inici
ACOBLAMENT INDESITJAT
No fa gaires dies que vam tenir un petit conflicte amb dos animals mamífers: un d’aquests, pelut i l’altre bord.
La relació amor-odi entre ciclistes i cans es decanta sempre per la segona opció. El per què un gos es torna com foll quan veu una bicicleta en marxa, és el misteri més gran després de la quadratura del cercle.
Un misteri que ni els amos de les espècies canines entenen. Doncs per molt que cridin a l’ordre per aturar l’instin salvatge de l’animal domesticat, davant una bicicleta no hi ha amo que faci valdre la seva autoritat. Quan l’animal fa cas omís a les paraules de l’amo, llavors aquest canvia de tàctica i intenta calmar al ciclista, dient que l’animal no el mossegarà. Personalment no em tranquil·litzen gens ni mica aquestes paraules, doncs quan veig les esmolades dents canines a frec del meu turmell, només tinc ganes de treure el peu del pedal, per fotre cossa al morro del gos. Però com que això només comportaria una carnisseria, qui més a perdre és l’animal racional, opto per baixar de la bici i esperar que l’animal bord, es calmi. Fet que passa gairebé sempre.
L’amic Pelines no té tanta paciència i quan veu un gos que borda i corre cap a la nostra direcció, el seu primer gest és agafar un roc del terra. Aquest petit exercici, generalment fa recular a la fera, però si encara borda i va voltant a prop nostre, en Pelines no dona segones oportunitats, li fot pedrada sense cap mena de contemplacions. I no content amb l’atonyinament de l’animal, després alliçona a l’amo perquè el porti estacat de curt i si aquest l’hi té llengua...
Personalment crec que si un gos està ben ensinistrat, ha de fer cas a l’amo sigui la situació que sigui, i si no es dona el cas, doncs sentin-t’ho molt, l’animal ha d’anar lligat. Malauradament s’han donat cassos de gossos que han atacat a ciclistes i aquests no n’han sortit gaire ben parats.
Aquí l’aforisme: “el gos és el millor amic de l’home”, no te validesa quan l’home va en bici; en canvi el que si preval sempre, és el de:
“Calla gos, que el teu pare ja ho era”.UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
la notícia
Per tornar a inici
El ripollès Eduard Sadurní recorre el país en bicicleta per la independència
La iniciativa de recórrer tot Catalunya en bicicleta per reclamar la independència es va començar a gestar al febrer, i el primer d’agost va començar a pedalar pel territori. El seu impulsor és Eduard Sadurní, un ripollès afincat a Girona, que ha volgut fer realitat dues idees que li rondaven pel cap. La primera, conèixer més a fons i palpar cadascuna de les comarques del país; la segona, reivindicar la necessitat que Catalunya camini cap a l'estat propi. 'Pedalem per la independència' va arrencar el dijous 1 d’agost i fins al 10 de setembre, recorrerà totes i cadascuna de les comarques del país, fins acabar davant del Palau de la Generalitat, on es vol muntar un acte. Cada dia es farà una etapa, que començarà i acabarà en una capital, i així fins arribar a les 41 que completen la ruta.
 |
| Eduard Sadurní (esquerra) en arribar a Ripoll amb tota la comitiva. Foto: PxI |
El Pedalem per la Independència, més enllà de la vocació política, té un elevat component de projecte personal. “No coneixia tot Catalunya i vaig pensar que era una bona manera de trepitjar territori” explica Sadurní que admet que “poc a poc la cosa s'ha fet grossa”. De fet, és bastant probable que no recorri ni un quilòmetre en solitari ja que fins ara sempre ha fet les etapes amb diversos acompanyants. Per col·laborar en la logística del projecte, cal pagar una inscripció de 10 euros que permet acompanyar-lo tantes etapes com es vulgui així com rebre una samarreta tècnica de regal.
L'encarregat de donar el tret de sortida al 'Pedalem per la independència' ha estat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. "Ara és un moment en què toca pedalar pel país des de molts punts de vista; i vosaltres, fent esport, expresseu la manera com això s'ha de fer", ha indicat. I hi ha afegit: "Aquest procés s'ha de viure de forma inclusiva, tots hi estem convidats sense cap distinció ni condició prèvia, perquè ara hem de pedalar de manera col·lectiva, social i nacional". Depenent de la distància entre comarques, les etapes seran més llargues o més curtes. Aniran des dels 30 i escaig quilòmetres fins als 102. La més dura, segons assegura Sadurní, serà la que enllaci Sort amb Vielha, perquè tocarà passar pel port de la Bonaigua (2.076 metres).
Des de la pàgina web que s'ha obert per fer visible la iniciativa, ja hi havia més d'un centenar d'inscrits per cobrir alguna o altra etapa, i Sadurní espera que la xifra pugui dia rere dia. Per això, anima els qui tinguin el sentiment nacionalista arrelat a compartir amb ell l'experiència. "Ens hem d'agafar amb il·lusió el camí cap a la independència, i sentir-lo com un projecte de vida, perquè això farà que anem endavant segur", concreta.
'Pedalem per la independència', que compta amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), s'ha pogut portar a terme gràcies a quatre patrocinadors. "Es finança única i exclusivament amb allò que ens han aportat i les samarretes que venem a tothom qui vulgui", explica el seu impulsor.
l'ermita
Per tornar a inici
STA. CECÍLIA DE RAGORT
De l’ermita de Sta. Cecília de Ragort, malauradament, són poques les noticies documentals que hi ha, tan sols aquelles que el mateix edifici ens dóna.
Fou erigida per cobrir el servei religiós d’un antic nucli rural, però que molt aviat fou absorbida per la parròquia de Sant Julià de Vallfogona.
La seva extremada senzillesa fa difícil la datació, bo i més quan manca el suport documental. Amb tot, entesos amb l’arquitectura romànica daten la seva adscripció a les formes rurals del segle XII, almenys pel que fa a les seves parets originals. La seva estructura fou afectada pels terratrèmols que varen incidir a la comarca el segle XV, especialment el del any 1428, després del qual fou reconstruïda. L’any 1611 el visitador episcopal demanar que fou restaurada, doncs tornava estar en ruïnes.
Es tracta d’un edifici d’una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit i capçada vers llevant per un absis de forma sensiblement ultra semicircular a l’interior i semicircular, de parets llises, a l’exterior. Té un finestra absidal d’esqueixada simple i dues més al mur de migjorn, on hi havia la primitiva porta, actualment tapiada. A la façana de ponent hi ha la porta nova i un ull de bou refets. La coberta actualment apareix gairebé tapada per la vegetació arbòria, la qual oculta totalment la seva morfologia i el material, fet amb lloses de pedra barrejades amb teules de ceràmica. El mur lateral de migjorn presenta signes alarmants de desplaçament, a causa de l’empenta de la volta. Necessita amb urgència una acció que l’alliberi d’un esfondrament segur.
L’any 1989 l’Ajuntament de Vallfogona del Ripollès va elaborar un Catàleg del patrimoni arquitectònic a on recull les masies, cases rurals i ermites adscrites al municipi, que per raons històriques o paisatgístiques en determinen la preservació i la recuperació.
Per un altre part el Fòrum UNESCO, Universitat i Patrimoni, l’any 2004 va començar un estudi de la gestió per portar a terme el Pla d’acció per rehabilitat el patrimoni artistic-monumental de Vallfogona. Ambdós estudis incloïen l’ermita de Sta. Cecília de Ragort; malauradament l’edifici segueix en un estat de total abandó, l’única actuació remarcable i recent ha sigut netejar l’interior de la nau de fems, doncs l’edifici havia estat utilitzat com estable.
la ruta
Per tornar a inici
ITINERARI
0. Sortim del Parc de l’Estació de Sant Joan de les Abadesses i baixarem, tot seguint les marques al terra per a ciclistes, fins al Pont Vell.
0.2 Travessem l’emblemàtic Pont i seguim recta fins topar amb la carretera C-26.
0.5 A la nostra esquerra tenim les restes de l’antiga església de Sant Pol. Ara tirem de dret pel carrer Pere Rovira i a la plaça de Torras i Bages, a on es troba el monestir, tombem a la dreta.
 |
| Les Llances |
5. Anirem pujant sempre per pista asfaltada fins arribar a La Terma. Aquí deixarem la pista que baixa i continuarem per l’esquerra, seguint les marques, blanques i grogues, d’un PR. 5.4 En aquesta cruïlla, anem seguint el PR per la nostra dreta.
7. Arribem al Coll de la Font de l’Orri. Girem a la dreta a buscar el cartell que en facilitarà els d’Itinerannia.
 |
| Coll de les Fonts d'Orri |
8.1 Arribem al final de la trialera, a la Casa nova de can Costa i seguim recta fins trobar la N-260 i girar a l’esquerra.
8.4 Deixem la carretera i baixem per l adreta per una pista pavimentada.
9. El Rauric. Seguim recta.
 |
| La Muntada |
10. Reculem pel mateix indret fins topar-nos amb la pista principal. Deixant La Muntada a la nostra esquerra, nosaltres seguirem per la dreta i avall.
10.4 Deixem la pista de la dreta que es pavimentada i seguim recta, per la de terra.
 |
| L'Hostal de l'Eudald |
11.7 Girem a l’esquerra per passar per sobre un pont de la riera de Vallfogona.
12.5 Ara deixem el pont de banda i seguim recta.
13.5 Després de tornar a travessar la riera per un pont a la nostra esquerra tindrem l’Hostal de l’Eudald. Malgrat tot aquest relat sembli enrevessat, no té cap mena de pèrdua, doncs sempre hem d’anar paral·lels a la riera de Vallfogona i tenir en compte que aquí l’antic Hostal, comença el PR-C-59-1. Ara nosaltres pujarem per la dreta a buscar la carretera.
 |
| El Solà |
16.8 Arribem al cap de munt de la pista, indret conegut com el Solà. Continuem per la dreta i desprès seguim la pista que baixa per l’esquerra, que ben aviat es convertirà en camí i que sempre va a frec del rec de Rodonella.
18. Arribem al mas de Rodonella. El travessem per anar a buscar la Ruta del Ferro.
18.5 Enllacem amb la Ruta del Ferro, per pujar cap a Sant Joan de les Abadesses.
23.5 Tornem al punt de sortida del Parc de l’Estació de Sant Joan.
una llegenda
Per tornar a inici
EL CASTELL DE MILANY
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 900, quan Riquilda, en fer-se oblata del monestir de Sant Joan de les Abadesses, donà al monestir unes terres situades “in valle Facunda”, equival a Vallfogona. I la primera referència del castell data de l’any 962, quan Miro, levita, donà al monestir de Sant Joan un alou que limitava a orient amb el “castro Melango”. Els primers senyors d’aquest castell foren els comtes de Besalú. Vers l’any 1020, en el testament del comte Bernat “Tallaferro”, constava que el castell de “Melanno” era de la seva propietat.
 |
| En George i en Cantona al castell de Milany |
La veu popular ha creat una llegenda que intenta explicar l’origen del nom de Milany, donat a la meravellosa fortalesa que un dia fou mestressa de bona part de nostra comarca.
Fa ja molts i molts anys que l’amo i senyor del Castell va demanar a poders ocults que li conservessin la vida tants anys com volgués viure, ja que li dolia deixar tant de poder i riquesa que tenia a les seves mans.
Així li fou concedit i conservava l’oportunitat de deixar aquesta vida el dia que cremés una grossa soca de roure que representava ell mateix. Féu guardar en el cim més alt de la fortalesa la soca de roure i es disposà a viure eternament. Passaven anys i anys, se succeïren les generacions i el senyor de totes les terres vallfogonines no moria. Es trobava vell, carregat de xacres, però volia mantenir la immortalitat, mes els temps canviaven les idees i les formes de vida també i era un home desplaçat que no podia seguir tantes evolucions del qui primer eren vassalls seus i més tard lliures.
Avorrit, fastiguejat,un dia feu portar la soca de roure al peu de la llar, va llençar-la dins el foc i mentre la soca es consumava, s’anava extingint la vida d’aquell home ambiciós que volgué desafiar el temps i la mateixa naturalesa.
En morir el castellar, la gent batejà aquella fortalesa amb el nom de Milany, ja que segons conten foren mil anys els que visqué l’ambiciós senyor.
 |
| Foto cedida per gentilesa de la gent del blog: excursions muntanyenques |
mascotas.eninternet.com
www.naciodigital.cat/elripolles
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
chrysaetosblog.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada