23 de maig 2013

SANT ESTEVE DE LA RIBA

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir un fet
  • Per escoltar i veure un video musical



    ASSESSORAMENTS

    Sou dels qui a l’hora de comprar quelcom, demaneu l’opinió d’algú de la vostra confiança perquè us aconsellin; o per contra sempre confieu en el vostre bon criteri ?
    Un servidor en aquests assumptes, és una mica força cagadubtes. Perquè us féssiu a l’idea, us puc dir que quan en vaig comprar la primera BTT, no tenia massa clar per quina marca decidir-me i no se’m va ocórrer res millor que demanar-ho al Sr. Google. Vaig quedar aclaparat de cop, desconeixia del complert que haguessin tantes marques de bicicletes. Els companys tampoc m’ajudaven massa en l’elecció i vaig comprovar que tots, en major o menor mesura, tiraven pel que tenien a casa seva. O sigui, objectivitat cap ni una.
    Era qüestió de fer servir el sentit comú i per això em vaig tancar tota una tarda a l’habitació, amb la promesa de no sortir-ne fins haver fet la selecció.
    Com que la marca, aleshores, m’era força indiferent, vaig començar la tria pel preu; que això ja era per posar-hi més atenció. D’aquesta manera, ja en van quedar descartades un bon reguitzell. Com que tampoc soc massa entès en la matèria, vaig deixar-me enlluernar per les més impactants visualment. I com que soc força maldestre amb tot treball de manualitats, volia tenir un servei de manteniment a la vila d’un distribuïdor d’una bona marca. Així, traient  d’aquí i d’allà, es pot dir que la meva elecció va ser més una destria, que no pas una tria.
    En l’altre extrem del món de l’assessorament, tampoc es pot dir que hi tingui la mà trencada. Primer de tot intento posar-me en el lloc del qui ve a buscar recolzament didàctic. I després, com que soc molt de mirar la pela, sense arribar a l’extrem de ser garrepa, demano el capital previst per la inversió. A partir d’aquí les meves preguntes van encaminades a saber quin ús se’n vol fer de l’adquisició, en aquest cas de la bici.
    Val a dir que en els escassos cops que he tingut que assessorar algú, he patit més jo, que no pas el que venia a preguntar-me quelcom. No fa pas massa, vaig tenir que posar tots els meus coneixements a disposició d’una persona que tenim bastant en comú, per fer la destria de totes les bicis que havia a l’aparador d’una botiga.
    De moment no hi ha notícies. Això deu voler dir que no està pas descontent amb els consells que li vaig donar. O potser, m’ho miro malament i la falta de notícies, és perquè no vol dir-me quatre cosetes sobre el meu art de condicionar voluntats?
    Sigui com sigui, en cap cas va haver-hi persuasió però, curiosament també  va enamorar-se d’una TREK, molt semblant a la meva.



    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


     

    la notícia

    Per tornar a inici
    L'Olla de Núria torna a despertar passions

    Les 650 inscripcions s'esgoten en 30 minuts
    L'Olla de Núria tornarà a reunir més de 600 atletes. Foto: Toni Anguera/Vall de Núria

    L'Olla de Núria és una de les curses de muntanya amb més pedigrí del país. De fet, hi ha una autèntica bogeria per poder-hi participar. En aquest sentit les 650 inscripcions s'han esgotat en menys de mitja hora la passada mitjanit i 300 persones més s'han apuntat a la llista d'espera. La prova, organitzada per la Unió Excursionista Vic amb la col·laboració de Vall de Núria i la Plataforma Proseleccions Catalanes.

    La setena Olla de Núria es disputarà el proper 21 de juny. La cursa repetirà la novetat de l'any passat en què es va convertir en autosuficient –sense avituallaments- a causa de la impossibilitat d'utilitzar l'helicòpter fins al Puigmal. El recorregut, amb 21,5 km i un desnivell positiu de 1.940 metres, repeteix el traçat clàssic que passa en un 72% per sobre la cota 2.700.

    De nou, per reivindicar el paper de l'esport català i de Catalunya el món, es lliurarà la Copa de les Nacions. Cada participant podrà representar la nació que desitgi, tingui o no estat propi. A més, es donarà una major importància a l'Olleta, una cursa destinada a mainada de 5 a 15 anys.

    L'any passat la victòria va ser pel cassanenc Marc Pinsach (2:17:19) que es va imposar al manresà Agustí Roc i al mataroní Jessed Hernàndez. En dones el triomf va ser per la vigatana Marta Garcia.




    l'ermita

    Per tornar a inici
    ST. ESTEVE DE LA RIBA

    Sant Esteve de la Riba fins l’any 1860 portava el nom del terme, que després passà a Viladonja, per ésser annexat a les Lloses l’any 1974.

    L’antiga parròquia és esmentada com a tal des de l’any 1067, moment en el qual l’església és donada al Monestir de Ripoll i gràcies aquest fet adquirí una major puixança, puix fou precisa la construcció d’un nou edifici, el qual, amb molt poques transformacions, és el que ens ha arribat fins ara.



    Es un senzill edifici amb una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, amb unes finestres fora de tot ordre que imiten la forma del portal. A l’angle sud-occidental s’aixeca un campanar de torre, molt senzill, el qual sembla posterior a l’obra de l’església.

    Aquest edifici repeteix els tipus comuns en l’arquitectura rural, amb una clara persistència de les tecnologies pròpies del s. XI, les quals s’allargaren fins ben entrat el segle següent, moment en el qual hom pot situar-ne la construcció, sobretot tenint en compte l’estructura i l’execució de la porta que té forma de plec en degració i és realçat pel refós de l’arc exterior, extradossat.
     






    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI

    0. Començarem a pedalar des de el pàrquing de can Villaura, situat a l’entrada de Ripoll, cantó sud; en l’encreuament de la C-17 i la C-26. Tirem per aquesta carretera direcció a Les Llosses.
    1.3 Deixem la carretera i ens enfilem per la pista de la dreta.
    2.8 Arribem als Brucs. En aquesta bifurcació seguim pujant per l’esquerra, tot seguint les senyals del Centre BTT-20.
    3.5 Abandonem la pista de la dreta que puja al Catllar i tirem per la pista emporlanada de la dreta, direcció a El Mir.
    4.5 Un cop superada la casa del Mir, s’acaba l’emporlanat i baixem fins trobar la pista, marcada BTT-20, fins el collet de l’Auró.
    9.7 El collet de l’Auró. Seguim per la pista de l’esquerra que porta al mas de l’Auró.
    10.9 Quan deixem a la nostra esquerra el mas de l’Auró, baixarem una mica fins el Pla del Perer. Aquí, abandonarem la ruta de BTT i ens guiarem per les de la Ruta de Transhumància, que ja porta senyalitzat el nostre destí.
    13. Arribem al Collet de can Carles. Continuem per la pista que puja per l’esquerra, antic camí ral d’Estiula, i que passa a tocar de can Gil, avui dia gairebé en ruïnes. Un cop aquí, només tocar baixar.
    16. Ja som a Sant Esteve de la Riba. Seguirem per la pista pavimentada que baixa per l’esquerra del recinte i va en tot moment paral·lela al rec de la Riba.
    19.5 En aquest punt deixem la pista pavimentada, que ens baixaria fins la C-26. Girem a l’esquerra direcció Viladonja, per agafar l’antic camí ral per anar a Ripoll.
    20.5 Un cop passat el conjunt d’església, rectoria, hostal i mas de Viladonja, ja començarem a pedalar per l’antic camí ral.
    21.8 Trobarem una cleda amb un dipòsit d’aigua a l’altre cantó. La passem i seguim recta i baixant.
    22. Collada de Camps de Pinyons. Seguint les indicacions del rètol d’Itinerannia, continuarem per l’esquerra direcció Ripoll.
    24.5 Coll del Forn. Seguim recta i avall.
    25. Deixem la pista que baixa i trenquem a l’esquerra.
    28. Deixem enlairats a la nostra esquerra els masos del Forn i el Ferrer. Un cop passat el mas de les Selles a la nostra dreta haurem de travessar per un pont la ribera del Mas i girarem a la dreta, per anar al mas d’Arquers.
    29.2 Passem Arquers i baixem fins una bifurcació de pistes. Tal com indica el rètol, seguirem per l’esquerra fins el mas del Coll.
    30. El Coll. Girem a la dreta per la pista que baixa fins la riera de Vilardell.
    32. Travessem pel damunt la riera i uns 50 metres endavant enllaçarem amb la pista, BTT-20, de l’anada.
    36.5 Tornem a estar al punt de sortida. Pàrquing de can Villaura.

     

    un fet

    Per tornar a inici
    LA FARGA CATALANA

    Una indústria que assolí força importància a la comarca fou la de les fargues, que aprofitaven els minerals de la contrada per a produir un ferro que era un dels preferits per la seva qualitat excel·lent.
    Hom parla ja de l’existència de fargues el s. X, per bé que aquesta manufactura havia d’adquirir la màxima importància en el s. XVI al XVIII. Hi ha investigacions que assenyalen l’existència de fins a 14 fargues a la comarca.
    Tres matèries eren primordials per el desenvolupament d’una farga: el mineral, el carbó i la força hidràulica. Aquests tres elements es troben en abundància a la comarca, fet que en motivà la  proliferació. El procediment de l’elaboració del ferro per mitjà de la farga es practicava a diferents països europeus, però l’anomena’t sistema ripollès excel·lia sobre els altres procediments perquè proporcionava un producte de qualitat superior, degut en que el  mineral no arribava a liquar-se com normalment es feia, cosa que produïa un metall més pur, per bé que aquesta millor qualitat implicava un preu més elevat, puix que una bona porció del ferro quedava a la ganga.
    El procés de fabricació en una farga catalana consistia essencialment en un petit forn proveït d’una trompa per on circulava un corrent d’aire i aigua, i un mall, d’uns quatre metres de llargària i uns 500 quilos de pes, mogut per una roda hidràulica que servia, primer, per a picar la mena, i després, per a forjar el masser o massa de ferro, treure-li impureses i estirar-lo en barres.
    La fabricació d’armes de foc, important derivat del treball de la farga, és una evolució de les indústries del ferro que prèviament fabricaven eines de tall, reixes, claus, panys, etc. La fama de la precisió de les armes ripolleses era tanta que donà origen al proverbi:

    “ Com el canó de Ripoll que tira sense engaltar”, puix que, deien, a causa de la seva perfecció, no calia apuntar, ja que sense encarar-lo sempre s’encertava.

    un video musical

    Per tornar a inici





    Fonts emprades per aquesta entrada:
    www.anandreinana 
    www.naciodigital.cat/elripolles 
    www.icc.cat 
    ww.wikipedia.org
    Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès 
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada