29 d’ag. 2013

SANT MARC D'ESTIULA



  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir un fet
  • Per escoltar i veure un video musical

    LA GUERRA DE LES RODES: 26 ", 29er, o 27,5. Pros i contres


    ·          

    ·          

    ·          

     
    El debat recurrent en el món del mountain bike fa mesos que mira cap al mateix punt. En concret cap avall, cap a aquesta part de la bicicleta que ens connecta amb el terra que trepitgem i amb els camins que travessem. Parlem, és clar, de les rodes. I és que des que Nino Schurter guanyés la primera prova de la Copa del Món a Sud-àfrica als comandaments d'una bicicleta amb rodes 650B o de 27,5 polzades, la discussió s'ha acabat d'instal · lar: la mida importa. Però quin és l'ideal? L'opinió que tenim des de Bloc BTT és que no hi ha una mesura perfecta, que sigui millor que les altres, sinó que cadascuna tens els teus avantatges i inconvenients. Us les presentem!

    26 polzades



    La referència a MTB per aconseguir maneig, lleugeresa i versatilitat. Per als caçadors de cada gram, aquells que prioritzen la mobilitat i l'estalvi de pes per sobre de tota la resta, sens dubte la millor opció.

    Pros: Excel · lent en les rampes més empinades, així com en les pujades no tan dures i més escalonades. Per la seva lògica lleugeresa (que la roda sigui més petita implica que el quadre també ho és, ja que s'adapta a ella), resulta fàcil d'accelerar en situacions en què s'està anant molt lent, o quan directament s'està aturat. Pel mateix motiu, els frens troben una menor resistència en forma de pes, de manera que la frenada és més forta, sobretot a la part inferior de descensos empinats. La sensació de lleugeresa que provoca animarà als corredors més atrevits a saltar per sobre dels obstacles o envoltar-los.
    Contres: Descendir amb una 26 "pot resultar una mica intimidatori, especialment després d'haver provat de fer-ho abans amb una 29er o amb una 27,5". I és que aquesta bicicliceta requereix una major atenció i implicació per part del biker: la posició que adopta té un efecte més gran en com respon i es maneja la bicicleta. Mentre que amb rodes més grosses es pot rodar per seccions de camins més tècniques sense que això impliqui posar en això els cinc sentits, amb una 26 "el ciclista ha de mantenir suficient velocitat per enfrontar-se a roques, sots i roderes amb garanties de no caure o veure's seriosament entorpit.


    29er


    Se sent i es gestiona de manera diferent a les altres dues. L'extrem frontal està alt, i el ciclista s'asseu -diguem-" a l'interior" de la bicicleta, en lloc de a la part superior de la mateixa. Des de la primera pedalada, s'aprecia ràpidament que les forces de treball actuen de forma diferent que amb les seves germanes menors. No gaudeix de la resposta ràpida de les rodes més petites, però sens dubte és la millor opció per a aquells que s'inicien o fan rutes sense massa pretensions ni exigències.
     

    Així llueix la GT Timberline de 29"

    Pros: Les rodes grans van molt bé per baixar. Suavitzen la sensació de sotragueig desagradable més habitual en les 26 polzades. La major confiança ajuda a anar més relaxat mentre les rodes "suren" sobre terreny rocós. La 29er ofereix la millor tracció, tant a l'hora d'emprendre girs com a l'hora de pujar. Aquesta grandària permet romandre assegut més temps, ho posem en Pros, encara que potser a algú li sembli una contra i prefereixi no acomodar-se. Un cop s'ha aconseguit una bona velocitat, la bicicleta es manté fermament. I el mantenir-se és la principal virtut de la 29er.
    Contres: Arribar a la velocitat de creuer requereix més esforç. Resulta remarcablement més difícil guanyar velocitat de nou quan s'ha anat lent (després de pujades dures, o simplement després d'una estona d'haver baixat el ritme). L'únic avantatge en aquest sentit és que, gràcies a la tracció que manté el pneumàtic del darrere, l'esforç quan es treballa fora del selló funciona molt bé. Les rodes grans no responen tan bé a la sinuositat del camí, i manipular la direcció de la roda requereix un major esforç, pel que en les 29 "al manillar és més llarg per compensar la minva de control. El rotor més gran davant no és suficient per donar una gran potència de frens a la 29er.


    650B (o 27,5 ")


    La nova, i per tant de la que més cal dir. Encara que en les bicicletes urbanes del nord d'Europa és una mida de roda habitual, fins fa molt poc no se li coneixia aplicació pràctica i efectiva al mountain biking. Això ha canviat. La 650B es comença a instaurar al circuit, i sembla que ha vingut per quedar-se. La 27,5 "es situa en un punt intermig en el qual aportar tots els avantatges que pugui oferir una roda de 26 o 29 polzades. En altres paraules, les rodes 650B tenen major inèrcia que les de 26 ", però alhora passen millor els obstacles igual que les rodes de 29ers, però sent més lleugeres que aquestes. Anem a veure-la.
     


    Des del triomf de Nino Schurter a la Copa del Món amb unes rodes 27,5 "el debat s'ha obert

    Pros: La sensació d'agilitat que provoca l'acosta més, en aquest sentit, la seva germana petita 26 "que a la mare superiora 29", però tot i això no requereix un treball tan dur per part del ciclista com en les 26 " . La posició corporal a bord d'ella és sempre neutral, a mitges entre la tensió-o atenció, més ben dit-d'una i la comoditat (com si no passés res) de l'altra. La seva tracció és bona al llarg del camí pla, i quan comença el descens permet romandre una mica més relaxat que amb la 26 ". La part davantera de la bicicleta va allà on el ciclista vol que vagi.
    Contres: No presenta grans contres a nivell de conducció. No es pot conduir tan àgilment com una 26 ", ni té un maneig tan suau com la 29er, però no es tracta de diferències prou grans com considerar peròs. A nivell mecànic, cal tenir en compte que pot tenir major encaix en una bicicleta amb un quadre de 26 "(encara que no sempre hagi de encaixar), però amb una bicicleta de 29" caldria canviar tot el quadre. De totes maneres, cada vegada més els fabricants de btt produeixen quadres amb geometries específiques per a aquesta nova mesura.

     

    Un apunt final


    El biker que tingui una 29er disposarà d'un munt de millores per triar en els pneumàtics, rodes i forquilles, i el de 26 "té encara més. El futur de la 650B no està encara clar, i encara és un format difícil de trobar.

    I a vosaltres què us sembla? Quina mida us convenç més?
     

    Podeu votar en l'enquesta que hem obert al nostre facebook!

    Text íntegre extret de la web: blogbtt.com

    la notícia

    Per tornar a inici


    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS 




    L´actor Sean Penn visita Ripoll

    L'oscaritzat actor Sean Penn, guanyador de dos premis de l'acadèmia per Mystic River i Em dic Harvey Milk, ha estat aquesta setmana a Ripoll. Segons algunes fonts, el popular i irreverent intèrpret hauria arribat dimarts passat a la nit, hauria fet nit al municipi i dimecres se'l va poder veure dinant a la terrassa d'un restaurant del municipi.

    Segons El Ripollès digital, l'actor va arribar dimarts i va fer nit a l'hotel La Trobada, on hauria sortit poc de l'habitació i hauria demanat discreció als responsables de l'establiment.
    Dimecres, el responsable del restaurant Crocus va rebre dos clients que, en principi, no tenien res d'especial. Un d'ells va preguntar si podien dinar, i el restaurador va respondre que sí. La dona de l'hostaler, tanmateix, sí que es va adonar que un dels clients era Sean Penn. L'altre era un dels seus relacions públiques, que l'acompanyava.

    Sean Penn a una terrassa de Ripoll
    Sean Penn va demanar un gaspatxo, un entrecot, una Coca-cola light i una aigua, mentre que el seu acompanyat va fer una amanida verda i una cua de vedella. Mentre menjaven a l'interior del local, Penn es va adonar que l'establiment té terrassa, de manera que va decidir sortir. "Van acabar de menjar a fora", va explicar ahir el responsable del local.

    La gent que passava pel carrer no es va adonar que aquell home amb ulleres era Sean Penn. Només una parella de Mossos d'Esquadra va lligar caps i va entrar a l'establiment per veure si aquell home era realment Sean Penn. La dona de l'establiment va decidir preguntar-ho directament als clients, i ell va respondre que, efectivament, era l'actor. Llavors, la dona li va demanar un autògraf, que l'actor va signar. Es veu que estava molt relaxat i a gust a Ripoll.

    Aquest estiu, Sean Penn ha estat rodant a Barcelona la pel·lícula “The Gunman”, on comparteix pantalla amb el també oscaritzat Javier Bardem. Després d'unes setmanes a la ciutat comtal, Penn es va escapar també fins a Eivissa, on va passar un cap de setmana de relax i festa molt ben acompanyat. Malgrat que en un primer moment els rumors van apuntar a què l'actor s'havia enamorat de la model i actriu Cristina Piaget, més tard s'ha sabut que l'intèrpret ha iniciat una relació amb una amiga d'aquesta: la relacions públiques Marisa Velasco, que treballa per a l'empresa que gestiona Las Rozas Village. Per això, les visites de Penn a l'Estat espanyol es podrien fer cada cop més freqüents.


    l'ermita

    Per tornar a inici
    Sant Marc d'Estiula

    Santuari situat a 1387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l'E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d'Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l'antic terme de Viladonja.

    El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Les Llosses.


    Linx
    És un edifici rectangular petit, semblant a una cabana; documentat des del 1672 que depenia de la parròquia d'Estiula. Actualment quasi en ruïna total.

    En el sector sud-oriental, excavades en materials de conglomerats se situen les anomenades coves de Llentes, que apart del seu interès geològic, també destaquen per la fauna que hi habiten, sobretot ratpenats de ferradura i invertebrats. En un fragment del bosc de la serra de Sant Marc conjuntament amb l’extrem est del rasos de Tubau, cal destacar la fageda, considerada forest d’interès comarcal.

    Pel que fa a la fauna, encara hi sobreviu una petita població del gall salvatge (Tetrao urogallus), que deu mantenir contacte amb la població del Catllaràs. Als torrents encara hi habita el tritó pirinenc. A arran d’alliberaments fets fa anys, s’ha establert una població força nombrosa de cérvols. També hi ha el gat salvatge i és un del llocs del Ripollès d’on s’havia citat per última vegada el linx.

     







    Si algú té la curiositat de veure com era l'edifici l'any 1974, amb aquest enllaç: C.E.C.     podrà saciar-la gràcies a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

    la ruta

    Per tornar a inici
    COM ARRIBAR-HI




    0. Sortirem de Campdevànol, des del Barri de la Creu; començament del Camí Ral i Ramader.


    4. Planes del Casal. Aquí abandonem el camí ral per pujar per l’esquerra el Camí de l’Auró, localment conegut com del torrent de la Cabana.

    8. A la nostra esquerra veurem la pista que baixa al gorg del Colomer Gran i a la nostra esquerra i enlairat el mas del mateix nom. Seguim recta amunt.

    8.3 Aquí deixem la pista del davant i continuem per la de la dreta que puja.

    8.7 Ignorem la pista de la dreta que porta al mas del Colomer i seguim recta. Una mica més endavant trobarem una cleda.

    11. Coll de les Esperades. La pista de la dreta ens portaria fins el mas de can Santmarc. Nosaltres continuarem per la de l’esquerra i pujant.

    12.2 En aquest punt trobarem a la nostra esquerra una fita marcada amb un cercle vermell. Abandonem la pista i haurem de pujar a peu uns 400 metres per salvar un desnivell de gairebé 125 metres.

    12.6 Sant Marc d’Estiula. Continuarem pel corriol de l’esquerra seguint les marques grogues d’Itinerannia. Al principi es molt ciclable degut que transcorre per la carena de la Serra de Sant Marc, però en algun punt haurem d’anar a peu.

    15. Faig General (1.388 metres d’altitud). Ja no pujarem més. Ara seguim les marques grogues que indiquen cap a la Riba.

    15.3 Compte! Deixem el corriol del davant i trenquem pel de l’esquerra, que ben aviat es convertirà en pista ( en mal estat, però pista).

    16.8 En aquesta bifurcació continuem per la pista de l’esquerra.

    17.3. Passem a tocar del abandonat mas de Llentes.

    18. Obviem la pista que puja per l’esquerra. Seguim recta.

    18.2 En aquest punt per la nostra dreta i avall hi ha las coves de Llentes.

    20. Passem a tocar el avui reformat mas del Pujol de Llentes, antic punt de trobada de pastors d’ovelles.

    21. Coll de can Carles. Girem per la pista de l’esquerra, antic Camí ral d’Estiula que passa per sota de la Coma Menera.

    23.5. Plana del Perer. Davant nostre la casa pairal de l’Auró.

    24.7 Collet de l’Auró. Baixarem per la pista pavimentada de l’esquerra.

    25.7 Tornem estar al punt a on hem començat a pujar cap a Sant Marc. Concretament quan portàvem 8.3 quilòmetres. Ara només tenim que refer el camí d’anada fins el Barri de la Creu de Campdevànol.

    34. Punt zero del Camí Ral i Ramader de Campdevànol. Fi de la pedalada.



    Ruta bastant exigent, no només pels 1.100 metres de desnivell, sinó perquè les pistes es troben en força mal estat i no és ciclable el 100%.






    un fet

    Per tornar a inici
    ELS MOLINS FARINERS

    Degut principalment a unes quantes anyades de bones collites de gra, el segle XVIII dóna mostres de bonança econòmica. Les cases més fortes que encara no tenien molí el van construir aleshores.

    Tots tenien una construcció similar, amb una roda horitzontal i un eix vertical.  Des de el riu o riera més proper calia fer un canal que desviés l’aigua i la portés fins al molí per a fer girar la roda o mola de pedra que desfeia el gra. La força de gir produït per l'aigua en les paletes es transferia directament a la pedra corredora, fent que fes la molturació contra una pedra estàtica a sota de la primera, tenia el desavantatge que la velocitat de rotació de la pedra era depenent del volum i flux d'aigua disponible i, per tant, només era adequat per a ser usat en regions muntanyoses amb rius de corrent ràpid. Aquesta dependència del volum i la velocitat de flux de l'aigua també vol dir que la velocitat de rotació de la pedra era molt variable i la velocitat òptima de mòlta no podia sempre ser mantinguda.
    Els cereals que es plantaven fa uns dos-cents cinquanta anys, eren el forment, l’ordi, el ségol, la civada i el mill. Si bé, la majoria d’ells estaven destinats a moldre gra, algun havia estat farga i més tard es convertí en molí.




    A Les Llosses, avui, es pot seguir el rastre d’una trentena de molins en un estat de conservació molt variat. N’hi ha que són un pilot de rocs i d’altres són magnífics habitatges de segona residència. En qualsevol cas, no en queda cap en funcionament.

    Alguns dels molins fariners del municipi eren ubicats a Llimós, construït el 1824; a Danyans esmentat ja el 1623; el de Capdevila; Carbonell; Dachs; El Pujol, El Molinot; El Molinàs; Vilardell; Sabaters; La Riba...

    Esment especial en farem del molí d’Arqués, que va ser construït el 1746 i va funcionar fins a la meitat del nostre segle, això sí, modernitzat amb un motor d’explosió. I el de Rocafiguera o molí de la Farga Vella, situat a un extrem de la parròquia de Sovelles, i que fou l’emplaçament original de la colònia tèxtil de La Farga de Bebié, en data de 1894.


    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts emprades per aquesta entrada:

    www.blogbtt.com

    www.libreprensa.com

    mdc.cbuc.cat ca.wikipedia.org

    quartpoblethistoriapatrimoni.wordpress.com

    Les Llosses de JOSEP GORDI i RAMON LLIMÓS

    La comarca del Ripollès de SALVADOR GINESTA

     



  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada