5 de nov. 2013

STA. MARIA DE BOLÒS

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informarse i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical


    EL PROTAGONISME DE LA BICICLETA AL CINEMA


    Els amants del cinema quan llegeixin aquesta entrada, possiblement diran que d’anar en bicicleta si que em sabem, però que de cinema no hi entenem res. Ho sabem perfectament que no som uns entesos en la matèria, però això no treu que pugem fer un petit recopilatori de les pel·lícules, en que poc o molt, surten bicicletes a la gran pantalla. Comencem:


    El lladre de bicicletes: La trama es desenvolupa a la ciutat de Roma durant la postguerra, quan en mig de la misèria i la fam, el protagonista de la pel·lícula Antonio Ricci, troba una feina consistent en enganxar cartells publicitaris a preufet i per portar-la a terme es compra una bicicleta amb els diners trets de l’empenyorament de tota la roba de noces de la seva esposa. El primer dia de la feina li roben la bicicleta i llavors, acompanyat del seu fill, empren una àrdua recerca per trobar-la. Dirigida el 1948 per l’italià Vittorio De Sicca i guanyadora  d’un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Per alguns crítics és la millor pel·lícula del moviment cinematogràfic anomenat neorealisme. 


    La bicicleta verda: La pel · lícula es basa en la vida d'una neboda de la directora. Wadjda té deu anys i viu en una societat tan tradicional que certes coses com anar en bicicleta li estan totalment prohibides. Malgrat tot, és una nena divertida i emprenedora que voreja sempre el límit entre l'autoritzat i el prohibit. Wadjda vol tenir una bicicleta per poder competir amb el seu amic Abdullah en una cursa, però la seva mare no ho permet perquè les bicicletes són un perill per a la dignitat d'una noia. Aquesta pel·lícula és del 2012 i el primer film realitzat per una dona a l'Aràbia Saudita, Haifaa Al Mansour, caracteritzat per reflectir el controvertit tema de la discriminació de les dones al país islàmic apropant la cultura i costums tradicionals de la religió àrab als espectadors. 


    Imparables:pirates en bicicleta: Imparables narra la història i les aventures d'un grup de ciclistes increïbles, apassionats, divertits i solidaris, autodenominat "Els Pirates". Tot un referent on discapacitats i "sencers" conviuen sense barreres units per un lema: anar a per totes, més enllà de les pròpies forces, l'abordatge de la vida. La pel·lícula comença al velòdrom de Barcelona, ​​on els Pirates entrenen junts malgrat les seves diferents capacitats i objectius. Alguns es conformen amb mantenir-se en bona forma, altres aspiren al podi en les pròximes Paralimpiades a Londres i també hi ha qui està començant i encara no ha vençut del tot les seves pors.
     

    Les triplettes de Belleville: Les Triplettes de Belleville és un llargmetratge d’animació, escrit i dirigit per Sylvain Chomet que es va estrenar l’any 2003 i que ràpidament va aconseguir el reconeixement internacional per la seva qualitat i, especialment, per l’originalitat que presenta tant en el traçat del dibuix com en una història que es desenvolupa amb dosi d’humor negre i esdeveniments del tot surrealistes, prescindint pràcticament de qualsevol diàleg.
    La trama segueix les aventures d’una anciana i el seu nét, l’única passió del qual és anar amb bicicleta i guanyar el Tour de França. Però en plena competició aquest últim és raptat per uns misteriosos homes, així que la seva àvia farà tot el possible per rescatar-lo amb l’ajuda del seu gos obès i tres estrafolàries bessones, velles glòries del music-hall.


    Encara resten més títols com Les bicicletes són per l’estiu, Sense frens (Premium Rush), El cartero de Neruda, El nen de la bicicleta, El prado de las estrellas, Ghislain Lambert – Le vélo, La bicicleta de Pekín, Quicksilver la pista ràpida de l’èxit, Cyclomania, Els bicivoladors, El dia que em vaig fer dona, etc... Lamentablement no puc donar l’opinió personal en cap d’elles perquè no n’he vist ni una de les que mencionem; això em fa veure que potser faci cas als consells de l’amic Manelman (dit de pas, un autèntic entès en la matèria cinèfila) i em compri d’una vegada un DVD per poder veure, tant aquestes pel·lícules com les que ell em deixa i que les hi torno sense haver-les tret de la caixa, amb excuses patilleres.

    la notícia

    Per tornar a inici


    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS



    La C-17 viu per Tots Sants el major col·lapse des del desdoblament
    L'operació sortida va omplir els dos carrils d'accés a Ripoll i també l'antiga carretera de Terradelles
    La tornada també ha estat complicada a la N-260


    La C-17, totalment col·lapsada el dia de Tots Sants. Foto: @molasjunior


    El juny de 2011 es va inaugurar el darrer tram del desdoblament de la C-17 que va dur els quatre carrils a tocar de Ripoll. Des d'aleshores la via no ha viscut retencions importants. Tanmateix, l'operació sortida de Tots Sants –es calcula que de l'àrea metropolitana de Barcelona havien de marxar 450.000 vehicles- va col·lapsar del tot l'autovia.

    Normalment, les retencions en ponts i en caps de setmana assenyalats –especialment a l'època de neu- es concentren a l'accés de Ripoll per superar els giratoris així com per travessar el carrer Progrés i els seus semàfors. En aquest cas però les cues ja van començar a Sant Quirze de Besora i des de la Farga de Bebié el col·lapse era total. Fins i tot, molts vehicles van intentar anar més ràpid superant el túnel de Terradelles per l'antiga carretera i el que va suposar és que també s'acabés omplint aquest vial.

    Alguns conductors van arribar a tardar quasi dues hores per cobrir la trentena de quilòmetres entre Vic i Ripoll. Una vegada superat el coll d'ampolla que suposa el giratori de la depuradora –on es passa de dos carrils a un a banda de rebre els cotxes que havien fet drecera per Terradelles- la situació no millorava. Recórrer els centenars de metres entre la colònia del Roig i l'inici del carrer Progrés suposava entre quinze i vint minuts més. Tampoc travessar Ripoll va ser feina fàcil en una jornada que va posar a prova la paciència dels conductors.

    La tornada aquest diumenge, tot i que més esglaonada, també ha estat complicada. Els problemes s'han concentrat a la N-260 entre Ribes de Freser i Ripoll on coincidien els cotxes que baixaven de la Vall de Ribes amb els que ho feien de la resta de la comarca.






    l'ermita

    Per tornar a inici
    STA. MARIA DE Bolòs


    L’antiga església de Sta. Maria de Bolòs fou consagrada l’any 1050, i malgrat que a dia d’avui es troba molt modificada en algun indret, originàriament constava d’una sola nau, amb una planta rectangular, culminada a llevant per un presbiteri diferenciat a l’exterior, i coberta amb una volta de canó seguit; complementat amb un absis semicircular, esfondrat, al lloc del qual actualment hi ha construïda una sagristia. El campanar, de planta quadrada, es troba situat a l’extrem nord-occidental, i sembla haver estat mutilat a l’altura de la coberta de la nau i coronat per un cos quadrat, cobert amb lloses de licorella a quatre vessants, i amb unes obertures grosses i matusseres.
    La porta, coberta amb una arcada adovellada, i una finestra, de doble esqueixada, es troben a la façana sud-occidental.
    Un fet singular d’aquesta església són una sèrie d’arcuacions cegues tant al campanar, com les situades al mur de la façana nord-oriental. Aquestes arcuacions es troben separades per lesenes, (pilars de secció rectangular) que acaben al mur llis, a 1.80 metres per sota del ràfec. La façana oposada essent parcialment arrebossada, podria tapar altres possibles bandes i arcuacions.

    Poques coses es poden dir, sense un estudi més meticulós, sobre la cronologia i el procés constructiu d’aquest edifici, el qual, per l’estructura de la seva decoració mural, s’inscriu dintre els models llombards, aplicats d’una manera poc comuna.

    L’any 1159 hi ha consignada una restitució d’un mas, al mateix indret de l’església, feta per Pere Arnau al monestir de Sant Pere de Camprodon.

      









    la ruta

    Per tornar a inici
    ITINERARI



    0. Sortim de la població de Sant Pau, direcció Camprodon, però ben aviat, abans de travessar el pont de la Rovira, trobarem per la nostra dreta una pista, antic camí ral, que el dia en qüestió l’estaven emporlanant. Trobem les primeres senyals Nº 5 i Nº 12 del Centre BTT. 


    1.5 Trobem una bifurcació. Tirem per la dreta, seguint sempre les senyals 5 i 12.


    3. Collada del Sitjar. Per la dreta al Sitjar, nosaltres com bé indica el rètol per l’esquerra. Segons l’indicació resten 14.4 km per Bolòs; no discutiré el mètode utilitzat per marcar aquesta distància, però tant el meu company com a un servidor ens en van sortir uns quants més. Potser és que fem masses ziga-zagues.


    9. Passarem pel Pas del Llop (1.083m), Collet d’Arrancafels (1.138m) fins el Portell de les Roques (1.124m). En aquest punt deixem la ruta Nº 5 per seguir fins el final la Nº 12. Ara toca baixar.


    15.5 Hem baixar com una exhalació sis kilòmetres i mig un desnivell de 500 metres, fins topar amb la riera de Bolòs. La travessem i seguim tot recta.


    17.3 Bifurcació punyetera. A la dreta Salarça, tot recta .... Bolòs enlloc. Seguim recta.


    17.5 Aclariment al trencant anterior. Bolòs per l’esquerra. 


    19. Ens topem amb dues cases. Quan superem la primera trobarem Santa Maria de Bolòs. Farem un tram per la mateixa pista, tot seguint la ruta 12 de tornada cap a Camprodon. 


    21.5 Deixem el mas de Tubert a la nostra esquerra. Seguim endavant.


    23.2 El trencant de la dreta porta a Sant Valentí de Salarça. Nosaltres seguirem per l’esquerre i pujant. Haurem de remuntar un desnivell de més de 400 metres fins a Font-rubí.


    26. A la nostra esquerra deixem l’abandonada cada de La Quera. Ja falta poc per arribar.


    28.6 Entrem  a l’urbanització de Font-rubí. Tenim que travessar-la tota fins al coll Pregon. En l’entrada de Salarça especifiquem amb més claredat com fer-ho.


    30. Coll Pregon. Ara baixem per la carretera fins a Camprodon.


    33.7 Arribem al camp de golf a tocar de la font d'en Botàs. Seguim recta fins trobar la rotonda del pont de Freixenet i agafem la C-38 fins a la sortida de Camprodon.


    35.5 Un cop superada una benzinera i a l’altura del pont de les Rocasses, deixem la C-38 i agafem per l’esquerra una pista que passa per la depuradora i més avall pel càmping Vall de Camprodon. Anirem seguint aquesta pista.


    40. Tornem a sr a Sant Pau de Segúries.

    una llegenda

    Per tornar a inici






     EL MEGALIT DE LA FOSSA DEL GEGANT

    El megàlit així anomenat ja no existeix; va ésser destruït per uns pastors de Setcases cercant un tresor que hi creien amagat. Es trobava dalt dels estanys de Carançà, a la part de les Gorges del Freser, en un paratge que encara avui porta el nom de Fossa del Gegant. Hom hi creia enterrat el gegant moro Ferragut, junt amb el seu tresor.




    La seva destrucció s'explica de la manera següent: Un capvespre es presentà un gavatx a un pastor que guardava la ramada al Gra de Fajol. Li demanà si sabia on era una mena de barraca de pedres anomenada la Fossa del Gegant. El pastor menà el gavatx al lloc que li demanava. Un cop davant del megàlit, el gavatx tragué un llibrot, encengué un gresol de tres becs que feia una llum verdosa i llegí un llibrot dient unes coses estranyes. La pedra més grossa es va obrir pel mig i els dos homes entraren dintre la balma que va deixar, on trobaren unes grosses rimes de pèsols. El gavatx digué al pastor que en prengués uns quants per al seu manyac i el pastor se'n va posar uns quants al sarró. Trobaren una altra pedra, que el gavatx féu esbadellar com la primera, i una altra balma, on hi havia piles de fesols, de les quals també prengué un grapat el pastor. Encara una tercera pedrassa fou partida pel foraster com les altres dues, i ací van trobar faves. El gavatx en carregà tantes com va poder i digué al pastor que prengués les que volgués. Sortiren de la fossa, les parets es tornaren a cloure, el pastor se n'anà cap a la jaça i el gavatx féu el seu camí després de donar un duro al pastor que li havia fet companyia. L'endemà, en voler treure els grans del sarró per donar-los al manyac, veié amb meravella que els pèsols se li havien tornat monedes de coure, els fesols d'argent i les faves d'or. Corregué de seguida cap a la fossa, però totes les pedres estaven com sempre. Provà de fer-les obrir, però fou inútilment. Baixà a Setcases i contà el succeït. Un estol de pastors pujaren a la fossa i treballaren com negres per desfer- la, fins a aconseguir-ho, i res no van trobar. A la part inferior de la més grossa, la que més els va costar i on pensaven trobar els grans munts de faves que havia vist el pastor, van trobar-hi unes lletres que deien: 

    Feia anys que jeia d'aquest costat. Gràcies a Déu que m'heu tombat!  

    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts consultades per aquesta entrada:

    ca.wikipedia.org

    www.filmaffinity.com

    www.blogdecine.com

    www.verkami.com www.morirdefrio.com

    www.xtec.cat
    www.naciodigital.cat/elripolles
    www.icc.cat
    Catalunya Romànica Vol.X El Ripol
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada