg de la seva història, i no se sap amb exactitud quan fou construïda per primera vegada, però hi ha constància que a l’any 1024 ja existia i devia ésser un edifici força vell, perquè pocs anys després, el 1104, fou reedificat i consagrat pel bisbe Arnau de Malla, a petició del prior Adalbert i de la priora Elisabet, superiors respectivament, de les comunitats masculina i femenina, que els monjos marsellesos havien establert aleshores a Sant Joan de les Abadesses.
    L’edifici fou refet el s. XII amb clares influencies de l’arquitectura llombarda rural. A començaments del s. XVI, s’hi afegeix una estructura a manera d’ample campanar a la part de ponent i s’obre un rec per a desviar l’aigua que entrava a la nau, i com que la pedra del mur adjacent a les fonts baptismals era salsida, es construeix un pilar o esperó de pedra.
    Les darreres obres importants es realitzaren l’any 1774, molt semblants a les de Sant Martí d’Ogassa, amb els additaments de capelles laterals anomenades del Roser, Sant Sebastià, Sant Antoni de Pàdua, Sant Isidre i Sant Pius V; però sobretot cal remarcar las obres fetes a la sagristia, que ocultava una part de l’exterior de l’absis.
    Un fenomen destacable de les esglésies de la vall d’Ogassa, Sant Martí d’Ogassa, Sant Martí de Surroca i Santa Maria de Vidabona, es que totes tres tenien l’absis i la nau de la mateixa alçada exteriorment, per la qual cosa les seves cobertes tenien una singular disposició.
    Malgrat que el terme de Sant Martí de Surroca ha anat creixent, de manera que ha suplantat, en rellevància, el de Sant Martí d’Ogassa, que en altres temps fou la parròquia més important; actualment la vida es concentra al voltant de l’església  dedicada a Sta. Bàrbara, bastida l’any 1882, tant és així, que a la pràctica l’ha reemplaçat de tal manera que avui dia és coneguda com Surroca de Dalt.

    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI
    Per arribar-hi, no hi ha res més fàcil que seguir les senyals del centre de BTT del Ripollès, marcada amb el Nº 3, amb un recorregut d’uns 20 km. Però nosaltres per la tornada ho complicarem una mica força.
    0. Sortirem de l’estació de Sant Joan de les Abadesses fins el final de la Ruta del Ferro, a l’antiga estació minera de Toralles.
    1.5 Toralles. Ara enfilem per l’esquerra la pujada fins Ogassa.
    3.8 Ogassa. Podem omplir els bidons a qualsevol font del poble i seguirem pujant per la carretera asfaltada.
    4.5 Travessem el barri de Prat del Pinter i seguim pujant.
    6.5 En aquest punt ens desviem cap a la dreta, direcció a Surroca.
    8. Sant Martí de Surroca. Un cop feta la visita continuem pujant per la pista, seguint, com fins ara, les senyals numerades amb el 3 del Centre BTT Ripollès.
    9. A la nostra esquerra trobarem can Picola. Deixem la pista de l’esquerra que puja al refugi Montsserat i d’aquí es pot arribar al Coll de Pal, per passar a la vall de Ribes per Pardines. Avui continuarem per la dreta.
    9.6 Per la nostra dreta s’enlaira el Puig de la Caritat. Aquí explicarem una drecera que en Pelines es va entossudir a fer i l’incaut d’en Cantona va seguir com un xaiet. El més sensat és continuar seguint les senyals del Centre BTT. Abandonem la pista i seguim el corriol que senyalitzen els d’Itinerannia (marques grogues).
    11.6 Cal Roqueters. Cal dir que fins arribar aquí abans hem tingut que empènyer la bici per un corriol empedrat fins el collet dels Moltons; un cop aquí ja hem pogut pujar a la màquina per travessar el Bosc de can Guillem, però no us penséssiu que hagi sigut tasca fàcil. Us ho diré d’una altre manera perquè ho entengueu més bé, no hi tornaré mai més per aquí, amb bici. Un cop a can Roqueters ja trobem una pista que ens portarà fins la carretera que puja al Muig.
    13. Encreuament de pistes asfaltades. Seguim baixant.
    14. Ens incorporem a la carretera GIV-5211 que baixa d’Ogassa i fem un tram més de baixada fins anar a buscar l’estació de Toralles.
    15. Abandonem la carretera i pugem per la dreta per agafar la Ruta del Ferro.
    16.3 Tornem a ser a l’estació de Sant Joan. No us deixeu enganyar pels pocs quilòmetres d’aquesta sortida, doncs s’ha de superar un desnivell positiu de 470 metres i un total de gairebé 1000 d’acumulats; amb l’agravant que no sempre anirem a sobre de la bicicleta. És millor no deixar les senyals del Centre BTT.

    una llegenda

    Per tornar a inici
    EL REI I EL CARBONER
    Vet aquí que una vegada, el rei, anant de cacera es va separar dels seus acompanyants i seguint tot sol un caminet que s'endinsava pel bosc va arribar en un indret on fumejava una carbonera. El carboner, que anava tot emmascarat, amb un gec esparracat i un barret més aviat tronat,  li va donar el bon dia i li va dir si podia servir-lo en alguna cosa.
    -Si teníeu una mica d'aigua  us ho agrairia -va dir el rei, sense donar-se a conèixer. -De la més fresca de la muntanya, senyor -va respondre el carboner, tot oferint-li un càntir, del qual el rei va beure  llargament.
    - I com us va, l'ofici de carboner? -li va preguntar el rei
     -No em puc pas queixar; treballo molt, però amb el que guanyo puc anar vivint. És una feina bruta, què hi voleu fer! Però és una brutor que se'n va aviat amb una mica d'aigua. No tothom qui s'embruta les mans pot dir el mateix. El rei va veure que el carboner era un home d'enginy, i volent-lo afavorir li va preguntar: -I no teniu cap desig, que no hàgiu pogut satisfer mai, fent de carboner? - Si que en tinc un: m'agradaria, un dia, de poder veure el rei. -Això sí que és ben senzill. No és pas gaire lluny d'aquí, amb tota la seva comitiva. Si voleu venir amb mi, jo us hi acompanyaré.
    El carboner li va dir que sí, i se'n van anar plegats cap on s'esperava tot el seguici. Pel camí, el carboner va preguntar com s'ho faria per conèixer qui era el rei. -No us costarà gens, de conèixer: de tots els qui veureu, es l'únic que portarà el barret posat. Al cap de poc van arribar on hi havia la comitiva del rei i tots, en veure'l, es van treure el barret respectuosament. Aleshores, el rei, adreçant-se al carboner, li va preguntar somrient: -Què? Ja ho saps veure, de tots plegats, qui és el rei?
    -Senyor, segur que ha de ser un de nosaltres dos, perquè som els únics que no ens hem tret el barret.
    Antigues instal·lacions mineres a Surroca
    Fonts per fer aquesta entrada:
    www.mountainbike.es
    www.edurnezermoduz.blogspot.com
    www.todomountainbike.es
    www.youtube.com
    www.icc.cat
    ca.wikipedia.org
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.racocatala.cat
    Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès