16 de jul. 2013

MARE DE DÉU DEL REMEI

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    MONUMENTS AL CICLISME


    Si volgués encabir tots els monumets del ciclisme en aquesta entrada, de ben segur que ens esgotariem de veure fotografíes. Mai, hagués pensat que poguessin haver-n’hi tantes! Per això la feina de selecció ha estat llarga i feixuga; no hi són totes les que voldria, però si que hi han les que més m’han agradat/impactat.

    El que no podré posar-hi, serà una explicació del perquè del monument, ni del perquè de la seva ubicació, doncs tot plegat seria massa llarg; tanmateix no descarto que més endavant faci quelcom. Perquè hi han monuments a ciclistes morts en el mateix lloc, com el cas de Tom Simpson, que només per la seva gesta mereix un post a part. O la d’en Marco Pantani, que té esgarriats monuments a reu. I la biografia d’en Fausto Coppi, el Campionissimo, és digne d’admirar.

    Bé, no acabaría mai de lloar les proeses d’aquests ciclistes. Més val, que passem a les imatges, i si algú ha quedat amb ganes de saber-ne més, només té que demanar-ho al Sr. Google.



     1- Monument al Tour de França. Col·locat en una àrea de servei de l'autopista A64, prop de Toulouse. FRANÇA
    Foto: TCY de www.commons.wikimedia.org


     2- Monument a La Vuelta a España. Ubicat en una rotonda entre l'Avgda. Madrid i Ronda Vieja, d'Àvila.

    Foto: www.fotosimagenes.org


    3- Monument a Fausto Coppi. Passo Pordoi (Dolomites).Prop del municipi Canazei. ITÀLIA

    Foto: ca.wikipedia.org


    4- Monument a Tullio Campangolo en el Passo Croce d'Aune, a la regió del Beneto del nord d'ITÀLIA.

    Foto: ciclismohistoria.blogspot.com


    5- Monument a Tom Simpson en el Mont-Ventoux a la Provença de FRANÇA.

    Foto:.ca.wikipedia.org


    6- Monument al ciclista caigut. Ubicat en el Madonna del Ghisallo. Passo de Ghisallo (Magreglio) ITÀLIA.

    Foto:www.ambbicicleta.blogspot.com


    7- Monument a Marco Pantani a 4 km del cim del Col de Galibier. FRANÇA.


    Foto:www.gijonenbici.worpress.com


    8- Monument en homenatge a Henri Desgrange, creador del Tour de França. Col de Galibier. FRANÇA.

    Foto:www.gijonenbici.worpress.com


    9- Monument que el municipi de Cambrils d'Odèn (Solsonès) va fer, al coll de Serra-Seca, en honor als corredors del Tour de França 2009. 

    Foto: ALBERT del blog www.malfieten.com


    10- Monument al ciclisme en el mític Tourmalet. Regió Migdia-Pirineus. FRANÇA.

    Foto: ca.wikipedia.org


    11. Monument al Giro d'Itàlia. (Sense comentaris)

    Foto: www.dessjuest.worpress.com




    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    la notícia

    Per tornar a inici
    Doble victòria a la Transpyr
    El campdevanolenc Joan Llordella, fent parella amb Pau Zamora, tiranitzen la prova BTT amb 7 victòries en 8 etapes mentre que el seu paisà Borja Sànchez s'endú la primera edició "on road"

     

    Borja Sànchez i Joan Llordella victoriosos a Sant Sebastià. Foto: Transpyr

    La Transpyr, és la cursa de BTT que uneix el Mediterrani (Roses) i l’Atlàntic (Donosti); amb un recorregut de 820 km i 20.300 metres de desnivell positiu. A més aquest any s’estrena la Transpyr Road de 8 etapes –fins ara només quatre- versió bicicleta de carretera.

    L'equip Buff International, format per Llordella i Zamora, partia com a gran favorit per adjudicar-se la travessa dels Pirineus en BTT. Tanmateix, segurament ningú s'esperava un domini tan aclaparador que no ha deixat cap opció als seus rivals. Després de recórrer un total de 820 quilòmetres i 20.300 metres de desnivell positiu han avantatjat en més de dues hores i mitja els seus perseguidors, la diferència més gran en les quatre edicions de la competició. Tot i això, el biker de Campdevànol no s'ha cansat de destacar la duresa d'una competició tant pel traçat com per una meteorologia dominada per la forta calor.

    L'equip de Camprodon, format per Joan Compte i Jaume Guàrdia, no han pogut repetir el resultat de l'any passat –van acabar segons- i s'han hagut de conformar en un podi a l'etapa Jaca-Isaba. Tanmateix, amb una progressió espectacular –van ser quarantens a la primera etapa- han acabat completant la travessa en la seta posició final. Precisament han quedat per darrera de l'equip format pel ripollès Xevi Sadurní i el camprodoní Jordi Pujol-Planella que finalment han arribat a Sant Sebastià sisens completant l'objectiu de ser al TOP-10.

    El ripollesos a la Transpyr: Jordi Pujol-Planella, Xeví Sadurní, Joan Llordella, Borja Sànchex, Joan Compte i Jaume Guàrdia

     El campdevanolenc Borja Sànchez no s'ha deixat sorprendre en la darrera etapa de la Transpyr Road i ha aconseguit la victòria final en la primera edició d'aquesta modalitat. Aquest dissabte s'ha limitat a controlar l'austríac Axel Strauss per evitar que li pogués pispar un liderat que tot just va aconseguir el penúltim dia de competició amb 19 segons d'avantatge.

    De fet, el periodista del 9 Esportiu –que ha combinat la competició amb les cròniques diàries- ha anat de menys a més en una prova que globalment ha recorregut 1.000 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell i cada dia un o dos trams cronometrats. Excepte un dia que va punxar a la resta de les set etapes ha fet podi i ha aconseguit tres victòries parcials.






    l'ermita

    Per tornar a inici
    MARE DE DÉU DEL REMEI


    D’una manera popular, per als ripollesos hi ha el Remei de Dalt i el Remei de Baix, si bé, aquest segon correspon a l’actual aterrat Sant Quintí, just a l’encreuament de la crta. de Les Llosses amb la de Ripoll.

    Es fa difícil saber els orígens del santuari però gairebé tothom l’emplaça en els segles XII o XIV, justificant els fets històrics, espirituals i de progrés del monestir de Ripoll. Les primeres dates documentades són del 1650 quan una mestressa del mas Puig-gran, fa construir un oratori dit de Na Prat. A partir de les hores es van fer successives ampliacions i modificacions, i per això es fa difícil determinar el seu estil arquitectònic.

    Foto gentilesa del Sr. Pere Colomer
    A l’any 1717 l’abat Vilaplana degut a que la volta amenaçava ruïna, ordena que la imatge sigui traslladada al Catllar i que no s’hi celebri missa. Posteriorment el 1769 Jeroni Mir, amo del mas Mir i Josep Puig al 1779 promouen l’ampliació de la nau. En temps del terrible còlera, 1854, certs propietaris dels contorns fan la prometença de reconstruir i ampliar l’esglesiola si la Verge del Remei els allibera de tan maligna malaltia. Obtingut el que suplicaven, el 20 de febrer de 1868 la beneeixen solemnement i en reconstrueixen l’altar. El 1910 s’han de refer el porxo i el campanar malmesos per un llamp. Dels darrers 50 anys del santuari, podem resumir la destrucció feta durant la guerra civil (1936), la represa de les obres de reconstrucció el 1945, la benedicció del nou temple i l’entronització d’una nova imatge el 12 d’octubre de 1947 i les importants obres de consolidació del 1979.

    Sant Quintí o Remei de Baix
    El per què del Remei de Dalt i el Remei de Baix, potser s’hauria de buscar una explicació raonable dien en que al nostre país la provisionalitat de vegades, per no dir molt sovint, corre el risc de que perduri indefinidament. Doncs amb motiu de les obres de restauració del Remei de Dalt, el 1854, la imatge de la Verge fou traslladada a l’ermita de Sant Quintí. Durant els 14 anys de la reedificació, els devots s’acostumaren al nou indret, celebrant els aplecs i tota mena de festes pietoses fins el punt d’anomenar-la el Remei de Baix. Un cop finalitzades les obres, era moment de retornar la imatge al seu lloc d’origen, però els administradors de l’ermita de Sant Quintí, es negaren a restituir la imatge. Ignorem quins motius varen adduir defensant la seva postura, però de ben segur que foren convincents, doncs prova d’això fora que calgué esculpir una altre imatge nova per el reformat Remei de Dalt. I allí restà, fins la guerra civil del 1936, que no se sap a on va anar a parar.






    la ruta

    Per tornar a inici
     

    COM ARRIBAR-HI


    Ben poca cosa es por dir sobre aquest itinerari, doncs es ben curt i de escassa dificultat, si exceptuem que s'ha de pujar al mas can Guingueta que des de la carretera de Les Llosses s'ha de superar un petit desnivell, però de carretera asfaltada.
    Si es surt del pàrquing de can Guetes seguim les senyals del Centre de BTT del Ripollès nº 7, que recorrerà un trajecte paral·lel al riu Ter, fins el pont de Calatrava. Aquí passant pel darrere del pavelló municipal, s'enllaça amb el camí d'Agafallops que connecta amb el carril bici de la Solana, fins el trencant de la carretera, C-26, de Les Llosses.
    Ara farem un kilòmetre de llarga recta fins la pujada abans esmentada, que ens portarà al Remei.
    Uns set kilòmetres, amb un desnivell de 170 metres; que amb una mica més de 30 minuts és por fer. 




    una llegenda

    Per tornar a inici
    LA LLEGENDA DEL TRAGINER

    Un traginer malat greu, es va posar bo mitjançant la Mare de Déu del Remei i va prometre que sempre que passés pel santuari hi resaria pietosament. Una nit de tempesta però, se n’oblidà i en tingué una gran pena. En torna-hi, la primera vegada hi deixà una moneda que era la darrera que li quedava. En prosseguir el camí, l’home sentí damunt el cor una sensació de fred i descordant-se el tricot, trobà la mateixa moneda que havia tirat a la caixeta. La Mare de Déu, tot agraint la bona voluntat del seu devot, li havia tornat miraculosament la moneda, no volent que, per ella, es quedés sense cap diner i com significant-li, també, que el que més estima dels homes és el cor.



    Autors de la foto: JC i Núria



    un video musical

    Per tornar a inici







      
    Fonts:
    www.commons.wikimedia.org
    ca.wikipedia.org
    www.fotosimagenes.org
    www.gijonenbici.worpress.com
    www.malfieten.com
    ambbicicleta.blogspot.com
    ciclismohistoria.blogspot.com
    www.naciodigital.cat/elripolles
    dessjuest.worpress.com
    Santuaris muntanyencs del Ripollès de DANIEL PI TRAMUNT
     
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada