21 de nov. 2013

STA. MAGDALENA DE CAMBRILS

  • inici

  • Per anar directe a la notícia
  • Per informar-se i veure l'ermita
  • Per no estraviar-se en la ruta
  • Per llegir una llegenda
  • Per escoltar i veure un video musical



    TRANSPORTS DE MERCADERIES PER BICICLETES


    La bicicleta és quelcom més que un vehicle per passejar-se o d’us exclusiu per una sola persona. ¿ No heu portat mai al seient un ocupant i vosaltres pedalant drets? ¿I tampoc heu fet equilibris de peu sobre els cargols de la roda del davant? I és que quan convé, amb una mica d’imaginació, la bicicleta pot ser molt útil i  transportar tot el que ens faci falta, o gairebé tot. ¿Què no? Mireu,mireu!!!


     Ben col·locades podem transportar des de flors i plantes ...



    fins a un munt de pneumàtics.




    Les cadires també es fan de bon portar. En quan a les neveres no ho tinc tan clar. I com s'ho fa aquest bon home per encimbellar-les, tampoc.




     Amb uns accessoris podem portar tanta aigua com faci falta.




     Aquest senyor ha carregat tant la bicicleta, que no ha pensat en deixar espai per poder-hi seure.




     Aquest, ja ho ha fet més bé.




     Aquí no sabria dir, si l'ocupant va assegut o a peu.




     Aquí no tinc arguments per dir res.

    la notícia

    Per tornar a inici

    UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS


    La nevada permetrà avançar a aquest dissabte l'inici de la temporada d'esquí
    Vallter 2000 i Vall de Núria podran obrir el 23 de novembre –dues setmanes abans de l'habitual- gràcies a gruixos superiors al metre de neu nova

    Una màquina llevaneus del cremallera obrint pas a Núria. Foto: Vall de Núria

    El temporal de llevant, que ha acumulat registres entre 80 i 170 litres al Ripollès, ha deixat gruixos de neu que en molts casos superen el metre per sobre els 2.000 metres. Unes precipitacions que permetran avançar la temporada i obrir les estacions aquest mateix dissabte 23 de novembre, dos setmanes abans de l'habitual.

    En aquest sentit Enric Ticó, president de FGC, ja ha anunciat a través de les xarxes socials que Vallter iniciarà la temporada el proper cap de setmana. Fonts de la companyia han explicat que es "treballarà intensament" per obrir el màxim del domini esquiable. Val a dir que avui la gran quantitat de neu acumulada, entre 90 i 100 cm a les cotes baixes, ha impedit l'accés dels treballadors al complex. Els esquiadors podran fer les primeres baixades a l'estació de Setcases tant el dissabte com el diumenge i després romandrà tancada per manteniment fins al 30 de novembre quan ja obrirà de manera permanent.

    Per altra banda, i tal com havia avançat aquest diari, Vall de Núria aprofitarà el mig metre de neu nova per obrir aquest dissabte i diumenge, una setmana abans del previst. També ho faran la Molina i
    Masella, a la Cerdanya.

     


    l'ermita

    Per tornar a inici

    STA. MAGDALENA DE CAMBRILS

    Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Sta. Magdalena de Cambrils corona la serra de 1.547 metres d’altitud, que porta el seu nom. 


    El seu origen, com el de tantes altres ermites, és un enigma. La seva situació, aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot. La manca de vella documentació parroquial a Vallfogona com a Vidrà fa que la seva existència es pugui documentar només a partir de l’any 1546.
    L’edifici actual probablement fou construït en dues etapes que no van pas enllà del s. XIII; posteriorment li fou afegit un atri a la part davantera amb una gran porta, que l’any 2001 va caure.
    L’edifici principal és compost d’una petita nau rectangular, amb volta de canó. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas, potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el s. XIII, sense que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació concreta.

    En els darrers temps s’ha reforçat la teulada i com a mínim durant tot el s. XX s’hi ha celebrat anualment un aplec, que actualment es fa el primer diumenge d’agost.
     










    la ruta

    Per tornar a inici

    COM ARRIBAR-HI

    Fins fa ben poc els únics vehicles motoritzats que podien accedir al cim de l’ermita eren les motos, però farà cosa d’una any que s’ha practicat una pista que arriba fins al mateix peu de l’ermita, presumiblement per arranjar la malmesa construcció, tanmateix fins aleshores no s’hi fet res. Nosaltres indicarem la ruta que hem fet sempre:

    0. Sortim de Vallfogona del Ripollès, situat al km. 104.5 de la N-260, direcció al Coll de Canes. Per arribar-hi podem seguir camins de PR, amb marques blanques i grogues, però s’han de travessar diversos masos, amb el perill que això comporta (gossos sense lligar) o per la N-260.

    4.5. Arribem al Coll de Canes de 1.120 metres d’altitud. Que temps enllà era habitat per un terrible lluert o llangardaix que desolava el país. En aquest punt de confluències de camins agafem el de la dreta.

    7. Aquí continuem recte i comencem a pujar. Diuen d’aquell lluert que també tenia el do de poder caminar, volar i nedar.

    8.3 Aquí també continuem recte i seguim pujant. I ara no direm res del lluert de Canes.

    9. En aquest punt seguim per la dreta. Continuant amb el lluert, segons unes versions, fou retut per un cavaller que es vestí amb tot de cristalls i en presentar-se-li al davant el monstre es veié reflectit tantes vegades, que tement que tenia al seu davant una gran quantitat d'animals ferotges com ell, s'espantà i es deixà batre sense resistència.

    10.3 Ara agafarem la pista que continua per la dreta. I per acabar amb la llegenda del lluert direm que morta la bèstia féu ofrena de la pell, tret el cap, a sant Eudald, que hom conservà molts anys a Coll  de Canes.

    11.8 Som arribats al coll del Bosc que es troba a 1.482 metres d’altitud. Ara només ens manca fer els 200 metres, a peu, fins arribar al cim de l’ermita. Els més agosarats poden carregar-se la BTT a l’espatlla i un cop a dalt baixar per una trialera que surt al càmping de La Bauma i d’aquí per carretera a Vallfogona o fer 6 kilòmetres i anar a parar al castell de Milany, i un cop aquí esperar que les forces no t’abandonin, doncs estareu lluny de tota civilització i a uns 20 quilòmetres del punt de sortida. I si es vol fer més complerta la tornada des del coll del Bosc es pot baixar direcció a Collfred, passar pel Faig de Fontcobeta, Santa Margarida de Cabagès per arribar a sant Jaume del Barretó i des d’aquí us emplaço a mirar l’entrada d’aquesta ermita al blog.



    una llegenda

    Per tornar a inici

    LA LLEGENDA DEL GEGANT DE PLAFALGÀS

    A la llinda de la porta d’entrada de l’església de Sant Julià de Vallfogona, existeix una llosa on hi ha gravada una campana i que, junt amb el vell adagi que es repeteix a la vila en aquests termes: “ A l’església de Sant Julià, no hi entraràs sense que trepitgis la tomba d’en Plafalgàs “, fan creure la llegenda d’aquest gegant el plat del qual, de 1.20 metres de diàmetre i gairebé mig metre de profunditat, se serva junt amb la seva llosa, al mas Artigués.


                       

     
    Plafalgàs era el nom del masover que vivia al mas del mateix nom, avui ja derruït, prop de l’ermita de Santa Magdalena. L’estatura era gegantina i la seva força prodigiosa.

    De la seva extraordinària força, se’n conta el següent fet. S’havia acabat de construir l’església de Sant Julià i es trobava quasi derruïda la del Castell de Milany i això motivà la decisió de traslladar la grossa i única campana d’aquesta església a la de St. Julià de Vallfogona.

    Fou encomanada aquesta tasca a en Plafalgàs, el qual se la carregà tot sol, i emprengué el camí de Vallfogona. A mig camí, uns pagesos, que batien el blat al mas Ortigàs, feren brometa d’ell dient que ja acabava les forces. Això picà l’amor propi del nostre heroi i els desafià que omplissin la campana de blat; ell es comprometé a portar-la fins a la vila amb la condició de quedar-se amb el gra que hi capigués. Acceptada l’aposta i plena la campana amb set quarteres de blat, se la carregà a l’esquena, valent-se d’un buscall de faig, i arribà sense novetat a Vallfogona.

    Per tenir idea de les dimensions de la campana, sols cal dir que fou fosa i en sortiren les quatre que, abans de l’any 1936, existien a l’església parroquial.
      



    un video musical

    Per tornar a inici

    Fonts:

    www.bicicletas-nuevas-y-usadas.com
    www.biciblog.com
    naciodigital.cat/elripolles
    ca.wikipedia.org
    Catalunya Romànica Vol X. El Ripollès
    www.youtube.com
  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada