inici
PENJAMENT D'IMATGES
Hi ha una dita popular que diu, que no tot són flors i violes. I un servidor que de plantes només en coneix les que porta sota els peus, es pensava que això de publicar un blog, seria més fàcil que bufar i fer ampolles.
Difícil, el que és diu difícil, tampoc ho és massa. Però voler fer-ho bé i amb les màximes garanties de no vulnerar la legalitat, ja és un altre cosa. Doncs resulta que algú amb més sentit comú que jo, al fer-l’hi sabedor de que era autor d’un blog, em va fer veure que no podia penjar qualsevol imatge sense prèvia autorització de l’autor. I escoltar-ho i venir-me una suor freda al damunt, tot va ser una cosa.
Perquè les fotos que acompanyen l’escrit de la sortida, són pròpies; bé d’en Pelines, deixem-ho clar que després tot són mal entesos i cares llargues. Però les imatges que donen suport a la llegenda o la història del final... Aquí hem de reconèixer, que freguen la il·legalitat.
Casum el copyright dels dallonses.
la notícia
Per tornar a iniciUNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
Dues reproduccions de Bíblies escrites a Ripoll el segle XI, s'exposen al Museu Etnogràfic
Aquest any 2013, Ripoll ha recollit de mans de la ciutat de Tarragona, la Capitalitat de la Cultura Catalana. Que té com objectius contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultures catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat. Dons bé, aprofitant tot el ressò mediàtic que comporta aquesta capitalitat, el Bisbat de Vic, el mateix que no va permetre hissar una estelada al monestir, ha cedit al Museu Etnogràfic de Ripoll una reproducció, facsímil, de la Bíblia de Rodes; que va ser escrita durant el primer quart del segle XI, a l’escriptori del monestir. Aquesta, juntament amb la còpia de la Bíblia de Ripoll, que fa deu anys que és de propietat municipal i que de manera habitual s’exposa a l’Scriptorium, restaran exposades a la planta baixa del Museu, en principi de manera permanent. A més s’ha editat un segell commemoratiu de la capitalitat de la cultura catalana, d’edició limitada.
l'ermita
Per tornar a inici
STA. MARÍA DEL CATLLAR Situada a ponent de Ripoll a uns 1100 metres d’altitud aproximadament.
L’antiga parròquia de Santa Maria del Catllar fou consagrada el primer de gener de l’any 1040, per l’Abat Oliba, sobre les ruïnes d’un antic castell propietat dels seus pares, i en un principi dels comtes de Cerdanya.
A causa de l’estructura de l’aparell, de pedra molt feble i ja força malmesa per l’erosió, l’edifici pot ésser datat del final del segle XI o del començament del XII.
L’església quedà molt malmesa a causa del terratrèmol de l’any 1428, com a conseqüència del qual s’ensorrà la volta, que hagué d’ésser refeta.
Amb el despoblament progressiu del seu terme, perdé el caràcter parroquial i quedà convertida en un simple santuari marià; això va provocar la remodelació, amb la supressió de l’absis per edificar-hi un cambril.
Era especialment invocada per les trencadures. Tenia un altar dedicat a Sant Llop i un altre a Sant Miquel.
La seva història va molt vinculada a la del monestir de Santa Maria de Ripoll; amb l’abandonament d’aquest l’any 1835, també queda abandonat el santuari, fet que n’accelera la seva ruïna.
Si lamentable es l’estat de total abandó, més ho fou el fet de haver-hi instal· lat no fa massa temps unes antenes de radio i televisió collades a l’interior de la pròpia nau, que en intentar foradar la volta per tal de passar-hi un tirant, s’enrunà un tros del poc que en restava. I per si no n’hagués prou amb tot això, al cim del mur del migjorn hi ha una fita geodèsica, a la qual si accedia per una escala de gats de ferro agafada al mur romànic, encara avui visible a la part superior. En definitiva, una lamentable manera de preservar el nostre patrimoni cultural.
La imatge de Santa Maria del Catllar es creu que fou descoberta en una petita cavitat d’una roca a prop del cim de la muntanya, però com que la commemoració tenia lloc per l’Anunciació, el mes de març, fa pensar que no sigui una marededéu trobada, ja que ho celebren pel 8 de setembre.
Amb l’abandó del Catllar la imatge és portada al mas del Puig, al peu de la muntanya i posteriorment a l’església de Sant Eudald. Amb els estralls de la Guerra Civil, el temple es incendiat i les imatges maltractades i tristament desapareix tota la iconografia religiosa.
On ets, imatge perduda?
Petita o gran, qui ho sabrà?
Com avui, seràs demà
Sempre cercada i volguda,
Si parlen de tu la ruda
I l’espígol del Catllar
El 27 de maig de 1954 els alumnes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de la vila, construïren un esvelt pedró per donar cabuda a una marededéu menuda.
La veu popular sempre ha concedit a les ruïnes del Catllar l’amagatall d’un tresor o d’una gerra meravellosa curulla d’unces d’or i que les parets pletòriques d’història, han servat zelosament.
D’altres asseguraven que una mina subterrània tenia el començament al cim del Catllar i, per sota del riu Freser, arribava al monestir i que servia d’escàpol en cas de setge.
la ruta
Per tornar a inici
COM ARRIBAR-HI 16 km. 400 m.desnivell
0. Sortim del pàrquing Can Guetes, per seguir la Ruta de BTT Nº 8. Creuem el pont de ferro que travessa el riu Ter, tirem per l’esquerra a buscar el passeig Guich, passem per davant del CAP i seguim tot recta fins trobar la C-17.
3.2 Sortim de Ripoll direcció Barcelona, pedalant per el carril que va paral·lel a la C-17. Al arribar a Can Villaura travessem la carretera pel pas soterrat i agafem la C-26, de Les Llosses i que arriba fins a Borredà.
4.5 Després d’una llarga recta de més d’un kilòmetre, deixem la C-26 i enfilem una forta pujada per la nostra dreta.
6. Trobem l’enllaç de la Ruta 7 que porta a l’ermita del Remei. Nosaltres seguirem per l’esquerra, per una pista de formigó, que segueix pujant.
6.5 Aquí s’acaba la pista formigonada. La de l’esquerra ens portaria als Molins de Vilardell i si continuéssim a Vallespirans. Nosaltres seguim de dret i pujant.
10. La pista no para de pujar en cap moment amb una mitjana del 8%. Cal agafar-s’ho en calma, doncs hi ha trams que les rampes tenen un 10%. Quan arribem al cim, la pista de l’esquerra ens portarà a l’ermita. Un cop feta la visita, reculem i tornem a la cruïlla del punt anterior. Aquí els més agosarats poden baixar pel corriol de la dreta que passa per la Rosa dels Vents; però per un servidor hi ha massa pendent. Pels que tenim seny baixarem per la pista de l’esquerra.
11.6 Les pistes d’aquesta cruïlla porten ambdues al mas dels Tres Plans. La que marca el Centre de BTT, la de l'esquerra, per motius que desconec hi han col·locat al bell mig, pilots de sorra que barren el pas . Així doncs seguirem per la dreta.
12.5 Aquí deixarem la pista. Trobem un rètol que ens indica que per la dreta s'accedeix a la Font d'en Jordana. És una petita trialera 100% ciclable, ho diu un que no l'hi agraden massa. Quan arribem abaix, veurem a la nostra esquerra la casa de La Garona, seguim el camí de la dreta, que passats un camps de conreu es convertirà en una pista de porland.
.JPG)
14.5 Passem per sota de la casa d'en Jordana, la font és ben bé al costat. Seguim recta. 14.9 Arribem al pàrquing a on hi ha la caserna d'Els Mossos d'Esquadra. Continuem pel pont del Passeig de la Farga Catalana, passem pel carrer Prat fins la cruïlla de la plaça Gran. Aquí seguim per l'esquerra tot travessant el pont del Casino, fins a l'altura del CAP.
15.5 Aquí trenquem a l'esquerra pel Passeig del Mestre Guich fins el final. Travassem el carrer i indistintament pel cantó que tirem arribarem al pàrquing de Can Guetes. 16. Indiscutiblament, abans d'arribar aquí es pot fer alguna paradeta, per aplacar la sed, amb quelcom més que no sigui aigua.
un fet
Per tornar a inici
LA BÍBLIA DE RIPOLL
Alguns estudis assenyalen el fet que Ripoll va protagonitzar a partir del segle X un important paper de pont entre el coneixement àrab i el món cristià, ja que va suposar una cruïlla entre diverses cultures, la visigòtica, la carolíngia i la musulmana.
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, gràcies a la seva col·lecció d’escrits, la majoria d’ells eren manuscrits que es copiaven i reproduïen a l’scriptorium. A mitjan segle X el monestir contava amb 66 manuscrits, el 1008 ja eren 121 i es van convertir en 246 l’any 1046.
Durant el primer quart del segle XI a l’scriptorium del monestir es van elaborar fins a tres bíblies, totes elles redactades en llatí. Sens dubte aquest ambiciós projecte no s’hagués pogut portar ha terme sense la valuosa empenta de l’abat Oliba. D’aquestes tres bíblies, una va desaparèixer en un incendi el 1835; l’altra va ser copiada a l’scriptorium entre el 1010 i el 1015 i en el segle XII fou traslladada al monestir de Sant Pere de Rodes, motiu per la qual es coneix amb el nom de la Bíblia de Rodes, però el 1693 fou sostreta del monestir com a botí de guerra pel mariscal Noailles i actualment es troba a la Biblioteca Nacional de França, de París. Emperò l'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíblia de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia de text sagrat.
Copiada a Ripoll entre els anys 1015 i 1020, és d’unes dimensions extraordinàries (55 x 37 cms), el còdex consta de 465 folis de pergamí, amb 20 folis totalment il·lustrats amb miniatures sobre temes de l’Antic Testament i 8 folis il·lustrats amb temes del Nou Testament, els folis amb text sovint tenen caplletres ricament adornades i amb motius florals o d’altres; a més dels 72 llibres bíblics, conté cinc seleccions d’himnes litúrgics, dos llibres apòcrifs i 312 fragments que narren el text de la Bíblia. Tot plegat fa que sigui considerat un dels còdex més rics de tota l’Etat Mitjana.
Malgrat que fou copiada a Ripoll, avui dia no resta en terres ripolleses. El 1172 el monestir de Ripoll va passar a dependre de l’abadia de sant Víctor de Marsella. Durant aquesta custòdia, la majoria de manuscrits varen sortir de Ripoll per anar a parar a Marsella, i d’aquí al Vaticà, entre el 1607 i 1621, quan un nebot del papa Pau V es va dedicar a recollir manuscrits del sud de França. I des de llavors resta allí.
El novembre d’any 2002, i gràcies en part pels treballs iniciats fa més de 50 anys per l’ historiador Anscari Mundó i l’empenta del desaparegut mossèn Ramon Tomeu, es va poder recuperar, en forma de facsímil, una reproducció de 133 làmines digitalitzades en alta resolució i enquadernades amb un regenerat de pell natural. Se’n van fer 735 exemplars destinats a particulars i estudiosos; i és que el seu preu no és a l’abast de qualsevol butxaca, doncs cada volum té un cost de 1.800€.
Però ni contents ni satisfets amb aquesta reproducció, el febrer del 2006 l’Ajuntament de Ripoll va reclamar per via institucional el retorn de l’autèntica Bíblia. Tasca gens fàcil per no dir impossible, com va dir en el seu moment l’alcaldessa, Teresa Jordà, però que si no es proba mai se sabrà; a més l’alcaldessa molt assenyadament va afegir que només es reclama el que és nostre, ja que la Bíblia es va elaborar a Ripoll i per tant és un deure moral reclamar que torni al lloc del seu origen. El primer pas de l’Ajuntament fora dirigir-se al nunci de Roma a Espanya, Manuel Monteiro de Castro.
un video musical
Per tornar a inici
Fonts emprades per l'entrada:
ca.wikipedia.org
www.naciodigital.cat/elripolles
www.ara.cat
www.artehistoria.com
http://cuestadelzarzal.com
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
Santuaris muntanyencs del Ripollès d'en Daniel Pi Tramunt
l'ermita
Per tornar a iniciSTA. MARÍA DEL CATLLAR
Situada a ponent de Ripoll a uns 1100 metres d’altitud aproximadament.
L’antiga parròquia de Santa Maria del Catllar fou consagrada el primer de gener de l’any 1040, per l’Abat Oliba, sobre les ruïnes d’un antic castell propietat dels seus pares, i en un principi dels comtes de Cerdanya.
A causa de l’estructura de l’aparell, de pedra molt feble i ja força malmesa per l’erosió, l’edifici pot ésser datat del final del segle XI o del començament del XII.
L’església quedà molt malmesa a causa del terratrèmol de l’any 1428, com a conseqüència del qual s’ensorrà la volta, que hagué d’ésser refeta.
Amb el despoblament progressiu del seu terme, perdé el caràcter parroquial i quedà convertida en un simple santuari marià; això va provocar la remodelació, amb la supressió de l’absis per edificar-hi un cambril.
Era especialment invocada per les trencadures. Tenia un altar dedicat a Sant Llop i un altre a Sant Miquel.
La seva història va molt vinculada a la del monestir de Santa Maria de Ripoll; amb l’abandonament d’aquest l’any 1835, també queda abandonat el santuari, fet que n’accelera la seva ruïna.
La imatge de Santa Maria del Catllar es creu que fou descoberta en una petita cavitat d’una roca a prop del cim de la muntanya, però com que la commemoració tenia lloc per l’Anunciació, el mes de març, fa pensar que no sigui una marededéu trobada, ja que ho celebren pel 8 de setembre.
Amb l’abandó del Catllar la imatge és portada al mas del Puig, al peu de la muntanya i posteriorment a l’església de Sant Eudald. Amb els estralls de la Guerra Civil, el temple es incendiat i les imatges maltractades i tristament desapareix tota la iconografia religiosa.
On ets, imatge perduda?Petita o gran, qui ho sabrà?
Com avui, seràs demà
Sempre cercada i volguda,
Si parlen de tu la ruda
I l’espígol del Catllar
El 27 de maig de 1954 els alumnes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de la vila, construïren un esvelt pedró per donar cabuda a una marededéu menuda.
La veu popular sempre ha concedit a les ruïnes del Catllar l’amagatall d’un tresor o d’una gerra meravellosa curulla d’unces d’or i que les parets pletòriques d’història, han servat zelosament.
D’altres asseguraven que una mina subterrània tenia el començament al cim del Catllar i, per sota del riu Freser, arribava al monestir i que servia d’escàpol en cas de setge.
la ruta
Per tornar a iniciCOM ARRIBAR-HI 16 km. 400 m.desnivell
3.2 Sortim de Ripoll direcció Barcelona, pedalant per el carril que va paral·lel a la C-17. Al arribar a Can Villaura travessem la carretera pel pas soterrat i agafem la C-26, de Les Llosses i que arriba fins a Borredà.
6. Trobem l’enllaç de la Ruta 7 que porta a l’ermita del Remei. Nosaltres seguirem per l’esquerra, per una pista de formigó, que segueix pujant.
6.5 Aquí s’acaba la pista formigonada. La de l’esquerra ens portaria als Molins de Vilardell i si continuéssim a Vallespirans. Nosaltres seguim de dret i pujant.
12.5 Aquí deixarem la pista. Trobem un rètol que ens indica que per la dreta s'accedeix a la Font d'en Jordana. És una petita trialera 100% ciclable, ho diu un que no l'hi agraden massa. Quan arribem abaix, veurem a la nostra esquerra la casa de La Garona, seguim el camí de la dreta, que passats un camps de conreu es convertirà en una pista de porland.
.JPG)
15.5 Aquí trenquem a l'esquerra pel Passeig del Mestre Guich fins el final. Travassem el carrer i indistintament pel cantó que tirem arribarem al pàrquing de Can Guetes. 16. Indiscutiblament, abans d'arribar aquí es pot fer alguna paradeta, per aplacar la sed, amb quelcom més que no sigui aigua.
un fet
Per tornar a iniciLA BÍBLIA DE RIPOLL
Alguns estudis assenyalen el fet que Ripoll va protagonitzar a partir del segle X un important paper de pont entre el coneixement àrab i el món cristià, ja que va suposar una cruïlla entre diverses cultures, la visigòtica, la carolíngia i la musulmana.
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, gràcies a la seva col·lecció d’escrits, la majoria d’ells eren manuscrits que es copiaven i reproduïen a l’scriptorium. A mitjan segle X el monestir contava amb 66 manuscrits, el 1008 ja eren 121 i es van convertir en 246 l’any 1046.
Copiada a Ripoll entre els anys 1015 i 1020, és d’unes dimensions extraordinàries (55 x 37 cms), el còdex consta de 465 folis de pergamí, amb 20 folis totalment il·lustrats amb miniatures sobre temes de l’Antic Testament i 8 folis il·lustrats amb temes del Nou Testament, els folis amb text sovint tenen caplletres ricament adornades i amb motius florals o d’altres; a més dels 72 llibres bíblics, conté cinc seleccions d’himnes litúrgics, dos llibres apòcrifs i 312 fragments que narren el text de la Bíblia. Tot plegat fa que sigui considerat un dels còdex més rics de tota l’Etat Mitjana.
El novembre d’any 2002, i gràcies en part pels treballs iniciats fa més de 50 anys per l’ historiador Anscari Mundó i l’empenta del desaparegut mossèn Ramon Tomeu, es va poder recuperar, en forma de facsímil, una reproducció de 133 làmines digitalitzades en alta resolució i enquadernades amb un regenerat de pell natural. Se’n van fer 735 exemplars destinats a particulars i estudiosos; i és que el seu preu no és a l’abast de qualsevol butxaca, doncs cada volum té un cost de 1.800€.
Però ni contents ni satisfets amb aquesta reproducció, el febrer del 2006 l’Ajuntament de Ripoll va reclamar per via institucional el retorn de l’autèntica Bíblia. Tasca gens fàcil per no dir impossible, com va dir en el seu moment l’alcaldessa, Teresa Jordà, però que si no es proba mai se sabrà; a més l’alcaldessa molt assenyadament va afegir que només es reclama el que és nostre, ja que la Bíblia es va elaborar a Ripoll i per tant és un deure moral reclamar que torni al lloc del seu origen. El primer pas de l’Ajuntament fora dirigir-se al nunci de Roma a Espanya, Manuel Monteiro de Castro.
Fonts emprades per l'entrada:
ca.wikipedia.org
www.naciodigital.cat/elripolles
www.ara.cat
www.artehistoria.com
http://cuestadelzarzal.com
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
Santuaris muntanyencs del Ripollès d'en Daniel Pi Tramunt
un video musical
Per tornar a iniciFonts emprades per l'entrada:
ca.wikipedia.org
www.naciodigital.cat/elripolles
www.ara.cat
www.artehistoria.com
http://cuestadelzarzal.com
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
Santuaris muntanyencs del Ripollès d'en Daniel Pi Tramunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada