inici
PUNTS DE REFERÈNCIA
Aquests dies tot repassant els itineraris que, en el seu dia, varem fer per arribar a l’ermita en qüestió, m’he adonat de les mancances que hi ha en les descripcions. Posant-me en el hipotètic cas, que volgués recórrer alguna de les rutes aquí ressenyades, el més fàcil que podria passar és que el primer trencant ja me’l passés de llarg.
I com molt bé m’ha fet veure, un senderista de tota la vida, que s’ha trepitjat un munt de vegades els camins del Ripollès i altres indrets de la nostra geografia; en tota descripció sigui escrita o divulgada verbalment, no hi pot mancar mai, PUNTS DE REFERÈNCIA.
Doncs bé, per si algú té l’atreviment de seguir les informacions d’aquest blog, per anar a qualsevol dels indrets que marquem, que vagi em tota la tranquil·litat que de punts de referència no en faltaran, a partir d’ara, però que vagi preparat en portar un bon suport al manillar de la bici, perquè les descripcions ocupen un mínim de tres folis, escrits pel davant i pel darrera amb una lletra minúscula.
I el que no voldríem sentir a dir, és que s’ha perdut un ciclista, tot seguint les ressenyes d’un blog de la comarca.
Més endavant ja inclourem alguns TRACKS, però dona la casualitat que un servidor no en té. I el company, Pelines, se’l va comprar un cop acabades totes les ermites. Però, com que som gent de paraula, en repetirem alguna per poder posar-hi, aquests punts de referència infal·libles.
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
la notícia
Per tornar ainiciLA NEU NOMÉS FA PRESÈNCIA A COTES ALTES
La notícia d’aquesta setmana, és que no puc donar la notícia de que ha nevat. Almenys no tot el que s’esperava que caigués.
A les cotes més altes s’han afegit 30 centímetres de neu nova, però en els punt més baixos, aquest element blanquinós només ha enfarinat els teulats.
El Servei Meteorològic avisa que en cas de precipitacions, aquestes seran de neu a partir dels 600 metres; però com que no cau ni una gota, difícilment caurà cap volva de neu.
A més, personalment no lo trobo a faltar, comparteixo la opinió de la gent ben assenyada que diu, que la neu com més amunt millor.
l'ermita
Per tornar a iniciST. SALVADOR DE CORBEROLA
Les restes de l’església de Sant Salvador de Corberola es troven adossades al mas de Corberola. Aquesta capella apareix esmentada molt tardanament, l’any 1324, en un document particular , com és el testament de Pere Sassala.
De l’església només queden els murs exteriors de l’absis, de planta semicircular, amb una finestra, aparedada, amb una llinda plana. La coberta, a dos vessants, és la continuació de la construcció rural del mas, adossada, i no correspon a la del temple primitiu.
La base de les parets de l’absis es veu refeta o reforçada, tal vegada a causa de l’erosió que ha sofert el camí que hi passa a tocar. Els carreuons, que només es veuen des de l’exterior, es troben força ben tallats i col·locats, amb juntes gairebé seques i amb algunes filades disposades de través, o d’altres, de blocs més grossos que la resta.
COM ARRIBAR-HI 23 km / 1.130 metres de desnivell acumulat
 |
| El camp de bici-trial |
0.2 Entrem a la carretera i tirem per la dreta fins la rotonda de Cal Déu.
 |
| Rotonda de Cal Déu |
1.5 Trobem una pista per la nostra dreta, que ignorarem .Nosaltres seguirem per l’esquerra tot seguint les marques, vermelles i blanques, del GR-1.2.3 Passem per sota de l’ermita del Remei.
3.0 Trobem una carretera asfaltada i rètols del Centre BTT del Ripollès, senyalitzant les rutes 7 i 8. Seguim per la dreta i pujant una mica.
3.5 Deixem la pista de la dreta que puja al Catllar. Seguim per l’esquerra, per la pista pavimentada, passant per El Mir i després baixarem fins una riera.5.0 Travessem la riera de Vilardell i agafem la pista de l’esquerra, coneguda pel nom de Camí de les Llosses. Anirem pujant, tot passant a tocar de tres masos. Quan arribem a l’últim, anomenat El Coll, deixarem de pujar i la pista es convertirà novament amb formigó. La seguirem tot planejant.
9.0 Arribem a una bifurcació. Aquí deixarem de seguir el GR-1. Tirem per la dreta, tot pujant fins a Arquers.9.4 Passem el mas i ara la pista torna a ser de terra. Seguim recta i un cop fets uns tres-cents metres, d’aquesta forquilla de camins agafarem el del mig.
13.0 Estem a dalt del Coll ( 1.120 m.). Planejarem una mica i de seguida baixarem.
15.0 Un cop fets aquest dos quilòmetres, abandonarem la pista principal i n’agafarem un altre que veurem a la nostra esquerra.15.2 Trobem una pista a l’esquerra. L’agafarem de tornada. Seguim amunt.
15.7 Hem arribat a Corberola.Per tornar, reculem per on hem vingut, fins el punt que s’ha esmentat anteriorment.16.7 Tornem a agafar la pista principal que baixa del Coll de la Botifarra.
17.7 Arribem de nou a la riera Vilardell, que hem travessat a l’anada, en el punt quilomètric 5. Són els que ens manquen per arribar, al punt de sortida.
DE CAMÍ CAP A SANT SALVADOR DE CORBEROLA
Aquest relat que contaré, no es cap mite ni llegenda, sinó una història veraç, que vaig poder viure conjuntament amb els companys.
Ens dirigíem per segona vegada a veure aquesta ermita, doncs l’indret ens va meravellar tant, que volíem repetir l’experiència. La primera sorpresa la varem tenir abans d’arribar a l’ermita, doncs al mig de la pista davant nostre, un tros enllà com es diu popularment, vam veure tres animals que en un primer moment potser degut a la impressió, vam anomenar cérvols. Més tard descrivint l’aspecte dels animals, amb entesos cinegètics, ens van dir que possiblement foren cabirols. Jo, que soc un autèntic negat per descriure tota mena d’animals amb potes, vaig dir que eren, isards.
En arribar a l’ermita, comentant encara la sort que vam tenir en poder veure aquestes feres, vam trobar un home, amb el seu gos i un bon ramat de vaques. En veure’ns, l’home el primer que va fer, fora cridar el gos, que venia de dret a nosaltres, possiblement per donar-nos la benvinguda amb alguna mossegada. Un cop calmat el ca, l’home ens va comentar que el gos era un cadell i que de vegades, no creien massa a l’amo. Sincerament aquestes paraules no en van tranquil·litzar gens, ans el contrari, des de llavors, no vaig treure ull de tots els moviments del cadell de gos.
 |
| Foto presa des de Corberola, per l'equip del blog |
Un cop fetes les presentacions, el bon home ens va comentar que ell havia nascut en aquest mas, adossat a l’ermita, feia d’això més de vuitanta anys, i que li havien dit, que les campanes que havien hagut a l’ermita, se les van endur per guarnir el campanar de Sta. Eulàlia de Viladonja. També ens comentar que tota la seva vida l’havia viscut per aquests paratges, guardant bestiar i fent feines de pagès. I que totes les muntanyes que ens envoltaven ben vestides ara de pins, ell les havia vist totes nues d’arbres i les havia recorregut un munt de vegades. I que mai havia pres pastilles per cap mal; quan es trobava indisposat, es feia infusions amb les herbes remeieres de tota la vida.
Aleshores vivia amb el seu nebot a el mas Les Selles, a hora i mitja de camí.
Malauradament, després d’aquest encontre, ens varem assabentar pel seu nebot, Fonsu, que el “Tiet” va patir un greu accident amb el tractor i després de restar en coma un temps al hospital, no se’n va sortir.
Serveixi aquest escrit per retre un petit homenatge a la seva memòria.
FONTS EMPRADES PER AQUESTA ENTRADA:
www.meteo.cat
www.altimetrias.net
www.icc.cat
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada