SI VENS AL RIPOLLÈS NO T'OBLIDIS LA BICICLETA: MARE DE DÉU DEL REMEI DE CREIXENTURRI

inici

Per anar directe a la notícia

Per informar-se i veure l'ermita

Per no estraviar-se en la ruta

L’ARGOT CICLISTA

Segons Joan Coromines, un argot o "parlar murriesc" és una varietat de la parla diferenciada de la llengua estàndard i fins i tot incomprensible per als seus parlants, generalment usada per grups socials marginals. És una parla privada adoptada com a senyal distintiu i en principi hermètica.

Anem a veure algunes paraules o frases, que s’utilitzen al món del ciclisme:

ANAR A RODA: És quan ens col·loquem darrera un altre ciclista seguint el seu ritme i aprofitant-nos de ell per gastar menys forces i recuperar-nos més ràpid. Això succeeix perquè el ciclista que marxa en primer lloc és el que s’enfronta al vent de cara. Tant és així que si es va a roda en pla, l’estalvi d’energia és d’un 26%, però si es fa dins un grup nombrós l’estalvi seria d’un 39%.

ANAR AMB EL GANXO: Es produeix quan et porten a un ritme molt alt i et falta l’aire. Sents que has de baixar el ritme perquè no pots aguantat més temps. El seu senyal és indicar la gola amb el polze estirat.

ANAR SENSE CADENA: Això es diu quan marxes de meravella, com si les cames gairebé no haguessin de fer esforç per fer anar la bici i no et pesen.

A TOMBA OBERTA: Baixar un port de muntanya arriscant molt o menys preant el perill.

BAIXAR QUADRAT: Es diu quan algú no baixa bé o ho fa amb por; gairebé no es tomba al fer els revolts i sembla que en qualsevol moment a de caure.

Frank Steele(creative commons)

CABRA: Bicicleta especial emprada en contrarellotge/pista, degut a la inclinació del quadre a la part davantera i a la forma del manillar.

COMPRAR UNA PARCEL·LA: Lloc a on un ciclista va tenir una caiguda interessant i cada cop que hi passa li ho recorda als companys.

ESCARABAT: Ciclista colombià, generalment bon escalador però un pèssim rodador.

ENGANXADA: Es produeix quan dos o més ciclistes s’enganxen, generalment pel manillar, donant lloc a una més que probable caiguda.

ESMOLET: Fregar amb la roda del davant la posterior del ciclista que et precedeix , provocant-l’hi la caiguda.

ESTIRAR: És un intent d’escapada, augmentant el ritme de forma considerable temporalment, intentant marxar del grup en que et trobes.

FER LA GOMA: Acció d’un ciclista que s’allunya i s’apropa contínuament del grup, per reenganxar-se.

FER LA RODA: La manera que tenen els ciclistes de fer-se relleus entre ells.

FER UN RECTE: Cometre un error en un giravolt i sortir de la carretera en línea recta.

FUGA BIDÓ: Es produeix quan una escapada quasi sense voler adquireix una amplia avantatja de temps, respecte al gruix de corredors.

www.diegoweb.net

GLOBERO: Adjectiu, a vegades despectiu, en que s’identifica als novells, aficionats ocasionals o principiants en el món del ciclisme.

GREGARI: Ciclista que treballa per un líder.

L’AIGUADOR: Nom amb que es coneix al ciclista encarregat de baixar a la cua del grup de ciclistes a buscar aigua i aliments, per a la resta de ciclistes.

LLANÇADOR: És el ciclista que prepara l’esprint d’un company amb més opcions de victòria que ell i una mica més ràpid.

MINA: Tifes vacunes o de qualsevol altre animal i que es troben al mig de la trajectòria dels ciclistes.

MOLINET: Utilitzar el plat petit amb el pinyó més gros, per pedalar molt i no avançar res.

OBRIR-SE: És l’acció de baixar el ritme i desentendre’s de la carrera, per manca de forces o bé perquè ja has acomplert la teva feina com a gregari.

PÁJARA: Quedar-se sense forces per pedalar. Sol anar lligada a un alimentació o hidratació deficient o a la acumulació diària d’esforços no recuperats.

www.blogbtt.com

PASSAR-SE AL CANTÓ OBSCUR: Passar-se de una bicicleta rígida a un altre de doble suspensió.

PIANO: Súplica que es fa al corredor que porta el ritme del grup, perquè el redueixi davant la impossibilitat de seguir-lo.

SANGONERA: Es diu del ciclista que s’enganxa darrera un altre, “xupant” roda.

SORTIR DE L’ARMARI: Per els practicants de Mountain Bike, canviar-se a una de carretera. Per els ruteros, passar-se a una bicicleta de muntanya.

SORTIR PER LES ORELLES: Caiguda en la qual el ciclista surt disparat per sobre el manillar.

TREURE LES ENGANXINES: Es diu quan un ciclista n’avança a un altre molt ràpidament i aquest és incapaç de seguir el ritme.

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

la notícia

Per tornar a inici

Santi Vila lliura la Medalla Albéniz a Marta Zabaleta

La pianista basca va interpretar la "Suite Iberia" en el marc del Festival Albéniz de Camprodon

Un moment del lliurament de la medalla. Foto: Sònia Aparicio/Aj.Camprodon

El conseller Santi Vila va ser l'encarregat aquest divendres (9 d’agost) al vespre de lliurar la Medalla Albéniz a Marta Zabaleta . Un acte previ a la interpretació per part de la pianista basca de la Suite Iberia –considerada l'obra magna del compositor nascut a Camprodon- en el que ha estat el primer concert pròpiament dit del 28è Festival de Música Isaac Albéniz . El lliurament de la Medalla Albéniz per part del titular de Territori i Sostenibilitat es va celebrar al Monestir de Sant Pere. L'any passat aquest honor va recaure en el jove pianista Lluís Grané –el va rebre de mans de la presidenta del Parlament-. Es dóna la circumstància que Grané enguany també actuarà al festival camprodoní, concretament el proper 18 d'agost. La pianista basca, nascuda l'any 1965 a Legazpia, considera un autèntic "honor" haver rebut aquesta distinció. "És un honor com a pianista i com a representant de l'Acadèmia Marshall de Barcelona, entitat que dirigeixo artísticament des del 2011, on vaig estudiar aquesta obra amb Alícia de Larrocha", explicava en declaracions a l'Agència EFE recollides pel Diario Vasco . De la Rocha va rebre el 2004 el mateix reconeixement en l'any de la seva creació. Altres concerts destacats del certamen són el del 25è aniversari de la Coral Camprodon, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i un concert líric amb influències musicals wagnerianes a càrrec d'Ana Häsler (mezzosoprano) i Claudio Suzin (piano).

l'ermita

Per tornar a inici

MARE DE DÉU DEL REMEI DE CREIXENTURRI

Es troba edificada sobre les restes de la construcció romànica del que aleshores fora Sant Cristòfor i al faldar del castell –anomenat també de Montjoi -. Aquest castell el va aixecar Albert de Santromà, i el 1265 el comprà Ramon de Puigpardines. Patí fortes destroces a conseqüència del terratrèmol del 2 de febrer de 1428 que arruinà la comarca; i acaba per desapareixer l’any 1553 quan el lloctinent de Catalunya, el marqués de Tarifa, es proposa d’anorrear el bandolerisme, ordenant enderrocar castells i cases de cavallers amb el pretext de ser cau a on es refugiaven els bandolers.

Pel mateix moviment sísmic que ocasionà desperfectes al castell, l’edifici de Sant Cristòfor de Creixenturri s’enfondrà gairebé tota la volta i l’absis i el culte és traslladat provisionalment a la capella de Sant Bartomeu de can Sitjar.

Fou refeta de nou, i així romandrà fins que a mitjants del s. XIX amb el bon intent de donar més cabuda al temple, fou suprimit l’absis i s’eixamplà amb el creuer; també es féu més gran l’altar. Uns quants anys després, les families Guardia i Sitjar, protectores del santuari, van decidir de completar la reforma actual segons el projecte de l’arquitecte Antoni Masmitjà i aleshores desaparegué definitivament el darrer rastre de l’antiga construcció.

A l’interior, l’altar major és presidit per Sant Cristòfor i entronitzant el cambril la imatge de la Verge Maria. Tres capelles laterals per banda; a l’esquerra la pica bautismal, la dels Dolors i la del Roser; a la dreta, una reservada als ex - vots, l’altre la del Sagrat Cor i la porta lateral d’entrada.

El 1936, pel conflicte de la guerra civil fou incendiada i un cop acabades les hostilitats refeta de nou, guardant fidelitat a l’antiga estructura arquitectònica.

Hom s’aventurat a classificar-la d’un estil gòtic-ecléctic.

LA IMATGE

Amb motiu de fer-se obres d’engrandiment al castell, segons alguns; o a la casa de Xenturri segons altres, fou trobada la talla de la Verge l’any 1331 i col·locada en un petit oratori, que seria substituït per una capella el 1335 al costat del castell.

El 1557 la imatge és ubicada en un buit al cantó esquerra de l’altar de St. Cristòfor; llavors és quan agafa el sobrenom de Mare de Déu del Forat, per raó del lloc on es trobava estotjada, un petit ninxol obert a la paret de l’església, on residí tres segles. Fins que el 1815, que ja era anomenada Verge del Remei, Ramon Guardia en compliment d’un oferiment costeja la construcció d’un altar lateral amb cambril, on romandrà fins el 1849.

La constant i progresiva devoció a la Verge, fan decidir posar-la a l’altar major, i de llavors a encà, el temple es convertí en santuari. Aquesta imatge estava emparentada escultòricament amb un prototipus de Perpinyà, l’estil del qual imperava pels segles XII i XIII. Però va ser cremada durant la guerra civil de 1936. Per sort, d’aquesta talla, la familia Sitjar en tenia una foto i acabades les hostilitats en fou encarregada una reproducció, que és la que es troba actualment al santuari.

Existia el costum de portar els infants al Remei tan bon punt eren calçats per primera vegada, al igual que es feia a la Verge del Tura, d’Olot.

Don Ramon de Puigpardines

Venturós, us ha trobat

Al remoure les ruïnes

Del castell enderrocat

Oh, ditxós el dia i l’hora

Que us mostrau, divina fada!

Dins de son temple humil cabuda

Creixenturri us ha donat,

On molt temps sou coneguda

Mare de Déu del Forat,

De mercès repartidora,

Del pobret dolça advocada.

Puix sou Vós la salvadora

Dels devots d’esta contrada

Deu consol a qui us implora

Del Remei Verge sagrada.

la ruta

Per tornar a inici

COM ARRIBAR-HI

Per arribar al Santuari de Nostra Senyora del Remei, sortirem de la rotonda de Camprodon, la que té la oficina de turisme enclavada ben bé al mig.

Enfilarem la carretera direcció a Ripoll i a l’altura de la betzinera, ens desviarem a l’esquerra per agafar una pista. Es tracta de l’antic camí Ral de Camprodon a Sant Pau que discorre paral·lel al riu Ter, i a més ens el trobem senyalitzat com la ruta 12 de BTT.

Gairebé quan portem fets uns tres kilòmetres i mig travasserem el càmping Vall de Camprodon.

Cinc-cents metres més endavant passarem per sota un canal, deixant un trencall a la nostra dreta, i cinc-cents metres després ja trobarem a la nostra esquerra el rétol que ens indica la direcció a seguir per arribar al santuari.

A partir d’aquí només ens separan vuit cents metres que es fan sense cap mena d’esforç. En total uns quatre kilòmetres i mig. Un magnífic passeig.

una llegenda

Per tornar a inici

LLEGENDA SOBRE EL CASTELL DE CREIXENTURRI

Temps era temps que el senyor de Creixenturri no tenia mitjans per aixecar el Castell i va fer un pacte amb el diable, en virtut del qual li donaria l’ànima d’un vasall si es comprometia a aixecar el Castell en el temps que ell necessitaria per a correr a cavall tots el seus dominis.

El senyor va arribar de voltar totes les seves terres just al moment en què el diable cloïa la muralla del Castell; tan just va arribar, que la cua del cavall va restar closa entre les pedres de la muralla. El senyor, però, va ésser llest i, per tal de no haver de lliurar cap vassall al diable, va tallar la cua del cavall i va entrar al Castell tot i haver-hi la porta de la muralla tancada, i així va poder demostrar que havia arribat abans d’estar llesta la muralla i, per tant, ell havia guanyat al diable.