12 de nov. 2013

SANT PERE D'AÜIRA


  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    LA BICICLETA:  INSTRUMENT ALLIBERADOR PER A LA DONA


    Veure una dona anar en bicicleta, és avui dia, una cosa tant normal com que jugui a futbol, que empunyi una raqueta de tennis, que pugi muntanyes o que es capbussi al fons del mar. Però no sempre ha estat així, han tingut que recórrer un llarg i de vegades penós camí per arribar a aquesta fita, doncs que una dona fes servir la bicicleta a la fi del segle XIX era ridiculitzat per la societat masclista i fins i tot van existir arguments de metges que van condemnar enèrgicament la pràctica per suposades raons anatòmiques (causar dany físic com esterilització i avortament) i fins morals (crear formes d' excitació sexual) . Sens dubte, eren temps en els quals les dones se'ls negaven els seus drets bàsics polítics, econòmics i socials.
     


    La crítica per part de societat masclista i dels suposats estudis mèdics que no incentivaven l'ús de la bicicleta per les dones, no va impedir que dones com la francesa Maria Pognon i les nord-americanes Susan Brownell i Frances Willard entre moltes líders dels moviments pels drets civils de les dones anessin en bicicleta, i fins i tot la utilitzessin com una forma desafiant cap a la concepció dels rols femenins
    tradicionals.

    Frances Willard
    Per a María Pognon, presidenta de la Lliga Francesa de Drets de la Dona, la bicicleta era un instrument igualitari i anivellador que ajuda a alliberar les dones. Per la nord-americana Susan Anthony líder pels drets civils considerava que "la bicicleta és l'objecte que més ha contribuït a l'emancipació de la dona que una altra cosa al món. Li dóna  la sensació de llibertat i seguretat en si mateixa. Cada vegada que veig una dona manejant una bicicleta me n'alegro, perquè és la imatge de la llibertat ".

    L'ús de la bicicleta per part de les dones en els seus inicis es va argumentar que podria deteriorar la delicada esfera de la unitat familiar en permetre a la dona a viatjar més enllà dels seus límits anteriors sense la vigilància d'un marit, a més de provocar possibles danys físics i morals. No obstant això, malgrat els arguments tradicionalistes les dones que estaven en pro del vot femení i moltes altres van aconseguir fer crítiques a la societat masclista amb l'ús de la bicicleta, expressar desitjos de llibertat i van provocar canvis en els estils de vestimenta que oprimien el cos de la dona.

    Superats aquests entrebancs inicals, encara avui recent estrenat el segle XXI, resten països que la dona ho té practicament imposible de practicar aquest esport. Tot i així sembla que quelcom canvia doncs, per posar un petit exemple, la policia religiosa d’Aràbia Saudita ha donat el vistiplau perquè les dones puguin anar amb bicicleta o motocicleta sempre i quan vagin acompanyades per un home de la seva família i vestides d’una manera "respectable".



    El diari saudita Al Yum ha assenyalat que es permet a les dones moure’s en aquests dos mitjans en aquells llocs que estiguin lliures de joves per evitar que siguin assetjades. No obstant això, la policia religiosa ha prohibit a les saudites utilitzar bicicletes o motocicletes com "mitjans de transport" i ha aconsellat que les facin servir només per "divertir-se" amb els seus familiars.

    A Aràbia Saudita regeix una estricta interpretació de la llei islàmica o "xaria", que imposa la segregació de sexes en espais públics. Les dones no poden conduir ni tampoc viatjar fora del país sense un home de la família o tutor, entre d’altres restriccions.

    Com es pot apreciar, encara queda molt de camí per una total integració de la dona a la societat i és que amb mentalitats tant tancades, molt de greu em sap de dir-ho, però les dones en alguns llocs tenen la categoria de segona com a persona. Molt trist tot plegat!

    la notícia

    Per tornar a inici

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    Premi per a la tesi del camprodoní Arnau Busquets

    La Societat Espanyola d'Investigació sobre Cannabinoides reconeix el treball publicat a la prestigiosa revista científica “Nature Medecine”

     

    Arnau Busquets centra la seva investigació en el sistema endocannabinoide. Foto: ElRipollès.info

     El jove camprodoní Arnau Busquets es va doctorar fa poques setmanes en completar una investigació que obre la porta al tractament farmacològic de la síndrome X fràgil. El treball, que es va publicar a la prestigiosa revista Nature Medecine, acaba de ser premiat per la Societat Espanyola d'Investigació sobre Cannabinodies (SEIC) que l'ha considerat com el millor article d'aquest àmbit a nivell predoctoral. Es dóna la circumstància que el 2011 ja va ser reconegut amb aquest mateix guardó.

    Busquets ha completat la seva tesi al Laboratori de Neurofarmacologia-NeuroPhar de la Universitat Pompeu Fabra i en breu marxarà cap a Bordeus per fer-hi el postdoctorat. La seva recerca se centra en el denominat sistema endocannabinoide que, com el seu nom indica, és on actua el cànnabis i que entre altres qüestions regula la memòria, dolor i ansietat. La seva investigació ha obert la porta a tractar farmacològicament lal síndrome del cromosoma X fràgil, la segona malaltia mental d'origen genètic més freqüent.

    El sistema endocannabinoide és neuromodulador i regula aspectes com la memòria, el dolors i l'ansietat. En els darrers anys, segons explica Arnau Busquets, s'havia demostrat que estava alterat en aquelles persones que patien el síndrome del cromosoma X fràgil. De fet, a banda d'endarreriment mental i dèficits cognitius un dels principals efectes d'aquesta malaltia, provocada per una mutació del cromosoma X, és la menor sensació de dolor. Això pot provocar per exemple, la tendència a autolesionar-se.

    La recerca de Busquets s'ha centrat en provar fàrmacs que actuïn sobre aquest sistema i, per tant, puguin reduir els efectes de l'enfermetat. Ho ha fet a partir d'extreure el gen que regula aquests comportaments en ratolins. En els experiments s'ha utilitzat el Rimonabant, un medicament que en el seu moment es va provar en humans per reduir l'obesitat però que es va acabar descartant pels seus efectes secundaris. Es tracta precisament d'un antagonista selectiu dels receptors cannabinoides.

    El premi de la SEIC consisteix en 100 euros i en la participació gratuïta al congrés anual de la societat –presentant-hi una comunicació- que enguany se celebra aquest mateix mes de novembre a Barcelona. "És la segona vegada que em concedeixen aquest premi i és un orgull repetir" ha explicat Busquets a ElRipollès.info.






    l'ermita

    Per tornar a inici

    SANT PERE D'AÜIRA


    La història més antiga de Sant Pere d’Aüira, li ve de quan era un centre aglutinador d’un poblet rural d’una considerable extensió geogràfica. El nom d’Aüira derivà de l’antic d’Avira o d’Auvira, nom d’una gran propietat veïna que entre els any 1146 i 1178 pertanyia a Guillem d’Avira i al seu fill, propietaris també del mas Rutilando o Rotllan.

    La parròquia és coneguda des de l'any 1150. En les primeres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, dels segles XI i XII, apareix esmentada com "Sto. Petro de Auire" o "Auira".

    L'església actual fou reconstruïda al principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1235 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó.

    L'església és un senzill edifici d'una nau rectangular amb volta de canó, acabada en un absis semicircular , el qual s'obre directament a la nau. Junt a l'obertura de l'absis , a cada costat de la nau hi ha dues capelles de planta rectangular, les quals donen a l'església una planta en forma de creu llatina.

    Abans de l’estiu de 1958, un reduït grup de gent que més tard van anomenar-se Comissió d’Amics de Sant Pere d’Aüira, van fer les primeres obres de restauració, doncs tot el conjunt presentava un aspecte desolador. No hi havia porta. Les cabres s’hi aixoplugaven quan convenia. Un pam de gruix de femsa cobria tot el terra. Al lloc de l’altar un munt de pedres. A la capella lateral esquerra, el pastor hi havia obert un forat perquè en fer foc a dintre, el fum tingués sortida. Una volta del campanar d’espadanya ensorrada...

    Malgrat tot, si podia fer quelcom, doncs les parets mestres eren senceres. Aquests Amics de Sant Pere, van aconseguir amb les seves aportacions tornar obrir el temple al culte el 5 d’octubre de 1958.

    Entre els anys 1963 i 1965, reconstrueixen el campanar, reparen les voltes de les capelles laterals i cobreixen l’absis. El 1976 es facilita l’accés amb dues pistes, la de l’Empalme i la del cementiri. El 1981 amb una subvenció per part de la Diputació de Girona, es restaura totalment la teulada de la nau central. El 1985 es dóna per acabada la restauració.

     Actualment s'hi celebra un aplec el diumenge després del dia de Sant Pere, si és que el dia de Sant Pere no s'escau ja en diumenge, organitzat pels Amics de Sant Pere d'Aüira.



    Al Museu Episcopal de Vic es conserva una reixa de ferro forjat, amb múltiples volutes retorçades, formant un mosaic aeri.



    I també una ferramenta que compon i adorna una porta rectangular, consistent en dues composicions en forma de “T” contraposades verticalment i amb els extrems acabats en doble voluta.














    la ruta

    Per tornar a inici

    COM ARRIBAR-HI



    Existeixen varis trajectes per arribar al cim de Sant Pere d’Aüira. El més complert, és sens dubte el marcat pel Centre BTT del Ripollès amb la ruta nº 17. El més trialero i llarg, el que puja fins a coll de Grats i vas a espetegar més amunt de la Colònia Perramon, concretament al Pas de les Coves, sota mateix de les famoses Coves de Ribes. Nosaltres indicarem una que estarà en un entremig i que ens agrada molt de fer.



    0. Sortirem de Campdevànol. Un cop passat el pas a nivell del ferrocarril trobarem per la dreta un carrer que és la Pujada de Vistalegre i començament de la ruta de BTT 17. Passarem a frec del cementiri a on hi ha l’antiga església parroquial de St. Cristófol i per diversos masos. Quan arribem a cal Teuler comença la pujada.

    5. Arribem al coll de la Batalla. Per la nostre esquerra s’incorpora la pista que ve del camp de tir. Seguim pujant per la pista principal.

    7. Aquí abandonem les senyals del Centre BTT i girem a la dreta.

    7.3 Arribem a Sant Pere d’Aüira. Cal fer esment que aquest indret és molt concorregut pels amants de l’escalada, doncs existeixen múltiples vies d’ascensió de variat grau de dificultat. Després de gaudir de la panoràmica que es veu des d’aquesta alçada (1.086 m.) emprendrem el trajecte, per la pista que baixa per la dreta.

    7.4 Compte! Encara no fets 100 metres deixem la pista general per enfilar-nos per un corriol de l’esquerre marcat amb senyals grogues.

    8.6 Aquest molt assequible caminet ens ha portat fins el Pla de la Tomba. Si l’espectacle des de Sant Pere era magnífic, des d’aquest paratge en manquen adjectius per dir-ho. Quan estiguem extasiats de la panoràmica, continuarem seguint les senyals que ens baixaran de cop a recuperar la pista que hem deixat a St. Pere d’Aüira.

    8.8 Després de diverses ziga-zagues, a on la bici farà més nosa que no pas servei, tornem a recuperar la pista. Avall.  

    9.3 Ambdues pistes porten al mateix lloc, però nosaltres sempre ho fem per la de l’esquerra.

    10. Som a baix de tot, a tocar de la via del tren. Seguim per la dreta, passarem per un petit i estret túnel, que passa per sota les vies, i arribem al pont de l’Herand. Avui dia, tancat i barrat. Seguim per la dreta, tot travessant unes granges porcines.

    10.4 Arribem a mas Rotllant. Serem rebuts pels lladrucs dels gossos del mas i enfilarem de dret a la palanca de Rotllant, que malgrat estigui tancada per una cadena es pot travessar.

    10.5 Topem amb la carretera N-152. Seguirem per la dreta.

    13.2 Deixem la carretera i entrem al poble pel pont de Gombrèn.

    13.7 Tornem al punt de sortida.







    una llegenda

    Per tornar a inici

    EL SERPENT DE ROTLLANT


    A Rotllant els ve la riquesa d’un serpent al que varen prendre-li els brillants. El serpent que duia cabellera anava en una font que hi ha entre unes penyes a sobre de Rotllant. Per beure es treia els diamants i els deixava sobre una roca d’allí. L’amo de Rotllant ho va veure i un dia mentre el serpent bevia els va prendre i va fugir. Als trobar-los a faltar, el serpent va perseguir-lo seguint el rastre.

    Però l’amo s’havia fet una caixa i s’hi va tancar. A tot el volt de la caixa hi va posar unes fulles molts tallants. El serpent a l’arribar a la caixa, s’hi va entortolligar creient ofegar l’amo, estrenyent fort va quedar partit a trossos.


     















    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts: indicespoliticos.blogspot.com

    www.donesenxarxa.cat

    www.naciodigital.cat/elripolles

    ca.wikipedia.org

    fernando-espacioamorylocura.blogspot.com

    www.campevanol.org

    www.youtube.com

    Sant Pere d'Aüira en el marc de Campdevànol de SALVADOR BARDULET

    Catalunya Romànica Vol.X el Ripollès

       
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada