SANT JULIÀ DE LA MORETA

SEGON DIA DELS PEDALS DEL PEDRAFORCA

Comencem el segon dia. Són les 9, el sol a sortit i molt em temo que ens faran pujar per alguna pista d’esquí.

Pas d’Estivella. El punt més alt de tot el recorregut 2.191 metres. Les vistes són espectaculars i en Buxi ho fotografia tot, tot i més perquè no l’hi deixo.

Alló d’allà baix és el poble de Tuixen que es troba “només” a 1200 metres d’alçada. Un altre segell al cartonet i vam fer un petit descans abans d’arribar a Fórnols per dinar.

  

 

Fòrnols (1.287 m.) Penúltim punt de control segellat. Vam dina. i ja ens van dir que la pista que tocava ara pujava força.

Salut Buxi, si no és per mi, aquesta cervesa ni la veus, ni té la beus.

Per fi vam arribar al Coll del Jovell a 1791 metres. En Buxi o s’ha tornat a perdre o no m’ha esperat. Ara a baixar toca!!!

  

L’espectacular poble de Josa del Cadí (1.396 m.)

  

Això és un trencacames. Ens pensàvem que ja no pujaríem cap més port.

Pelines, si us plau, digue’m que això d’allà és Gósol. Digues-m’ho!!!

I aquí queda constància que hem fet Els Pedals del Pedraforca.

Més de 100 km, gairebé 4.000 metres de desnivell i 9 hores i mitja pedalant. Però ha valgut la pena. Cantona, t’ho has perdut!!!

D'acord, m'ho he perdut. Però, no em reca gaire, doncs amb tot el que mostreu de ben segur que hagués patit molt i a més, el blau no m'escau gens. I per celebrar-ho tots ballarem al ritme de..

UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS

Territori i Sostenibilitat inicia el procés per crear el Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès.

El conseller de Territori Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat avui a la Vall de Núria l’inici del procés per crear, de manera consensuada amb el territori, el nou Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès. Aquesta mesura permetrà ampliar el nivell de protecció de l’espai d’interès natural, que actualment té unes 12.500 hectàrees en vuit municipis –de les quals, el 80% se situen a Setcases i Queralbs. L’espai, situat en una zona d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca, així com el naixement dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. El Govern inicia aquest procés, tot recollint les peticions d’ajuntaments i entitats de la comarca, en considerar que els valors naturals de les capçaleres del Ter i del Freser, mereixen una major protecció. El conseller Santi Vila ha assegurat que “la petició del territori del Ripollès mostra el seu compromís amb els valors naturals que cal conservar, que veuen que el medi ambient també pot ser un factor d'atracció turística i econòmica a la comarca a partir de la posada en valor i la gestió d'un espai natural protegit que esdevé Parc Natural”. Vila ha afegit que la declaració de Parc natural “ha d’anar sumada amb una acció i una gestió que estigui a l'alçada de l’espai protegit ja que, sinó, aquest es devalua i perd el sentit que el fa atractiu”. Aquest espai protegit, el més extens de les valls del Freser, és un exemple de mosaic paisatgístic d’alta muntanya molt valuós ecològicament, amb zones que inclouen diverses espècies endèmiques dels Pirineus i una gran mostra de fauna i vegetació. D’altra banda, cal remarcar els valors històrics, productius, simbòlics i socials de tota la zona. La iniciativa de declarar aquest espai parc natural, s’emmarca en la voluntat de la Generalitat de donar un salt quantitatiu i qualitatiu pel que fa a la protecció del patrimoni natural; a més del seu valor ambiental i ecològic, una gestió adequada dels espais protegits pot contribuir a dinamitzar l’economia tot aportant turisme d’alt valor afegit i activitats agroeconòmiques respectuoses amb el medi natural. Així, el Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant en l’ampliació i declaració de nous parcs naturals: la declaració del nou Parc de les capçaleres del Ter i del Freser i les ampliacions del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc de la Serralada dels Ports. Actualment, Catalunya compta amb un 31% del seu territori sota alguna figura de protecció, superfície equivalent a més d’1,1 milions d’hectàrees, repartides en 165 espais amb valor natural i ecològic, amb 18 parcs naturals.

SANT JULIÀ DE VILACORBA O DE MORETA

La parròquia de Sant Julià de Vilacorba o de Moreta és l'antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, esmentada ja el 839 (el titular ho és des del 1014), i la seva demarcació s'estenia pel NE del terme. L’edifici actual correspon a una reconstrucció del segle XVII o XVIII. Depengué del bisbat de Solsona des de la creació d’aquest fins l’any 1956, en què el terme parroquial de Palmerola passà al bisbat de Vic.

La construcció original romànica és una nau amb volta de canó que pot observar-se encara, no del tot sencera. L’any 1840 fou de nou reconstruïda; aleshores l’absis fou eliminat i s’afegí una nau al costat de migdia. La porta, que era a ponent, on encara es mig veu, també fou traslladada al mateix costat. Tocant a l’altar hi fou allargada una sagristia visible exteriorment. Pel costat de tramuntana la nau s’eixampla i dóna la visió d’una planta de creu grega amb els braços escurçats. Al cim del mur dels peus hi ha un campanaret de construcció recent. L’any 1984 hom arranjà els problemes estructurals més greus. L’església resta enlairada en una terrasseta on reposa el cementiri, i presideix tota la vall.

De can Moreta prové una talla de fusta de la Mare de Déu. Pel que sembla, fou robada l’any 1985; avui se’n desconeix la seva localització.

La Mare és asseguda damunt la cadira de columnetes gruixudes i acabades en poms rodons, porta un vel-mantell i una túnica del coll rodó. La seva frontalitat i la del nen són totals. La disposició del conjunt, és, però, asimètrica: el Nen es troba dreçat lleugerament sobre el genoll esquerra de la Mare i duu un llibre a la mà esquerra.

Aquest tipus d’imatge s’acosta formalment al de les marededéus del tipus ripollès; si més no, segueix en gran manera el seus cànons.

ITINERARI

S'hi pot arribar a partir de Santa Eulàlia de Viladonja, o be, des de La Riba, i si tirem per la carretera que porta a Berga, abans d’arribar al coll de Borredà, trobarem un trencant que ens hi portarà per una pista ben emporlanada.

En el cas que ens ocupa, indicarem la continuació de la ruta que ens va portar a Santa Eulàlia de Viladonja.

Mig kilòmetre avall d‘aquesta ermita, trobarem una bifurcació, sort que els d’Itinnerània, han posat un rètol, amb totes les direccions possibles. Seguim la de Matamala, baixant a tot drap.

Ja portem divuit kilòmetres, aquí deixarem la pista emporlanada, i trencarem per la dreta, més endavant tindrem que creuar una riera, i cinc cents metres més de pujada, ens trobarem amb una bifurcació, indicada ambdues, amb senyals del GR 4-1.

Des d’aquest punt tenim dues opcions, les dues ens portaran al nostre objectiu. Si tirem per l’esquerra, es el trajecte més curt, i no vol pas dir que sigui el més difícil, ans el contrari; només trobarem un trencant per la nostra esquerra que cal deixar, i seguir tot recta.

L’altra opció és un pel més llarga. Pugem uns tres cents metres i trobarem un trencant per la nostra esquerra amb un cartell força, millor dit, molt tapat per l’herbei, indicant Moreta.

El proper trencant , tres cents metres endavant, cal agafar el que puja per la nostra dreta; i tres cents metres més endavant tornem a trobar un altre trencant, i que ara cal agafar el de l’esquerra.

Set cents metres més, sense cap més trencant arribarem a els camps de Moreta, i a l’ermita de Sant Julià de Vilacorba.

Per tornar si travessem el mas, que també és casa rural, i anem a buscar la pista que baixa per l’esquerra, sortirem al punt anterior a on vam trobar els indicadors del GR 4-1.