24 d’oct. 2013

STA. LLÚCIA DE PUIGMAL



  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una història
    DECÀLEG DEL BON CICLISTA



    La teva bicicleta
    - Tria la millor bicicleta. La talla és important per a la teva comoditat i seguretat.
    - Revisa periòdicament la teva bicicleta, frens, pressió de les rodes, cadena.
    - Porta els elements bàsics per a reparar possibles avaries.
    Pedala equipat
    - Es recomana l'ús del casc per a menors de 13 anys.
    - Fes-te veure. Procura portar roba clara o de colors vius. De nit utilitza llums davant i darrera i posa reflectants a la bicicleta o a la roba.
    - Utilitza el timbre de la bicicleta per avisar de la teva presència.
    - Equipa't de manera apropiada.
    Utilitza el Carril bici
    - Per la teva seguretat, utilitza el carril bici sempre que puguis.
    Respecta les senyals de trànsit
    - Saltar-se un semàfor en vermell, o no fer cas a una senyal de stop pot sortir-te molt car.
    - No facis ziga-zagues.
    - Atenció! Per la calçada ets el més feble.
    Per aparcar
    - Que no et robin. Lligar la bicicleta amb un bon carenat. Si es possible similar als utilitzats normalment pel motoristes.
    Per a la teva tranquil·litat
    - Porta el mòbil. Et pot ser útil en cas d'emergència.
    - Contracta una assegurança de responsabilitat civil. Pots aconseguir-la fent-te soci de les associacions de ciclistes.
    Sigues respectuós amb els vianants
    - Els ciclistes han d'extremar las precaucions en aquells trams de coexistència amb els vianants i en especial en zones de gran concentració de vianants en la que predominen els nens i les persones grans. Als punts de confluència entre el vianant i el ciclista la prioritat serà del vianant, i el ciclista reduirà la velocitat a 5 km/h.
    Controla la velocitat
    - Es recomana no circular a més de 15 km/h., per el nucli urbà.
    Connecta amb el tren
    - RENFE t'ofereix la possibilitat de viatjar junt amb la bici, facilitant els desplaçaments entre diferents localitats.
    Gaudeix de la bicicleta

    - Circula sense presses.
    - Gaudeix de l'esport i del paisatge.




    la notícia

    Per tornar a inici
    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

    L'Hospital de Campdevànol, premiat per sisè any consecutiu
    Reconeixen el centre del Ripollès amb un dels guardons dels premis estatals Top 20

    Joan Grané amb Francesc Sancho. Foto: ElRipollès.info
      
     L'Hospital de Campdevànol ha estat guardonat per sisè any consecutiu amb un dels premis estatals Top 20, organitzats per la consulta IASIST. Concretament, se l'ha reconegut en la categoria de gestió hospitalària global entre els centres petits. El doctor Joan Grané, director gerent de l’Hospital de Campdevànol, ha estat l'encarregat aquest dimarts de recollir el premi en una cerimònia realitzada a Madrid de la mà de Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local del Departament de Salut. Els premis Top 20 els atorga IASIST –empresa de serveis d’informació sanitària-, que recull els resultats que avaluen els centres en base a una sèrie d’indicadors de qualitat, funcionament i eficiència econòmica i que reconeix la tascadels hospitals participants amb millors resultats. La participació és voluntària, gratuïta i dirigida a tots els hospitals de l'Estat espanyol que volen formar part d’un procediment de valoració objectiva de la seva tasca, basada en les dades quantitatives disponibles. Aquest any els premis han comptat amb 162 hospitals participants (127 públics i 35 privats) dels quals 44 han estat reconeguts per un total de 55 premis entre les categories de gestió hospitalària global i especialitats clíniques.

     

    l'ermita

    Per tornar a inici
    STA. LLÚCIA DE PUIGMAL

    El poble de Puigmal apareix per primer cop en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll l’any 890. L’església surt també referida l’any 913, en un document escrit per l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses.
    La pertinença primer a Ripoll i després a Sant Joan de les Abadesses, va fer que la vila de Puigmal, que s’adscriu primer al bisbat de Girona, passés al de Vic i per això no apareix en les llistes parroquials d’aquest bisbat dels segles XI i XII.
    Fou el bisbe de Vic, Pere de Redorta, qui a l’any 1165 va consagrar la nova església que encara avui existeix. A partir del segle XV va passar a dependre de Sant Julià de Vallfogona i a finals del segle XIX de Sant Joan de les Abadesses.
    L’edifici actual es d’una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb l’absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit d’un quart d’esfera, respectivament.
    La construcció ha sigut restaurada deixant l’estructura del campanar a la façana nord. L’absis es llis, sense arcades, amb una doble finestra al centre i una cornisa senzilla.
     

    la ruta

    Per tornar a inici
    ITINERARI
    0. Sortim des de Sant Joan de les Abadesses. El punt de reunió pot ser l’antiga estació de tren, ara coneguda com Ruta del Ferro. Baixarem cap al poble per la carretera, passant pel pont vell, fins a la rotonda de la C-26 amb la GI-521.

    1. Abandonem la C-26 i girem a la dreta per la carretera coneguda popularment, com la de Santigosa.

    1.3 Deixem la GI-521 i girem a l’esquerra per la carretera que puja a Sant Antoni.

    4.6 Arribats a l’ermita i l’atalaia del mateix nom, cal agafar un camí que surt pel darrera de l’edifici. Està indicat amb un rètol PR C-60. Aquest tram fins a can Guillamet és el més tècnic i potser en algun punt caldrà baixar de la bici, però pels amants de les trialeres és idoni. 

    7.4 Quan arribem a can Guillamet, seguim el rètol que indica la font del mateix nom, i que baixa fins la confluència amb la pista que puja del pont del Planàs, ubicat a la GI-521.

    7.6 En aquest punt girem a l’esquerra i al proper trencall seguim per la dreta, tal com indica el rètol. La pista de l’esquerra puja al Colomer.

    8.4 Enlairat a la nostre esquerra veurem can Prim, ara abandonem la pista que puja al mas i seguim recta per un corriol. Està indicat.

    8.6 Collet de la Plana Freda. Ara continuem pel corriol del mig i baixant.

    9.1 S’acaba el corriol i sortim a la pista que puja de la Girona, mas a tocar de la N-260. Tal com indica el rètol, seguim per la dreta i pujant.

    10.3 Collet de l’Home Mort. Estem transitant per la Baga de Castilla, un idíl·lic paratge envoltat de fagedes.

    11.6 Passem a tocar de can Torrents.

    12.1 Arribem a una bifurcació de pistes, agafem la que baixa per l’esquerra.

    12.6 Hem arribat a Santa Llúcia de Puigmal. La pista que baixa s’endinsa a la comarca de la Garrotxa i abans es pot gaudir d’uns esplèndids gorgs. Ara remuntarem els 600 metres fins la pista que hem vingut, però seguirem per la de l’esquerra, que ens portarà a la Collada de Santigosa.

    17.2 Coll de Santigosa. Si tirem per la pista del davant pujaríem per la Baga de Santigosa i un cop a dalt baixaríem per la Solella de can Pollastre, ambdues incloses dintre la Serra del Puig Estela, per sortir a la carretera de Vallfogona; un cop aquí es pot baixar fins el pont de Samala i remuntar la pista de La Terma fins a Sant Joan.

    La opció que destaquem es baixar per la carretera GI-521 per la dreta.

    22.6 Arribem a Sant Joan de les Abadesses. Ara només cal refer el camí d’anada fins arribar a l’estació de tren.

    23.6 Tornem a ser arribats al punt d’inici.

     

    una història

    Per tornar a inici
    La carretera de santigosa (1894)

    En el fet de carreteres, la de Sant Joan de les Abadesses, es pot ben qualificar d’ignomínia nacional. No som pas molt vells encara els que recorden l’estranyesa i admiració que causà a la gent que dita carretera quedava enginyada i aprovada amb el traçat que avui té.
    Les observacions que es feien eren convincents. La dita carretera es compon d’una immensa pujada, però travessant una obaga que no veu el sol en tot l’hivern ni quasi en tot l’any, i l’altra immensa baixada. En tota trajectòria no es troba cap poble ni gairebé cap casa de pagès.
    Resultat d’això: una carretera a propòsit per matar animals, inútil per avançar camí, ja que un home mig caminador arriba a Sant Joan primer que el cotxe, i per fi una carretera que no compleix un dels fins principals de les vies de comunicació com és afavorir les comarques per on passen, com els rius fertilitzen i donen vida a les valls per on serpentegen.
    I ara parlem de la carretera durant el bon temps. Perquè s’ha de tenir en compte que aquests inconvenients es multipliquen a l’hivern, majorment si aquest es cru. Llavors dita carretera, sobretot en el trajecte del coll d’en Caubet al coll de Santigosa, la baga pròpiament dita, es intransitable. Els gels, les neus, les fangueres i les esllavissades s’apoderen d’aquest trajecte fent la desesperació dels que per força han de transita-hi.
    Un miracle és que fins ara no hi hagi hagut cap gran desgràcia, si bé que n’han amenaçat diverses vegades. Moltes han estat les tartanes que han bolcat, a efecte de l’escalfament que prenen els animals en tan llarguíssim trajecte, en el qual a voltes acaben per cedir els torns més resistents.
    Quant a les molèsties dels passatgers, no em parlem. A part que és pesadíssim el marxar tres hores a pas de bou, en ésser a la baga, és molt freqüent haver de baixar del cotxe i enfangar-se fins el clatell perquè els animals puguin tirar, i si en algun cas, com ens conten que succeí fa poc, el passatge es nega a baixar, no té més recurs el conductor que llogar una parella de bous que ajudin a arrossegar la baluerna per entremig del poti-poti de la baga, arribant amb algunes hores de retard.
    La veu popular no sap explicar-se, sinó atribuir-los a males arts, en que la màquina de l’Estat encarregui aquests treballs a gent que a part de no tenir cap afecció al país, en desconeixen l’essència i totes les seves necessitats, fent cas omís de les observacions de la gent assenyada.
    I atenent que el mal és més del sistema que de les persones, bona pensada va tenir un amic nostre que volia proposar en el punt més alt del coll de Santigosa, fer aixecar una forca on es pengés (en figura) l’enginyer que traçà aquest disbarat de carretera; i no ho aprovem perquè el govern de Madrid, que és el veritable culpable, de segur que respondria com Ferran VII: “Pues ahí me las den todas”.

    Fonts per realitzar aquesta entrada:

    www.cambrils.cat
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.uesantjoan.com
    www.icc.cat
    diarimaresme.com
    xavierfedi.blogspot.com
    El món al Ripollès de JORDI MASCARELLA/MIQUEL SITJAR
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada