10 de maig 2013

ST. ANTONI DE MORERS



  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    LA SOLITUD DEL CORREDOR

    És el ciclisme un esport de solitaris ?
    És millor practicar-lo en solitud o en grup ?
    Com és normal en tota controvèrsia, hi ha opinions per tots els gustos. Però desprès de fer un petit sondeig a escala ínfima, a alguns ciclistes, he pogut constatar que una majoria, encara que no absoluta, prefereix sortir en grup. Això sí, gairebé tots coincideixen en que aquest grup no sigui gaire nombrós; entre 3 i 7 hauria d’estar format aquest grup idoni. I si féssim ús de les matemàtiques posant en pràctica la mitjana aritmètica, ens sortiria que el nombre ideal seria de 5 membres.
    Un cop aclarit aquest concepte, gratarem una mica més per fer més complert l’anàlisi. I per què és millor 7 que no pas 10 ? Els més veterans, dels quals sempre intento aprendre quelcom, diuen que a partir de 7 components, a més de les possibles pèrdues d’algun ciclista, s’ha de tenir molt de compte que tens 14 rodes que controlar per evitar no topar i sempre hi ha algú que tira massa o fa enrederir a tot el grup.

    Irene Fernández / Buenos Aires de Diseño

    Però no tot han d’esser desavantatges, doncs com resa el dit de que “Quan més serem més riurem”, anant en grup, això s’acompleix perfectament. I a més, escoltant a un i contestant a un altre, ni t’adones dels quilòmetres que fas. Un altre avantatge d’anar en grup, es que probablement descobriràs alguna ruta nova i indrets que per tu mateix, no faries per covardia o desconeixença. I per descomptat, sempre hi haurà una mà benèvola que t’ajudarà a solucionar qualsevol problema de caire mecànic.
    Malgrat tot, com que les estadístiques estan fetes per desmuntar-les, un servidor es decanta per anar tot sol, per aquests mons de Déu. I aquesta decisió bé avalada per tres motius:
    1er / Vaig a pedalar a l’hora que vull. No m’agrada matinar.
    2on / Sempre trio l’itinerari que més m’agrada. Curiosament quan trien els altres, sempre m’inclouen alguna trialera.
    3er / Dono mitja volta, cap a casa, quan em sembla. En un grupet, sempre hi ha el típic “paio” que no en té mai prou.
    Així doncs, trenco una llança a favor de la solitud del corredor de BTT.


    la notícia

    Per tornar a inici
    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    Comença la marató de Sant Eudald

    Els versots i la traca dels Diables obren aquest vespre una Festa Major on es premiarà l"atleta" més resistent. El temps només amenaça la primera jornada

    Ara sí, Sant Eudald ja és aquí. I ho fa amb la tradicional amenaça de pluja disposat a guanyar la quartera de blat. Sortosament, el mal temps sembla que es limitarà a aquest divendres mentre que la resta de la Festa Major la meteorologia serà benèvola.

    L'inici de Sant Eudald serà aquest divendres a les vuit del vespre amb els versots i la traca a càrrec dels Diables de Ripoll. Abans, destaquen activitats com la novena de música tradicional amb els alumnes de cinquè de les diverses escoles i uns Randellaires que acaben de publicar el seu tercer disc. També sortiran al carrer els alumnes de l'Escola Comarcal de Música en un concert que en cas de pluja es farà a la sala Abat Senjust.


    Des d'avui fins al dilluns serà un no parar d'actes. I enguany la Comi premiarà a l'"atleta" més resistent. En aquest sentit s'establirà un carnet que caldrà segellar al final de les activitats. "És una manera de premiar la fidelitat i també acostar el jovent a algunes de les activitats on no hi acostumen a assistir" assenyala el regidor Marc Grifell. De fet, per guanyar cal "tancar" totes les nits però també anar a missa o a les havaneres, entre altres. El guanyador s'endurà un massatge relaxant, cinc consumicions i l'entrada per a la Nit a Pagès que en aquesta ocasió es trasllada al cap de setmana vinent.

    Enguany també s'aposta per repetir la nit dedicada a la música dels 70 i 80 amb punxadiscos de la mítica discoteca El Forat. "Va ser una novetat de l'any passat amb la voluntat d'atraure un públic que començava a veure que la festa es restringia massa al jovent" explica Grifell. Els Trabucaires, pocs dies després de la seva presentació, també seran presents a Sant Eudald amb una galejada després de la missa solemne.

    Una de les absències més sonades del programa és la cercavila gegantera. Enguany, coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, s'ha decidit organitzar una gran trobada el 25 de maig. Això sí, en Guifré i na Guinedell no fallaran a la cita el dia del patró. Per altra banda, el castell de focs de final de festa es trasllada al parc botànic.





    l'ermita 

    Per tornar a inici

    ST. ANTONI DE MORERS



    Antigament de la muntanya en la qual al cim hi ha l’ermita, se’n deia la muntanya de Morés (morers) i, per això, la mateixa ermita se l’anomenava també St. Antoni de Morés.

    L’edificació, avui en ruïnes fou edificada l’any 1740, tal ment com indica el llindar de la porta. Tenia 18.5 metres de llargària per 3.5 d’ampla, disposava de tres altars per banda i l’ornamentació era barroca en guix i ben pintada. 



     
     Junt a la capella, s’hi aixecava la casa de l’ermità i l’albergueria per als devots. Els ermitans eren seglars, però duien una mena de sotana com a distintiu de son càrrec.
     Se sap que el primer es digué, Jaume Puig.
    Després de la crema de la vila, pel conflicte bèl·lic de la guerra dels Carlins el maig de 1840, i en trobar-se una mica derruïda la capella, la imatge de Sant Antoni, fou portada a l’església de sant Bernabé i, tres anys més tard, a la parroquial de Sant Pere, tot amb autorització de l’últim abat de Ripoll, frai Josep de Borrell i de Bufalà.
    Actualment es troba a l’arxiu de l’església de Sant Pere.








    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI


    0. Sortim de l’aparcament de l’estació de la RENFE de Ripoll, direcció sud, per anar a buscar la ruta de BTT-19, que surt en front del grup de cases Santa María.
    0.3 Deixem el carrer Progrés, per enfilar-nos per la pista de l’esquerra.
    0.7 Deixarem de banda les dues pistes que trobem per la nostra dreta i ens pararem al mirador de Ripoll. Continuarem per la pista del mig, que ara planeja força tros.
    2.5 Aquí es bifurquen les Rutes 19 i 19b. Nosaltres seguirem pujant per la pista de l’esquerra, senyalitzada com 19b i amb trams asfaltats.
    3.2 Arribem al trencant que porta al mas de turisme rural Isoles. Anem seguint les senyals del Centre BTT, per l’esquerra i pujant.
    3.5 Per la nostra esquerra s’incorpora una pista amb senyals blanques i verdes. Seguim pujant.
    4.3 La pista del davant que segueix portant les senyals blanques i verdes, ens acosta fins a una antiga mina d’explotació de guix, anomenada guixera de Fontcuberta. Nosaltres deixem de seguir-les i continuem pujant per l’esquerra.
    5.2 Estem arribant al cim del Turó de Sant Antoni. Deixem la pista de la dreta per després i seguim per la pista de l’esquerra.
    5.5 Arribem al cim del turó (1.072 m) a on trobarem la derruïda casa de can Patius; però no us penséssiu pas que aquestes restes són l’ermita, com vam creure nosaltres. La puntual informació del Sr. Colomer ens va evitar de cometre aquest error, doncs ja l’havíem fotografiada i tot. Per trobar-la tirem una mica més endavant i per la nostra esquerra veurem un petit camí que s’enfila fins l’ermita. Per la tornada anem a buscar altre volta les senyals de la ruta 19 que havíem deixat al punt quilomètric 5.2.
    6.5 Deixem la pista que baixa recta i seguim pel corriol de la dreta que torna a portar les marques blanques i verdes. Seguim pel camí de l’esquerra, que passa per la fageda de Morers.
    7.1 Ens topem amb una cabana de pastor. Seguim baixant per l’esquerra.
    7.6 Després d’aquesta pronunciada pendent trobem la font dels Carboners. Baixarem una mica més i després pujarem fins trobar una pista en força bon estat i seguirem recta i avall.
    8.4 En aquesta confluència de tres pistes , agafarem la que puja per l’esquerra, fins trobar una torre elèctrica.
    9. Aquí deixem de seguir la pista i per la nostra dreta a tocar de la torre elèctrica surt un caminet senyalitzat altre volta amb les marques del sender local. Compte baixa fort!
    9.5 Estem de nou al mirador de Ripoll del principi de la ruta. Refem el camí per tornar a l’estació de la RENFE.
    10.2 Fi de la ruta.
     

    una llegenda

    Per tornar a inici
    SANT EUDALD




    La vida de Sant Eudald i l’arribada de les seves restes a Ripoll es troben en relats de tipus llegendari; malgrat això, proporcionen dates concretes que li donen validesa històrica. Diu la tradició més consolidada recollida per Ramon Bonet, que Sant Eudald va néixer l’any 535 a la Llombardia, de pares gots i de religió arriana. El 554, tot caçant isards va perdre’s a la boscúria i va trobar un savi, Pancraci, que el va convertir al cristianisme. Després d’un temps de vida eremítica a Catalunya, on vindria amb el seu mestre, als trenta-vuit anys es va dirigir a Tolosa on va fer el miracle de ressuscitar un nen. Poc després va anar a Roma i, allà, va sentir la vocació de convertir arrians. Es va dirigir, de nou, a les terres catalanes on els gots seguien aquesta heretgia. Va arribar a la població d’Ax-les-Thermes, a l’Ariège (França) on va ser empresonat i forçat a renegar de la seva fe. Degut a la seva fermesa va ser martiritzat amb fuetades i ficat dins una bota plena de claus. Finalment, va morir a causa d’un cop d’espasa al cor. Va ser l’11 de maig del 581 i Eudald tenia l’edat de quaranta-sis anys.
    Un cop acabada la conversió dels arrians de la zona, el 587, les restes del Sant Eudald van ser dutes a l’església de Sant Vicenç d’Ax on van rebre veneració durant un temps.
    L’any 977, a Ripoll s’havia consagrat una nova església i el seu abat, Guidiscle, volia donar-li magnificència tot dotant-la de relíquies sagrades. A finals d’octubre de l’any següent, uns monjos ripollesos van arribar a Ax i es van endur les restes de Sant Eudald. Van arribar a la vila de Ripoll el 6 de novembre on van ser rebuts en processó. De l’obtenció d’aquestes relíquies hi ha diferents llegendes que defineixen la situació de “robatori”.
    La primera dada històrica sobre les relíquies de Sant Eudald a Ripollès data del 1008 quan l’abat Oliba, en fer inventari del tresor del monestir, va trobar monedes d’or per fer un reliquiari per cobrir el cap de sancti Eovalli. Quatre anys abans havia estat nomenat patró de Ripoll per haver salvat aquelles terres d’una gran sequera després de treure les relíquies en processó.
    Després de passar per diversos reliquiaris, l’any 1054 es construí a Ripoll una església, amb el nom del sant, que després de ser reformada al 1622 i refeta al 1822, va ser enderrocada el 1936 per tal de donar lloc a l’actual plaça. Després de la guerra, l’urna del segle XVII que conté les relíquies del sant es troba a una capella del monestir de Santa Maria. Es tracta d’una urna de plata decorada amb relleus referents a la vida del sant; al damunt hi ha un bust buit del qual pengen unes campanetes. Dintre del cap hi ha una cavitat buida on es guarden diversos fragments d’ossos; a la part anterior del bust, enmig del pit, hi ha una obertura circular que permet contemplar-ne l’interior; l’arqueta inferior és decorada amb diversos episodis de la vida del Sant. 

      


    un video musical

    Per tornar a inici






    Fonts emprades per aquesta entrada:
    www.badd.com.ar
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.catalunya.divertir.me/ripoll
    devocioteca.blogspot.com.es
    Guia cartogràfica del municipi de Ripoll de GONÇAL CUTRINA

  • Cap comentari:

    Publica un comentari