17 de gen. 2013

SET. 3 SANT VALENTÍ DE SALARÇA


AGRAÏMENTS DE PRÒLEG


Quan ens arrisquem a donar el primer pas, en qualsevol esdeveniment que comporti una novetat en la nostra rutina;  impulsats de vegades per la curiositat o per l’ambició, el que rau veritablement amagat dins nostre, és un incontrolable desig d’aventura. Conèixer nous móns i nous reptes, que ens facin sentir orgullosos del nostre comportament davant l’inesperat. 


Això per els més agosarats, amb la ment i l’esperit oberts a l’imprevist, ho deuen trobar bé, però per un servidor que a la mínima amenaça de pluja, ja corre a buscar el mòbil per anular la sortida prevista, no és el cas. El que realment em preocupa no són els problemes, sinó el temor de no saber com reaccionar davant d’ells. I això és vàlid tant per l’esport, com per tots els afers de la quotidianitat.


I molt sovint oblido que quan sorgeixen moments de dubte, no estem sols. Sempre trobarem persones pel camí que senten les mateixes pors i angoixes que nosaltres. I també hi trobarem companys de viatge, que ja han passat per aquestes situacions i que en tot moment estan disposats a compartir les solucions i a donar-te una empenta o unes paraules d’ànim, d’una manera del tot desinteressada; perquè no defalleixis.


Per aquests col·laboradors, seguidors o com vulgueu anomenar-los, el meu més gran sentit de respecte i admiració. 


Sense la seva aportació, mai no hagués arribat a on soc. 








UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS 




AL RIPOLLÈS HI BUSCARAN PETROLI



El govern de la Generalitat, el passat mes d’octubre, va autoritzar a una empresa anglesa, concretament a Teredo Oils United, a poder buscar petroli a la comarca. Els municipis afectats serien vuit; Campdevànol, Ripoll, Les Llosses, Vallfogona del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Sant Pau de Segúries i Ribes de Freser.

Abans de començar a perforar aquesta terra, es necessitaran fer estudis geològics i geofísics, per esbrinar si mereix la pena invertir-hi els 24 milions en que s’han pressupostat  tots els treballs. Es creu que si tot anés favorablement les primeres perforacions podrien realitzar-se el 2016.

Malgrat tot, els primers maldecaps pels ajuntaments han arribat, fins i tot abans que es bellugui res. Doncs es tem que per realitzar les extraccions es podrien utilitzar tècniques molt agressives ecològicament, com el fracking.

El fracking o fracturació  hidràulica és una tècnica desenvolupada als EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la utilització  d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials.
De moment tant l'ajuntament de Ripoll com el de Sant Joan de les Abadesses, han rebutjat el projecte. Però, és clar, els permisos ja estan concedits.
Veure'm qué en surt de tot plegat.






ST. VALENTI DE SALARÇA

Situada a la vall de Bolòs a la dreta del riu Llierca (Camprodon)i envoltada per una magnífica roureda, aquesta església de Sant Valentí, fou consagrada l’any 1168 per Ponç de Monells abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa. Emperò el lloc de Salarsa ja és esmentat el 937. El topònim del nom significaria “lloc ple d’arços”:i més escaient no pot ésser, doncs l’indret n’ha està farcit.



L’església que es creu que és de mitjants del segle XII, és un edifici format per una nau trapezoïdal capçada, amb l’absis llis orientat a l’est. Un robust campanar d’espadanya, amb dues obertures, ocupa tota la façana de ponent, al que s’accedeix per una escala de pedra exterior. El mur de la cara sud es troba apuntalat per dues vigues de ferro, per evitar un segur esfondrament. Té afegit en època moderna un porxo que aixopluga la porta d’entrada acabada amb un arc de mig punt adovellat. El seu interior és molt simple, i bastant deteriorat, malgrat que s’ha fet alguna actuació per a la seva conservació, guardant una imatge del Sant a l’absis.



És un edifici modest, però molt ajustat de línies i proporcions. Difícilment pot trobar-se un altre edifici que harmonitzi tant escaigudament amb el paisatge i que aparenti eixir de l'entranya de la terra, fent joc amb les clapades de roures centenaris.

Sortosament fa quinze anys que s'ha recuperat l'aplec, que se celebra pels vols de l'Ascenció, amb benedicció de cavalls.

Aquí us enllaço amb unes imatges del passat aplec: www.valldecamprodontv.com/node/1081?sub=






 



 
 











 







COM ARRIBAR-HI  23 km i 1300 m. de desnivell acumulat

0. Sortim de Camprodon per anar a buscar la pista que puja a Font-rubí. Aquesta es troba en el carrer de Llandrius(aprop del km.11 de la C-38 que porta a Molló), a on hi ha la piscina municipal i més endavant el camp de golf.


1. Seguim recta. La pista que surt per la dreta puja fins l’ermita de Sant Antoni.


2. Anem pujant sempre recta, sense desviar-nos en cap trencall.


3.5 Arribem al final de la pista, al Coll Pregon (1.126 m), per trobar-nos els primers carrers de Font-rubí. Ara tenim que anar a buscar la pista que baixa al mas Tubert, i per fer-ho tenim que travessar tota la urbanització. Està marcat amb les senyals del Centre BTT de la ruta 12, amb l’inconvenient que les tenim al inrevés. Per no fer-ho massa enrevessat amb les explicacions, hi posarem un plànol amb la ruta a seguir.

 © Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat.


4.5 Un cop al pàrquing, tirem per la dreta vorejant la tanca del mini-golf, i un cop s’acaba aquesta podrem trobar disseminats alguns rètols amb la indicació del Tubert.


5.5 S’acaben els carrers de la urbanització i comença la pista emporlanada que baixa un desnivell de cinc-cents metres en menys de cinc quilòmetres.



7. Trobarem una masia a peu de la carretera que s’anomena La Quera.


10. Estem al capdavall de la pista (625 m). En aquest encreuament tal com indica un rètol, ens desviarem a l’esquerra pel Camí de Salarça i pujant una mica.
 

11.5 Arribem a l’ermita de Sant Valentí de Salarça (950 m). La pista que contínua, salvant la distància de sis quilómetres, porta a Beget.




LA SOBRIETAT DEL ROMÀNIC



En el segle XI, les millores econòmiques, socials, demogràfiques i sobretot la necessitat reconstructora, després de les invasions dels pobles nòrdics, permeten l’expansió i generalització, per tot Europa, d’un nou estil arquitectònic, fet en pedra ben tallada i regular, que produïa sensació de solidesa. És tracta de l’art romànic.    

Hereu de la tradició romana, aquest nou estil afegí conceptes germànics i orientals, com la volta de canó per suprimir les bigues de fusta, les plantes abacials, columnes amb capitells, patis porxats o claustres i abundor d’elements pictòrics.

Aquest fort ímpetu constructor sorgí principalment a partir dels grans monestirs, santuaris de pelegrinatge i de les grans catedrals, impulsats pels propis monjos, canonges i bisbes; gràcies sens dubte a els coneguts, magistri comacini, mestres d’obres.
L’art romànic s’inicia a Llombardia i va evolucionant amb el pas del temps, adquirint matisos molt peculiars a cada regió que s’estableix.
Aquí Catalunya arriba per terra i mar, a mitjans del segle XI. La nova moda es barreja al començament amb l’estil arquitectònic del país (d’un fort accent mossàrab) i acabà per suplantar-lo. Resultat d’aquest fet és que el primer romànic a Catalunya es denomina “romànic llombard – català”.
A la nostra comarca el gran impulsor de aquesta nova moda constructora fou l’abat Oliba, extret d’un del seus viatges fets per la Llombardia.
La resplendor del romànic al Ripollès ha sembrat els pobles de la comarca amb un inestimable patrimoni artístic que abraça gran part de la tipologia arquitectònica del romànic català.
Els màxims exponents del romànic del Ripollès són tres grans monestirs:
El de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 880 per Guifré el Pelós amb l’objectiu de repoblar la vall de Ripoll. De totes les reformes que ha sofert la més rellevant fou la que realitzà el 1032 l’abat Oliba, que la vestí amb una planta basilical de cinc naus i set absis i la vistositat de dos campanars del més pur estil romànic llombard. Però la peça més important d’aquest temple és la portada del s. XII, concebuda a manera de gran arc triomfal. Com digué el poeta Verdaguer, “ És la Bíblia impresa al cor de Catalunya “.
 L’altre monestir és el de Sant Joan de les Abadesses, fundat també per Guifré el 885, i regentat de bon principi per una comunitat femenina a les ordres de la filla de Guifré el Pelós, Emma.

I el monestir de Sant Pere de Camprodon, fundat a mitjans del s. X per Guifré II, comte de Besalú. Malauradament avui dia només resta dels seus inicis l’església de planta de creu llatina amb els cinc absis rectangulars.
Disseminades i ubicades a diferents indrets de la comarca s’hi troben, ubicades petites joies del romànic, més de seixanta esglésies i ermites (generalment d’una sola nau, un sol absis i campanars d’espadanya) engalanant la bellesa natural de tot el Ripollès. Aquestes esglésies estan orientades la majoria d’elles seguint un eix que va de llevant a ponent, d’aquesta manera, quan els raigs del sol apareixen darrera les muntanyes incideixen directament a l’altar, simbolitzant la llum divina que mostra el bon camí al fidel.
Són de bon destacar les esglésies de Sant Cristòfol de Beget, amb una imatge de crist del s. XII, anomenada La Majestat de Beget; a Molló sobresurt el campanar de cinc pisos de Santa Cecília; la de Sant Valentí de Salarça; Santa Maria de Bolòs totes elles a la Vall de Camprodon. A la Vall de Ribes de Freser hi trobem la de Sant Jaume de Queralbs, amb l’entrada porxada; a Dòrria hi tenim la de Sant Victor;  a Tosses la de Sant Cristòfol; Sant Feliu de Bruguera i el Santuari de la Mare de Déu de Núria; entre d’altres. I a la part baixa del Ripollès, seguint les petjades del comte Arnau trobarem Sant Joan de Mataplana, Sant Pere de Montgrony, Sant Martí de Puigbó o Santa Magdalena de Solanllong. Al terme de Les Llosses destaquen la de Santa Maria, Sant Martí de Vinyoles, Sant Feliu d’Estiula, Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Vallespirans, Sant Sadurní de Sovelles,...
Tota aquesta gran quantitat de vestigis romànics, permet avui poder admirar una de les concentracions més grans d’aquest estil arquitectònic d’Europa, amb més de 98 monuments.


Fonts emprades per l'entrada:

www.naciodigital.cat/elripolles
www.valldecamprodontv.com
www.icc.cat
Catalunya Romànica Vol. X.El Ripollès
L'art romànic a la vall de Camprodon de Ramon Vinyeta 



 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada