27 de des. 2013

SANT ANDREU DE BESTRACÀ



  • inici

  • Accés a notícia
  • Accés a l'ermita
  • Accés a ruta
  • Accés a llegenda
  • Accés a un vídeo musical




    FRASES DE CELEBRITATS SOBRE LA BICICLETA


    En aquest blog hem parlat dels beneficis d’anar en bicicleta; també hem explicat quatre acudits, sense massa gràcia; hem anomenat algunes paraules del argot ciclista, hem exposat fotografies de monuments sobre aquest esport... Quan pensàvem que ja no quedava res més per dir, hem trobar un filó sobre frases que han dit persones catalogades com ha celebritats i que no estaven directament vinculades al ciclisme. Aquí ens deixem una petita mostra:


    Milers de persones que no podien sostenir les despeses d'alimentar i cuidar un cavall, van tenir en aquesta invenció la possibilitat de gaudir la lleugeresa de moviment de la bicicleta com una de les característiques més fascinants de la vida moderna.  Frances Willard ( Educadora, reformadora i sufragista de les dones ).

    La bicicleta és la forma de transport més civilitzada que l'home coneix. Altres formes de transport es tornen més caòtiques cada dia. Només la bicicleta roman pura davant el cor. Iris Murdoch (Escriptora i filòsofa británica).


    La bicicleta és un vehicle curiós. El seu passatger és el seu motor. John Howard ( Escriptor nord-americà i cap de divisió del Partit Comunista dels EUA ).


    El ciclisme és un important element del futur. Quelcom no acaba d’anar bé en una societat que va al gimnàs en cotxe.  Bill Nye (científic i productor de programes de televisió sobre ciencia).

    El ciclisme és el més proper que conec al vol de les aus. L'avió simplement porta als seus passatgers sobre el seu llom com un Pegaso obedient, no li dóna ales pròpies a la persona com ho fa una bicicleta. Louis J. Halle, Jr ( Escriptor i membre del Departament d’Estat dels EUA ).


    En una bicicleta sempre tens el vent amb tu - o és amb tu i gaudeixes d'un bon recorregut o està en contra teva. Daniel Behrman


    Jo em relaxo desmuntant la meva bicicleta i tornant-la a muntar novament. Michele Pfeiffer ( actriu de cine ).

    Quan l'esperit està baix, quan el dia apareix fosc, quan el treball es posa monòton, quan l'esperança amb prou feines està present, només pugi a una bicicleta i surti a fer un volt per la carretera, totes les seves preocupacions desapareixeran. S. Colmes


    El ciclisme satisfà moltes necessitats. Si vols anar de gregari, pots sortir en grup. O pots anar en solitari. Si et sents agressiu, pots anar ràpid; si estàs cansat i vols relaxar-te, pots anar poc a poc. A més, la bicicleta no discrimina per edat.  Georgena Terry


    Les bicicletes són catalitzadors socials que atrauen a una categoria de gent superior. Chip Brown ( Periodista i escriptor nord-americà )

    notícia

    Per tornar a inici




    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


    Ripoll tindrà una festa popular de Cap d'Any per «escoltar» les campanades
    L'esdeveniment, que diverses entitats organitzen conjuntament amb l'Ajuntament, arriba després de la "decepció" de fa un any amb la celebració de TV3
     
    Ripoll organitza per primera vegada una festa popular per celebrar l'arribada d'un del nou any. Una activitat que arriba després que ara fa onze mesos TV3 escollís la vila per retransmetre les campanades. L'activitat va ser un èxit de públic, una promoció impagable de la Capitalitat de la Cultura Catalana però una decepció per bona part dels vilatans que hi van assistir ja que ni tant sols van sentir les dotze campanades.

    Diverses entitats conjuntament amb l'Ajuntament fa setmanes que treballen per organitzar una festa que doni continuïtat a la realitzada un any enrere però “millorant tot el que va fallar”, en paraules del regidor de Festes, Marc Grifell. En aquest sentit el cartell, que ja ha començat a circular a través de les xarxes socials, incideix en el so de les campanes. “Aquest any les escoltarem” afirma el lema al costat d'un personatge parant una orella de dimensions importants.

    Evidentment, les campanades seran l'element central de la festa popular però no s'utilitzaran les del Monestir sinó un sistema ideat per l'ocasió que hores d'ara encara no s'ha fet públic. “Les sentirà tothom” assegura Grifell. L'acte compta amb l'organització i participació dels Diables de Ripoll, la Comi i el col·lectiu Ter-Freser –que impulsa la batalla de colles de Sant Eudald- que podrien donar el toc de color blau-verd. També probablement hi participaran els trabucaires de la vila tot i que el regidor de Festes no ha aclarit si podrien fer les dotze campanades.

    Posteriorment, hi haurà música en viu –punxadiscos- a l'espera que s'obrin les portes d'una festa de Cap d'Any que enguany es traslladarà al pavelló vell de la vila. Això sí, enguany el raïm i el cava –que l'any passat es va regalar- s'haurà de pagar a “un preu simbòlic” per tal de cobrir costos.

    Es dóna la circumstància que des de feia alguns anys diverses colles d'amics s'aplegaven a sota el Monestir per celebrar el Cap d'Any, un fet que finalment es convertirà en una festa amb tots els ets i uts. “Cada vegada més pobles i ciutats organitzen un Cap d'Any popular, no és cap cosa estranya” afegeix Marc Grifell. De fet, a Barcelona mateix enguany serà el primer que l'Ajuntament impulsa una gran festa a les fonts màgiques de Montjuïc.



    l'ermita

    Per tornar a inici




    ST. ANDREU DE BESTRACÀ


    Esmentada ja documentalment al final del segle X (979) com a Sancti Andree, va ésser pertinença del  monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. En el s. XIV pertanyia a la seu episcopal de Girona i en el s. XVI ja consta unida a la parròquia de Sant Miquel de Pera. Avui dia pertany geogràficament a l’Alta Garrotxa, però políticament està a la jurisdicció de Camprodon.

    L’edifici es tracta d’una construcció d’una sola nau, que té les característiques del romànic del s. XII, amb capçalera a llevant. La seva volta és apuntada, mentre que la de l’àbsida és de quart d’esfera. Una imposta recorre totes les parets per l’interior de l’edifici. Exteriorment, a les parets nord i sud hi ha cornisa i un fris senzill, que en el cas de la paret de migdia, es recolza sobre mènsules esculpides, que reprodueixen testes humanes, caps d’animals, boles, monstres i altres símbols.





    L’àbsida, semicircular, és més estreta que la nau i té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt; al igual que a la façana de ponent, però aquesta coronada per el campanar d’espadanya, de dos ulls, escapçat.

    L’any 1965 es portaren a terme obres de restauració de la coberta de l’església, molt malmesa, que van anar a càrrec d’un grup de seminaristes sota la direcció del Dr. Miquel Oliva. Fou llavors quan foren descobertes i recollides les lipsanoteques (recipients de relíquies que s’empraven per ubicar-hi restes de sants que després es dipositaven a l’interior de l’altar en el moment de ser consagrat) i que actualment es troben al Museu d’Art de Girona. Una d’elles és de fusta i en forma de bloc rectangular, datada com del s. XI; les tres restants són del s. XII, i d’aquestes una és d’alabastre, amb restes de la tapa de fusta i porta gravat en les seves cares RRB, BORRELLVS i BERNARDVS ALVICH, respectivament. Un altra és de pedra calcària, quadrangular, i la darrera és de suro, molt fragmentada i de forma cilíndrica que s’ornamenta amb una faixa decorativa en el vas i en la tapa.

    Pel desembre de 1983 s’inauguraren les obres de restauració dutes a terme pels Amics de l’Alta Garrotxa, que han permès que l’església torni a tenir coberta de llosa, tal com era antigament.




     
     






    EL CASTELL DE BESTRACÀ


    Per accedir-hi cal agafar un camí que surt de la part del darrera de l’església passant per davant d'una soca molt grossa esberlada per un llamp. Va pujant fins el cim de la carena del Bestracà, a 1044 metres d’altura. Josep Girona ha dit que la pujada al cim equival a una completa i detallada lliçó de geografia física d'aquesta part de Catalunya.

    Malgrat el seu singular emplaçament, de l'antic casalici només es conserven petits fragments de murs que, perfilen algunes de les parts de la construcció com la cisterna i el cos central del castell originaris del segle XI. Les restes més notables són les de l’església dedicada a Sant Julià amb un absis rectangular preromànic del segle IX. La tradició diu que aquesta capella era l'emplaçament inicial de la Majestat de Beget.






    El primer senyor conegut va ser Bernat de Bestrecà. A l'any 1010 va prendre part amb el comte de Besalú Bernat Tallaferro en l'expedició catalana a Còrdova. La senyoria del castell, fou convertida en baronia de Bestracà per Pere III vers el 1365 a favor del seu conseller Pere Blau, senyor d'Oltrera. Per enllaços matrimonials el castell passà per diversos llinatges com els Sales, Cartellà, Vidal i Cruïlles, fins que a la meitat del segle XIV passà a la família rossellonesa dels Blau i, més tard, als Baturell.

    Durant la guerra dels remença, (1462) els pagesos revoltats de Verntallat  van assaltar el castell i empresonar al seu senyor, en Berenguer de Barutell, reemplaçant un pagès que tenia empresonat. Posteriorment, la nissaga es traslladà a la plana d’Oix, i fou aleshores quan el castell començà a enrunar-se.



    ruta

    Per tornar a inici

    Com arribar-hi



    Marcarem aquesta ruta a partir de les dades que ja tenim assenyalades quan van fer l’ermita de Santa Maria de Bolòs, doncs són les mateixes fins el punt a on es bifurquen les marques del Centre BTT del Ripollès Nº 5 i Nº 12, en l’indret conegut com Camp del Pla, que dista de Sant Pau de Segúries uns 9 quilòmetres.



    9. Ens trobem al Camp del Pla. Aquí abandonem les senyals del centre BTT Nº 12 i seguirem, tot obrint la reixa, les del Nº 5, baixant recta.

    11. Passem per sota la casa de Resclusanys i a partir d’ara baixem fort, per la pista coneguda com Camí de Coll de Pera i Oix.

    15. S’acaba la pista i enllacem amb la carretera asfaltada que va de Beget a Oix. Hem baixat uns 400 metres de desnivell amb quatre quilòmetres. Ara seguim per la dreta, pujant suaument.

    Coll de Rabassa
    16.8 El Coll de Bucs a 773 metres d’altitud, per l’esquerra la pista que baixa fins el mas Salomó. Seguim pujant una mica més.

    17.30 Cal anar amb compte, doncs tenim que deixar la carretera i enfilar per la pista de l’esquerra.

    17.60 Coll de Rabassa. Obviem la primera pista de l’esquerra i la següent que baixa. Cal vorejar una bassa per la dreta i agafar una pista poc traçada al començament, coneguda com Camí de Sant Miquel de Pera i Bestracà.

    Coll de Bestracà
    20. Després de fer aquest estret camí, però cent per cent ciclable, arribem al Coll de Bestracà. Ja es pot veure enlairat el nostre objectiu. Tirem per l’esquerra, tot pujant fins el mas el Corral de Bestracà.

    20.4 Deixem a la nostra esquerra el mas i seguim pujant, per la dreta i fort.

    20.8 Hem arribat a Sant Andreu de Bestracà. Reculem per l’indret que hem vingut, fins la carretera de Beget a Oix (GIV-5223).

    Beget
    24.1 Tirem amunt per la dreta direcció a Beget.

    31.6 Arribem al fantàstic poblet de Beget i ens parem a recuperar forces i visitar  l’església; que personalment, junt amb la de Molló  més m’agrada de tot el Ripollès, dedicada a Sant Cristòfol. Seguim pujant.

    41.6 Arribem a Rocabruna. Encara ens falta pujar una mica més.

    45.6 Estem al punt més alt d’aquesta tornada per asfalt. Font-rubí.

    50.6 Camprodon. Ja que hi estem posats seguim per carretera fins a Sant Pau de Segúries.

    56.6 Tornem a ser al punt de sortida.



    Òbviament sempre es pot tornar pel mateix indret d’anada, evitant així trenta quilòmetres d’asfalt, però hem pensat que la visita a Beget és gairebé obligada.










    llegenda

    Per tornar a inici


    LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET


    La Majestat de Beget: és una imatge del Sant Crist (Divina Majestat), tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina. Es tracta d’una magnífica talla de fusta policromada de grans dimensions (207cm d’alçada per 196cm d'amplada), d’on destaca de manera singular la manera com ha estat tractat el rostre.
    La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s'oposaren a la seva profanació i destrucció, enviant-la a Suïssa. El 1940 fou recuperada i retornada a Beget, en processó des d’Oix.
    Datada entre el final del segle XII i principis del segle XIII. La veu popular la considera més antiga encara i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir de monges. L'església d'aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d'altres edificacions.
    La llegenda, poc coneguda, contínua dient que les religioses ofengueren la Majestat i aquesta decidí abandonar, tota molesta, el recinte conventual.
    És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que podem contemplar- encara - en el seu lloc ‘natural’, presidint l’altar major.                        

    Un matí la varen trobar a la porta de l'ermita del Remei, però des d'allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar a la riba del riu de Beget. Aleshores un traginer d'aquesta població, la va trobar i al reconèixer-la va decidir carregar-la sobre el seu ruc i tornar-la a Bestracà. Però l'animal es negà a caminar, motiu pel qual el seu amo l’increpà durament, tot enutjat: «Tira o rebenta’t!», i la pobra bestia va quedar rebentada al instant. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no desitjava marxar de Beget i, en vista d’aquella miraculosa circumstància, hom procedí a traslladar-la a l’església de Sant Cristòfol, d’on mai més no s’ha mogut.
      





    vídeo musical

    Per tornar a inici


    Fonts:

    bicihome.com
    bicilife.blgspot.com
    www.bikemontt.com
    ca.wikipedia.org
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.youtube.com
    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès
  • Cap comentari:

    Publica un comentari