5 de set. 2013

STA. MAGDALENA DE SOLANLLONG


  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda

    COMPTE, QUE NO VINGUIN LES “PÁJARAS”

    Si un esport té associada una paraula intrínsecament a la seva activitat, el terme "pájara" és inherent a l'especialitat del ciclisme. És característic d'aquest esport, perquè es tracta d'una disciplina que reuneix totes les condicions necessàries perquè es faciliti un clar defalliment en alguna ocasió:

    - Esport de una elevada despesa energètica

    - Proves, de vegades, d'una durada superior a les 5 - 6 hores

    - Dificultat per hidratar-se i / o nodrir adequadament a causa de l'orografia, atacs de rivals, condicions climatològiques adverses, etc.

    - El ciclista inexpert és presa fàcil d'aquesta situació.

    La "pájara" és una hipoglucèmia, és a dir, una caiguda del nivell de glucosa en sang, produït per un excés d'exercici físic o per falta de reserves de glucosa en l'organisme. És una alarma, un mecanisme de defensa de l'organisme ja que el cervell només s'alimenta de glucosa i si falta aquesta, el cervell corre perill de manera que "s'activa una alarma". Aquest mecanisme de defensa ens debilita, ens crea malestar, "mata" els nostres reflexos i pot desembocar en trastorns més greus com mals de cap, atordiment, hipotèrmia ... 

    Hi ha dos tipus de "pájaras": la que es produeix per falta d'aliment i la que és provocada per la falta de líquid. En cadascuna, tot i que la definim de la mateixa manera, els efectes que es produeixen són diferents. A la "pájara" per falta de líquid els principals efectes són marejos i pèrdues del coneixement, i quan manca l'aliment es nota  debilitat, cansament i esgotament.

    Durant l'exercici prolongat fet en condicions de calor ambiental, els esportistes incorren en nivells de deshidratació bastant acusats degut principalment a les grans pèrdues d'aigua a través de la suor (1-2 l/h). Amb la ingestió d'un volum de líquid equivalent a les pèrdues d'aigua per la sudoració es preveu la deshidratació evitant alteracions funcionals. Així doncs, des d'un punt de vista estrictament fisiològic, no hi ha cap dubte que l'esquema més idoni de reposició hídrica durant l'exercici en la calor és aquell en el qual es recuperen completament les pèrdues d'aigua provocades per la sudoració. Les begudes isotòniques són ideals, doncs aporten  una gran capacitat de rehidratació. Inclouen en la seva composició baixes dosis de sodi, normalment en forma de clorur de sodi o bicarbonat sòdic, sucre o glucosa i, habitualment, potassi i altres minerals. Aquests components ajuden a l'absorció de l'aigua, que és vital per al bon funcionament del cos humà i de l'ésser viu.

    Què podem menjar? Cada hora o 45 minuts hem de menjar alguna cosa, principalment aliments que s'assimilin ràpid en el nostre organisme, barretes energètiques o de cereals, que porten sucre, fruits secs com panses, avellanes o nous, i fruites com plàtans o dàtils que conté una bona quantitat de calories i sucre, o bé pomes o fruites riques en aigua. En proves curtes no cal fer una alimentació cada cert temps, però amb durades superiors a 2/3 hores, tot això depenent de la forma física de cada persona, necessitarem una aportació energètica.

    Hi ha una màxima a propòsit de menjar en cursa o en entrenaments exigents:

    "Alimenta't regularment durant l'activitat física, perquè una cosa està
    molt clara: si durant la prova o entrenament arribes a tenir gana ...
    ja és massa tard " .

    La pájara es produeix, sempre, per una mala gestió, per part del ciclista, tant de la seva hidratació com de la seva alimentació.




    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

    la notícia

    Per tornar a inici

    Jordi Pujol espera que la Via Catalana sigui tot un èxit
    Ho va dir a Ripoll en el sopar de militants i simpatitats de Convergència Democràtica de Catalunya

     L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va apuntar que espera que la Via Catalana de l'onze de setembre sigui tot un èxit. Pujol ho va explicar en el tradicional sopar de fi d'estiu que va mantenir un any més amb militants i simpatitzants de CDC i que es va fer en un hotel de Ripoll. L'expresident va apuntar que l'èxit de la Via Catalana serà un element més per aconseguir realitzar la consulta sobiranista. Una consulta en la que,va dir, no tindrà cap dubte en votar que sí per la independència, tot i que ell històricament sempre havia apostat per una Catalunya forta dins l'estat espanyol. Al sopar van assistir un centenar de militants i de simpatitzants tant de Convergència Democràtica com d'Unió. Entre els assistents hi havien la consellera d'Educació, Irene Rigau, el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila o el diputat ripollès Xavier Cima. 

    l'ermita

    Per tornar a inici

    STA. MAGDALENA DE SOLANLLONG
    La capella de Sta. Magdalena de Solanllong es troba al peu del edifici medieval o casa forta de Solanllong, avui dia deshabitada, i malgrat haver servir durant segles com a mas, encara conserva el caràcter de fortalesa que tingué en el seu origen com a casal de la família feudal de cavallers cognominada Solanllong. Eren senyors de la quadra de Gats, al municipi de Campdevànol, i de la masia de la Figuera, alhora que ells feien acte de vassallatge, pèls seus dominis, al barons de Mataplana. Posteriorment, l’any 1376, la pubilla de Solanllong, Berenguera, i el seu marit Ferrer de Castellet, vengueren en franc alou, els seus dominis a l’abat de St. Joan de les Abadesses, amb tots els drets, censos i pertinences, i el lloc quedà unit a la baronia de Mataplana.
    Les primeres notícies que es tenen de la capella són de l’any 1269, que rebé un llegat testamentari de dos sous. La seva construcció però, deu situar-se dintre una data força tardana de l’època romànica, dins el segle XII, quan comença a despuntar la família de Solanllong amb el cavaller Berenguer de Solanllong.
    Aquesta capella havia estat també dedicada a St. Esteve. Segons consta en diversos llegats piadosos des del 1344, depenia de la parròquia de St. Martí de Puigbó, sufragània de St. Pere de Gombrén.
    Arquitectònicament és un petit edifici molt simple de planta rectangular, sense absis, de murs llisos i sense cap ornamentació. En un dels murs hi ha oberta la porta d’entrada, fet amb dovelles de mides desiguals als muntans, bé que amb unes altres de mides similars a l’arc que la cobreix. Aquest és de mig punt. Fins a l’any 1936, cal destacar la conservació d’un frontal d’altar del segle XII, que després d’un parell de vendes fou comprat per un col·leccionista basc.
     
    Aquest frontal és format per vuit taules centrals i un marc de quatre peces; el conjunt fa 1’50 m d’ample per 1’30 m d’alt. El plafó central és compost de nou escenes. Al centre la màndorla, ocupant un espai de 60 cm d’alt per 44 cm d’ample, representant un Crist en majestat. Els eixos d’aquesta màndorla és perllonguen i parteixen l’espai en quatre triangles que hi ha representats els signes dels quatre evangelistes. Mateu, l’home alat; Joan, l’àliga; Marc, el lleó i Lluc, el brau. Als quatre espais laterals hi ha representades escenes narratives relacionades entre elles; les dues representacions superiors il·lustren escenes de l’Evangeli de Marc 16,1-8, a on les tres Maries duen uns pots de perfum. Les dues representacions inferiors són dedicades a l’Evangeli de Joan 11,32, amb Maria als peus de Jesús després de la mort del seu germà Llàtzer; i Joan 11,43-44, amb la resurrecció de Llàtzer.
    Els temes representats en aquestes quatre escenes fan referència a la resurrecció, i són relacionats amb la vida de Sta. Magdalena, a qui és dedicada la capella a la qual pertanyia el frontal.

     

    Estat actual de la façana de la cara sud del casal de Solanllong

    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI
    0. Sortim de la població de Campdevànol, més concretament del Barri de la Creu per poder agafar des de l’inici el Camí Ral i Ramader.
    4.2 Passarem a tocar del mas El Cornut, de la Font del Carol i del càmping Pirineus, fins l’església de sant Llorenç de Campdevànol. Aquí haurem de travessar la carretera per tornar a enllaçar, per la nostra dreta, amb l’altre tram del Camí Ral.
    5.4 Fem un tros de carretera fins arribar a L’Empalme. Aquí seguirem les senyals de la ruta de transhumància, baixant pel tram formigonat.
    8. Ens trobem ben bé al davant del poble de Gombrèn. Continuem per l’esquerra i pujant.
    9.2 El Cortal. Seguim pujant per la pista pavimentada cap a La Canal.
    12.2 Trencant cap a la Canal que no agafarem. Girem a la dreta per la pista que puja a Puigbó.
    12.6 Coll de la Canal. Aquí deixem de seguir la pista que puja fins a Puigbó i n’agafarem un altre actualment en desús i que surt per la nostra dreta baixant. Cal no confondre-la amb la del davant i més ben traçada. Haurem de trampejar petits arbres i altres vegetals que trobarem pel mig, tanmateix es pot fer sobradament sobre la bici.
    13. S’acaba el tram ampla de camí, no en podem dir pista d’aquest tram, i continuem per un caminet que s’enfila per l’esquerra.
    13.2 Ara per fer-ho més feréstec tot plegat, també se’ns acaba el corriol. Quan nosaltres el vam recórrer, en aquest punt hi havia un fil elèctric. Carregant-nos la bici a l’espatlla, hem de baixar uns 50 metres fins tornar a trobar, el que en altres temps havia sigut pista. No hi ha pèrdua, doncs s’ha de baixar fins a un rec. 
    13.5 Enllacem amb una pista ben marcada a banda i banda. Nosaltres continuarem per l’esquerra.
    14.2 Creuarem el torrent de Solanllong un parell de cops i la pista de cop gira cap a la dreta i pujant.
    15.4 Ja tenim Solanllong a la nostra esquerra, per arribar-hi, només cal agafar la pista de l’esquerra. Un cop feta la visita reculem fins l’encreuament anterior i tirem per la pista de davant nostre, que després de superar algunes pendents força pronunciades ens portarà fins el mas de can Vilalta, a peu de la carretera GI-402.
    18. Un cop trobem la carretera asfaltada, baixem per la dreta direcció Gombrèn.
    19. Una mica abans del punt quilomètric 2 i ben passat el trencant que puja a can Fubridors, per la nostra dreta trobarem un rètol que indica cap a Gombrèn. Deixem la carretera i seguim per aquest antic tram del camí ral.
    20. S’acaba el camí. Sortim a una carretera asfaltada que agafarem tot pujant per la nostra dreta fins al Cortal.
    20.4 Abans d’arribar al Cortal de dalt, trencarem per una pista que baixa per l’esquerra.
    21.7 Estem sota mateix del poble de Gombrèn, al bell mig de la Plana Llarga, de la de Torrens i la de ca l’Isidre. Seguim per la dreta tot seguint les indicacions del Camí de Transhumància.
    24.3 L’Empalme. Ens incorporem de nou a la GI-402 i seguim baixant.
    25.3 Abandonem la carretera i entrem per la dreta al camí que porta a l’església de St. Llorenç de Campdevànol. Inici o final, segons com es miri, del Camí Ral i Ramader de Campdevànol. Seguirem per aquí.
    29.5 Ens tornem a trobar al Barri de la Creu, punt final d’aquesta ruta.

    una llegenda

    Per tornar a inici
    CAMÍ RAL I RAMADER DE CAMPDEVÀNOL
    Aquest petit tram recuperat de l’antic camí ral entre Ripoll i la Pobla de Lillet és iniciativa del Patronat de Cultura de Campdevànol i concretament per la perseverança i tenacitat d’Eliseu Soler; que amb una habilitat persuasiva plena de bones intencions, va convèncer alguns del veïns en terres vora del camí que se n’havien apropiat o en dificultaven el seu pas. Comença al barri de la Creu del poble i acaba a l’església de Sant Llorenç de Campdevànol, amb un recorregut total de quatre kilòmetres.
    Segons conta la tradició per aquest camí, foren portades de la vila francesa d’Aix, les relíquies de Sant Eudald a Ripoll. Es diu que en passar-hi els monjos que portaven els cos del sant, la font que feia molt de temps que era eixuta, revingué tot seguit, sense que mai més hagi deixat de rajar.
    Font de Sant Eudald
    També es conta que mentre la comitiva que portava el Sant a Ripoll passava per casa de “El Cornut” (o Hostal de Sant Sebastià), donà la casualitat que la mestressa estava amb terribles dolors de part, feia ja tres dies. La gent de la casa assabentats del tresor que portaven els monjos, demanaren humilment postrats de genolls a terra que es dignessin pujar les relíquies a la cambra de la malalta, per tal que el sant intercedís per fer néixer la criatura i salvés a la mare. Els monjos accediren bondadosos i veus aquí que tant bon punt el cos del gloriós Sant Eudald pujà el primer graó de l’escala se sentí el plor de la criatura.
    En memòria de tan gran benefici, a la façana de la casa i a l’ indret de la cambra de la partera, s’hi construí una capelleta amb una imatge de Sant Eudald, encara avui dia visible.
    Aquests fets meravellosos varen succeir fa més de mil anys, concretament el 6 de novembre del 978, quan els monjos benedictins de Ripoll portaven les relíquies de Sant Eudald.

     
    Mas el Cornut
    Fonts per realitzar aquesta entrada:

    Puro-ciclismo.blogspot.com
    drmtbmerida.com
    bikeandbreakfast.es
    comunidadciclismo.com
    http://www.revista-apunts.com/
    centpeus.blogspot.com
     elripollesdigital.com
    www.icc.cat
  • Cap comentari:

    Publica un comentari