31 d’oct. 2013

SANT JAUME DEL BARRETÓ


  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una història
  • Per escoltar i veure un video musical







    LA BICICLETA MÉS CARA DEL MÓN


    Crec que estareu amb mi, quan dic que les bicicletes han evolucionat tant, que aviat tot estarà inventat i no podran perfeccionar-les més. Si ara comparo la meva primera bici amb la que tinc actualment, només puc que admirar i agrair de com han canviat, i no només estèticament, sinó per facilitar la practica d’aquest esport.

    Personalment del que estic més agraït, és dels frens. Doncs era tot un especialista en trencar els cables, ja que de ben menut  apuntava maneres de com baixar per indrets costeruts. La suspensió també ha estat un gran invent i tota la gama de la transmissió amb tres plats i fins a nou o deu pinyons, ha permès que no quedi cap pendent per pujar. Els materials emprats per la construcció del quadre, alumini o carboni, han deixat enrere aquells ferragasos. Malgrat tots aquests avenços, les bicis cada cop s’han fet més cares. I parlant de diners, us vull mostrar quina és la bici més cara del món:



    Doncs resulta que la bici més cara del món, és de fusta i no té frens!. L’artífex d’aquest enginy va ser l’australià Andy Martin, que aprofitant la tecnologia de flexió de vapor per doblar fustes per la construcció de mobles, del seu compatriota Michael Thonet, la va aplicar en el seu model de bici.

    Segurament el fabricant de mobles austro-alemany Michael Thonet mai hauria imaginat el 1859, quan va dissenyar la famosa cadira Bentwood N º 14, que poc més d'un segle i mig després el seu invent inspiraria la construcció d'una de les bicicletes més costoses del món. Però així va ser.

    Utilitzant l'esmentat procés de baixa tecnologia que consisteix a escalfar llistons de fusta utilitzant una caixa de vapor, i amb l'ajuda d'un torn de control numèric (CNC), l'arquitecte australià Andy Martin va crear una bicicleta que compta amb un elegant marc de fusta de faig, i que té una semblança notable amb la cadira Thonet informal.

    El preu d’aquesta bicicleta de diseny és d’uns 70.000 dòlars i es pot adquirir si us poseu en contacte amb el seu dissenyador, mitjançant la seva pàgina web.


    Ja em pensava que ho havia vist tot, sobre les bicis més cares, quan vaig descobrir que aquesta bici de 70.000 dòlars, quedava molt lluny del capritx i extravagància ha que poden arribar alguns que han tingut la sort de no saber que fer-ne dels diners. Sembla ser que la bici més cara del món val 1 milió de dòlars i és construïda amb or i diamants.
     

    Foto: Holger.Ellgaard

    A simple vista sembla no ser-ho. Però va ser construïda a mida per a un magnat petrolier dels Emirats Àrabs, té un total de 495 diamants repartits per tota la bici. El quadre, el manillar i les rodes són de carboni, la resta està construït amb els més exquisits metalls preciosos. La cadena banyada en or i amb 106 diamants. Les palanques i els plats més de la seva corresponent or posseeixen 120 diamants incrustats.

    M’hi jugo el que vulgueu, que si aquest magnat/sonat, se l’hi acudeix sortir a donar un volt amb aquesta espectacular bici, la deixaria estacada a qualsevol farola, amb una cadena d’or de tres quilos de pes, per anar fer un vermutet amb ostres. I encara estaria de sort de trobar-se una perla al mossegar aquest apreciat marisc. I és que hi ha gent, que totes li ponen!.




    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


    la notícia

    Per tornar a inici


    Vint anys caminant a la Via Romana
    Un temps esplèndid saluda els centenars de participants de la Caminada a la Via Romana del Capsacosta
    Els armats de Camprodon encapçalen la marxa des de Sant Pau de Segúries


    Els armats de Camprodon van desfilar a Sant Pau. Foto: Marcel Urgell


    Un temps esplèndid –amb una màxima que va superar els 22 ºC- va saludar els centenars de participants que es van acostar a Sant Pau de Segúries per participar a la Caminada a la Via Romana. Una activitat que, més enllà de la Festa Major, ha esdevingut la principal celebració del municipi i que enguany estava d'aniversari ja que complia dues dècades.

    A primera hora els veïns de Sant Pau, de la resta del Ripollès i de la Garrotxa així com visitants vinguts d'arreu del país es van concentrar a la plaça de la Generalitat per gaudir d'un esmorzar popular. A quarts de deu els armats de Camprodon van començar una desfilada que va anticipar l'inici de la caminada en direcció a Sant Salvador de Bianya. També hi havia, a banda d'una comitiva de romans locals, els gegants santpauencs i els de la població garrotxina on acaba la Via Romana del Capsacosta. A mig camí, la ja tradicional satírica proclama imperial des de la Trona, a càrrec enguany d'Eudald Jordà.

    La posada en valor de la Via Romana
    La història de la via romana del Capsacosta és curiosa. Unes prospeccions petrolíferes a la zona van ser el detonant per tal que els veïns i el consistori de Sant Pau demanessin recuperar unes restes arqueològiques que es deterioraven amb el temps. Va ser finalment amb l'obertura dels túnels de Collabós, l'any 1994, que es va poder destinar una partida a la recuperació de la via.

    Senderistes de Sant Pau i Sant Joan de les Abadesses van començar a inicis dels 90 el què ha esdevingut una de les festes populars més importants del municipi. Aquesta colla d'amics van iniciar una passejada vestits de romans que ara està plenament consolidada.








    l'ermita

    Per tornar a inici

    ST. JAUME DEL BARRETÓ


    Les notícies més antigues de St. Jaume del Barretó, també coneguda pel nom de Montbac o de Bonbac, procedeixen de testaments del principi del segle XIV.
    Aquest edifici consta d’una nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec a la nau, que es coberta amb volta de canó seguit, bastat apuntada, i una volta de quart d’esfera a l’absis. Té únicament dues finestres gairebé iguals, de doble esqueixada a l’absis, i una portalada amb arcada adovellada tapiada a la façana de migjorn.
    La construcció pot ésser situada al segle XII, exceptuant el campanar de cadireta i un ull de bou de ceràmica, que foren agregats en modificacions posteriors. La coberta de tela de ceràmica i el ràfec són refets segurament de la mateixa època en que fo modificada la façana de ponent.
    Fou profanada durant la Guerra Civil i restaurada l’any 1975 i retornada al culte.
      












    la ruta

    Per tornar a inici

    ITINERARI
    Aquest edifici religiós, a la vora el mas del mateix nom, està ubicat al extrem sudoriental del Ripollès, fregant gairebé els límits amb la comarca veïna d’Osona, es per això que les comunicacions son més bones des de Vidrà o Santa Maria de Besora. Tanmateix també si pot arribar des del Ripollès, tal com indicarem:

    0. Sortim del pavelló municipal de Ripoll de la crta. De Barcelona, ubicat darrere el camp de futbol, direcció sud per la ruta de la Solana.
    2.3 Can Villaura. Seguim tot recta, travessem la riera de les Llosses per un pas habilitat i enfilem cap al Roig.
    3.2 Arribem al Roig. Passem per sota el túnel del ferrocarril i seguim per la pista que va paral·lela a la via del tren. Tan és així, que en un punt no gaire llunyà convergeixen i s’ha de creuar la via. Molt d’ull al fer-ho!
    4.4 En aquesta bifurcació de pistes, quan tenim a la nostre dreta la depuradora, agafem la de l’esquerra.
    4.6 Abandonem la pista que segueix recta i agafem la de l’esquerra que passa novament per un altre túnel del tren i després girem a la dreta.
    7. Arribem al coll Maranyic. Seguim recta i de pla.
    9.2 Topem amb una pista pavimentada. Seguim per la dreta.
    13. Arribem a la Serra de Llaés. Continuem pujant per la pista.
    14. Deixem la pista i agafem la pista que puja al castell de Llaés.
    14.5 Arribem a l’antic Hostal de Llaés. Ara girem a la dreta per la pista que porta al Teixidor.
    16.5 El Teixidor. Seguim per la pista que baixa per la dreta, antic camí que portava al Morro del quer.
    17.8 Deixem la pista que baixa per la dreta, que porta a les Baumes del Teixidor i continuem per la de l’esquerre, que ve de pla.
    20.3 Passem a tocar del mas de Massats.
    23. Girem 180º per la pista de l’esquerra i pujant. La pista del davant porta als Ferrers.
    24. Arribem al Barretó. Cal fer esment que abans d’arribar-hi passerem per una magnífica fageda que comença un cop passat el Pla de Marenyol, a on hi ha una barraca datada el 1918 i més amunt a mà esquerra una bassa. Un cop a la collada del Barretó, pugem fins al Morro del Quer, per la pista de l’esquerra. Des d’aquest indret és pot gaudir d’una esplènida panoràmica. ( la fotografia que tenim a la capçalera del blog, esta feta des d’aquí). Ara continuarem direcció al castell de Milany, per la pista de la dreta.
    26.2 Passem a tocar de la casa de Milany. Les restes del castell queden a uns 235 metres de desnivell a sobre nostre. Continuem per la pista.
    30. Arribem al Ras de la Cau, a on hi trobem l’església de la Mare de Déu de la Cau. Ara deixarem la pista i agafarem un corriol que surt per la dreta i senyalitzat amb marques grogues.
    31. Sense gaires entrebancs arribarem al col de Bena. Aquí deixarem de seguir les marques i agafarem la pista que baixa per l’esquerre.
    32.2 Pla d’en Ripoll. Seguim baixant per la dreta.
    35. S’acaba la pista que conflueix amb la que puja a Llaés i és emporlanada. Continuem per l’esquerre.
    37.7 Ens trobem al mateix lloc de quan veníem de Ripoll, en el trajecte d’anada. Abandonem la pista pavimentada i pujem per la pista que porta a Ripoll, per la Corba.
    47. Tornem al punt de sortida.





    una història

    Per tornar a inici

    LLEGENDES I HISTÒRIES SOBRE L’AMO DEL BARRETÓ

    El collet de l'home mort
    Si feu la ruta del GR-3 que porta al Castell de Milany, passareu per aquest Collet. Doncs aquest nom té l'origen en una anècdota històrica succeïda fa uns tres-cents anys per aquests paratges. Es veu que l'amo de la Casa del Barretó, situada a poca distància del collet i l'amo de la casa del Moreu, a Ciuret, estaven enamorats de la mateixa donzella. Ja feia un cert temps que tenien raons perquè ambdos volien festejar-la. Fins que un bon dia les raons van anar massa enllà i van acabar en tragèdia: en Moreu va matar en Barretó al coll del Forn, situat poc més amunt de la casa del Barretó. El criat del difunt, per fidelitat al seu amo, va encalçar en Moreu, que es dirigia a cavall cap a Ciuret, i el va atrapar a l'esmentat collet de l'Home Mort, on, d'un tret, el va matar, venjant així la mort del seu amo.

    Des de llavors, i fins avui en dia, el collet quedà batejat amb el trist nom de "Collet de l'Home Mort".






    Actualment, en els dos collets on hi van haver els dos crims, s'hi poden veure dues creus amb doble creuer on figuren les inscripcions "Barretó-Moreu 1.690" "Moretó-Barretó 1.690" respectivament, per deixar recordança d'aquella fatídica mort.





    un video musical

    Per tornar a inici