12 d’abr. 2013

SET. 15 SANT CRISTÒFOL "LA VELLA"


  • inici

  • Per anar directe ala notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se enla ruta
  • Per llegiruna llegenda
  • Per escoltar i veureun video musical


    CENTRE BTT DEL RIPOLLÈS

    Avui farem mà d’hemeroteca i explicarem, una mica per alt, quelcom del Centre de BTT d’aquestes contrades.
    El Centre de BTT del Ripollès es va inaugurar el novembre del 2002. En un principi hi havia 9 rutes homologades i el punt d’acolliment era al parc de l’estació de Sant Joan de les Abadesses. L’any 2005 es va signar un conveni amb els quatre ajuntaments implicats inicialment, acordant que la gestió del Centre anés a càrrec del Consorci Ripollès Desenvolupament.
    En aquest període, juntament amb l’oficina tècnica de Centres de BTT de Catalunya, s’ha aconseguit ampliar fins a 21 les rutes senyalitzades, amb un recorregut total de 477 km, estenent-se així per quinze municipis de la comarca. També s’ha reubicat el seu punt d’acolliment, a l’Alberg Rural de la Ruta del Ferro, uns metres més amunt d’on era des de bon principi. 


    Aquí  poso l’enllaç del fulletó amb les 21 rutes,Rutes del Centre BTT del Ripollès pel qui vulgui copsar tots els itineraris possibles, amb el seu grau de dificultat.
    En els nostres relats de com arribar a l’ermita escollida, sempre intentem, en la mesura que ens és possible, incloure-hi un tram d’algunes d’aquestes rutes del Centre BTT; més que res, perquè és una manera segura de no perdre’s per aquest guirigall de pistes i pistetes, que tenen els boscos de les nostres contrades. No soc un bon exemple per escenificar el fet, doncs un servidor s’ha extraviat més d’un cop, anant tot sol, pels camins del Ripollès. Res a dir d’en Pelines, que malgrat sempre vagi amb un peu fora de camí, en tot moment sap orientar-se. I sort n’hi ha, que tingui aquest sentit tan desenvolupat, doncs de no ser així, més de la meitat de les ermites s’haguessin quedat per veure.



    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS 
         

    la notícia

    Per tornar a inici


    L'escola can Motllor porta l’escrache a casa la consellera Irene Rigau de Ribes de Freser

    Les famílies del Can Montllor de Terrassa estan disposades a vendre car el tancament de l'escola, i per això aquest diumenge han recorregut a l'escrache. Una vintena de pares i mares d'aquest centre públic, acompanyats pels seus fills i enfundats tots en samarretes grogues, han portat la protesta contra el desmantellament de l'escola a casa de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a Ribes de Freser (Ripollès), en una acció molt similar a les que està duent a terme la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per aconseguir que els diputats del PP al Congrés es posicionin a favor de ILP contra els desnonaments i a a favor del lloguer social.
    Durant la concentració, les famílies han enganxat cartells pels voltants de l'immoble on s'hi llegia "L'escola Can Montllor no es tanca, demà pot ser la teva", però la consellera no ha respost a la interpel·lació. La protesta ha estat marcada en tot moment pel seu caràcter pacífic. Així ho han confirmat els Mossos d'Esquadra, que s'hi han desplaçat tal com ja ho va avisar ahir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que va advertir que allà on hi hagués escrache hi hauria la policia catalana. 


    Alguns dels pares  de l'escola, als voltants de la casa de la consellera. 
    (Foto: @canmontllor)

    Malgrat la notícia de que haurà de tancar les portes aquest setembre, i tot i que ja no apareixia a l'oferta de preinscripcions de cara al curs 2013-2014, les famílies d'aquesta escola vallesana, articulades a través de l'AMPA, asseguren que seguiran reclamant fins l'últim dia que la Generalitat aturi el desmantellament del centre, una mesura que s'enmarca dins la decisió del departament d'Ensenyament d'eliminar 61 línies de P-3 de cara al setembre. L'ajust, per raons demogràfiques, segons Rigau, ha aixecat polèmica en els darrers mesos dins la comunitat educativa, sobretot perquè comporta el tancament progressiu de set escoles públiques.
    Si les famílies no aconsegueixen els seus objectius, Can Montllor s'haurà d'integrar al setembre a l'escola Roser Capdevila, un procés que des dels dos centre veuen inviable ateses les dimensions de le l'edifici. Can Montllor, que va obrir les seves portes l'any 2008, compta aquest curs amb 80 alumnes, de P-3, P-4 i P-5 (en una sola línia).

    l'ermita

    Per tornar a inici

    ST. CRISTòFOL “LA VELLA”


    L'església de Sant Cristòfol surt esmentada en un document datat l'1 de desembre de l'any 987 que fa referència a un judici jurat. A les antigues llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, l'anomenen "Sto. Xristoforo de Camp d'avana".

    L'església, coneguda com "La Vella", va ser la primera església parroquial de la població de Campdevànol. Malgrat tot, les dades documentals sobre la seva arquitectura i l'important reconstrucció al segle XII són pràcticament inexitents, només se'n sap que l'any 1885 s'extinguí el culte i que el 1936 durant la guerra civil fou dinamitada quan servia com a dipòsit de municions.
    Situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre els segles IX i XII. La porta s’obria al mur de migjorn. Sembla ser que la volta arrancava de dos arcs formes, els quals reforçaven els murs de migjorn i de tramuntana. Aquest, juntament amb el de ponent i el massís d’obra del mur de migjorn, corresponien a l’obra més antiga, d’una església, també d’una nau coberta amb fusta, que segurament la segona meitat del segle XII, fou reformada doblant internament els murs i van  suprimir la teulada i les bigues, la van cobrir amb una volta de canó i hi va fer un absis nou que va substituir l'antic, el qual externament era ornamentat amb un fris en dent de serra.

    Amb el pas dels segles, l'església restà abandonada: l'acció destructiva del temps i les aigües ensorrà gran part de la volta i seguiren caient les parets laterals, fins que caigué el mur interior, tapiat durant la restauració feta al s. XII. Llavors quedaren al descobert part d'unes pintures que l'arqueòleg i historiador Ramon d'Abadal descobrí l'any 1909: eren restes d'una decoració pictòrica romànica amb escenes del Gènesi, però per causa del seu malmès estat de conservació i al estar imprès damunt un arrebossat groller de calç amb terra, en pocs mesos s'esborraren totalment. 


     



    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI 21 km  i 958 m de desnivell acumulat

    0. Sortirem del pàrquing a tocar de la caserna dels Mossos d'Esquadra de Ripoll i començarem a pedalar pel carrer que tira riu amunt, per anar a la font del Tòtil.
    1.6 Font del Tòtil. Travassarem la zona d'esbarjo i al final per la nostra esquerra trobarem un túnel, amb un caminet a tocar de la riera de Cauvell. Seguirem per aquí.
    1.7 Un cop creuada la riera trobarem una pujada i una bifucarció de pistes. Continuarem
    Collet de'n Vilar
    pujant per la dreta, per la pista que porta al mas El Vilar.
    2.6 Deixem el Vilar a sobre nostre per la dreta i seguim recta, un cop passat un vailet.
    3.4 Collet de'n Vilar. Aquí farem via, baixant per la pista, poc traçada, de la dreta que es convertirà en camí abans de travessar un rec.
    4.4 Enllacem amb la pista que dona tota la volta als Obacs d'Estiulella i seguim per la dreta.
    5.8 Barri de la Creu de Campdevànol.
    Ara farem tot el carrer de la dreta, Camí de la Creu, fins la pujada a Vistalegre. 

    6.5 Pujem pel carrer que porta al cementiri.
    7. Deixem de pujar i tranquem a l'esquerra per la pista que porta al mas Coronetes.

    7.3 Trobarem una tanca abans d'arribar al mas, però que no serà cap impediment per continuar. Travassem el mas Coronetes i seguim recta.
    7.8 Passem per la pista que passa per la dreta d'un altre casa de pagès.
    8.5 En aquest punt abandonem la pista principal i girem a la dreta, per una pista que puja i en pitjor estat.
    9.1 Arribem a uns plans. Per la nostra dreta

    podem veure ja, les restes de "La Vella". Un cop feta la visita, continuarem pujant per la pista del davant.
    9.2 Abandonem la pista i tranquem per la dreta, tot seguint un corriol marcat amb senyals grogues.
    9.7 Arribem al mas de Puigcorber. Seguim amunt uns quans metres i al arribar a un descampat, abandonem la pista que puja i seguim les marques del itinerari de Natura de St. Pere d'Aüira, que ens portaran al centre de Campdevànol.
    11. Deixem a la nostra dreta el ruïnòs edifici de l'església de St. Cristòfol i continuem per la pista de l'esquerra. 
    11.3 Abandonem la pista que ens pujaria a St. Pere d'Aüira i girem a la dreta, baixant.
    12. Passem a tocar de l'església de St. Cristòfol del poble. Continuem per l'esquerra a buscar el pont de La Farga.
    12.3 Travassem la carretera i ens enfilem per la Pujada de Bellavista, per la pista pavimentada, a buscar el càmping Ripollès.
    13.3 Deixem a la dreta el mas del Castell. Seguim pujant per la pista de l'esquerra. Aquesta pista queda tallada, per entrar al recinte, haurem de remuntar per corriols que voregen el càmping, fins trobar altre volta la pista.
    14. Un cop passat el càmping i trobar de nou la pista, seguim per l'esquerra pel Camí de la Casa Nova del Roure.
    14.5 Tranquem a la dreta baixant.
    15. Ens trobem als Quintans de Casadessús. Travassem els prats,atapeïts de vaques i vadells, per anar buscar la pista de sota i continuar pujant,sense passar per les pistes que porten als masos.
    15.4 Deixem la pista que porta a Maiols i trenquem a la dreta.
    16.5 Collada de Baubs. Ara agafarem la pista que puja i resta marcada amb el rètol del Centre BTT del Ripollès, de la ruta 21 i pujarem a St. Roc.
    Panoràmica de Ripoll des de St. Roc
    17.5 Per sorpresa nostra, la pista no feia gaire que la van arranjar tapant tot el rocam i vam poder fer-la tota sense posar un peu a terra. Un cop a dalt, cal seguir les marques blanques i verdes, que per un estret camí ens treurà del cim de St.Roc, per trobar la pista que baixa a Ripoll.
    20. Al final de la baixada i un cop passat el cementiri de Ripoll, toparem amb l'antiga carretera de St. Joan. Continuarem per la dreta, passant a tocar del Monestir per anar a buscar el pàrquing d'Ordina.
    21.Punt final de la ruta.  
       
     EL TER I EL FRESER 

    una llegenda

    Per tornar a inici
    La imaginació popular ha personificat el Ter i el Freser com si fossin dos germans bessons. Com que neixen no massa lluny l’un de l’altre, als contraforts del pic de Bastiments, després de tenir cursos separats durant molts quilòmetres, tornen a trobar-se a Ripoll. La veu popular ha cregut que caldria trobar una explicació de quin dels dos duria el nom fins a la seva desembocadura al mar. Per decidir-ho feren una juguesca: el primer d’arribar a la vila de Ripoll portaria el nom fins  a la platja de Pals, a l’Ampurdà. El Ter baixà cap a Camprodon sense fer massa meandres, mentre que el Freser s’entretingué a donar forma a les gorgues del Freser i, després, saltava per sobre de les pedres , s’aturava a descansar als prats per jugar amb tots els éssers que s’acostaven a la seva riba (ocells, nimfes…)  com si per a ell el temps no tingués importància. Quan el Freser arribà a Ripoll, el Ter ja es trobava  a la plana de Vic i un fet curiòs en aquest indret és que el curs més normal de qualsevol riu, fora continuar dirección sud. Però el Ter, és va entossudir, ves a saber per què, a creuar l’immens massís de les Guilleries, que era, evidentment, la cosa més difícil, per passar per la ciutat de Girona i d’aquí anar a desembocar al sud de l’Estartit, davant les illes Medes.
     




    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts emprades per aquesta entrada:

    www.ripollesdesenvolupament.com
    www.eldiario.es
    www.campingripolles.es
    www.francescroma.net
    arnauurgell.wordpress.com
    Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
  • Cap comentari:

    Publica un comentari