inici
PERIPÈCIES CICLOTURISTIQUES
Quan sortim de casa a donar un tomb, tant si és a peu, com a sobre de qualsevol vehicle de tracció humana, ho solem fer amb la sana intenció d’esbargir-nos una mica; i perquè no, de posar-nos a prova a nosaltres mateixos. De comprovar si serem capaços de superar les adversitats i obstacles que puguem trobar i de ser constants amb la perseverança quan les forces ens abandonin i el cansament faci acte de presència.
 |
| A veure qui passa, amb això al mig!!! |
Anant en bicicleta, gairebé sempre en sorgeixen d’entrebancs . Quan no és un pinxasso, és la cadena que surt del plat, o el canvi que et fa la guitza, o el ramat de vaques i vedells que no volen bellugar-se per deixar-te passar. I per no esmentar les equivocacions en l’itinerari escollit. Perquè, per molt que t’hagis mirat d’antuvi la ruta, per molts mapes que portis, tard o d’hora, agafaràs el camí que no era. I si llavors tens la sort, o el sentit d’orientació molt desenvolupat per adonar-te’n aviat, no passa res, dones mitja volta i tornes a redreçar la ruta; però com donis per bo el camí errat, pots trobar-te en un bon trencaclosques.
 |
| En Cantona, dubtós a la cruïlla |
Com un dia que després de pedalar més de tres hores i estar gairebé a punt d’arribar al nostre objectiu, ens vam trobar amb una bifurcació i que bé pel esgotament, o bé per la ineptitud de guiar-se pel món, ningú sabia per on tirar. (Val a dir, que aleshores ningú disposava, encara, d’un GPS). Davant la disjuntiva de quin camí triar, gracies a la perspicaç agudesa d’un servidor, varem optar pel camí que baixava, cal dir que els companys eren força escèptics en fer-me cas, tot i així varem tirar avall. Després de fer un parell de quilòmetres, de sobte el camí és va acabar. Aleshores vam deduir que el camí en qüestió es feia servir per desemboscar.
Encara recordo la mirada dels companys! Com d’un rogenc esquizofrènic, i el que va sortir de la seva boca, millor no comentar-ho.
Aleshores, mig emprenyadets, doncs ningú volia remuntar els dos quilòmetres, vam tirar pel dret, marge avall. Gracies a ells, vaig descobrir que pel mig del bosc, si no és amb l’ajuda d’un bon podall, amb la bici al coll és de molt mal fer. S’encalla a tot arreu, hagi romegueres o no.
Des de llavors, quan ens trobem davant qualsevol bifurcació, els companys en fan escollir a mi, i aleshores ells ja saben que el camí bo és l’altre.
.JPG)
anar a buscar la carretera que puja a Campelles.
33. Després de passar per un pont que salva les vies del ferrocarril, arribem al carrer de Sant Quintí de Ribes. Seguim per la dreta, fins a Campdevànol per la N-260.
Fonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
ca.wikipedia.org
la notícia
Per tornar a iniciUNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
Milers de persones segueixen amb respecte els Sants Misteris de Camprodon i Campdevànol
 |
| Processó dels Sants Misteris de Camprodon. Foto: Josep Maria Montaner |
Que les processons del Divendres Sant del Ripollès es poguessin fer sense problemes va ser pràcticament un miracle meteorològic. No només per la inestabilitat que fa dies que afecta el Ripollès sinó per la presència d'un front de pluges que provinent de l'oest va arribar a la comarca al vespre. Sortosament, les precipitacions es van desfer a darrera hora i tot just van caure quatre gotes que no van impedir les desfilades dels Sants Misteris.
Milers de persones van assistir amb respecte a les processons de Campdevànol i Camprodon. En aquest segon cas aquesta manifestació religiosa popular s'acosta a les tres dècades des de la seva recuperació. A més, el relleu generacional està assegurat perquè cada vegada hi ha més joves entre els 600 participants. Enguany les sensacions han estat agredolces perquè dijous la pluja va impedir la tradicional desfilada del maniple fins a la plaça de la Vila.
Milers de persones van assistir amb respecte a les processons de Campdevànol i Camprodon. En aquest segon cas aquesta manifestació religiosa popular s'acosta a les tres dècades des de la seva recuperació. A més, el relleu generacional està assegurat perquè cada vegada hi ha més joves entre els 600 participants. Enguany les sensacions han estat agredolces perquè dijous la pluja va impedir la tradicional desfilada del maniple fins a la plaça de la Vila.
 |
| Processó dels Manaies de Campdevànol.Foto Adrià Costa |
A Campdevànol, en canvi, el mal temps no ha afectat cap dels actes previstos en una edició en la qual els romans han estrenat nova simbologia als escuts. El bronzer Boix de Girona ha estat l'encarregat de confeccionar la palmera, en relleu i feta de bronze, que lluiran a partir d'ara. La processó –recuperada el 2007 després de perdre's el 1965- té com a element singular, “a nivell mundial”, tenir passos vivents. Una “anomalia” causada per la manca de recursos quan es va iniciar la primera etapa d'aquesta representació religiosa a inicis de la dècada dels 50. Es tracta dels passos de l'Ecce Homo, l'Hort de Getsamaní, el Camí del Calvari i el Davallament de la Creu –que complementen el de la Veronica i el Judes-. Els Amics de la Processó tenen com a objectiu aconseguir a curt termini per ampliar el nombre de passos (cadascun pot costar uns 4.000 euros).
ST. ANTONI DE PÀDUA de RIBES DE FRESER
Situada en un puig de 1272 metres al sud est de Ribes de Freser.
S’hi accedeix per la carretera de Campelles. A uns quatre kilòmetres trobem el trencant per pujar-hi. I d’aquí resten 1.8 km.
La seva edificació es deu a una actuació immobiliària provocada per un bé moble: en Magí, fuster de Ribes, havia adquirit un quadre del Sant a un pintor francés i no sabia què fer-ne. Enderiat amb aquest problema, mossèn Jaume Bonada, rector de Dòrria, el 1661 va fer la prometença de bastir-li una capella si curava Teresa de Solanell, membre d’una notable família ribatana. El resultat va ser que el 1665 es donava per construïda la capella amb l’impuls del mossèn i l’ajut de la víctima restablerta.
Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del s. XVIII, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil i refet a partir de l’any 1944, tal com actualment la veiem.
A l’interior hi ha un retaule abarrocat, en bon estat de conservació.
Un episodi ben conegut en aquestes valls entronca amb les tradicions de desaparicions i retorns d’imatges sagrades, com el que va protagonitzar, Francesc Barceló i Puig, àlies Xic de la Font, sobre la talla del sant aprofitant un dia de boira de finals de juliol de 1936. Ell mateix en va escriure la relació, en què s’exposen les dificultats que va haver de salvar en un estil que resulta familiar als lectors d’obres devocionals:
“S’havia de vèncer la foscor, mal camí, matorrals, rocatam, i despistosa i llarga distància, i, cosa singular —per no dir miraculosa—, dec dir que a pesar de ser de talla la imatge de Sant Antoni més gran que de tamany natural, son pes feixuc i la meva avançada edat, vaig trobar-me a casa sens el més petit cansanci, com si hagués transportat quansevulga feix lleuger.” N’havia hagut de separar el nen Jesús; ho va amagar tot plegat a la seva casa “tapades amb palla” des de l’agost del 1936 fins al març de 1939. I els ribatans van recuperar-les amb sorpresa, franca alegria i satisfacció.”
L’aplec es fa el 13 de juny, amb una gran arrossada i és molt concorregut.
Actualment hi ha un patronat que té cura de la capella i del seu alberg.
la ruta
Per tornar a iniciCOM ARRIBAR-HI 47 km amb 1323 m de desnivell (+)
0. Sortirem de Ripoll, del pàrquing de Can Guetes, disposats a seguir les marques grogues del Centre BTT del Ripollès, en aquest cas la Nº 21; i per fer-ho creuarem el pont vermell que és a tocar del pàrquing.
0.3 Topem amb la carretera C-151a. Tirem per la dreta direcció Sant Joan, tot seguint les marques blanques i vermelles del GR-1.
1.3 Al travessar per primer cop el canal de can Guetes ens trobarem una bifurcació sense senyalitzar. Cal seguir per la dreta, guiant-nos per les marques del GR-1.
2.1 Ens trobem de sobte amb la rotonda de la C-26. La voregem per l’esquerra i enfilem per la pista que passa pel darrera del Mas d’en Bosc.
2.6 Davant nostre veurem plantificada en un arbre una senyal de la ruta 21, que indica recta amunt, si la seguim pujarem al mas La Coma i desprès de voltar quilòmetre i mig, anirem a espetegar darrera La Barricona. Per no fer aquesta volta, podem tirar per la dreta vorejant el canal, tot seguint les senyals del GR, sortirem a la carretera i abans de Matrix, agafem un caminet i tornem a enllaçar amb la ruta Nº 21.
4. Passem per sota del casal de Rama. Tirem recta, seguint les senyals de BTT. Aquesta pista coneguda amb el nom de Camí de Ripoll, va en tot moment paral·lela a la carretera, fins que s’enfila abans d’arribar a Ribamala.
.JPG)
4.9 Enllacem amb la pista de Ribamala a Coll de Jou, aquí deixarem de seguir les marques del GR. Pujarem tranquil·lament.
12. La pista que baixa porta a St. Martí d’Ogassa. Seguim pujant. Ara la pista és emporlanada.
14. Coll de Jou. A la dreta el Taga, a l’esquerra St. Amand. Seguim recta.
19.5 La baixada fins a Bruguera té un desnivell de més de 400 metres amb pendents del 14%. Això si, la pista encara que no massa bé, és asfaltada.
25.5 Arribem a Ribes de Freser. Ara ens dirigirem cap l’estació del cremallera de Núria per 
27.5 Deixem la carretera del davant que va a El Baell. Seguim per la dreta.
29.5 Abandonem la carretera que porta fins a Campelles. Trenquem a la dreta.
31.3 El primer que es veu al arribar a St. Antoni són els plans amb les seves barbacoes. Podem travessar la cadena i veure l’ermita, com també el monument a Felix Rodríguez de la Fuente. Per no refer el camí d’anada es pot baixar pel camí de Sant Antoni que s’agafa darrera l’ermita. Cal dir que no és ciclable el 100%, rocallós, costerut i amb moltes ziza-zages. En Cantona, gairabé el va fer tot a peu.
43. Arribem a Campdevànol. Si seguim per la carretera, ens manquen tres quilòmetres fins l’entrada de Ripoll.
46. Aquí amb molt de compte travessarem la carretera per agafar la pista que va a la font del Sant i des d’aquí seguirem per la dreta per tot el carrer del Raval de Sant Pere, fins els jardíns del monestir.
47. I baixem recta fins el pont del pàrquing de can Guetes.
una llegenda
Per tornar a iniciEN MET DE RIBES
Hi ha un personatge del costumari ribetà que es resisteix a desaparèixer com han fet alguns, malauradament. Aquest personatge, per si sol genera un tarannà que tots els ribetans solen compatir. És el famós Met de Ribes, que té com a lema el cèlebre “Anar fent”, que és un savi conformisme davant les dures adversitats que pugui haver-hi en cada moment.
La dura adversitat d’en Miquelet (Met de Ribes), era que un bon dia que el riu baixava crescut per les pluges, es va apropar massa a la vora, amb tanta mala sort, que va relliscar caient a l’aigua.
Arrossegat pel ràpid corrent riu avall, en Met fidel a la seva filosofia, no va perdre la calma, doncs pensava que si nedava a contra corrent seria pitjor. Els seus conciutadans, en veure’l dins el riu, des de ponts i finestrons, li preguntaven amoïnats: “Met, com estàs?”. Ell, per treure transcendència al fet o potser per no admetre que s’ofegava, els contestava, mirant de fer bona cara: “Anar fent, anar fent!
Ningú no ha estudiat ni sap d’on ni de quan ve aquesta breu rondalla. Personatge i conte poden haver servit per a il·lustrar la filosofia de la vida dels ribetans.
Fonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
ca.wikipedia.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada