SET. 1 MARE DE DÉU DE MONTGRONY

inici

Per anar directe a la notícia

Per informar-se i veure l'ermita

Per no estraviar-se en la ruta

Per llegir una llegenda

Per escoltar i veure un vídeo musical

Després de tants preàmbuls, potser que d’una vegada per totes comencem a entrar en matèria. Perquè com he deixat escrit, el propòsit és fer una entrada per setmana. Si descartem que el cap de setmana, que resta ocupat per altres menesters; que els dilluns, un no és bo ni per fer-se el llit i els dimarts cap a la tarda comencem a ser persona; doncs, així les coses, només queden tres dies per fer quelcom en aquest apartat.

Ha costat decidir quin indret seria l’escollit per encetar aquesta excursió virtual. Després de donar-hi moltes voltes i debatre els pros i contres, s’ha decidit per la Mare de Déu de Montgrony. Perquè és un lloc meravellós de visitar i personalment és l’ indret  que més ens captiva.

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

la notícia

Per tornar a inici

Jan renuncia a la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

El creador d'en Superlópez, establert a Sant Pau de Segúries, ha dedicat cinc àlbums a la comarca

El Ministeri espanyol de Cultura va anunciar el passat 28 de desembre la concessió de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts a Juan López Fernández, conegut artísticament com a Jan. El dibuixant d'en Superlópez, establert des de fa més de vint anys a Sant Pau de Segúries, ha decidit renunciar al premi per “ètica personal en les actuals circumstàncies socials i polítiques actuals”.

Jan va néixer l'any 1939 a la localitat de Toral de los Vados, a el Bierzo, però de petit es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Una segona emigració va ser a Cuba abans de traslladar-se definitivament a Catalunya. Fa més de vint anys es va establir al Ripollès, primer a la Ral i actualment al mateix poble de Sant Pau de Segúries des d'on continua dibuixant. De fet, aquest mateix 2012 va publicar l'Asalto al Museo, el 57è àlbum d'en Superlópez, ambientat al Museu Etnogràfic de Ripoll.


Informació extreta de ElRipollès.info

l'ermita

Per tornar a inici

MARE DE DÉU DE MONTGRONY

Aquesta capella es trova adossada al contrafort del Puig Coma Ermada, a una altitud de 1.400 metres. Data del segle XVII, construida entre els anys 1650 i 1652 i refeta a partir d’un incendi que gairebé  la destruí el 1892. Es de dimensions molt reduides i l’any 1666 hi fora construït un campanar d’espadanya amb dues campanes, una de les quals fou trovada juntament amb la Verge, i que més tard al 1863 fou venuda per un ermità. 

Per facilitar l’accés a la capella es van fer directament a la roca 63 esglaons, que segons diu la llegenda van ser construides per ordre del comte Arnau, i que després de fetes es va negar a pagar als constructors i  per això el seu esperit ronda pel lloc.

Per una paret lateral supuren unes gotes d’aigua que, segons la tradició, són considerades miraculoses per a la vista.

La imatge de la Verge es bruna i pertany a les anomenades “verges trobades”. Arran de la invasió àrab fou amagada en el lloc on ja s’havia venerat i on fou trovada juntament amb una campana a l’any 804. L’actual es una còpia feta al S. XV de l’antiga talla románica del S. XII.

Durant la guerra civil española el vandalisme d’alguns incontrolats va ésser present per aquests indrets i varen descarregar la seva ira sobre la imatge de la Verge. Acabada la guerra, la talla va ésser novament restaurada. Cal esmentar els Goig de Santa Maria de Montgrony, dita “Verge de la Llet” pel do que se li atribueix de fer aumentar la llet a les dones que alletaven els fills, conegudes pel nom de “dides”.

la ruta

Per tornar a inici

ITINERARI     42 km /  665 metres desnivell positiu

Sortirem del pàrquing de Can Guetes, situat a la sortida de Ripoll direcció Sant Joan de les Abadesses. A on hi ha ubicat el CAT (Centre d’Acollida Turística).

0. Travessarem el pàrquing direcció sud, a on hi ha el campanar del monestir, per creuar el riu Ter. Enfilarem pel carrer del Nord i tot creuant el carrer del Doctor Raguer, passarem a tocar pel jardí del Monestir i girarem a l’esquerra pel Passeig d’Elies Rogent, per enllaçar amb el Raval de Sant Pere, que ens portarà a la font del Sant.

1. Aquí agafarem el Camí Ral de Ripoll a la Cerdanya, que és la pista que queda a tocar del mas la Farga del Sant. Un cop passat el tanatori del Ripollès, bé baixada i s’agafa el camí de l’esquerra. No continueu recta!. 

3.6 Final del Camí Ral. Continuem per la carretera direcció Campdevànol, creuem pel pont de Gombrèn, passem per l’Hospital Comarcal, creuem el pas a nivell del tren i abans d’arribar al geriàtric, agafarem la pista de l’esquerra que ens portarà al Camí Ral i Ramader de Campdevànol.

4.2 Ara només ens cal seguir els rètols del camí ral, per la nostra dreta.

8. Final del Camí Ral. Ens trobem a l’església de Sant Llorenç de Campdevànol. Creuem la carretera i continuem per la pista de la dreta, que haurem de deixar ben aviat, per tornar a agafar la GI-401, fins L’Empalme.

9. L’Empalme. Deixem la carretera i continuem pel Camí de Transhumància fins a Gombrèn.

12.8 En aquest punt deixarem el camí, per pujar al poble de Gombrèn i continuar per carretera fins el trencant que puja a Montgrony.

14.8 Bé, ara és quan comença l’autentica etapa. Són gairebé sis quilòmetres de continua pujada, amb rampes que oscil·len des de el 10% fins i tot alguna que ratlla el 16%. Plat petit, pinyó gran i anar fent!.

20.3 Si no heu desistit abans, estareu al Santuari de Montgrony.

 Per la tornada si no es vol repetir l’itinerari, és pot fer tot per carretera.

  

una llegenda

Per tornar a inici

EL MITE D’OTGER CATALÓ

És un personatge cabdal en la forja de la nació catalana i que gracies als llibres de Història s’ha pogut rescatar la seva memoria de l’infaust oblit dels segles convertit  però, en mite. La seva lloable proesa ens ha arribat, com tantes altres, transfigurada  per la Historia imposada des de Castella, però que mai no ha pogut anorrear del tot.

Al segle VII els musulmans ocuparen la Península Ibèrica. Quant van envair Catalunya, van venir homes de l'altra part dels Pirineus per tal d'ajudar als del país. Es va donar un gran batalla, que van perdre els visigots, que es van refugiar als Pirineus. Els àrabs, creient que ja havien dominat el territori, continuaren avançant cap a França.

Tots els guerrers que vingueren de fora van caure en la brega, excepte un dels més braus i valents, que, greument ferit i més mort que viu, restà perdut en una de les afraus més aspres i alteroses del Ripollès, al cim de la muntanya de Montgrony. Es deia Otger Catalon, de Gascunya. Visqué molt de temps en una tenda sense més companyia que un gos que el guaria llepant-li les nafres. S'alimentava de fruites del bosc i de la llet que li portaven les cérvoles, les cabres i les ovelles que pasturaven soles per aquell muntanyam. Cada dia esmolava les armes amb l'esperança de tornar-les a tenyir amb sang sarraïna. Després de fer vida solitària sense veure persona, i quan es sentí prou refet de cos i d'ànima després de la gran derrota, decidí cridar la gent de la terra que havia sobreviscut a la gran desfeta per tal d'emprendre la reconquesta de la tirania de la mitja lluna. I un bell matí de maig sonà el corn amb tanta força que es va sentir ben bé de pertot arreu, i fins dels racons més allunyats i amagats van glatir cors desitjosos de lluitar fins a aconseguir treure els moros. El gos, que era més lleuger que el vent, enardit pel so del corn del seu amo, es llençà terres enllà i arribà fins a les terres de les gents més notables i prestigioses, i empès per la fe i l'entusiasme que li havia comunicat el seu amo els donà entedre que calia armar-se, reunir tota la seva gent i disposar-se a lluitar, per tal d’alliberar-se del setge sarraí.                       

Tothom respongué a la crida. De nou indrets diferents feren cap altres cavallers seguits d'un estol de guerrers coratjosos, assedegats de venjança; eren els senyors de Cervelló, d'Erill, de Pinós, de Ribelles, de Montcada, d'Alemany, de Mataplana, d'Anglesola, i de Cervera, que, aplegats sota el comandament d'Otger, es van conjurar a lluitar fins a la mort per treure els musulmans de la terra. Davant de la imatge de la Mare de Déu de Montgrony van estendre llurs espases i van jurar fidelitat a la seva voluntat i a la seva paraula. Cada un seguit de la gran mainada de la seva gent va emprendre un camí diferent i posà a contribució tot el seu esforç per assolir el seu propòsit; tots ho van aconseguir. Otger s'encaminà cap a la marina i morí lluitant contra els moros de Roses. Fou l'únic que va morir en la lluita. Catalunya es veié neta de moros, però hagué de plorar amb gran consternació la pèrdua del valerós cabdill de la Reconquesta.

En agraïment al gos, que amb el seu esforç tant va contribuir a la victòria, el cabdill Otger, mentre durava la lluita, adoptà com a escut la figura del gànguil corrent amb un collar daurat com a guardó del seu mèrit. Després de mort el gran capità, els nou cavallers que van seguir-lo es van titular barons, i cada un s'ensenyorí de les terres que havia netejat de moros, i per honrar el cabdill van adoptar per a llurs armes el distintiu del gos, que havia pres l'heroi distingint-se entre ells pel color del fons i del símbol. I també el van adoptar com a escut de la terra, de manera que la primera ensenya de Catalunya fou un gànguil amb un collar daurat i en actitud de córrer fins que el comte Jofre el Pilós li donà les quatre barres de la seva pròpia sang. 

Com a curiositat cal afegir que el primer castell construït a la muntanya de Montserrat, on es troba el santuari de la verge negra Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat, s'anomenà "Castell d´Otger" en honor i memòria del cavaller Otger Cataló.

Joan Amades (1890-1959)

un video musical

Per tornar a inici

Fonts emprades per aquesta entrada:

www.naciodigital.cat/elripolles

ca.wikipedia.org/wiki/comte,l'arnau

Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès