12 de des. 2013

STA. MAGDALENA DE PUIGSAC

inici

  • Accés a notícia
  • Accés a l'ermita
  • Accés a ruta
  • Accés a història
  • Accés a un vídeo musical


    PAPACANGREJO TAMBÉ VA EN BICICLETA


     Abans que res hem de dir que Papacangrejo és un infiltrat al nostre planeta. Ell i la seva família provenen d’una llunyana galàxia i han instal·lat la seva base d’operacions a Castelló. No és cap secret desvetllat, doncs ells no se n’amaguen pas de dir-ho, el que no queda clar és perquè han escollit aquest planeta (havent-n’hi tants al sistema solar)  i que intenten fer. Tot el que puc assegurar és que són molt bona gent i tant de temps entre nosaltres ja comencen a patir totes les conseqüències humanes; mals de panxa, caiguda de cabells, inseguretat, manies... El seu blog papacangrejo.blogspot.com.   jo acostumo a dir que és com una miscel·lània, hi ha una mica de tot. Però tot molt ben distribuït i organitzat, amb això encara no han agafat els mals costums dels humans. El gran protagonista del blog és el seu fill, cangrejito. Qui hagi topat amb ell des del principi, haurà pogut veure’l créixer i compartir totes les vivències que comporta cuidar un fill. Sigui de la galàxia que sigui, seguint les seves entrades queda palès que el sentiment de l’amor és universal. 
    I ara podrem veure com s'ho ha fet perquè aquest vehicle tant terrestre, arreli en un alienígena.




    1- ¿Tienes bicicleta? En caso afirmativo, dinos cual. 
    Sí que tengo bici, pero es una marca blanca del Corte Inglés. He tenido bicis desde ... desde siempre, no recuerdo mi vida sin una bici cerca. Primero tuve una BH blanca heredada de mi hermana mayor, luego otra BH BMX, una mountainbike y ahora esta, una de paseo con cestita y todo jajaja la edad debe ser, hasta los cangrejos nos hacemos mayores.

    2- ¿ Con que frecuencia la utilizas? 
    Depende de épocas, en este momento los fines de semana para dar paseos por los alrededores del maset (torre, villa), que está en una marjalería (humedal) cerca del mar. Aunque cuando el tiempo mejora, al salir cangrejito del cole, nos vamos con las bicis, pero depende mucho del clima y de cangrejito, que de momento no es muy aficionado a pedalear y tengo que tirar yo de él, de su bici y de la barra que une nuestras bicis, osea mogollón de peso para mis cansadas patas.

    También la suelo usar como medio de transporte urbano. Suelo ir caminando a todas partes, ya que Castellón es una ciudad pequeña, pero en ocasiones, si la distancia lo requiere, o simplemente me apetece, uso la bicicleta.


    3- Esta pregunta es difícil de responder, no obstante la hacemos: ¿Por qué vas en bicicleta? 
    No es difícil de responder, en mi caso es porque es como volar cerca del suelo, te da el sol, el aire en la cara, es una sensación de libertad muy reconfortante. Además el mero hecho de pedalear creo que alegra el corazón, da vida, alegría. Aunque supongo que debe ser porque lo hago por placer y no por obligación. Creo que salvo una vez, nunca he deseado cambiar la bici por otro transporte mientras iba pedaleando.

    4- ¿Te imaginas un mundo sin bicicletas? Si eres de los que haces volar la imaginación, ¿podías describir como seria ese mundo? 
    No hace falta que haga uso de la imaginación. En mi planeta no hay bicicletas, la tecnología nos permite la teletransportación y no necesitamos ningún medio de transporte, mientras no salgamos del planeta. Aunque para ser sincero, actualmente sí que hay bicicletas, porque en nuestra última visita llevamos unos pocos cientos como recuerdo, y ahora muchos quieren una jejeje

    De todos modos, aunque aquí se llegara a un nivel tecnológico así, conociendo a la raza humana te puedo asegurar que seguirían existiendo gracias a los nostálgicos, porque ¿quien no tiene grandes recuerdos junto a una bicicleta?

    5- Como terminarías esta frase: La bicicleta es el vehículo de transporte más... 
    Vivo

    6- ¿Y esta otra? Cambiaría mi bici por... 
    Otra mejor, por supuesto.

    7- ¿Eres un tanto exagerado al explicar tus proezas hechas encima de la bicicleta o en cambio te ajustas a la realidad de los hechos? 
    Soy fiel a los acontecimientos, si exagerara enseguida se darían cuenta de que miento o "decoro" la realidad. Nadie que me conozca creería que he hecho proeza alguna sobre una bicicleta.

    8- ¿ Cual es la ruta más larga y/o dura que has hecho? 
    Lo cierto es que no he hecho grandes rutas en bicicleta, a pie sí, pero sobre las dos ruedas, creo que lo más que he rodado han sido 30 km. Cuando tenía unos 19 años que fuimos en bicicleta desde Castellón a Oropesa y volver. Ese día si que quería un coche jajaja que dolor de culo !! jajaja tuve que ponerme una chaqueta que llevaba en el asiento para aguantar el dolor, aunque supongo que eso nos ha pasado a todos alguna vez.

    9- Y ahora cuéntanos cual ha sido la que más te ha gustado. 
    No tengo dudas. La primera vez que usamos la barra "Torail-gator" con cangrejito. Se pasó todo el camino sonriendo y cantando eso de "volando voy, volando vengo...", fue un rato increíble viéndolo disfrutar tanto, era su primer paseo en su bici, su primera vez sin ir en la sillita detrás de mí, así que supongo que era un momento especial para él.


    10- Una pregunta de rigor: ¿Has sufrido alguna caída de malas consecuencias? 
    Caídas he tenido muchas, tener tantas patas no ayuda a mantener el equilibrio créeme. Siempre heridas leves, la peor vez me rompí un hueso de la pinza derecha y me tuve que escayolar. Además fue la caída más tonta. Normalmente por ciudad no paro en los semáforos, aflojo y si tengo vía libre continuo, ese día el primer coche del semáforo en rojo era la policía, así que decidí que esa vez tenía que parar. Al ponerse en verde, me puse en pie sobre el pedal derecho, con tan mala suerte que resbalé y caí por encima del manillar al suelo. La policía se bajo para ver como estaba, a pesar de que hice la caída del conejo, ya sabes, del suelo a estar de pié en un solo brinco jajaja

    11- Esta también es una pregunta típica del mundo ciclista: ¿Has pedaleado nunca, teniendo el viento a favor? 
    No, de hecho tengo la teoría de que el viento cambia según voy yo. Porque tantas veces vas con el viento en contra y piensas, "a la vuelta lo tendré de ara", y cuando regresas, sorpresa, el viento a cambiado y lo tienes de nuevo en contra. ¿Es imaginación mía o es muy puñetero?.

    12- Otro tópico ciclista. ¿Cuando te compras una bicicleta, que miras primero, ¿el peso o el precio? 
    Lo primero siempre, el precio, lo siento pero es así, por desgracia soy una de esas personas que tiene que mirar el precio hasta del pan, así que cuando tuve que mirar las bicis, pues sí, miré el precio. Además cuando encuentras una bici que se ajusta a tu presupuesto pesa menos, está demostrado científicamente.

    13- Y para terminar una última cuestión de ámbito, metomentodo: ¿ Que te impulsó en abrir un blog? 
    Mamacangreja. Cuando me quedé en paro en 2008 mamacangreja me motivó a abrir un blog, así tendría algo que hacer, algo con lo que distraerme mientras encontraba otro curro, porque la PS3 no era suficiente jejeje. Y así sigo hasta el día de hoy más viejo, igual de ciezo, igual de parao e involucionando a marchas forzadas.



    Muchas gracias cangrejofamily por responder a este bicicuestionario. Teníamos nuestras dudas sobre si este transporte tan terrestre os gustaba y hemos podido comprobar, con satisfacción, que tanto es así, que además habeis contagiado este hábito a vuestro planeta. Supongo que también habrás pensado en llevarles una chaqueta, para aliviarles el dolor de las posaderas, je,je. 
    En cuanto al viento, existe una frase, que dice:  "En el ciclismo todo da por el culo, menos el viento, que siempre lo tienes de cara". 




    notícia

    Per tornar a inici

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


    Un corredor completa al Taga el repte solidari de pujar deu muntanyes en 24 hores
    La iniciativa, que destina els beneficis a associacions que vetllen pels nens malalts de càncer, també va incloure al novembre l'ascensió al Puigmal


    Pere Marsé en el tram final de l'ascensió al Taga. Foto: 10/24
     

    Pere Marsé és un corredor de Vilanova i la Geltrú que al llarg d'aquest 2013 es va proposar un repte solidari. Va decidir pujar en un temps màxim de 24 hores un total de deu muntanyes de Catalunya. La darrera etapa era l'ascensió (i descens) del Taga que va aconseguir completar aquest cap de setmana molt ben acompanyat. Finalment, li van sobrar només deu minuts després que la pujada al Puigmal, el passat 29 de novembre, fos més complicada del previst a causa de la neu.

    El Repte 10/24 no tenia la voluntat de ser una gran competició sinó una història de superació personal. La idea va sorgir poc després de la mort de la seva germana Anna a causa d'un càncer. “Ella admirava la facilitat per pujar muntanyes i em deia que quan es curés també ho faria” explica. “Finalment no ha pogut ser i en cada cim he portat el seu tapaboques que ha estat com si ella hi fos” afegeix.

    La trista experiència també l'ha dut a afegir un component solidari del repte. Concretament, s'ha confeccionat una samarreta tècnics commemorativa i els beneficis de la seva venda es destinaran a l'Associació AFANOC i la Casa dels Xuklis, entitats que es dediquen a vetllar per nens malalts de càncer.

    A Pere Marsé el temps li ha anat just per completar el 10/24. Dissabte, amb un grup d'unes 20 persones, va coronar el Taga i quan va arribar a Ribes de Freser li van sobrar tot just deu minuts. En global ha recorregut 144,6 quilòmetres, un desnivell positiu acumulat de 24.470 metres i ha pujat deu muntanyes tan emblemàtiques com la Mola (Sant Llorenç del Munt), Sant Jeroni (Montserrat), Turó de l'Home (Montseny), Pedraforca, Canigó, Montardo, Comapedrosa i Pica d'Estats a banda del Taga i el Puigmal.

     




    l'ermita

    Per tornar a inici

    STA. MAGDALENA DE PUIGSAC


    L’estructura de l’aparell i dels elements ornamentals de l'ermita de Santa Magdalena permet de situar la construcció de la parts més antiga dins el s. XII, seguint les formes característiques de l’època. Es troba situada, al veïnat de Puigsac, a 2 quilòmetres de Pardines.

    L'octubre del 1176, el bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l'església parroquial de Sant Esteve. L'església es va consagrar a petició dels habitants del lloc i del castlà del castell de Ribes, Ramon de Ribes, que la va edificar amb estalvis i almoines per tal de facilitar el culte a les cases del veïnat de Puigsac. Sembla que Sta. Magdalena va substituir una altra església vella situada a l'indret proper de Boixatera.
    Foto presa del blog: rostoll.cat
    L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes que li donaven planta de creu. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.
     
    A l’interior, i a 80 cm per sota de l’arrencada de la volta, hi ha una imposta que ressegueix els murs laterals primitius i l’absis, en tant que l’exterior d’aquest és llis amb un fris que remarca la finestra absidal de doble arquivolta.
     
    Tot el conjunt ha estat objecte d’una recent restauració durant els anys vuitanta per la Diputació de Girona i la Generalitat, dirigida per l’arquitecte Joan M. De Ribot, molt semblant a la de Fustanyà i Ventolà, pel que fa a l’additament del porxo o atri del cantó de migjorn, a fi de protegir la portalada romànica, la qual es va refer.
     
    El primer diumenge després del Diumenge de Resurrecció, s’hi celebren les Pasqüetes, festa originària de Palma de Mallorca i amb molts segles d’història al darrere.




     










    ruta

    Per tornar a inici


    COM ARRIBAR-HI

    0. Sortirem de Ribes de Freser per agafar la carretera que puja cap a Bruguera.

    5. Abans d’arribar al petit poble, trobarem per la nostra esquerra una pista forestal amb indicacions del Centre de BTT del Ripollès; la nº 16.

    6.5 Continuem de dret per la pista que fa baixada. Davant nostre ja es pot veure el repetidor de TV.

    7.2 Arribem a un collet. Seguim per la dreta, sempre de pujada cap al repetidor.

    8.1 Un cop arribats al repetidor, una mica més endavant es troba el Coll de Pera o Els Cortals del Pellisser. Ara seguirem de dret en lleuger descens.

    8.7 Entrem en una zona de bosc i la pista es converteix en camí.

    9.4 Deixem a la nostra dreta un trencant que puja. Seguim per una pista en força mal estat, que trobarem davant nostre.
    10.3 Trobem a la dreta una paret de pedra. Aquí deixarem la pista i seguim pel camí, que passa pel mig d’un prat; ens trobem als Plans de Maçana. Tot i estar fresat, por ser perdedor. Haurem d’estar a l’aguait de les marques del centre BTT i alguna que altre senyal pintada de vermell.

    11.2 Seguim pel camí de l’esquerre, el que planeja.

    11.5 Trobem una pista per l adreta que agafarem. Ja es pot veure Pardines.

    12.6 Agafarem la pista de l’esquerre que fa baixada i que està força mal mesa.

    14.1 Arribem a Can Barratort. Seguim baixant.

    15.3 Creuem un pont. Trobarem una pista formigonada. Seguim per la dreta de pujada.

    16. El Vilaró. Continuem pujant.

    16.7 Arribem a Santa Magdalena de Puigsac.



    La pista de l’esquerra porta fins a Pardines que dista a uns dos quilòmetres. Per la mateixa pista a quilòmetre i mig trobarem una confluència de pistes. La de la dreta és la Collada Verda que després d’uns 10 quilòmetres ens acostaria a Abella i a La Roca
      





    història

    Per tornar a inici


    Llibre antic de Pardines

    Aquest llibre fou descobert a l’antic Ajuntament del poble fent endreça del local. És un llibre d’actes, escrit integrament en català; un català de formes molt pures i antigues de la nostra llengua i, alhora, del subdialecte propi del lloc.

    Consta de 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l’any 1665 al 1939. Les tapes són de pergamí. Les primeres actes que s’hi troben són de quan la Catalunya Nord s’annexiona a França en ple segle XVII, amb la Guerra dels Segadors; i finalitza amb el “Parte oficial de Guerra del quartel general del Gmo”, naturalment en castellà i amb aquell to feixista que tant contrasta amb el contingut del text en qüestió. El “Parte”  és l’última acta del Llibre, també manuscrita, aprofitant una de les pàgines centrals de l’obra.

    Pardines va ser ocupada el 9 de febrer del 1939.


    No es pot saber l’autoria de les actes fins el 1722, any que comença de firmar l’alcalde. Hi ha “cònsols”, regidors, que no saben escriure i llavors signen els uns pels altres. A partir del 1837 s’hi pot veure una rúbrica molt treballada del secretari Martí Cots.

    Unes actes són més repetitives pel seu contingut:
    1.     “L’elecció de Cònsols”
    2.    “Memòria de difunts”
    3.    “Endevesaments i vendes”
    4.    “Problemes i decisions”
    5.    “Comptes i salaris”
    6.    “Pinzellades històriques

    Unes altres, de temes únics, de gran interès, són més espontànies perquè afecten en gran manera la vida del poble:

    ·  “El Decret de Nova Planta”

    ·  “La campana”

    ·  " El rellotge "

    ·  “Anar a partir muntanya” 

     El Llibre antic de l’Ajuntament ens parla de la vida de Pardines, del seu tarannà, de les seves dificultats i esforços per superar-les, dels seus sentiments. També de la seva fidelitat a la llengua, una llengua de gent ramadera i pagesa amb formes molt pures i antigues del català.

    Es troba arxivat a la Casa de la Vila  juntament amb una còpia de la seva transcripció manuscrita, per facilitar-ne la lectura, ja que aquest text ofereix d’altres possibles lectures, com l’econòmica, històrica, etc.

    I una còpia d’una tesi de llicenciatura en Filologia catalana.



    un vídeo musical

    Per tornar a inici



    Fonts:

    www.naciodigital.cat/elripolles  

    www.rostoll.cat

    www.pardines.cat

    www.youtube.com

    ca.wikipedia.org

    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès

  • 2 comentaris:

    1. Un blog molt bonic, té raó Paulo Coelho en les seues paraules. Gràcies pel comentari al meu blog i salutacions a Papacangrejo.

      ResponElimina
    2. Molt amable Hoanglo per passar-te per aquí, per les lloances sobre el blog i per deixar un comentari. Ens satisfà moltísssim que t'hagi agradat el que has vist i esperem que no sigui la teva última visita.
      Sobre el comentari al teu blog, pensa que va ser inevitable; doncs admiro molt aquesta persona i tota l'obra que porta la seva fundació.
      Per cert, no sé si coneixes el Ripollès, però potser el que no saps és que per aquí també corren els colors albi-negres. Tots els equips de la població de Sant Joan de les Abadesses, porten aquesta samarreta; no gaire usual per aquestes contrades.

      Salutacions i ja empassaré alguna estona a saludar a Papacangrejo.

      ResponElimina