inici
EN PELINES
L’amic Pelines comença a estar mosca, pel caire que està agafant el blog. Principalment per el protagonista que encapçala les entrades.
Bé, no ens fiquéssim pas nerviosos tot just ara que portem una desena d’ermites i rutes documentades. I com vaig dir en el seu moment, que estem oberts a qualsevol suggeriment, faré honor a la meva paraula i em restaré protagonisme. Però, que quedi clar, que jo, només puc escriure del que sé; i ningú millor que la pròpia persona per elevar-se a la categoria que no li pertoca, però que sí desitjaria.
Avui toca presentar a l’altre pilar d’aquest blog. En Pelines. No puc mostrar episodis de la seva infantesa, primer perquè no n’estic autoritzat i segona, perquè ens vam conèixer quan ja teníem la mili feta. Però perquè us pugueu fer una idea de la classe d’element que està fet, ell diu que el record més significatiu del seu pas per l’escola, és quan es tatxonava les soles de les sabates amb xinxetes i feia servir els passadissos de pista.
És un cul de mal seure, i pel que tenim entès no para quiet ni per dormir. A més de l’esport del ciclisme, practica l’esquí de muntanya, o sigui puja a peu amb els esquís a l’esquena o amb les pells de foca, per baixar després per les pistes d’esquí. Personalment m’ha fet avorrir el senderisme, doncs a més de portar un ritme frenètic, acostuma a passar pels llocs, que els isards s’ho pensen dues vegades abans de fer-ho. A pujat a tots els cims de Catalunya d’una cota de 2.900. L’Aneto per ell, és una excursió de mig dia; em consta que el famós Pas de Mahoma, se’l fa corrents. L’expedició al Montblanc, l’ha fet un parell de vegades i el Cervino ho a intentat dues vegades però, sense poder fer el cim... I ara se l’hi a donat per jugar al pàdel. A mi m’esgota només d’escoltar-lo.
Potser us preguntareu perquè essent, en Pelines, tant hiperactiu, i un servidor més aviat amant del sofà, hem pogut trobar el punt d’equilibri per poder fer totes les ermites, a sobre de la bici. La clau a aquesta pregunta és que fa uns sis anys, l’amic Pelines, va patir un infart, restant-li una petita part del cor inservible. Des de llavors s’ha de limitar a no passar de 150 pulsacions i això li ha fet perdre competitivitat, però no pas efectivitat. Doncs puja a tot arreu al mateix temps que jo, amb l’avantatja que el seu pulsòmetre sempre marca 20 pulsacions menys. Ja ho diu tothom que és un dopat, perquè es fot un bon grapat de fàrmacs diaris.
“Qui te cul del mal seient, no n’acaba cap i en comença cent”
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
la notícia
Per tornar a iniciVallter 2000 i Llanars, final i sortida d'etapa de la Volta Catalunya
 |
| La Volta Catalunya tornarà a passar enguany pel Ripollès. Foto: Adrià Costa |
La 93a edició de la Volta Catalunya es disputarà entre el 18 i el 24 de març. Sortirà de Calella per segona vegada mentre Banyoles acollirà el final de la segona etapa. Un dels finals en alt, a la tercera etapa, acabarà a l'estació d'esquí de Vallter, de categoria especial. El port, amb un desnivell mitjà del 7’8% i rampes màximes del 12%, es considera la cima Peris per ser el sostre de la prova. A més, Llanars serà la sortida de la quarta etapa el 21 de març que acabarà a Portainé.
L'any passat la Volta va passar per la comarca en una jornada de meteorologia infernal. Els ciclistes van coronar amb pluja el coll de Coubet i amb aiguaneu la collada de Toses, ambdós de primera categoria. Malgrat que l'etapa s'havia d'acabar a Portainé, l'organització la va retallar 55 quilòmetres a causa de la intensa nevada que va afectar el Pirineu.
A Vallter, 21 anys més tard
No és la primera vegada que una etapa de la Volta Catalunya acaba a Vallter 2000. Ho va fer el 1992, ara fa 21 anys, amb victòria de Tomy Rominger. En aquella edició la prova la guanyar Miguel Indurain. Ara la prova ciclista tornarà a l'estació d'esquí de Setcases gràcies a l'acord assolit entre els ajuntaments, el Consell Comarcal, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i, sobretot, FGC.
l'ermita
Per tornar a iniciMARE DE DÉU DEL CATLLAR
El primitiu santuari era l’església d’una fortalesa allà situada, també anomenda el castell del Catllar. La família originària del castell seria la dels Descatllar, senyors de la Roca d’Abella, que s’iniciaria cap el 1067 amb Guillem Ramon i s’extingiria el 1789 amb Narcís Descatllar, marqués de Besora.
Hi ha documents datats del 1150 en que proven que el culte en un principi era a sant Pere del Catllar, si bé en el 1202 ja es fa esment de Sta. Maria del Catllar com ermita, amb capella, estança-ermitatge i ermità adscrit, i que la devoció a la Mare de Déu va anar descuidant el culte a St. Pere. Recoberta de lloses de llicorella; té la singularitat que s’accedeix directament al cor des d’una porta que dóna a un marge de l’exterior.
La primitiva imatge de la verge era romànica i consta com a desapareguda. Mot que no sigui ben empleat en aquest cas, doncs a finals del segle passat, amb motiu de la venda de la propietat on es troba el Catllar, fou cedida la imatge a una tercera persona que intervenia en l’operació i molt probablement es trobi hores d’ara en alguna col·lecció particular.
D’aquesta talla hom en féu una còpia i és col·locada en un altaret dins una urna o campana de vidre damunt d’una calaixera de la petita sagristia. L’any 1936 fou malmesa, i posteriorment restaurada per la família Ramis.
L’aplec tenia lloc el dilluns de Pasqua de Resurrecció. Cal esmentar que la presència de guàrdies civils hi era una norma, a causa, segons que sembla, que un any hi van haver fortes esbatussades entre gent de Vilallonga i de Setcases, conseqüència d’antigues rivalitats. Fins i tot es deia que el text d’inici dels goigs era una clara referència al fet:
Mare de Misericòrdia
Verge santa del Catllar
Doneu-nos pau i concòrdia
Que sempre us puguem lloar
la ruta
Per tornar a iniciCOM ARRIBAR-HI 87 km amb un desnivell de 1430 m(+) i 1430 m(-)
Aquesta ermita es troba a dos quilòmetres de la carretera a Setcases. Per no fer-la per carretera indicarem una ruta per pistes de muntanya, però cal dir que és molt llarga, uns cinquanta quilòmetres només per arribar-hi des de Ripoll i d’un grau de dificultat força exigent.
0. Sortim de Ripoll, per la C-17, direcció Ribes de Freser.
15. Un cop aquí, seguim les indicacions per agafar la carretera a Pardines.
17. Deixem la carretera asfaltada i enfilem per l’esquerra direcció Ribesaltes.
21. La pista de l’esquerra continúa la Ruta de BTT 16. Nosaltres seguim pujant. Ben aviat s’acabarà la pista formigonada.
23.7 La pista de l’esquerra porta al refugi de Ribesaltes. Continuem tot recta i amb calma doncs el nostre proper objectiu, Tregurà, està a 20 quilòmetres. Quan portem 1/3 del recorregut arribem a la Collada de Meianell a 1900 metres; a continuació la pista baixa lleugerament i torna a pujar fins els 2000 metres al arribar al collet de la Gralla i a partir d’aquí ja no pares de baixar.
44. Hem arribat a Tregurà de Dalt. Ara baixem, passarem per Tregurà de Baix i seguirem avall, fins trobar la carretera GIV-5264 que puja a Setcases. Però, tenim un altre opció; podem arribar a l'ermita seguint un petit sender marcat amb senyals grogues que surt...Sabeu què? Millor que mireu aquest enllaç d'una colla d'amants de la muntanya, que ho van fer a peu i tant les explicacions com les fotografies no tenen cap desperdici:http://unxicdemuntanya.blogspot.com.es
62. Baixant per la carretera GIV-5265 arribem a Camprodon. En aquest municipi enllacem amb la carretera C-38 fins a Ripoll.
87. Arribem a Ripoll. Ja havíem dit de bon principi, que és molt llarga. No obstant, sempre és pot iniciar la ruta des d’altres poblacions més properes.
VALLTER 2000 I EL REFUGI D’ULLDETER
un fet
Per tornar a iniciVALLTER 2000 I EL REFUGI D’ULLDETER
Dins el terme municipal de Setcases, es troba l’estació d’esquí més oriental de tot el Pirineu. Abans però s’ha de salvar un desnivell de 879 metres amb una mica més de 12 km i amb rampes de fins el 14%. No en va, aquesta carretera ha estat final d’etapa tant de la Volta a Catalunya com a La Vuelta de España.
Vallter 2000 ha agafat el nom, de les cotes d’on surten els 11 remuntadors mecànics, fins la pista de més altura a 2500 m; malgrat que la majoria surten de l’aparcament a 2200 metres. La seva privilegiada situació geográfica permet divisar des de la cota 2535, la badia de Roses i el Cap de Creus; d’aquí li ve que es digui que Vallter 2000 disposa de la neu més mediterrànea dels Pirineus.
Amb gairebé 35 anys de vida, disposa de 14 pistes de diferents nivells amb un total de 20 km. Emperò les nevades són molt irregulars degut en gran part a que els fronts atlàntics hi arriben molt afeblits. Però aquest fet queda contrarestat per les llevantades, que quan hi fan presència hi poden deixar grans quantitats de neu. Quan això no succeeix, per garantir poder obrir tota la temporada d’esquí, l’estació s’ha equipat amb més de 70 espersors per fabricar neu artificial.L'octubre de l'any 2012, el govern de la Generalitat autoritzava que FFCC es quedés amb el 70% de l'estació. L'antiga propietat, Salvador Serra SA, així com l'Ajuntament de Setcases, continuen a la societat.
No massa lluny de l’estació d’esquí i gairebé a tocar del naixement del riu Ter, als peus del coll de la Marrana, s’hi va ubicar el que seria en aquell moment el primer refugi de muntanya de Catalunya i d’Espanya i el primer que va fer la funció d’alberg, doncs fins llavors només hi havien els anomenats hospitals de muntanya.
L’impulsor de la construcció del xalet d’Ulldeter fou Cèsar August Torras president aleshores del primer moviment excursionista, precursor del actual Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L’any 1907 va encarregar el projecte a l’arquitecte Jeroni Martorell i el pressupost inicial fòra de 20.000 pessetes, però que acabaría amb més del doble. La construcción era d’estil modernista, amb voltes gòtiques; disposava de 21 llits, menjador, llar de foc i cuina. El van deixar enllestit en dos estius, concretament en 7 mesos i el van inaugurar el 25 de juliol de 1909. Una anécdota curiosa d’aquest dia es que també s’inaugurà un centre columbòfil de coloms missatgers i es van enviar aus des d’Ulldeter per fer partíceps del esdeveniment a Barcelona, Tolosa i fin si tot a París.
El resultat de tant esforç va ser la ruïna en pocs anys. Ubicat en un indret a mercè de forts vents huracanats i amb temperaturas mínimes que fàcilment poden arribar a -250C, els primers síntomes de deteriorament ho va notar la coberta exterior que no era prou impermeable per evitar l'entrada d'aigua i evitar l'efecte del glaç que obria les parets; i sembla ser que els materials emprats per impermeabilitzar-la, ciment i sorra, tampoc devien ser els més adients, doncs fruit d’això el refugi es va anar degradant fins arribar la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat, fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes amb l’excusa de que no fos aixopluc per maquis. Amb el temps va quedar totalment destruït.
A finals dels anys 40, el CEC, propietari del derruit refugi, va començar a treballar en un nou projecte; situat nomès a 150 metres més avall, però enmig del bosc i a recer del vent. Varen començar les obres l’any 1953 amb un estil més propi del país i aquesta vegada amb materials convencionals, com la coberta en que van utilitzar pissarra. El 29 de juny de 1959 s’inaugurava el nou refugi d’Ulldeter.
Històries del refugi:
En Toni, que durant la seva adolescència havia treballat en la construcció del refugi nou (el seu pare n'era el constructor), explica que una vegada el guarda havia comprat 3 xais per uns excursionistes que finalment no van arribar. Per poder conservar la carn la van posar en una petita clapa de neu que aguanta sense fondre enmig d'una canal del Gra de Fajol. Explica que varen menjar xai per esmorzar, per dinar i per sopar durant tota la setmana i que al final allò no es podia aguantar de la pudor que feia.
un video musical
Per tornar a iniciFonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
webspobles.ddgi.cat
ca.wikipeia.org
creandoelblog.blogspot.com
ullades.blogspot.com
vallter2000.com
ulldeter.net
unxicdemuntanya.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada