AGRAÏMENTS DE PRÒLEG
Quan ens arrisquem a donar el primer pas, en qualsevol
esdeveniment que comporti una novetat en la nostra rutina; impulsats de vegades per la curiositat o per l’ambició,
el que rau veritablement amagat dins nostre, és un incontrolable desig d’aventura.
Conèixer nous móns i nous reptes, que ens facin sentir orgullosos del nostre
comportament davant l’inesperat.
Això per els més agosarats, amb la ment i l’esperit
oberts a l’imprevist, ho deuen trobar bé, però per un servidor que a la mínima
amenaça de pluja, ja corre a buscar el mòbil per anular la sortida prevista, no
és el cas. El que realment em preocupa no són els problemes, sinó el temor de
no saber com reaccionar davant d’ells. I això és vàlid tant per l’esport, com
per tots els afers de la quotidianitat.
I molt sovint oblido que quan sorgeixen moments de
dubte, no estem sols. Sempre trobarem persones pel camí que senten les mateixes
pors i angoixes que nosaltres. I també hi trobarem companys de viatge, que ja
han passat per aquestes situacions i que en tot moment estan disposats a
compartir les solucions i a donar-te una empenta o unes paraules d’ànim, d’una
manera del tot desinteressada; perquè no defalleixis.
Per aquests col·laboradors, seguidors o com vulgueu
anomenar-los, el meu més gran sentit de respecte i admiració.
Sense la seva aportació, mai no hagués arribat a on
soc.
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
AL RIPOLLÈS HI
BUSCARAN PETROLI
El govern de la Generalitat, el passat mes d’octubre,
va autoritzar a una empresa anglesa, concretament a Teredo Oils United, a poder
buscar petroli a la comarca. Els municipis afectats serien vuit; Campdevànol,
Ripoll, Les Llosses, Vallfogona del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses,
Ogassa, Sant Pau de Segúries i Ribes de Freser.
Abans de començar a perforar aquesta terra, es
necessitaran fer estudis geològics i geofísics, per esbrinar si mereix la pena
invertir-hi els 24 milions en que s’han pressupostat tots els treballs. Es creu que si tot anés
favorablement les primeres perforacions podrien realitzar-se el 2016.
Malgrat tot, els primers maldecaps pels ajuntaments han
arribat, fins i tot abans que es bellugui res. Doncs es tem que per realitzar
les extraccions es podrien utilitzar tècniques molt agressives ecològicament,
com el fracking.
El fracking o fracturació hidràulica és una tècnica desenvolupada als
EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en
un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat
des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites
fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones
d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius
químics, alguns altament tòxics. Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte
ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua
residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la
utilització d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de
les superficials.
De moment tant l'ajuntament de Ripoll com el de Sant Joan de les Abadesses, han rebutjat el projecte. Però, és clar, els permisos ja estan concedits.
Veure'm qué en surt de tot plegat.
ST. VALENTI DE SALARÇA
Situada a la vall de Bolòs a la
dreta del riu Llierca (Camprodon)i envoltada per una magnífica roureda, aquesta església
de Sant Valentí, fou consagrada l’any 1168 per Ponç de Monells abat de Sant
Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa. Emperò el lloc de Salarsa ja és
esmentat el 937. El topònim del nom significaria “lloc ple d’arços”:i més escaient no pot ésser, doncs l’indret
n’ha està farcit.
L’església que es creu
que és de mitjants del
segle XII, és un edifici format per una nau trapezoïdal
capçada, amb l’absis llis orientat a l’est. Un robust campanar d’espadanya, amb
dues obertures, ocupa tota la façana de ponent, al que s’accedeix per una
escala de pedra exterior. El mur de la cara sud es troba apuntalat per dues
vigues de ferro, per evitar un segur esfondrament. Té afegit en època moderna un porxo que
aixopluga la porta d’entrada acabada amb un arc de mig punt adovellat. El seu
interior és molt simple, i bastant deteriorat, malgrat que s’ha fet alguna
actuació per a la seva conservació, guardant una imatge del Sant a l’absis.
segle XII, és un edifici format per una nau trapezoïdal
capçada, amb l’absis llis orientat a l’est. Un robust campanar d’espadanya, amb
dues obertures, ocupa tota la façana de ponent, al que s’accedeix per una
escala de pedra exterior. El mur de la cara sud es troba apuntalat per dues
vigues de ferro, per evitar un segur esfondrament. Té afegit en època moderna un porxo que
aixopluga la porta d’entrada acabada amb un arc de mig punt adovellat. El seu
interior és molt simple, i bastant deteriorat, malgrat que s’ha fet alguna
actuació per a la seva conservació, guardant una imatge del Sant a l’absis.
És un edifici modest, però molt ajustat de línies i proporcions. Difícilment pot trobar-se un altre edifici que harmonitzi tant escaigudament amb el paisatge i que aparenti eixir de l'entranya de la terra, fent joc amb les clapades de roures centenaris.
Sortosament fa quinze anys que s'ha recuperat l'aplec, que se celebra pels vols de l'Ascenció, amb benedicció de cavalls.
Aquí us enllaço amb unes imatges del passat aplec: www.valldecamprodontv.com/node/1081?sub=
COM ARRIBAR-HI 23 km i 1300 m. de desnivell acumulat
0. Sortim de
Camprodon per anar a buscar la pista que puja a Font-rubí. Aquesta es troba en
el carrer de Llandrius(aprop del km.11 de la C-38 que porta a Molló), a on hi ha la piscina municipal i més endavant el camp de golf.
1. Seguim
recta. La pista que surt per la dreta puja fins l’ermita de Sant Antoni.
2. Anem pujant
sempre recta, sense desviar-nos en cap trencall.
3.5 Arribem al
final de la pista, al Coll Pregon (1.126 m), per trobar-nos els primers carrers de Font-rubí. Ara tenim
que anar a buscar la pista que baixa al mas Tubert, i per fer-ho tenim que
travessar tota la urbanització. Està marcat amb les senyals del Centre BTT de
la ruta 12,
amb l’inconvenient que les tenim al inrevés. Per no fer-ho massa enrevessat amb les explicacions, hi posarem un plànol amb la ruta a seguir.
 |
|
© Base cartogràfica propietat de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat. |
4.5 Un cop al
pàrquing, tirem per la dreta vorejant la tanca del mini-golf, i un cop s’acaba
aquesta podrem trobar disseminats alguns rètols amb la indicació del Tubert.
5.5 S’acaben
els carrers de la urbanització i comença la pista emporlanada que baixa un
desnivell de cinc-cents metres en menys de cinc quilòmetres.
7. Trobarem una
masia a peu de la carretera que s’anomena La Quera.
10. Estem al
capdavall de la pista (625 m). En aquest encreuament tal com indica un rètol, ens
desviarem a l’esquerra pel Camí de Salarça i pujant una mica.
11.5 Arribem a
l’ermita de Sant Valentí de Salarça (950 m). La pista que contínua, salvant la
distància de sis quilómetres, porta a Beget.
Són
de bon destacar les esglésies de Sant Cristòfol de Beget, amb una imatge de
crist del s. XII, anomenada La Majestat de Beget; a Molló sobresurt el campanar
de cinc pisos de Santa Cecília; la de Sant Valentí de Salarça; Santa Maria de
Bolòs totes elles a la Vall de Camprodon. A la Vall de Ribes de Freser hi
trobem la de Sant Jaume de Queralbs, amb l’entrada porxada; a Dòrria hi tenim
la de Sant Victor; a Tosses la de Sant
Cristòfol; Sant Feliu de Bruguera i el Santuari de la Mare de Déu de Núria;
entre d’altres. I a la part baixa del Ripollès, seguint les petjades del comte
Arnau trobarem Sant Joan de Mataplana, Sant Pere de Montgrony, Sant Martí de
Puigbó o Santa Magdalena de Solanllong. Al terme de Les Llosses destaquen la de
Santa Maria, Sant Martí de Vinyoles, Sant Feliu d’Estiula, Sant Julià de Cosp,
Sant Esteve de Vallespirans, Sant Sadurní de Sovelles,...
LA SOBRIETAT DEL ROMÀNIC
En
el segle XI, les millores econòmiques, socials, demogràfiques i sobretot la
necessitat reconstructora, després de les invasions dels pobles nòrdics,
permeten l’expansió i generalització, per tot Europa, d’un nou estil
arquitectònic, fet en pedra ben tallada i regular, que produïa sensació de
solidesa. És tracta de l’art romànic.
Hereu
de la tradició romana, aquest nou estil afegí conceptes germànics i orientals,
com la volta de canó per suprimir les bigues de fusta, les plantes abacials,
columnes amb capitells, patis porxats o claustres i abundor d’elements pictòrics.
Aquest
fort ímpetu constructor sorgí principalment a partir dels grans monestirs,
santuaris de pelegrinatge i de les grans catedrals, impulsats pels propis
monjos, canonges i bisbes; gràcies sens dubte a els coneguts, magistri comacini, mestres d’obres.
L’art
romànic s’inicia a Llombardia i va evolucionant amb el pas del temps, adquirint
matisos molt peculiars a cada regió que s’estableix.
Aquí
Catalunya arriba per terra i mar, a mitjans del segle XI. La nova moda es
barreja al començament amb l’estil arquitectònic del país (d’un fort accent
mossàrab) i acabà per suplantar-lo. Resultat d’aquest fet és que el primer
romànic a Catalunya es denomina “romànic llombard – català”.
A
la nostra comarca el gran impulsor de aquesta nova moda constructora fou l’abat
Oliba, extret d’un del seus viatges fets per la Llombardia.
La
resplendor del romànic al Ripollès ha sembrat els pobles de la comarca amb un
inestimable patrimoni artístic que abraça gran part de la tipologia
arquitectònica del romànic català.
Els
màxims exponents del romànic del Ripollès són tres grans monestirs:
El
de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 880 per Guifré el Pelós amb l’objectiu
de repoblar la vall de Ripoll. De totes les reformes que ha sofert la més
rellevant fou la que realitzà el 1032 l’abat Oliba, que la vestí amb una planta
basilical de cinc naus i set absis i la vistositat de dos campanars del més pur
estil romànic llombard. Però la peça més important d’aquest temple és la
portada del s. XII, concebuda a manera de gran arc triomfal. Com digué el poeta
Verdaguer, “ És la Bíblia impresa al cor de Catalunya “.
L’altre monestir és el de Sant Joan de les
Abadesses, fundat també per Guifré el 885, i regentat de bon principi per una
comunitat femenina a les ordres de la filla de Guifré el Pelós, Emma.
I
el monestir de Sant Pere de Camprodon, fundat a mitjans del s. X per Guifré II,
comte de Besalú. Malauradament avui dia només resta dels seus inicis l’església
de planta de creu llatina amb els cinc absis rectangulars.
Disseminades
i ubicades a diferents indrets de la comarca s’hi troben, ubicades petites
joies del romànic, més de seixanta esglésies i ermites (generalment d’una sola
nau, un sol absis i campanars d’espadanya) engalanant la bellesa natural de tot
el Ripollès. Aquestes esglésies estan orientades la majoria d’elles seguint un
eix que va de llevant a ponent, d’aquesta manera, quan els raigs del sol
apareixen darrera les muntanyes incideixen directament a l’altar, simbolitzant
la llum divina que mostra el bon camí al fidel.
Són
de bon destacar les esglésies de Sant Cristòfol de Beget, amb una imatge de
crist del s. XII, anomenada La Majestat de Beget; a Molló sobresurt el campanar
de cinc pisos de Santa Cecília; la de Sant Valentí de Salarça; Santa Maria de
Bolòs totes elles a la Vall de Camprodon. A la Vall de Ribes de Freser hi
trobem la de Sant Jaume de Queralbs, amb l’entrada porxada; a Dòrria hi tenim
la de Sant Victor; a Tosses la de Sant
Cristòfol; Sant Feliu de Bruguera i el Santuari de la Mare de Déu de Núria;
entre d’altres. I a la part baixa del Ripollès, seguint les petjades del comte
Arnau trobarem Sant Joan de Mataplana, Sant Pere de Montgrony, Sant Martí de
Puigbó o Santa Magdalena de Solanllong. Al terme de Les Llosses destaquen la de
Santa Maria, Sant Martí de Vinyoles, Sant Feliu d’Estiula, Sant Julià de Cosp,
Sant Esteve de Vallespirans, Sant Sadurní de Sovelles,...
Tota
aquesta gran quantitat de vestigis romànics, permet avui poder admirar una de
les concentracions més grans d’aquest estil arquitectònic d’Europa, amb més de
98 monuments.
Fonts emprades per l'entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
www.valldecamprodontv.com
www.icc.cat
Catalunya Romànica Vol. X.El Ripollès
L'art romànic a la vall de Camprodon de Ramon Vinyeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada