27 de nov. 2013

SANT JULIÀ DE COSP

  • inici

  • Accés notícia
  • Accés l'ermita
  • Accés ruta
  • Accés llegenda
  • Accés video musical



  • EL PRIMER MEMBRE DEL BLOG ENQUESTAT


    Ens complau, i no trobem adjectius apropiats per qualificar-ho, que un dels membres/seguidors del blog, (i potser no serà l’únic), s’hagi avingut a respondre a un qüestionari, d’invenció pròpia, sobre el món de la bicicleta. L’enquesta’t és la Patri, una saragossana, alma mater del blog www.entreelcaosyelorden.com . Un blog que va obrir el gener de 2010 i que ininterrompudament a fet conèixer moltes interioritats i curiositats sobre el món del cinema, teatre, literatura i altres aspectes molt enriquidors i entretinguts a més no poder. En Cantona, quan el va descobrir i va quedar enganxat com una mosca en una teranyina. Passeu a visitar-lo, veureu com m’he quedat curt amb tota aquesta presentació. I ara sense més preàmbuls passem al qüestionari:



    1- ¿Tienes bicicleta? En caso afirmativo, dinos cual.
    Actualmente no tengo, ya que la mía se la regalé a un amigo que la necesita para ir al trabajo, (Era un a mountain bike de la marca scott con unos 15 años de vida)



    2- ¿ Con que frecuencia la utilizas?
    Pues la solía utilizar todos los findes de verano para hacerme rutas cerca de Zaragoza.

    3- Esta pregunta es difícil de contestar, no obstante la hacemos: ¿Por qué vas en bicicleta?
    En mi ciudad en los últimos años se ha fomentado mucho el uso de este medio de transporte y han puesto mucho carril bici, así que es muy cómodo para desplazarse (todo porque nuestro "querido" alcalde Bellock se ha cargado los autobuses para poner su juguetito: "el tranvía".

    4- ¿Te imaginas un mundo sin bicicletas? Si eres de las que haces volar la imaginación, ¿podrias describir como seria este mundo?
    Sería un mundo muy gris, En parte porque habría más contaminación y porque los bicicleteros estarían tristes de no tener una herramienta tan genial.

    5- Como terminarias esta frase: La bicicleta es el vehículo de transporte más... 
    sano, económico y ecológico que se puede usar.

    6- ¿Y esta otra? Cambiaria mi bici por...
    Pues porque ahora no tengo pero la habría cambiado por una alfombra voladora o un patinete de "Regreso al futuro", jaja

    7- ¿Eres un tanto exagerada al explicar tus proezas hechas encima de la bicicleta o en cambio te ajustas a la realidad de los hechos?
    Me ajusto bastante a la realidad de los hechos, soy y/o era bastante tranquila al manillar.
    8- ¿ Cual es la ruta más larga que has hecho?
    No sabría decir los km pero fue en el Pirineo, desde Hecho a "La selva de Oza", como era novata, pasé cansancio subiendo y bastante miedo bajando por la velocidad que llegué a llevar.

    9- Y ahora cuéntanos cual ha sido la que te ha gustado más
    Siempre he sido una ciclista tranquila -siento decepcionaros-, y me gusta mucho la ribera del Ebro.



    10- Un pregunta de rigor: ¿Has sufrido alguna caída con malas consecuencias?
    Si, tuve una caída chunga por el medio del monte, sin caminos y alejada de la civilización, en el Somontano más profundo. Me caí por una cuesta muy empinada que paré con el codo, se me metieron piedras y tierra en el brazo, y no fui a curarme ni nada pese a sangrar bastante hasta 3 días después.
    De vuelta a la civilización, tuve que estar 2 semanas desplazandome diariamente a un centro de salud para curar la herida, y para que sacaran lo que tenía dentro, lo que provocó uno de los mayores sufrimientos físicos de mi vida -peor que cualquier dolor de muelas-. Pero no me rompí nada, así que supongo que no fue para tanto, solo me quda una cicatriz que me recuerda que debo utilizar los frenos y a no bajar a lo salvaje.

    11- Esta también es una pregunta típica del mundo ciclista: ¿Has pedaleado nunca, teniendo el viento a favor? 
    En Zaragoza, con el cierzo, es difícil ir con el viento a favor XD

    12- Otro tópico ciclista. ¿Cuando te compraste la bicicleta, que miraste primero, ¿el peso o el precio?
    La primera bici que tuve la gané en un concurso escolar, y las demás me las han ido prestando y regalando. Ahora quiero comprarme una de segunda mano en "La cicleria" para hacer salidas con "Las bielas salvajes" un grupo de mujeres ciclistas.

    13- Y para terminar una última cuestión de ámbito, metomentodo: ¿ Que te impulsó a abrir el blog del que eres el alma mater?
    Pues es difíl contestar ya que cuando empecé, no tenía muy claro ni de qué hablar. Supongo que fue el afán de compartir las cosas que me iban interesando, y la verdad es de las mejores cosas que he hecho, me encanta ser bloguera!




    Pues a nosotros también nos encanta que seas bloguera y que hayas encontrado tiempo para hacernos saber tus impresiones y contarnos tus experiencias personales con la bicicleta.

    Gracias, Patri.


    la notícia

    Per tornar a inici


    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    L’arqueòleg Eudald Carbonell dedica un llibre al seu fill Olopte
    A “L’arqueòleg i el futur”, el científic ribetà escriu una sèrie de cartes dirigides al fill de dos anys


    L'arqueòleg i antropòleg ribetà Eudald Carbonell ha publicat al llarg de la seva carrera diversos llibres. La setmana vinent arribarà però a les llibreries el títol més personal, L’arqueòleg i el futur, un recull de cartes dirigida al seu fill de dos anys.

    Carbonell, ara que acaba de complir els 60 anys i després de dedicar tota la vida a l’arqueologia, l’antropologia i la divulgació, explica al seu fill acabat de néixer per què creu en el que creu, per què s’ha dedicat a la ciència, quines són les coses que li importen, els seus valors, les seves prioritats i la seva filosofia de vida. Es tracta d’un llibre de reflexió social que se serveix del gènere epistolar per parlar de temes com el coneixement, l’amistat, el treball en equip, la ciència, el sexe, la polític, entre molts altres.

    “Sóc un pare primerenc i tardà. En realitat, un pare avi. Estic a punt de fer seixanta anys. En aquests moments, la meva cria té  dos anys i es diu Olopte, el nom d’un poble de la Cerdanya. És el meu primer fill. Quan llegiu les cartes que li he escrit, sabreu per què vull compartir amb els nens i les nenes de la generació del  meu fill el missatge de la humanització, a través de l’experiència de la nostra generació.”

    El llibre ha estat editat en català i castellà amb els segells Ara Llibres i Now Books i arribarà a les llibreries el proper 25 de novembre.





    l'ermita

    Per tornar a inici

    ST. JULIÀ DE COSP (O DE CORTINES)


    Sant Julià de Cosp és una església que forma part de l’actual municipi de Palmarola, situat al NW del terme de Les Llosses, tot i que sempre fou vinculada a Sant Jaume de Frontanyà. Formava part del comtat de Berga, i per tant, de la jurisdicció del bisbat d’Urgell.


    Més al nord-oest no pot estar !

    El lloc de Cosp és esmentat ja l’any 880, quan el prevere Ariulf donava les seves possessions de la vall de Brocà al monestir de Ripoll. L’any 1017 terres al lloc de Cosp foren cedides pel comte Guifré, al comte Oliva i Bonfill, al monestir de Sant Pere de Camprodon.

    L’església de Sant Julià és poc documentada, però la seva advocació ens remunta als segles del preromànic. Malgrat que el primer edifici degué desaparèixer en el curs de les múltiples modificacions efectuades al llarg dels segles. La primera menció concreta és d’any 1187, quan Ponç de Guàrdia, per a remei de la seva ànima i de la dels seus parents, ofereix al monestir de santes Creus i al seu abat Hug, el mas de Cosp, situat a la parròquia de Sant Julià de Cosp, amb totes les seves pertinences.

    L’any 1593, Sant Jaume de Frontanyà passa a ésser possessió del recent creat bisbat de Solsona, i també els drets de Sant Julià de Cosp. Actualment l’església es troba sense culte i pertany al bisbat de Vic.



    Foto extreta del blog: www.rostoll.cat
    L’edifici molt simple però harmoniós,  s’adapta perfectament al paisatge, doncs es troba dalt d’un roquissar i emmarcada per una escarpada serra, aquesta singularitat l’hi dona una bellesa especial i inigualable.  

    Consta d’una sola nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, coronat vers el costat de llevant per un absis semicircular, que és cobert amb una volta de quart d’esfera. La porta d’entrada es troba oberta al mur de migjorn amb dos arcs adovellats. Sobre el mur de ponent hi ha el campanar d’espadanya, de dues finestres, molt alt i ample i del tot desproporcionat respecte a la resta de l’edifici. L’aparell amb que fou construït es de carreuons sense polir, els quals, tot i que no son gaire regulars, han estat ben ajuntats amb morter de calç. La coberta ha estat feta amb lloses de pedra, parcialment recoberta amb teules de ceràmica.














    ruta

    Per tornar a inici

    ITINERARI


    0. Sortim de Ripoll des de la font del Tòtil, per agafar l’antic Camí Ral de La Pobla. Per fer-ho cal seguir recta la pista del fons i abans de creuar la via del tren, agafar un camí a tocar d’uns camps de conreu.

    1.5 Barri de La Creu; aquí comencen les indicacions del Camí Ral i Ramader de Campdevànol que seguirem un bon tram.

    6. Plana del Vedre. Aquí abandonem el camí ral per pujar a l’Auró.

    10. La pista de la dreta porta a St. Feliu d’Estiula. Seguim recta i amunt.

    11. Collet de l’Auró. Continuem per la pista de la dreta.

    12. El Pla del Perer. Seguim per l’esquerra seguin les indicacions dels rètols dels Camins de Transhumància fins a La Riba.

    15. Coll de can Carles. Continuem pujant per la nostra esquerra.

    18. Un cop arribats a St. Esteve de la Riba, agafem la pista de la dreta, que baixa fins trobar el rec de Llentes i continua pista amunt un cop hem passat el Molí de la Riba. Ara la pista va paral·lela per la dreta del rec de Tubau.

    21.7 Després d’una bona pujadeta passem pel mig del mas Les Planes.

    23. Aquesta bifurcació pot portar un xic a dubte. Continuem per la dreta.

    24. Cal Cinto. Una mica més endavant ja trobarem la carretera asfaltada. Seguim per l’esquerra i avall.

    25. Hem arribat a St. Jaume de Frontanyà. Seguim la carretera asfaltada.

    26.5 Al punt quilomètric 8, es troba el trencant del santuari dels Oms. Girem a la dreta.

    26.8 Santuari dels Oms. Un cop aquí s’agafa la pista del mig, és la que va de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l’Areny.

    28.5 Davant nostre trobem el mas Llobateres, seguim la pista que passa pel mig.

    29.3 En aquest punt la pista es bifurca. Si seguim per la de la dreta anirem pujant i ja veurem l’ermita a la nostra esquerra. Després de gairebé tres quilòmetres, deixem la pista i la bicicleta i seguim a peu per un caminoi fins al peu de l’ermita.
    L’altra pista no és gaire millor. Aquesta s’enfonsa uns dos quilòmetres fins trobar un rierol i després cal seguir un corriol que s’enfila fins passar per l’era de la casa de Cortines. Un cop aquí el camí va fent ziga-zaga per entre feixes fins arribar a dalt el turonet a on es troba l’ermita de St. Julià de Cosp o Cortines.

    33. Reculem pel mateix camí fins a Sant Jaume de Frontanyà. Aquí ens desviem a la dreta per la pista que porta al Hostal de La Casablanca i continuem per la de l’esquerra tot seguint les senyals del GR-241.

    34. Després de travessar un rec, pujarem pel Quintà de can Crispí i trobarem dues pistes. Agafarem la de la dreta i que baixa.

    36. En aquest punt seguirem baixant per la pista de la dreta. Seguim el GR.

    37. Ja ens trobem a prop de Moreta. Deixem les pistes que surten per la nostra dreta i seguim baixant fins trobar la riera de Merlès, que creuarem.

    38. Enllacem amb la pista pavimentada que baixa de La Riba. Avall. 

    39.5 S’acaba la pista i trobem la carretera C-26, al punt quilomètric 174. Si continuem per aquí, tenim 4 quilòmetres de pujada fins a Matamala; després uns 6 fins al Hostal del Cremat i 9 més fins a Ripoll.

    50. Si queden forces i no és vol fer el trajecte de tornada per carretera es pot continuar pel GR, que travessa la carretera i ens portarà fins el Pla del Llimosell, popularment conegut per Pla de Sant Jordi, tenint en comte que s’ha de travessar la riera de Llimós i pujar per la pista del Centre BTT del Ripollès Nº 18 fins a Dachs. Aquí podem tornar enllaçar amb la C-26 o continuar per la pista de la dreta que passa a tocar del  mas El Pujol i després baixar fins trobar la pista pavimentada de Sovelles i seguir baixant fins El Cremat. Aquí tornem enllaçar amb la C-26 fins a Ripoll.






    llegenda

    Per tornar a inici

    UNA ANÈCDOTA SOBRE EL MONESTIR DE RIPOLL


    El Butlletí Oficial de la província de Girona havia anunciat la pública subhasta del derruït monestir de Santa María de Ripoll, que al Govern, amb tal de fer quartos, se n’hi importa poc del monuments històrics i de les glòries de la terra.

    Com que el Butlletí és un periòdic que en els pobles subalterns no llegeix ningú, llevat el secretari de l’Ajuntament, quan no se’n descuida, resultà que sols una persona de Ripoll, en Felip, arribà per rara coincidència a enterar-se de dita subhasta. En Felip no era tonto, i al moment endevinà que hi havia un bon negoci a fer. Perquè el monestir ocupa un àrea de terreny bastant considerable, està situat en un dels millors punts de Ripoll, i en dita vila els terrenys edificables es paguen a un ull de la cara. A més, hi havia molta cosa aprofitable: la pedra picada era abundant, i els claustres es conservaven casi per enter, essent ells una verdadera joia, que fins desfent-los, moltes persones, si no d’Espanya de l’estranger, n’haurien donat un respectable preu.



    Arribà el dia de la subhasta, i sols en Felip es presentà com a postor. Li fou adjudicat tot, per 8000 rals. Una sola columna dels claustres valia més.

    Així com una ampolla de vidre no sempre té suficient resistència per aguantar l’aire comprimit en ella, tampoc lo cor pot contenir sempre l’alegria de què està ple. Una i altre exploten a voltes, i a voltes causant desgràcies. Tal succeí a l’adjudicatari del monestir de Ripoll.

    - Escolta, Roseta –digué aquest a sa muller-, te’n tinc que dir una de grossa, però sobretot que no t’escapi, per ara, de fer-ne esment a ningú.

    - Vols callar? Ja saps que soc un confessionari.

    - Per això mateix, doncs, et faig a saber que el monestir és nostre.

    - Què dius? No pot ser!...

    - Tal com ho sents. L’anada que he fet a Girona, era per això. Se posà a subhasta; sols jo hi vaig concórrer, i l’he pescat per un tres i no res. Com l’escriptura encara no és feta, sobretot muixoni, molt muixoni, que mai falten envejosos, i ens podrien enredar la troca.

    - No en passis cuidado: ja saps que soc un confessionari, com t’he dit.

    Quina dona no té una amiga de confiança a qui fer confident de ses penes i alegries? La Roseta tenia la senyora Justa, tan confessionària com ella mateixa; i no hi havia por que en succeís res, fent-li participar de sa alegria; així és que li contà la gran sort de l’adquisició del monestir. No cal dir quant se n’alegrà la senyora Justa, i si en féu de juraments de guardar-li el secret. Però com entre marit i muller no deu haver-hi reserves de cap mena, la Justa explicà al seu marit, lo senyor Esteve, la venda del monestir, això sí: encarregant-li que no li escapés pas de dir-ho a ningú.

    Casualment, si persona entusiasta pel monestir hi havia a Ripoll, era l’Esteve.

    - Rediables! –digué aquest tot cremat-. Això no pot ser! Això no serà! No en faltaria d’altra! Sinó que lo millor que tenim a Ripoll, lo que li donà nom i li’n dóna encara, ses ruïnes, se n’anés a can Pistraus! Això no passarà, o jo tinc de deixar de ser qui soc!...

    - Per amor de Déu, no em comprometis; no en diguis res; mira jo com quedaria. Quin compromís! –exclamà la senyora Justa.

    - No hi ha compromisos que hi valguin; la conservació del monestir està per sobre de tots los secrets i compromisos de totes les dones del món.

    I enfurismat el senyor Esteve corregué a buscar al seu amic Don Pau, altre entusiasta pel monestir, i junts anaren a Girona, a on, remoguent cel i terra, aconseguiren fer anul·lar la subhasta, logrant més tard que el derruït monestir fos declarat pel govern, Monument Nacional.



    I veus aquí com, si avui podem admirar, completament restaurat pel gran bisbe Morgades, lo bressol de la independència catalana, l’obra immortal de Jofre el Pilós i de l’abat Oliva, lo panteó dels nostres comtes sobirans, en fi, l’insigne monestir de Santa Maria de Ripoll, se deu, en primer terme a la indiscreció d’unes dones.








    video musical

    Per tornar a inici





    Fonts
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www. rostoll.cat
    www.relatsencatalà.cat
    Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès
    Catalunya Romànica (Guies comarcals) El Ripollès
     

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada