SANT VICENÇ DE PALMAROLA

inici

Per anar directe a la notícia

Per informar-se i veure l'ermita

Per no estraviarse en la ruta

Per llegir un fet

LA VOLTA AL MÓN EN BICICLETA

En les dues entrades anteriors descrivíem amb tota mena de detalls l’aventura ciclista feta per terres del Berguedà. No és que sigui cap proesa remarcable i menys si ho comparem amb donar una volta pel món.

Sense ànims de menysprear a ningú, només en faltaria ara crear-me enemics, el que si considero de proesa i gran aventura al desconegut, és el que han fet o faran, els que volen emprendre el gran repte de donar la volta al món en bicicleta. Aventura que personalment se m’escapa de la meva comprensió; només de pensar-hi ja em venen  una mena de calfreds de pànic. Però no tothom és tant poruc com jo, i sort n’hi ha, doncs s’han endinsat en aquesta gran volta alguns amb fins solidaris i altres perquè deuen tenir l’esperit aventurer molt desenvolupat.  

Com és el cas de Frederic Bernat Mullera, un català de 70 anys de la població de Canet de Mar, que amb l’excusa  que no té altra cosa que fer, el passat 29 d’octubre del 2011  va començar aquest periple de donar la volta al planeta amb deu anys. L’inici del trajecte el va fer des de la plaça Abat Oliba de Ripoll ( la cara m’hauria de caure de vergonya, doncs ni me’n vaig assabentar) perquè segons assenyala el protagonista, “és la població on va néixer Catalunya”. D’aquí va enfilar direcció a terres galleges, doncs va voler recórrer el camí de Santiago, per després dirigir-se cap a Sud-àfrica i continuar cap a Turquia, Rússia, Alaska... Preveu acabar l’excursió a Barcelona l’any 2021, quan tingui vuitanta anys. En el seu blog  (http://lavoltaalmonenbicicleta.blogspot.com) escriu la seva aventura personal. Quelcom ha tingut que passar doncs el citat blog no s’actualitza des de febrer del 2012.

Un altre català, el periodista sabadellenc de 26 anys Raimon Escapa ha iniciat aquests dies el seu segon projecte de cicloturisme a gran escala. Després de pedalar per l’Àfrica durant vuit mesos, ara vol fer la volta al món durant tres anys. La seva voluntat és, simplement,fer realitat el somni que acompaña a molts seguidors del cicloturisme: fer la volta al món. Assegura que durant el seu viatge relatarà les seves peripècies en un bloc personal Bicicleta i Manta, en aquest bloc ja comenta:” La meva il·lusió és començar a pedalar des de Sabadell cap a una banda, i arribar-hi per l’altra al cap d’uns tres anys i uns 70.000 quilòmetres de recorregut. No pas per superar cap rècord ni per acabar amb el forat de la capa d’ozó, sinó perquè sóc un enamorat de la bicicleta i m’encanta viatjar”.

I per acabar aquest apartat tant quilométric parlarem d’en Jordi Romo, un barceloní de 32 anys, que té pensat fer més de 50.000 quilòmetres en dos anys, passant per cinc continents. A més a més, Jordi Romo, ha decidit vincular el seu somni a un projecte solidari. Repartirà pilotes de futbol a les escoles per als nens i nenes de països amb problemes econòmics i, també, organitzarà partits de futbol per transmetre els valors de l’esport. El proper 12 d’octubre a les dotze del migdia sortirà de la plaça d’Osca del barri de Sants per iniciar el seu somni.

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

la notícia

Per tornar a inici

El Ripollès es planteja regular la caça de bolets de cara a la temporada vinent

La regulació de la recollida de bolets és un debat recurrent. Ara fa tres anys, aquest diari va publicar un reportatge en el qual propietaris i alcaldes advocaven per la necessitat per fer un pas endavant. Ara, en l'inici d'una temporada que es preveu històrica per les pluges estivals, el Ripollès vol donar un pas endavant i estudiarà els diversos models que s'estan provant arreu del país. Miquel Rovira, president del Consell i del CEINR, veu amb molt bons ulls la proposta de la Val d'Aran que es vol limitar la recollida als veïns –de primera i segona residència- i a les persones que pernoctin als establiments de la comarca. Un dels municipis que més pressió rep dels boletaires és Campelles. Fa tres anys l'exalcalde Manel Palau apostava per una taxa sobretot tenint en compte les despeses que han d'assumir els ajuntaments en el manteniment dels camins. Precisament ha estat l'actual batlle, Joan Dordas, el que va dur la qüestió en el darrer consell d'alcaldes. El president del Consell Comarcal, Miquel Rovira, va assumir la demanda i va anunciar la creació d'una comissió a l'entorn del Consorci d'Espais d'Interès Natural que també presideix. En aquesta comissió s'estudiaran els diversos models amb els quals es pot regular la recol·lecció de bolets. Un dels que Rovira veu positivament és el que està intentant desenvolupar el Conselh Generau d'Aran. Allà, segons ha explicat aquests dies el síndic Carlos Barrera, es vol evitar “l'espoli” per part de persones que pugen puntualment a la vall i que després fan negoci. La mesura és força radical ja que es vol prohibir que recullin bolets aquelles persones que no visquin a la comarca o que hi facin nit en un hotel. Per fer-ho es pretén crear de cara a la temporada vinent un carnet de boletaire gratuït amb una validesa de quatre anys. Una altra de les mesures a estudiar de cara a la temporada vinent és cobrar una taxa. Es tracta d'una opció que la Generalitat ha provat amb bons resultats als boscos de Poblet i que suposa pagar 10 euros per temporada –pels veïns de l'entorn- o 3 euros en autoritzacions per un dia als foranis. El Departament d'Agricultura té intenció d'estendre-ho progressivament –tot i que no hi ha cap calendari- als boscos de la seva propietat. Al Ripollès, per exemple, hi ha un total de cinc forests d'utilitat pública –totes al nord de la comarca- que ocupen poc més de 6.000 hectàrees. La més gran és precisament la muntanya de Sant Miquel –bona terra de ceps-, el debat sobre el futur de la qual va reactivar la proposta de crear un parc natural. En altres casos han estat propietaris o municipis que han fet les seves pròpies regulacions. Al Pallars Sobirà s'ha de pagar 5 euros per recollir un màxim de 15 quilos al Bosc de Virós mentre que a la Vall de Cardós el preu és de tres euros limitant la quantitat a deu quilos. A Muntanyola (Osona), en canvi, un propietari demana un "donatiu" de tres euros o fer un cafè a l'establiment de turisme rural de la finca per poder "arreglar els camins". També es cobra en un bosc privat de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès.

l'ermita

Per tornar a inici

EL CASTELL DE PALMEROLA

Aquest castell inicialment era una domus o casa forta, que servia de residencia a la familia Palmerola, si bé el domini superior depenia del senyor del castell o baronia de la Portella, el noble Bernat Guillem de la Portella, el qual en rebé la concessió per part del rei Alfons III.

Les primeres notícies de la domus són del 1227, però cal esperar fins la segona meitat del s. XIII, perquè prengui totes les característiques arquitectòniques d’un castell. El castell de Palmerola seguí les vicissituds de la baronia de la Portella. Així, pel casament de la marquesa de Saportella de la Portella amb Pere VI de Fenollet, passà a la família dels vescomtes d’Illa i Canet. D’aquesta família passà als Pinós – Mataplana pel casament de la marquesa de Fenollet amb Pere Galceràn II de Pinós. Els Pinós n’anaren perdent el domini, fins el punt de convertir-se en aixopluc dels ramats d’ovelles, fins que Joan de Palmerola, fill del donzell Guillem Ramon de Palmerola el va reconstruir gairebé completament cap al 1437. Com a recompensa Galceràn el constituí com a castlà, atorgant-li els emoluments que li corresponien com a tal i li concedí el castell amb tots els seus drets i pertinences.

Foto: Jordi Domènech.

Arquitectònicament la domus originaria no s’allunyava gaire del que és l’estructura típica d’una casa de pagès. Fou profundament restaurada en la reedificació del s. XV, amb unes pautes no massa concretes a la manera medieval. D’entrada es creu que ben poca cosa té de romànic; és un edifici compost de tres cossos: la part central, fruit de la restauració recent, s’aixeca uns metres per damunt del conjunt de l’edifici amb un acabament emmerletat, el qual li confereix l’aspecte que originàriament degué tenir, el d’una torre. L’edifici annexa de la part occidental té la porta d’entrada amb arc de mig punt aixafat. S’hi ha obert finestres noves i se n’han aprofitat d’altres, que han estat situades de manera simètrica. Pel costat de ponent aquest mateix cos presenta per sota la teulada, només d’un vessant, un seguit de finestres d’arcada que alleugeren una mica el mur massís de l’edifici. Pel costat de llevant de tot el conjunt, s’aixeca la part que hom pretén que fou l’antiga església d’advocació a Sant Miquel. Del poc que és veu, sembla estar present el mur d’una nau que es tanca amb semicercle pel costat de tramuntana. Hi ha obertures i portes tapiades que corresponen a diverses construccions.

El conjunt constitueix un grup arquitectònic de difícil filiació estilística.

 

la ruta

Per tornar a inici

itinerari

El conjunt arquitectònic del castell de Palmerola es troba al final del terme de Les Llosses. A l’altura del quilòmetre 171 de la C-26 que va de Borredà a Ripoll, puja una pista que després d’enfilar-se tres quilòmetres arriba al lloc esmentat. Per aquest recorregut hi ha des de Ripoll uns 29 quilòmetres, del quals tots, menys els que pugen al castell, són per asfalt. Per evitar aquest tram, no massa idoni per les BTT, marcarem un altre opció, a partir de Sant Julià de Moreta; per arribar a aquest indret, només cal seguir les instruccions d’aquesta ermita.

De Ripoll a Sant Julià de Moreta per la ruta indicada en aquest llibre hi ha 20 km. Seguirem a partir d’aquest quilometratge.

20.  Partim de Moreta per la pista de ponent en direcció a Les Cases de Moreta.

20.7 Un cop deixem aquest mas, trobarem per la nostra dreta una pista que puja.

21.2 Passem a tocar d’un dipòsit d’aigua, tenint Les Cases de Moreta sota nostre. Arribarem a una bifurcació. Tirem per l’esquerra.

21.5 Deixem la pista que baixa i enfilem per la dreta.

21.6 Ull! Només cent metres i abandonem la pista. Per la nostra esquerra comença un caminet, marcat amb senyals grogues. Cal empentar la bici.

21.9 Només són tres-cents metres de no res que no pots anar a sobre la bici. Això si, un servidor va arribar al final del camí esbufegant i descordat de totes les cremalleres que impedien passar l’aire per refrescar-me. Arribem a un altre pista, ara deixem de seguir les senyals del camí i continuem per la pista de la dreta.

22.1 Curt tram, però que en van mancar pinyons més grossos o un plat més xic. Després d’aquest últim esforç, arribem a un altre pista i ara tirem per l’esquerra.

23. Arribem a la Collada de Cal Jaume. Només manca l’últim tram de suau pujada.

23.5 Final del nostre trajecte. Ja podem gaudir de l’arquitectura i de la natura. Per tornar a Ripoll, malgrat m’hagi de contradir el que he dit al principi, ho farem per carretera.

52.5 Arribem a la comtal vila de Ripoll.

un fet Per tornar a inici

GAIREBÉ TOT SOBRE EL BOLET

De ben segur que tothom sap, menys jo, que els bolets són un fong; un organisme incapaç de realitzar la fotosíntesi, i que, per tant, necessita absorbir matèria orgànica per viure. La meva ignorància no té límits doncs tampoc sabia que el miceli, és l’aparell vegetatiu de la majoria dels fongs.

Sabent això és ben fàcil entendre que quan una espora, la cèl·lula reproductora del fong, germina i creix al sòl, el miceli progressa en forma circular, i tots els bolets surten en cercle; però, quan el miceli troba algun obstacle, no pot créixer en cercle, avança en forma de filera més o menys trencada i llavors els bolets apareixen en grups alineats.

El que puc dir, sense por a errar es que els bolets surten com, quan i a on volen; i si no plou per mitjans agost, no hi ha fong, ni miceli, que arreli. Això passa aquí, i més enllà del Ripollès.

Ara aclarirem d’una vegada per totes, si està ben dit anar a caçar bolets.

Doncs no. Diccionari en mà, seria més apropiat fer servir l’expressió «anar a acaçar bolets». «Acaçar», segons Fabra, significa «Perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir». Val a dir que la definició coincideix a la perfecció amb el comportament de la majoria de boletaires: persegueixen amb afany i insistència als bolets! «Acaçar» és un verb d’ús poc freqüent però encara viu, en especial a les comarques gironines. Un passeig per Internet us permetrà copsar-ne la seva vitalitat. És fàcil d’entendre que la pronuncia del verb «acaçar» precedit d’una «a», s’hagi transformat en «anar a caçar». Una locució que s’estén sense entrebancs, encara que resulti difícil interpretar el cistell com una arma amb la que els boletaires agredeixen als bolets.

Un altre misteri es saber per què els micòlegs li han posat noms tant complicats als bolets, però jo he resolt l’entrellat. I com a petit exemple aquí poso la traducció dels més coneguts per aquestes contrades:

ROSSINYOL: Cantharellus cibarius. Cantharellus és diminutiu de la paraula grega kántaros, que vol dir “copa”, i cibarius, ve del llatí, que significa “comestible”.

LLENEGA: Hygrophorus latitabundus. Del grec, higrós, “humit” i phorós “portador”; latitabundus, en llatí vol dir “que està molt amagat”.

FREDOLIC: Tricholoma terreum. Tricholoma en grec significa “marge pelut”; i en llatí terreum, vol dir “terrós”, de color de terra.

CAMA-SEC: Marasmius oreades. Ambdues venen del grec, marasmius, vol dir “extremadament prim”, i Oreiàdes fa referència a les ninfes de les muntanyes.

ROVELLÓ: Lactarius sangnifluus. Aquestes paraules venen del llatí, lactarius, “ que té llet” i sangnifluus, que “raja sang”.

FARINERA BORDA: Amanita phalloides. Amanita, prové del grec Àmanos, nom d’una muntanya entre Cicília i Siria; i phallós, “fal·lus” i êidos, “forma”.

Per ser un bon boletaire cal tenir cura del medi que ens movem, i això no tothom ho té en comte. Per tal d’evitar cometre desgavells, municipis del Ripollès com el de Setcases ha elaborat cartells informatius per la recollida de bolets:

-       No grateu el terra amb cap eina, ni aixequeu la fullaraca. Amb aquestes pràctiques podeu destruir les estructures filamentoses (miceli) que originen els bolets. La destrucció del miceli provoca la mort del fong i impedeix l'aparició de més bolets en aquell lloc.

-       No talleu els bolets amb un ganivet; arrenqueu-los suaument del terra. D'aquesta manera no perjudicareu el miceli.

-       Procureu no recollir els bolets vells ni els petits. Cal recordar que tots els bolets acompleixen una missió en el bosc.

-       Poseu els bolets recollits en un cistell de vímet, i no pas en bosses de plàstic. Els bolets es conservaran millor i s'aniran escampant les espores que els bolets deixin caure, així es ressembrarà el bosc.

-       Colliu només els bolets que conegueu. En cas de dubte deixar-l’ho o  consulteu un expert.

-       No deixeu restes de la vostre activitat al bosc. La majoria de deixalles no es descomposen, embruten i poden ser un perill.

-       Eviteu els sorolls innecessaris i els crits, perquè destorben la pau del bosc i poden espantar els animals i alterar els seus costums.

-       No encengueu mai foc al bosc i vigileu les cigarretes. La majoria dels incendis forestals comencen amb un descuit.  

I per acabar desmentirem uns quants mites micològics:

-Un bolet menjat o rosegat per un animal ha de ser bo. Mentida; la farinera borda és menjada amb avidesa pels llimacs. Emperò què els hi succeeix  llavors a els llimacs, encara no s’ha estudiat.

-Els bolets que trobem a prop d’escombraries o brutícia són metzinosos. Fals, he trobat rovellons al bell mig de tifes vacunes. Que per pudor m’he abstingut de collir.

-Si la cullera, la moneda de plata o els alls ennegreixen  durant la cocció, vol dir que el bolet és metzinós. Això no té cap mena de fonament.

Fonts emprades per aquesta entrada:

www.elripolles.com/elripollesdigital

www.radiovanet.cat

www.isabadell.cat

www.aroundtheball.net

www.naciodigital.cat/elripolles

ca.wikipedia.org

www.commons wikimedia.org

www.grn.es/amjc/bolets

Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès